El vestit femení a Roma

Imatge: retrat idealitzat de l'emperatriu Livia Drusil.la, amb stola i palla. Museu Arqueològic Nacional (Madrid). Foito: Rosa Isabel Garí.

Les pel.lícules i sèries ambientades a l'antic imperi romà, poden haver-nos creat la imatge que sempre era estiu i tothom anava succintament vestit, especialment les dones, però es tracta d'una falsa idea.

El teixits emprats eren especialment la llana i el lli, i posteriorment es varen introduir el cotó i la seda, provinents d'orient.

Com ja hem dit en l'entrada anterior, homes i dones duien com a prenda interior un tapall, el subligaculum i elles, una banda de tela o cuiro per subjectar els pits. El poeta Marcial va dedicar dos dels seus epigrames a una romana de generosa davantera (Marcial, XIV, 66 i 134).

Sostenidor, redueix els pits excessius de la meva estimada, a fi que la meva mà tingui alguna cosa que aferrar i cobrir. (Marcial, XIV, 134).

Sobre aquesta roba interior es col.locava una túnica curta, la subucula que, per qui s'ho podia permetre, era de seda o lli, teixits més suaus que la llana.

La prenda exterior era la stola, túnica llarga, cenyida a la cintura o sota als pits (un estil imitat després en la revolució francesa i l'imperi napoleònic, de "retorn" al classicisme). 

En el cas de les dones, aquestes robes podien tenir mànigues llargues, fet que no estava ben vist en el cas dels homes.

La palla era un mantell que servia de vel o de xal.

Altres tipus de túniques, adaptades dels grecs, foren el chiton i el peplos. Les dues peces de roba d'aquestes túniques no estaven cosides, sino unides per agulles o fermalls, com podem veure en les ecultures.

També s'usaven capes, el supparum, als que a voltes s'afegia caputxa.

El calçat, almenys el que coneixem de les classes avabalades, era de cuiro, i molt ben dissenyat, amb forats que permetien ventilar el peu. 

Els pentinats eren variats i podien ser molt complicats, afegint-se postissos. La moda va variar força i el tipus de pentinat femení permet datar les escultures.

Les joies de les dones riques eren abundants i de tot tipus: tiares, collars, penjolls, braçalets...

 

Imatge: mosaic de la vil.la romana del Casale, Piazza Armerina (Sicília. Autor de la foto: M. Disdero. Procedència: Wikimedia Commons.

 

 

Imatge:  Bust de l'emperatriu Vibia Sabina, amb una túnica amb fermalls. (Museu de Prado, Madrid). Font: Wikimedia Commons.

Webgrafia i Bibliografia

Bloc IMPERIVM. La vestimenta de las mujeres romanas.

FRANÇOIS BOUCHER, Historia del traje en occidente. Roma. (pàgs. 98-105).Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2009.

JAMES LAVER, Breve historia del traje y la moda. Cap. II: Los griegos y los romanos (pàgs. 23-43). Editorial Cátedra, Madrid, 2017.  

YVONNE DESLANDRES. El traje imagen del hombre. Pàgs. 109-112. Tusquets Editorial, Barcelona, 1976.

 

 

 

El vestit masculí a Roma

Imatge: August vestit amb toga i túnica, amb el cap velat per la toga exercint de sacerdot. August de Via Labicana. Museu Nacional Romà (Roma). Mármol de 2,07 m. Foto: joan Francecsc Clariana Roig.

Seguim el tema del vestit a l'antiguitat, avui amb una entrada dedicada a la vestimenta masculina a l'antiga Roma, centrant-nos en les peces més d'ús més quotidià.

El teixits més usats, foren la llana i el lli. La confecció de teixits i vestits de llana a casa, era una de les principals feines d'una honesta romana, hava de ser casta, pia, lanifica, domiseda. Sens dubte, amb el temps fou també una tasca encomenada a esclaus. Després de la conquesta del Mediterrani oriental, s'introduí el cotó i la seda, aquest darrer només a l'abast de gent acabalada. Altres materials emprats en el vestit i el calçat foren el cuiro i l'espart.

