Convocat el 60è Premi Iluro

La Fundació Iluro ha convocat per enguany la 60 edició del Premi Iluro de Monografia Històrica, que amplia el seu àmbit territorial i temàtic: els treballs podran referir-se a la història, les humanitats o les ciències socials, sobre Mataró i la comarca del Maresme, o de caràcter més general, però que Mataró o la comarca del Maresme tinguin presència destacable.
Podeu trobar informació i les bases de la convocatòria en la web de la Fundació Iluro
Podeu llegir una nota de premsa de la Fundació sobre el premi Iluro 2018, clicant aquí.

Nota de premsa de la Fundació Iluro

Una aproximació a la forma urbis d'Iluro (Mataró), article de Joan F. Clariana

Planta d'Iluro amb les troballes arqueològiques.
Dibuix: Xavier Cela, Joaquim Garcia i Joaquim Pera

La XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, que va tenir lloc a Vilassar de Mar el 6 de maig del passat 2017, tenia com a lema "El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme".
Joan Francesc Clariana és autor de una de les ponències presentades, amb el títol "Aproximació a la forma urbis d'Iluro". Es un treball força interessant que ve a resumir les troballes arqueològiques que, especialment els darrers anys han donat forma a la romana Iluro (Mataró). Redactat amb claredat i ben documentat, pot ser útil tan a l'expert com al profà en arqueologia que tingui interès en conèixer els orígens de la ciutat.
Tal com l'autor diu a l'inici del seu treball:
La ciutat romana d'Iluro va quedar plenament identificada a partir del moment en què es va descobrir a Mataró, davant de l'antiga impremta Abadal, situada enfront de l'actual ajuntament, la prou coneguda inscripció que esmenta a Lucius Marcius com a primer duumvir quinquenal d'Iluro.
Aquesta ciutat molt possiblment es va fundar entre els anys 100 i 80 a.C., tal com ho acrediten els indicis materials trobats en el subsòl de la mateixa. En tant que fundació romana ex-novo, construïda de nova planta, tindria un traçat urbà de forma ortogonal tancat per una muralla. Les insulae o illes de cases, mesurarien aproximadament uns 35x35 metres. De totes formes, no sabem si aquest esquema ortogonal seria totalment uniforme o tindria variacions en funció de les vies d'entrada i el traçat topogràfic.  (Clariana, pàg. 29).

Làpida amb la inscripció de Lucius Marcius
Foto: Joan Francesc Clariana Roig. 

Iluro disposava també d'un seguit d'edificis i espais públics: el forum, el macellum, les termes, i altres dels que no en tenim notícies. Hi hauria també almenys un barri de cases benestants i també construccions més modestes, així com tavernes o espais de treball, etc. (Clariana, pàg. 30). La necròpolis alt imperial estava a l'exterior de la ciutat, tal com prescribien les lleis, mentre que la necròpolis paleocristiana s'estenia al voltant de l'actual església de Santa Maria. (Clariana, pàg. 30).
A on estaven o com eren aquests diversos elements?
Traçat dels carrers: de planta ortogonal, és a dir, amb els carrers tallats en angle recte, encara que amb possibles variacions par adaptar-se al terreny. Com tota ciutat romana, tenia dos eixos principals: el decumanus maximus (que anava d'est a oest) i que entrava a Iluro per l'actual carrer Sant Josep; l'altre eix és el cardo maximus (de nord a sud), i al seu voltant es desenvoluparien la resta de carrers. Gràcies als vestigis de la xarxa del clavagueram, s'han pogut esbrinar el traçat d'aquests carrers. (Clariana, pag. 30).
Les insulae o illes de cases de la ciutat romana, eren de planta quadrada, feien trenta--cinc metres de costat i ocupaven espais d'una superfície de mil dos-cents metres quadrats cada una (Clariana, pag. 30).
Un fet interssant és la troballa d'una font monumental situada enmig del cardo maximus. Aquesta font fou destruïda l'any 1982. Sens dubte, a més d'aquesta, hi havia més fonts públiques.
Muralles: se'n te constància documental, però poca constància física (Clariana, pàg. 31). Plini el Vell l'inclou dins la categoria oppidum civium romanorum.
Pel que fa a les restes materials, el vestigi més evident fou la base d'un gran fonament de carreus de granit, que va acabar destruït l'any 1979 en construïr-se l'edifici de la seu de Caixa Laietana (Clariana, pàg. 32).
Un altre element interessant pel coneixement de les muralles és un fragment de canelobre exhumat a les excavacions de Can Palauet:
(...) apareix grafitada la porta monumental d'una ciutat amb dues torres i, davant seu , transcorre una processó de personatges, tals com: un sacerdot (amb palma, una gerra a la ma dreta i el cap coronat amb llorer), un personatge disfressat de Príap, una figura fragmentada potser d'un cavall i un tercer personatge del qual tan sols es copsa una cama. És molt possible que l'artista s'inspirés en la porta monumental d'una ciutat romana que coneixia i que molt bé podria ser la d'Iluro. (Clariana, pàg. 33).

