Enric Subiñà i Coll és autor d'un article sobre el mas Arnó d'Agell (Cabrera de Mar), conegut en l'actualitat com cals Frares, que posa com a exemple del que era un mas a Catalunya entre els segles XIV i XVII. La font que ha pres Subiñà per l'estudi és un manuscrit conservat a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 1221):
Llibre de Noticias de la Casa y Mas Anomenat Arnó, en la Parrochia de Cabrera, en lo veynat de Agell. Llibre en lo qual se trobaran plenas noticias de la casa y mas anomenat Arnó, situat en la Parrochia de Sant Feliu de Cabrera, en lo Veinat dit de Agell, del qual es propietari lo convent de Nra. Sra del Carme de Barcelona. Fet ÿ escrit per lo Rt, Pare Fran Joan Bonet, Procurador de dit Convent lo anys 1687. (Subiñà, pàg. 441).
En el llibre es fa referència a les escriptures referents al mas, les peces de terra que li pertanyen, i la seva valoració.(Pàg. 442). En Joan Bonet demostra en les seves anotacions de les bones maneres d'administrar l'església les seves propietats (Subiñà, pàg. 441).
La primera escriptura que parla dels Arnó de Cabrera data del 1235, es tracta d'una donació que fa Pere d'Arnó a la seva filla Dulcia, amb motiu del seu matrimoni; més endavant, el 1304 tenim la primera referència documental al mas: Pere d'Arnó i la seva germana fan una absolució dels seus drets a Ermessenda, germana dels dos i propietària del mas (Subiñà, pàg. 445).
Cita Enric Subiñà diversos documents referents a aquesta casa, datats entre els segles XIII i XVI, referents a herències, donacions, adquisició de terres, matrimonis, pleits...
Fou l'any 1618 quan la família Arnó va perdre la propietat del mas, que va ser venut a Pau Mates, donzell de Barcelona (Subiñà, pàg. 447); passà després per herència successivament a Joan Baptista Mates i a Francesc Mates, aquest darrer rector de Mollet, el qual el va deixar en herència al convent del Carme de Barcelona, segons testament fet el 1652. En el moment de prendre'n possessió, el mas Arnó constava d'onze peces de terra, a les quals va afegir-ne algunes més que va recuperar (Subiñà pàg. 447) i d'altres que va adquirir. La majoria era vinya, campa i bosc (Subiñà, pàgs. 448 i 449).
Amb la desamortització eclesiàstica de 1835, la propietat va passar a mans de l'estat i venut en encant al ciutadà de Barcelona Jaume Pujol i Guiteras, els seus hereus el van vendre de nou i va passar per herència a diverses mans (Subiña, pàg. 449).
Cap del 1930 va entrar com a masover Pere Ribosa i Carbonell, el qual va comprar el mas a Teresa Ametller i Ros. Actualment n'es propietari el seu fill Joan Ribosa i Dellà.
Enric SUBIÑÀ I COLL, "El mas Arnó d'Agell (Cals Frares), a Cabrera de Mar, entre els segles XIV i XVII. dins El mas català durant l'edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII). Barcelona, CSIC 2001.
Imatge: Els Frares. Santa Elena d'Agell. Autor: Lluis Bonet Garí. Conservada en el Centre Excursionista de Catalunya.
Imatge:Els Frares. Santa Elena d'Agell. Autor: Lluis Bonet Garí. Agost 1915. Conservada al Centre Excursionista de Catalunya.
Imatge: Els Frares. Santa Elena d'Agell. Autor: Lluis Bonet Garí. Agost 1915. Conservada al Centre Excursionista de Catalunya.
