Imatge: Felicitació que el Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM) han dedicat a Joan Turà amb motiu del seu 80è aniversari.
L'arqueologia i la història de Mataró i del Maresme, tenen un deute d'agraïment amb els voluntaris que durant dècades es van dedicar a salvar un patrimoni que sense ells s'hagués perdut sense remei, abans que arribés la reglamentació i profesionalització de l'arqueologia, i es pensés seriosament en conservar aquest patrimoni.
Un d'aquests voluntaris és en Joan Turà i Dalmau, de Mataró. Va començar d'adolescent, aquest 10 de juny ha complert 80 anys i segueix en actiu! Els seus companys, membres de l'actual CEAHM li han oferit un homenatge i ha estat entrevistat a Ràdio Mataró en la Tertúlia del Racó que organitzen cada setmana el Grup d'Història del Casal (GHC) i el CEAHM. Podeu trobar un enllaç al final d'aquest article.
La veu d'en Joan Turà es manté ferma i demostra una excel.lent memòria al llarg de la gairebé hora de l'entrevista.
Joan, el seu germà Jaume i altres joves, a finals dels anys 50, feien el camí del Mig des de Mataró i pujaven al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), fascinats per veure les estructures i els materials superficials del poblat ibèric...i excavar. Amb el temps varen coincidir amb un altre grup de joves i decidiren anar plegats.
Més tard es varen incorporar a l'equip d'excavacions de Marià Ribas i Bertran, que era delegat d'excavacions de Mataró, un personatge fonamental de l'arqueologia mataronina, amb ell i altres companys i col.laboradors, Joan Turà va participar en nombroses campanyes d'excavacions a la zona de Mataró i pobles veïns, començant per Burriac.
El grups d'excavadors, aleshores grup de col.laboradors de Marià Ribas, fou el nucli del que sortiria més tard la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.
A l'entrevista, Joan Turà es mostra adolorit per la destrucció de Can Xammar (Mataró) "varen llençar els mosaics trossejats a la riera d'Argentona" (i en bona part també al solar darrera el velòdrom de Mataró), que en aquells moment, anys 60, no es va poder evitar. "Eren preciosos", va comentar algú de les obres.
Un altre desastre que va lamentar fou la destrucció total de la masia Llauder (Mataró), de la que varen poder recuperar l'escut. Les estructures de la vil.la romana estaven al descobert "s'hi feia fins i tot una fira i moto cross". Finalment es va poder construir el clos que avui tanca i protegeix el que queda de la vil.la. El fotògraf mataroní Tomàs Manent va poder fotos de la masia en el moment de la seva destrucció, gràcies a ell, n'han quedat imatges, recorda Joan Turà,
Va parlar també del descobriment de Can Modolell (Cabrera de Mar), arrel d'una acció furtiva, excavació en la que hi treballà amb Joan Bonamusa i l'equip de la Secció Arqueològica.
De Can Modolell i les seves peces, recorda Turà, va fer un gran nombre de dibuixos l'artista mataroní Jordi Arenas i Clavell, a pluma i tinta i en paper vegetal, dibuixos que va donar generosament a la Secció Arqueològica, però que ara són al Museu de Mataró.
No acaben aquí les sorpreses sobre en Joan: també es va dedicar a l'arqueologia submarina, juntament amb Xavier Nieto i altres arqueòlegs, a Roses, on van col.laborar en una excavació científica d'un derelicte, que fins aquell moment havia estat objecte de recollida furtiva de peces.
Quin és ara el desig de Joan Turà? a la pregunta dels entrevistadors respon: un museu. Un museu aamb la capacitat suficient per exhibir i explicar les valuoses troballes, algunes úniques a Europa, que es guarden emmagatzemades. Amb espai per aparcar autobusos i venir col.legis de visites.
Des d'aquest bloc felicitem efusivament en Joan Turà i Dalmau. Enhorabona!
Podeu escoltar l'entrevista a Joan Turà i Dalmau en l'enllaç del Grup d'Història del Casal.
Entrevistadors: Imma Bassols, Joan Francesc Clariana Roig, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Francesc Navarro (esquerra) fa entrega d'un dibuix seu a Joan Turà, amb motiu de l'homenatge que li varen retre els membres del CEAHM.
En Joan Turà a l'absis de Torre Llauder (Mataró).
A Can Modolell (Cabrera de Mar) l'any 1983, a dalt seu, dret, Alfons Palau Diví.