Fragment de canelobre i grafit del mateix.
Foto: Joan Francesc Clariana. Dibuix: Joaquim Garcia

Forum: Estava situat al centre neuràlgic de la ciutat, en la zona del temple de Santa Maria (Clariana, pag. 33).
Macellum o mercat: les seves restes s'han trobat al subsòl de l'actual plaça Gran.
Termes: banys públics que estaven situats al que ara es coneix com a plaça de Can Xammar. La major part de les seves restes es van destruïr per fer-hi un fallit mercat municipal. (Clariana, pag. 35).
Domus o cases benestants: S'han exhumat les restes de tres: una a la plaça Gran, l'altra al carrer de La Palma i tercera a l'illa de Can Cruzate. (Clariana, pàg. 37).
Necròpolis: S'han trobat restes d'enterraments -la majoria en tegulae- a la zona del carrer Sant Josep i la Riera. Durant el Baix Imperi, la zona d'enterraments estava al voltant de l'església actual de Santa Maria, reconvertit al culte cristà. (Clariana, pàg. 41).

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.
També podeu trobar un comentari sobre la làpida de Lucius Marcius aquí.

BIBLIOGRAFIA

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Aproximació a la forma d'urbis d'Iluro (Mataró), dins El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme". XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (2017). Vilassar de Mar, 2018.

El premi Thos i Codina, atorgat a un treball sobre una visita virtual a Torre Llauder

Procedència de la foto: Grup d'Història del Casal

Martí Garcia Zamora, de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró, és l'autor d'una visita guiada en 3D al jaciment romà de Torre Llauder (Mataró), que ha estat guardonat amb el XIVè premi Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat. La tutora ha estat la preofessora Núria Alberch Roca. El títol complet del treball premiat és:Visita virtual a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró). Recreació en 3D d'una casa romana benestant del segle II dC.
El jurat atorgà també un accèssit al treball de Júlia Guerrero Illa, de l'institut Domènec i Montaner de Canet de Mar, treball titolat Repercussió i importància de l'escola Montessori a Canet de Mar. La tutora va ser la professora Júlia Garcia Barrero.
Podeu trobar informació sobre l'esdeveniment a la web del Grup d'Història del Casal. 

Un article d'Albert Martín sobre el darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Cabrera de Mar