Com a roba interior, tant homes com dones, usaben un tapall, el subligaculum, lligat a la cintura, i podien cobrir les cames amb teles enrotllades per no passar fred. 

El vestit masculí tradicional era la toga, una peça de llana plegada i enrotllada a partir de l'espatlla esquerra, que podia mesurar originariament cinc o sis metres d'ample, la forma de la qual encara avui dia no està clara. De l'estudi de les escultures s'ha arribat a concloure que devia tenir forma de trapezoide imperfecte. Es col.locava amb nombrosos plecs i envoltant el cos, deixant lliure el braç dret, com podem veure en nombroses escultures, i en temps antics es duia sense túnica a sota, segons Aulus Gel.li (Nits Àtiques, VI, 12). El retòric i pedagog Quintil.lià explica com ha de col.locar-se la toga (citat i descrit en el bloc Imperivm, La toga romana).

El tipus de toga indicava l'edat, la categoria social i el càrrec del seu portador: la toga virilis era blanca sense ornamentacions, i la rebia el jove en complir la majoria d'edat. La toga candida, era per als candidats a un càrrec, la toga praetexta duis bandes vermelles, i estava reservada als magistrats, la toga picta tenyida de porpra i amb fils d'or, era per als generals victoriosos, després pels emperadors, etc.

Possiblement per la incomoditat de dur una peça tan gran, l'ús de la toga va decaure amb el temps. Suetoni ens explica que August es va indignar en observar en un assemblea gran nombre d'homes vestits amb foscos mantells, i va ordenar que vestissin amb toga en els actes públics:

"Heus aquí els romans, amos del món, poble que vesteix la toga" (Suetoni, August, 40) (1)

El palium, derivat de l'himation grec, era un mantell que substituïa la toga; s'enrollava al voltant del cos, sense norma fixa, i el seu ús s'identificava amb filòsofs o gent dedicada als estudis.

Marc Aureli agraeix al filòsof Rústic no passejar-se per casa amb toga (Marc Aureli, Meditacions, I, 7).

Sota la toga es vestia la túnica, feta de llana o de lli -aquestes darreres més costoses- de diverses llargades i cenyida amb cinturó. Les de seda les empraven principalment les dones riques. Com la toga, el tipus de túnica indicava també el status de l'usuari, els megistrats podiem emprar bandes roges.

La túnica es confeccionava a partir de dues peces de roba cosides, excepte on havien de passar els braços, no es duien mànigues o eren molt curtes. Es podia dur més d'una túnica. Suetoni diu que August vestia quatre túniques sota la toga (Suetoni, August, 82).

La paenula era una capa amb caputxa, subjectada amb una fíbula. Els caps militars empraven el paludamentum. En la famosa escultura de l'August de Primaporta, l'emperador du el paludamentum enrotllat en el braç esquerra.

En el darrers segles de l'imperi, es va començar a usar pantalons (braccae), inspirats en les tribus germàniques.

A banda de les vestidures més usuals, hi havia també robes adaptades als diversos oficis o activitats, i capes per la pluja i el mal temps.

Per acabar, diguem alguna cosa sobre el calçat. Aquest estava confeccionat en cuiro o espart, alguna de les quals ha sobreviscut miraculosament fins els nostres dies. Son conegudes especialment per nosaltres les caligae, sandàlies dels legionaris, de les qual es troben a voltes les tatxeles metàl.liques en jaciments arqueològics .

 

 

Imatge: sarcòfag amb un relleu que representa homes amb palium. Museu d'Arles.

 

(1) Virgili: "Els romans, amos del món, poble que vesteix la toga" (Eneida, I,282).
 

WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA

DOMVS ROMANA. Bloc de de la domus y la vida familiar en la antigua Roma. Vestitus, ropa masculina en la antigua Roma.

IMPERIVM. La toga romana. La prenda de vestir más emblemática de la antigua Roma. 

IMPERIVM.Las túnicas romanas. La prenda de vestir que definió el estilo romano. 

IMPERIVM. El calzado romano, de las caligae al calcei.

FRANÇOIS BOUCHER, Historia del traje en occidente. Roma. (pàgs. 98-105).Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2009.

JAMES LAVER, Breve historia del traje y la moda. Cap. II: Los griegos y los romanos (pàgs. 23-43). Editorial Cátedra, Madrid, 2017.  

YVONNE DESLANDRES. El traje imagen del hombre. Pàgs. 109-112. Tusquets Editorial, Barcelona, 1976.

 

Els teixits i els vestits dels ibers

 

Imatges, de dalt a baix: Dama de Baza (s. IV aC.). Dama oferent del Cerro de los Santos (s. III-II aC.). Dama d'Elx (s. V-IV aC.). Museu Arqueòlogic Nacional (Madrid). Fotos: Rosa Isabel Garí Lleixa.

 

Comencem aquí una petita sèrie d'entrades dedicades als teixits i la vestimenta a l'antiguitat, i començarem els ibers, una cultura avançada i original, que va desenvolupar-se a l'est de la Península entre els segles VI-I aC.

Els ibers continuen essent un enigma per nosaltres, ni tan sols podem traduïr la seva escriptura,  el que coneixem és gràcies a l'arqueologia i les fonts clàssiques, els escrits d'autors grecs i llatins.

Són aquets clàssics els que ens donen notícia de la bona qualitat dels teixits d'Hispània. L'historiador grec Polibi (n. 120/118 aC.), en la seva descripció de la batalla de Cannes, ens diu que els mercenaris ibers d'Annibal duien unes fines capes de lli ribertejades de vermell (1). El geògraf grec Estrabó (64/63 aC-19/24 dC), en parla de la "bellesa insuperable" de les llanes de Turdetània (actual Andalusia), especialment les de color negre (2). Plini el Vell (23-79 dC.) escriu sobre diversos colors de velló, entre ells els rogenc de la Bètica i altra cop el negre d'Hispània, com el millor (3). El mateix Plini ens descriu el lli fi i blaquíssim de la Hispània Citerior (4). Pel que toca a l'espart, parla de la zona de Carthago Nova i explica el cultiu i preparació d'aquesta planta, destinada a diversos usos: cistelleria, sabates... (5). Evidentment, aquests teixits no estaven destinats únicament a vestir.

El poc que sabem del vestit iber, ho devem a l'escultura, en pedra o metall, o la ceràmica pintada. L'escultura representa generalment guerrers o figures femenines ben conegudes per nosaltres, com les dames d'Elx o de Baza, d'interpretació encara dubtosa, i que pertanyien als estrats superiors del món iber.

Els vestits, tan el masculí com el femení, consistia en túniques de lli o de llana, cenyides amb un cinturó, llargues per les dones, curtes pels guerrers, decorades amb bandes tenyides llises o escacades (com les de la Dama de Baza), blaves o vermelles, o també serrells. Completava la vestimenta un mantell damunt les espatlles aferrat amb una fíbula, un vel per les dones i un calçat aparentment de cuiro o espart. La roba era majoritàriament de confecció domèstica, i s'han exhumat pesos de teler en els jaciments ibèrics.

Criden especialment l'atenció els complicats tocats femenins: mitres còniques (com la de la Dama d'Elx), peinetes, diademes, rodets i les ostentoses, abundants i grans joies, suposadament d'or, plata i bronze: arracades, collarets, braçalets, anells, que estarien reservades a les èlits. Els guerrers són a voltes representats amb torques (collars rígids de metall). Sens dubte, les mines d'Ibèria, proporcionarien metall: or, plata, coure i estany, abundants en aquell moment. Alguns autors veuen en la peineta i el vell ibèrics, l'origen de la peineta i la mantellina (6), i fins i tot en els rodets, el del pentinat tradicional valencià. Personalment, ens sembla unes hipòtesis arriscades .

