divendres, 30 de juliol del 2010

Viure i sobreviure en el segle XVI. Un estudi de Francesc Forn i Salvà


Al marge del llast econòmic que comportava la pressió senyorial, trobem una colla de factors que colpejaven amb duresa les fràgils comunitats humanes de l'Antic Règim: la fam, la pesta, el bandolerisme, la guerra amb França i el perill, sempre angoixant dels atacs dels pirates turcs i algerians. Una combinació de factors negatius que s'anaren entrellaçant inexorablement al llarg del segle i crearen una societat abatuda i fins a cert punt, desestructurada. F. Forn (2010), pag. 45.
Aquest és un fragment del llibre de Francesc Forn i Salvà, Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva, premiat amb l'accèssit del premi Iluro 2009, i publicat enguany.
L'autor, amb dues llicenciatures en història i catedràtic d'institut, porta al darrera seu una llarga trajectòria com a investigador, i ha publicat ja diversos estudis. La base del seu treball l'ha trobat en l'arxiu històric Fidel Fita d'Arenys de Mar, entre d'altres fonts documentals.
L'àmbit geogràfic d'aquest estudi el constitueix l'anomenada Marina de la Selva, que comprèn les poblacions situades entre el riu Tordera i els dos Arenys i que, en l'Antic Règim, pertanyia al vescomtat de Cabrera i de Bas, i estava dominada pels castells de Palafolls i Montpalau. L'àmbit cronològic ja l'hem dit, el segle XVI, relativament poc estudiat pel que fa a la nostra comarca.
El paisatge vegetal del Montnegre es mantingué força estable al llarg de l'edat Mitjana i Moderna. Va ser a partir dels segles XVII i XVIII que l'activitat humana el començà a modificar d'una manera clara i progressiva, amb la tala d'arbres destinats a les drassanes marítimes d'una banda, i amb l'expansió de la vinya d'un altre. Des de les èpoques històriques més reculades, la zona muntanyosa presentava una boscúria densa i ufanosa, atapeïda dels arbres que les autoritats baronials intentaven, d'una manera tan reiterada com inútil, prohibir-ne la tala: "alsines, suros, nogués, holms..." F. Forn (2010), pag. 16.
El segle XVI acostumem a veure'l com l'època de la conquesta d'Amèrica, l'art del Renaixament o la Reforma protestant, esdeveniments espectaculars i importants, però que amaguen la real duresa de la vida. Una societat "abatuda" ens descriu Francesc Forn, atemorida pels perills ja enumerats, i que en el llibre ens va explicant, amb rigor i amenitat.
Al revés del que a vegades es pensa, el règim senyorial no va desaparèixer ni minvar al començament de l'Edat Moderna; el pagès va continuar estant subjecte als pagaments i serveis al senyor, a l'Església o al rei, i els mals usos continuaren. Forn ens parla d'una societat, la del segle XVI, en recuperació demogràfica, després de la pesta del segle XIV, però una recuperació fràgil que qualsevol fam fa trontollar. La pobresa engendrava a la vegada fenòmens com el bandolerisme.
La mar era font de recursos, però també l'orígen del major perill que podia caure damunt les poblacions costaneres:
Laa pirateria procedent del nord d'Àfrica que afectà les costes catalanes fou endèmica al llarg de tota l'Edat Mitjana i Moderna. És en que Braudel ha anomenat "el perill africà". F. Forn (2010), pag. 63.
La gran base de la pirateria que afectava la costa mediterrània fou la ciutat d'Alger, reforçada pels turcs, en aquells moments en plena expansió i una amenaça real per Europa. Explia F. Forn que fou durant el segle XVI que naixeren moltes poblacions litorals, poblacions exposades a l'atac de les naus pirates, que s'apoderaven de vides, persones i béns. Les persones capturades eren esclavitzades o utilitzades per demanar un rescat; els atacs es produïen sobretot durant la primavera i l'estiu. No tan sols les poblacions estaven amenaçades pel desembarcament dels pirates; també barques i vaixells estaven en perill.
El fet que el Mediterrani esdevingués camp de batalla entre el món musulmà i el cristià comportà que tota la costa esdevingués una frontera fàctica que calia defensar i fortificar. Les escomeses dels pirates turcs i algerians a finals del segle XV i, sobretot del segle XVI, portaren a la fortificació del litoral mediterrani mitjançant la construcció d'elements defensius, baluards i torres de guaita. F. Forn (2010), pag. 81.
La defensa de les poblacions costaneres enfront els pirates, es manifestava doncs amb la construcció de torres de guaita i defensa, baluars i fortificacions; també, lògicament, amb la constitució de grups d'homes armats (amb espases, ballestes o armes de foc).
Per si tot això fallava, tal com ens explica Forn, hi havia tot un sistema de rescat de captius, que anava a càrrec de particulars, institucions o ordres religiosos. Però més valia no caure en mans dels pirates, sortir-ne no era gens senzill...
F. Forn i Salvà, Viure i sobreviure al segle XVI a la marina de la Selva (Castell de Montpalau i castell de Palafolls). La defensa, l'atac i el rescat davant les incursions dels corsaris turcs i algerians. Accéssit premi del Iluro 2009. Editat per Caixa Laietana, Mataró 2010.
Hi ha publicada una guia de torres de guaita i castells, que pot ajudar a completar el tema:
Torres de guaita i castells. Torres de vigía y castillos. Costa de Barcelona-Maresme. Editat pel Consorci de promoció turística de la costa del Maresme, 2010.