Restes de construccions al jaciment de Ca l'Arnau-Can Mateu

Albert Martín Menéndez, arqueòleg municipal de Cabrera de Mar, acaba de publicar al Tribuna d'Arqueologia, un interessant article sobre les darreres descobertes arqueològiques en aquesta població.
L'article porta per títol: "El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca".
Malgrat que en els dos darrers decennis s'ha parlat molt de la Ilturo romana, a partir de les descobertes de 1997,  aquest nucli romà d'època republicana, es poc conegut encara pels propis cabrerencs, de manera que recomanem la lectura d'aquest nou treball que ve a completar i ampliar altres d'anteriors.
Abans de les darrres descobertes, si bé es coneixien nombrosos establiments romans rurals a la zona de l'actual Cabrera, es no es tenia notícia de l'existència d'un nucli urbà romà estructurat, uns dels més antics potser d'Hispània. El nom d'Ilturo, iber i romà, es troba en les abundants monedes exhumades amb aquest nom en el territorique ens ocupa.
Com diu l'autor:
Des de la troballa del jaciment de Ca l'Arnau-Can Mateu el 1997, s'han fet moltes intervencions a la vall de Cabrera, bàsicament marcades per l'evolució urbanística del poble, i algunes d'aquestes, com és el cas de Can Rodon de l'Hort i Can Benet, han proporcionat troballes de molta entitat. Tot plegat, avui dia ens ha facilitat una visió molt millorada d'època romana republicana que ara anomenem Ilturo. (A. Martín, 2018, pàg. 304). 
Destaquen -i són les més conegudes pel públic- les restes situades a la zona anomenada Ca l'Arnau i Can Mateu, concretament unes termes o banys públics i un forn d'àmfores, així com la domus de Can Benet, restes totes elles situades a la banda occidental de la riera de Cabrera. Però el tema té més envergadura.
L'any 2003 es va fer una intervenció significativa a la zona anomenada Can Masriera, situat al costat oriental de la riera. Es descobriren uns murs de cronologia imprecisa, bastits sobre farciments de finals del segle III aC. (A. Martí, pàg. 306).
Un punt d'inflexió foren els treballs efectuats l'any 2006 a la zona de Can Rodon de l'Hort, zona molt coneguda per la seva necròpolis ibera, descoberta pels treballadors de Rubió de la Serna l'any 1888, i popular entre els cabrerencs per les excavacions dels anys 1969 i 1970, dirigides per Josep Barberà. La intervenció del 2006 va oferir resultats sorprenents (A. Martín, pàg. 309), ja que va desvetllar una àmplia superfície d'època romana, entre els quals un carrer d'època romana republicana al llarg de 50 metres, o un taller on s'hi practicava la fossa del plom i restes de construccions de característiques similars a les de Ca l'Arnau-Can Mateu (A. Martín, pàg.310).
Si bé es data la desaparició de la Ilturo republicana vers el primer quart del segle I aC., les troballes de Can Rodón documenten la continuitat d'establiments agraris o industrials en època altoimperial (A. Martín, pàg. 312), com ara un centre productor d'àmfores vinàries Dressel 2-3, i altres tipus de ceràmica.
Més coneguts que aquestes troballes són les termes públiques i el forn d'àmfores de Ca l'Arnau-Can Mateu, sobre el que hi ha més bibliografia. Podeu completar-la llegint l'article. Pel que fa a la domus de Can Benet, presenta uns interessants mosaics opus signinum amb tessel.les. Es data la seva construcció en la segona meitat avançada del segle II aC. (A. Martín, pàg. 323).
La Ilturo romana devia continuar pel nord i pel sud. Pel nord, pot haber quedat soterrada o destruïda per les edificacions de l'edat mitja i la moderna (A. Martín, pàg. 325).
Respecte a les cronologies finals d'Ilturo, si que podem oferir més dades que confirmen generalment les cronologies ja conegudes, com és el cas dels nivells d'abandó de Can Masriera vers el 80-100 aC, o també altres conjunts de cronologia similar o ja del segon quart del segle I aC, documentats a Can Rodon de l'Hort i Ca l'Arnau-Can Mateu. En aquests llocs s'ha detectat també una continuïtat de l'ocupació, que pot arribar a la meitat del segle I aC. ja sigui relacionada amb el forn de producció d'àmfores de Ca l'Arnau o amb el taller excavat el 2010 a Can Rodon de l'Hort (A. Martín, pàg. 326.).
Una darrera nota referida al nom Ilturo:
Totes les intervencions que s'han fet a Ilturo han aportat una ingent quantitat de monedes d'aquesta seca, però continuem sese poder ubicar físicament el lloc concret on es produïen (A. Martín, pàg. 325).
Un consell per als lectors de l'article: que mirin els plànols per entendre bé el que era la Ilturo romana.

Podeu llegir l'article d'Albert Martín a la web de la Conselleria de Cultura, clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA
Albert MARTÍN MENÉNDEZ, "El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca", A Tribuna d'arqueologia, 2018.

Vista de la zona de Can Rodon de l'Hort des de la plaça de
l'Església (2012). La Cabrera medieval i moderna estava en una
cota més alta que la Iluro excavada fins ara. Foto: Rosa
Isabel Garí.

I Simposium d'arqueologia laietana a Teià

Com ja haviem informat en una entrada anterior, el dissabte dia 12, s'inicia a Teià el I Simposium d'arqueologia laietana.Es tracta d'una activitat inclosa a les VIII Jornades de difussió del patrimoni de la Laietània.
Podreu trobar el programa clicant aquí.
Més informació a la web Costa de Barcelona



 

Conferència del doctor Joaquim Graupera sobre el castell de Burriac i la vila de Cabrera

Un moment de la conferència del doctor
Graupera. Foto: Josep M. Rovira

El passat dissabte 28 d'abril, i dins els actes programats a Cabrera de Mar per la Festa de les Bruixes i Mercat Medieval, va tenir lloc a la Sala Nova de l'ajuntament, una conferència de Joaquim Graupera, doctor en història de l'art, amb el tema: "El castell de Burriac i la vila de Cabrera entre els segles XIV i XV.
La conferència va girar a l'entorn de la formació dels nuclis de població a redós de les sagreres (1) de les parròquies: sant Feliu, sant Joan (recordant el retaule dedicat al sant), santa margarida (despareguda, tot i que els propietaris l'havien de reconstruir), santa Elena, sant Sebastià.
Part de la conferència va ser un repàs de les obres d'art de la parròquia (canelobres...), més en línea d'història de l'art que no d'arqueologia.
Va parlar també el conferenciant del castell i la seva evolució, del feudalisme i de Pere Joan Ferrer, remarcant que va ser un senyor feudal "dolent", ja que no provenia de família noble.
Graupera va parlar també de la capella de sant Vicenç, el castell de Burriac i la seva restauració per l'arquitecte Adell, necessària però amb petites errades.

(1) Sagrera: espai sagrat al voltant de les esglésies, protegit de la violència feudal. 

Inici de la conferència a la Sala Nova.
Foto: Josep M. Rovira

Festival Tarraco Viva 2018

 

Imatge de Tarraco Viva 2017. Foto: Joan
Francesc Clariana

Entre els dies 13 i 27 de maig propers, tindrà lloc a Tarragona el festival Tarraco Viva, un dels més importants en la seva especialitat, i que pretén reviure i donar a conèixer l'esplendor de l'antiga capital de la Tarraconense per mitjà d'actes culturals i lúdics.
Podeu veure el programa d'actvitats clicant aquí. 

August va residir 2 anys a la Tarraconense.
Proposta de reconstrucció del color de
l'August de Prima Porta. Tarraco Viva 2017.
Foto: Joan Francesc Clariana.
 

Enric Subiñà guanya el XII Premi Burriac

Font: Maresme Medieval

Enric Subiñá, doctor en història medieval, i autor de nombrosos estudis, ha guanyat el XII Premi Burriac de recerca històrica i social d'Argentona, amb un treball titolat "Els Lladó d'Argentona. Una munió de nissagues". Subiñà ha guanyat ja el Premi Burriac en dues ocasions anteriors. L'actual sobre el llinatge delsl Lladó té el seu orígen en un altre estudi de Francesc Lladó presentat al premi l'any 2011 que no obtenir el guardó.
Podeu trobar informació sobre aquest esdeveniment en el bloc de Joaquim Graupera Maresme Medieval.També a la web de l'ajuntament d'Argentona.

Enric Subiñà. Font: Ajuntament d'Argentona

En memòria de Josep Maria Mestre i Matas

Imatge: Josep M. Mestre al
jaciment de Can Modolell
(Cabrera de Mar), a finals dels
anys 70. Foto: Francesc
Navarro Bonamusa

El passat diumenge dia 29 d’abril ens va deixar el company Josep Maria Mestre i Matas després d’una llarga malaltia.
En Josep Maria havia entrat a formar part de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró a l’any 1976, quan tingué lloc el primer curset d’arqueologia que organitzà  la Secció. Des del primer moment va destacar per la seva bonhomia i el seu tarannà senzill, sempre com un col·laborador disposat a ajudar i aportar millores en les activitats de recerca que es feien.  Des d’aleshores ençà va participar en nombroses campanyes d’excavacions, com les de can Modolell, Torre Llauder, el castell de Mata, Madà i un llarg etzetera. Va publicar també alguns articles d’estudis arqueològics com el de la descoberta de la vil·la romana de Madà (Argentona), el forn romà de can Notxa (Argentona) i l’estudi dels materials del jaciment de Figuera Major.
Darrerament comentava que, quan s’hagués recuperat, volia participar activament en les activitats del nou Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró.
Josep Maria Mestre estava casat amb Isabel Serra, que fou també membre de la Secció Arqueològica.
Des d’aquí volem donar el més sentit condol a la seva família.