(1) Polibi, Històries, III, 114

(2) Estrabó Geografia, III, 6.

(3) Plini el Vell, Història natural, VIII, 73, 191.

(4) Plini el Vell, Història natural, XIX, 2,9,10.

(5) Plini el Vell, Història natural, XIX, 7, 26-27; 8, 28-30.

(6) Ana Velasco: Historia de la moda en España. De la mantilla al bikini, pàg. 31.

 

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA

 

Ana VELASCO MOLPECERES, Historia de la moda en España. De la mantilla al bikini. Los Libros de la Catarata, Madrid, 2021.

Enriqueta ALBIZUA HUARTE, "El traje en España. Un rápido recorrido por su historia", dins James LEVER Breve historia del traje y de la moda. Cátedra, Madrid, 2012. 

Wikipedia: Indumentaria ibera.

 

 

Vas dels guerrers del Tossal de Llíria (s. III-II aC.). Procedència de la imatge: Museu de Prehistòria de València. Els guerrers sembla portin un calçat de mitja canya.

 

 

Pes de teler iber de plom amb una inscripció, procedent de Can Modolell (Cabrera de Mar). Dibuix de Robert Lleonart.

Marques de terrissaire en la TS Itàlica de la plaça de l'ajuntament

Imatges: fragments de TS Itàlica amb marques de terrissaire, procedents de la plaça de l'ajuntament de Mataró. Fotos: Joan Francesc Clariana Roig. 

De dalt a baix: AVILI MANI; L·IEG/IDIVS; AVIBI/FICVL;(...)/EX/NN; (...)ERENNI.

 

Una de les actuacions del "Programa de Recuperació de Jaciments Arqueològics del Pla de Solidaritat amb l'Atur", l'any 1984, va tenir lloc a la plaça de l'ajuntament de Mataró, un ampli espai en el que es va poder constatar la seqüència cronològica de la Iluro romana, des del segle I Ac. fins a l'antiguitat tardana.

Joan Francesc Clariana és autor d'un article dedicat a la terra sigil.lata exhumada en el transcurs d'aquelles excavacions, especialment en l'anomenat "sector 5, que corresponía a un conjunt d'abocadors de diferents èpoques, situats en l'exterior immediat de la ciutat romana, pròxim a la porta d'accés des de la via Augusta ("Marcas de alfarero...", pàg. 285). En la resta de sectors, només s'han documentat dues marques de sigil·lata itàlica.

Descriu l'autor com la meitat nord del sector estava ocupat per un abocador de l'època d'August i Tiberi, amb gran quantitat de fragments d'àmfora, materials de construcció, ceràmica comuna, de parets fines itàlica, lucernae, restes de fauna i sigillata itàlica, amb les marques de tarrissaire que Clariana ha presentat en l'article esmentat ("Marcas de alfarero...", pàg. 285).

Crida l'atenció la quantitat i varietat de les marques estudiades, la major part ben documentades ("Marcas de alfarero...", pàg. 286). Ha elaborat un catàleg exhaustiu d'aquests fragments. Conclou que les troballes són fonamentals per entendre les relacions comercials existentens en aquell moment, que pensa fou l'època de major esplendor econòmic d'Iluro. Estaven en aquell moment actives tres domus pertanyents a les èlits, dues d'elles en el traçat del documanus màxim: les conegudes com "dels Dofins" i la de "Can Cruzate", una tercera al carrer de la Palma ("Marcas de alfarero...", pàg. 291).

Explica Clariana que l'exportació de vins laietans va significar la prosperitat econòmica de la ciutat, i un reflex en serien els abocadors. Com a contrapartida a l'exportació de vins, hi hauria un fluix d'exportacions, de la que els materials comentats en serien una bona mostra ("Marcas de alfarero..." pàgs. 291-292).

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç

 

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marcas de alfarero en Terra Sigillata itálica procedentes de la excavación de la plaça de l'Ajuntament (Mataró). Actas del V Congreso Internacional de la SECAH. Alcalá de Henares, 2019.