dijous, 29 de juliol del 2010

Jornades de portes obertes a les excavacions de Tarragona

Amb motiu de la finalització dels treballs arqueològics del primer sondeig a les excavacions de la catedral de Tarragona, hi haurà dues jornades de portes obertes, en les que els arqueòlegs duran a terme una visita guiada i compartiran els seus projectes amb els assistents. Aquestes jornades són:
Divendres 30 de juliol, de 17 a 20 hores Dissabte 31 de juliol, de 10 a 13 hores
(Informació tramesa per J.F. Clariana)

Festa Major de Cabrera de Mar


Dia 1 d'Agost, sant Feliu, i ja està aquí la festa major de Cabrera.


A la foto, trobada de puntaires a l'ombra de Montcabrer.

dimarts, 27 de juliol del 2010

Les Santes 1989

Foto per al record: Gegants i capgrossos, a les Santes de l'any 1989.
El nostre homenatge als que fan possible la festa.

dilluns, 26 de juliol del 2010

Presentació a Cabrera del "Quadern d'Albert Calls"

Potser algú és pot demanar que hi fa la presentació d'un llibre d'Albert Calls en un blog d'història i arqueologia, però és que n'Albert, a més de començar-se a convertir ell mateix -en el bon sentit- en part de la història cabrerenca i del Maresme, el seu blog "El Quadern d'Albert Calls", ara traspassat al paper, està ple de notícies, reflexions i recordatoris que formen o formaran part d'aquesta mateixa història. Sense anar més lluny, el tan sentit tancament de la seva llibreria Proa Premià, com a una víctima més de la crisi -on havia jo anat a assortir-me de lectures per al llarg i càlid estiu- mentre en un dels seus darrers posts fa elogis de "LLibre Viu", la immensa llibreria de Mataró que dóna una segona oportunitat a tants i tants de llibres que molts han expulsat de les seves llars, però que de ben segur que per a molts d'altres seran tresors.
Moltes de les seves reflexions polítiques i filosòfiques es claven com a fiblons; breus i concises, però punyents, sempre fan reflexionar, estiguis o no d'acord. Aquesta literatura breu i incisiva, que Calls desenvolupa sobretot en el seu nou blog "El riu", té un precedent en el món antic -la meva especialitat- en el poeta bilbilità Marcial, i els seus "epigrames".
En fi, que el seu blog -un d'ells- es converteix en paper, en el mateix moment que es pretén convertir el paper en llibre electrònic. Reexirà?
Internet ha canviat radicalment la nostra forma de comunicar-nos i intercanviar pensaments -per a bé i per a mal- i realment he de confessar que acaba essent "adictiu", acabes esperant la darrera notícia o troballa del teu petit o gran món en la xarxa.
Potser n'Albert no ho sap, però té admiradors a Mallorca, persones que llegeixen el seu blog "El riu". Una mostra més de com s'han eixamplat els nostres horitzons.
"El Quadern d'Albert Calls" com a llibre, fa la seva presentació el proper divendres 30 de juliol, a les 7 del capvespre, a la biblioteca de Cabrera de Mar, a càrrec de Rafael Vallbona i del mateix Albert Calls.
A. Calls, El quadern d'Albert Calls. Memòries digitals i companys de viatge. Edita: Ajuntament de Premià de Mar i editorial El Clavell.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Un nou taller de ceràmica romana a Cabrera

