K(auti) · D(eo) / L(ucius) · PETRE / IVS · VIC / TOR · ALI /ARIVS · /D(eo) · K (auti) · M (ithrae) · / V(otum) · S(olvit) · L(ibens) · M(erito) .
Aquest text en llatí pertany a una petita ara votiva en marbre, del segle II, procedent del jaciment de can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme), i es tradueix com: "Al déu Kautes Mitra, Luci Petreu Víctor, aller (productor o comerciant en alls), complí en justícia i de bon grat, el seu vot. (G. Fabre, M. Mayer i I. Rodà: Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea, pàgs. 83 a 88.
Un conjunt d'inscripcions, exvots i altres objectes relacionats amb la litúrgia, ens permeten saber que l'establiment de can Modolell, hi va haver un santuari, un centre de culte a diversos déus, però especialment a Mitra, divinitat d'origen indopersa, el culte del qual es divulgà a l'Imperi romà.
La primera notícia sobre el culte a Mitra, dins l'àmbit de l' Imperi, la tenim al segle I aC., en la biografia que Plutarc (46-120 dC.) dedica a Pompeu, una de les tasques militars del qual, va ser netejar el Mediterrani de pirates:
"Más de mil eran las naves de los piratas, y cuatrocientas las ciudades tomadas por ellos. (...)Ofrecían sacrificios extranjeros en Olimpia y celebraban algunos cultos mistéricos como el de Mitra, que todavía hoy pervive y que ellos fueron los primeros en dar a conocer. Después de haber causado numerosas ofensas a los romanos, empezaron a penetrar en el interior, donde se dedicaban al pillaje por los caminos y devastaban las villas cercanas a la costa." Plutarco, Vida de Pompeyo, XXIV. Ed. Gredos.
La religió formava part inseparable de la vida romana, i les vivendes acostumaven a tenir un altar dedicat als déus familiars, els Lares, i a tots aquells que gaudissin de la devoció de la casa. Però el santuari de can Modolell sobrepassa en molt l'altar domèstic; per la riquesa de les troballes: exvots, dedicatòries, fragments relacionats amb el culte, en marbre o en bronze...alguns noms demostren la seva relació amb el poder, com el d' Aphnus, llibert de Saturní, procurador de l'emperador Vespasià, nom inscrit en una tabula ansata de bronze, una placa que devia estar col.locada en un altar o un exvot.
Hem publicat ja extensament sobre el santuari mitraic de Can Modolell; el mitraïsme és una de les religions anomenades "mistèriques", reservades als iniciats, que havien de passar una proves, uns rituals iniciàtics, tan secrets, que encara avui ens són desconeguts. Recordem que l'escriptor Luci Apuleu (123-180 dC.) es nega a desvetllar els misteris de la seva iniciació al culte a la deessa egipcia Isis, i ens insinua solament que:
"M'he apropat als límits de la mort; he trepitjat el llindar de Proserpina (deessa dels inferns), del que he tornat, dut per tots els elements; jo he vist, en plena nit, brillar el sol amb una llum esplendent; jo m'he apropat als déus d'avall i als déus d'amunt; jo els he vist cara a cara, i els he adorat de prop". L. Apuleu, L'ase d'or.
Les religions mistèriques es difongueren per l'Imperi al mateix temps que la religió tradicional i el propi imperi, entraven en crisi, prometien als seus fidels la salvació més enllà de la mort, i alguns pensen que, el ritual de la inhumació dels cadàvers , que va substituïnt progressivament la incineració, té alguna cosa a veure amb aquesta creença.
L'arqueòleg i filòleg belga, Franz Cumont, a principis del segle XX, fou el primel en començar a estudiar el mitraïsme, i les religions d'origen oriental dins l'Imperi romà.
Mitra fou una divinitat que té els seus orígens en l'ïndia i l'antiga Pèrsia; Fou un déu solar que nasqué d'una pedra, i amb gran heroïcitat, capturà el toro primigeni (La constel.lació de Taure?), i el portà fins a una cova, on el corb, missatger del Sol, li ordenà el sacrifiqués; de la sang del brau brollà el blat i la vinya. Com a déu solar, el sol Invicte, es commemorava el seu aniversari durant el solstici d'hivern, el vint-i-cinc de desembre (Dies Natalis Solis Invicti). Se'l representa amb un barret frigi i matant el brau. Els seus fidels celebraven banquets rituals -fet molt freqüent en les religions antigues- amb pa i una copa d'aigua.
No obstant el seu orígen oriental, l'Imperí atorgà a la religió mitraica el seu propi segell. Fou un déu popular entre els militars, als que devia agradar la seva advocació d'Invicte. S'ha dit que va competir amb el cristianisme, amb el que presenta certes semblances rituals, però també grans divergències: mentre que el mitraïsme estava reservat als homes i a més iniciats, la religió de Jesús estava oberta a tothom; es difícil doncs pensar en una competència.
Mitra estava acompanyat per dos alter ego, Cautes (o Kautes) i Cautopates (o Kautopates); l'un, Cautes, se'l representa amb una torxa cap amunt, mentre que l'altre, Cautopates, amb un torxa cap avall. A can Modolell és freqüent la referència a Cautes. S'ignora el significat exacte d'aquests dos acompanyants: tal vegada els solsticis, o la sortida i posta del Sol, no ho sabem.
El santuaris mitraics eren subterranis, evocant la cova del déu; als dos murs laterals a l'altar, i havia sengles bancs.
Hi havia set graus en l'escala de servidors de Mitra: Corax (Corb), Nymphus (Nuvi), Miles (Soldat), Leo (Lleó), Perses (Persa), Heliodromus (Corredor del Sol), i Pater (Pare), el grau suprem.
Bibliografia recent:
Robert Turcan, Los cultos orientales en el mundo romano. Biblioteca nueva, 2001.
Jaime Alvar, Los misterios. Religiones "orientales" en el imperio romano. Crítica, 2001.
Ignacio Gómez de Liaño, El círculo de la sabiduría. Diagramas de conocimiento en el mitraísmo, el gnosticismo, el cristianismo y el maniqueísmo. Siruela, 2005.
Actualització (9-VIII-2011): La tabula ansata d'Aphnus, que esmentem aquí pot tenir una interpretacio diferent, amb dos dedicants; Pablo Oscáriz opina que uns dels personatges, Saturninus, és un procurador llibert situat sota les ordres directes del procurador eqüestre; podeu consultar-ho aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada