Un important article sobre l'epigrafia ibèrica a Ilduro

Vista parcial d'una zona d'excavacions en el centre de
Cabrera de Mar

Alejandro G. Sinner i Joan Ferrer i Jané són autors d'un article publicat a la revista Paleohispanica 18 (pàgs. 203-216), amb el títol: "Novedades epigràficas de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)".
Aquests arqueòlegs han dirigit i/o participat en diverses excavacions a l'antiga Ilturo o Ilduro, ibera i romana, i han publicat diversos treballs. Podeu consultar la web en llengua anglesa ILDURO.
Senyalen els autors, en primer lloc (pàg. 205), que malgrat que el jaciment romà tardo-republicà d'Ilduro és conegut pel nom de les diverses parcel.les o propietats on s'ha excavat, en realitat formaven un únic conjunt urbà, com ho demostra l'existència, no tan sols espais residencials, sino també magatzems, tallers, carrers...amb trets homogenis (1). Destaquen les termes públiques. El conjunt tardo-republicà es data entre la segona meitat del segle II aC. i el primer quart del segle I aC. coincidint amb la desaparició també del poblat ibèric.
L'article de Sinner i Ferrer tracta específicament sobre grafits ibers gravats damunt ceràmica cuita, i que, malgrat consten en la seva majoria d'un sol signe (pàg. 214) i no ajudin -malhauradament- a la traducció de la desconeguda llengua ibera, demostren l'ús d'aquesta escriptura almenys fins entrat el segle I aC., malgrat que els ibers de la zona es trobaven ja integrats dins les estructures socials i econòmiques itàliques (pàg. 215).
Tretze són els grafits inèdits publicats en aquest article, tres de Ca l'Arnau-Can Mateu, un de Can Rodon de l'Hort, quatre de procedència incerta, possiblement de Can Borràs (2), i cinc de Can Canal. Els tres primers jaciments estan inclosos en el nucli tardo-republicà.
Si afegim aquestes tretze inscripcions iberes a les 66 documentades pels mateixos autors l'any 2016 (3), tenim un corpus de 79 a la vall de Cabrera de Mar (pàg. 213).
Es tracta de grafits incisos damunt ceràmica de Cales o de Campaniana A, i algun d'ibera.
Destaquen els autors la singularitat del jaciment de Can Canal (pag. 206), un establiment ibèric potser de caràcter agrícola datat en la primera meitat del segle II, arrasat abans de l'aparició del nucli republicà, únic i per tant important per interpretar aquest moment de la història de Cabrera.

Podeu llegir l'article clicant aquí.


(1) Podeu consultar l'article d'Albert Martín o el comentari en aquest bloc, sobre el darrer decenni d'excavacions (2018)
(2) Existeix un article sobre aquesta excavació de Can Borràs: Josep Vinyals i Cortés,"Notícia sobre les habitacions ibèriques de Can Borràs (Cabrera de Mar)". revista Ilturo núm. 2. Publicació del Grup d'Arqueologia de Cabrera de Mar, 2000.
 (3)A.G. Sinner y J. Ferrer i Jané, “Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l’Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)”, AEspA 89, 2016, 193-223.

Un grup de plats mataronins del segle XIX en el Museu de Mataró i al de Mallorca

Plat 19 amb un edifici (Convent de les Tereses?)
Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Plat amb la representació d'una dona (Isabel II?).
Fundació Fontana de Rubí.

Plat amb la inscripció "Viva la república federal".
Del llibre de Rosselló-Coll.

Joan Francesc Clariana, doctor en arqueologia clàssica, és ben conegut com a autor de minuciosos estudis sobre ceràmica romana, i sobre el món clàssic en general. Aquest cop però, ens mostra la seva versatiliat amb un estudi sobre plats decorats procedents de tallers mataronins del segle XIX, plats dels que se conserva una bella mostra al Museu de Mataró i al de Mallorca.
Clariana va presentar el seu treball, cenyint-se en principi a la col.lecció mataronina, a l'11è col.loqui "La història a debat", que va tenir lloc al Grup d'Història del Casal de Mataró el passat mes de novembre, amb el títol: Notícia sobre un grup de plats mataronis del segle XIX conservats al Museu de Mataró i al Museu de Mallorca.
Explica l'autor que es té notícia de l'existència d'un forn, l'anomenat forn de Cal Sord, ubicat a l'actual carrer Argentona 64, que pertanyia a un terrissaire anomenat Llobet, nissaga que roman activa fins al segle XIX.
Sortosament tenim una notable documentació sobre l'existència dels terrissaires mataronins del segle XIX, un bon exemple és el llistat de terrissaires publicat a El subsidio de Comercio, conservat a l'Arxiu Municipal de Mataró.
Cal distingir entre terrissaires o gerrers i els fabricants de totxanes. Marià Ribas diu que els primers feien també figures de pessebre. L'historiador Francesc Costa diu que hi havia 5 fàbriques de totxanes.
Tenim dades dels principals ceramistes i de la continuïtat dels negocis familiars. Un exemple, entre d'altres, seria el de Joaquim Lobet, el qual va continuar la seva vídua i després els seus fills.
Els motius decoratius preferits en la zona central dels plats, són els vegetals estilitzats, essent més rares les representacions d'animals. En un cas hi ha representat l'escut de Mataró i en un altre una corona reial.
L'autor complementa el seu treball amb una molt bona documentació gràfica dels plats, les signatura i la documentació escrita.
Podeu llegir l'article clicant aquí.

Marques de terrissaire