La Cabrera romana no deixa de sorprendre'ns amb noves troballes. Els arqueòlegs Albert López Mullor i Albert Martín Menéndez, aquest darrer, arqueòleg municipal de Cabrera, anuncien que s'han trobat indicis d'un nou taller de ceràmica romana, posterior a l'abandonament de la ciutat republicana. Si aquesta desapareix a principis del segle I aC., el nou taller es data no abans del principat d'August (27 aC. 14 dC.) i deuria acabar a finals del primer segle de la nostra era.
Aquesta notícia es va donar a conèixer en una ponència presentada al CONGRESSUS VICESSIMVS SEXTVS REI CRETARIAE ROMANE FAVTVORVM GADIBVS HABITVS MMVIII, que es pot traduir aproximadament per "Vint-i-sis congrés de defensors de la ceràmica romana, celebrat a Cadis el 2008" i ha sortit publicada en l'actual any 2010, a la ciutat alemanya de Bonn.
L'article porta per nom: "Un nuevo centro productor de ànforas tarraconenses, paredes finas y otras cerámicas en can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar, Barcelona).
Aquest taller, del que no s'han trobat els forns, però si indicis d'estructures, restes de materials emprats en la construcció dels forns i de desferres de la cocció, fabricava àmfores forma Dressel 2-3, destinades al transport i emmagatzament de líquids, especialment el vi; tot i no trobar perfils sencers, erls arqueòlegs es basen en les restes de vores i pivots; els pivots presentaven les marques del terrissaire.
També s'han exhumat fragments de ceràmica de l'anomenada "de parets fines", predominanat les formes Mayet 33-35; predominen els bols amb desgreixant de granit descompost.
Els fòssils directors de les deixalles de cocció descobertes, el constitueixen determinades formes fragmentades de ceràmica TS itàlica, TS sudgàl.lica, TS hispànica, parets fines i comú africana, la qual cosa ens diu ni més ni menys el moment en que podem datar aquest conjunt de deixalles: entre els anys 60 i 70 de la nostra Era.
Nota: TS es una abreviació de Terra Sigillata, era un tipus de ceràmica romana que s'inicia a començaments de l'imperi.



dimecres, 14 de juliol del 2010

Joan Bonamusa, doctorat en arqueologia

Segons informa Joan Francesc Clariana, que va assistir a l'esdeveniment, el passat dia 14 de juny, Joan Bonamusa Roure, vinculat al Museu de Mataró i al poble de Cabrera, i que ha estat codirector de l'excavació de can Modolell durant els anys vuitanta, es va doctorar en arqueologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.
La seva tesi "De la civitas d'Iluro a Alarona. Mataró, Barcelona, entre la Tetrarquia i els carolingis", va obtenir excel.lent "Cum laude". Es dóna la circumstància que aquesta tesi va estar dirigida pel doctor Joaquim Pera Isern, que havia treballat també a les excavacions de can Modolell. Així doncs, Joan Bonamusa, uneix als seus innumerables i documentats treballs escrits sobre arqueologia i història, aquesta tesi, que sens dubte serà interessant de llegir tan aviat sigui publicada.
Les nostres felicitacions als nou doctor.

dilluns, 12 de juliol del 2010

La "fàbrica" de Cabrera de Mar



Aquestes fotografies de la fàbrica Spitzen-Unión que presentem aquí, preses per mi l'any 1984, poc abans del seu definitiu enderrocament, donaran una visió del centre de Cabrera insòlita per a molts, que han nascut i crescut coneixent només el solar-aparcament al costat de l'Ajuntament, al lloc un s'alçava l'edifici.
De fet, fàbriques n'hi ha hagut més d'una a Cabrera, que han donat feina a moltes generacions de cabrerencs durant moltes dècades, com tantes altres de Catalunya, ja que él tèxtil ha estat bàsic per a la indstrialització i l'economia de Catalunya des del segle XVIII fins que la crisi i la deslocalització, a partir dels anys vuitanta del segle XX, varen canviar sensiblement el panorama. Però pel fet del seu enderrocament, envoltat d'una certa polèmica, i que fou possiblement un sotrac per tants i tans cabrerencs que hi treballaren bona part de la seva vida, molts encara es refereixen a la Spizen-Union, antiga fàbrica Ordeig, senzillament com "la fàbrica".
Segons explica Xavier Escura a "Cabrera de Mar. Imatge i memòria", l'any 1889, dos socis, Josep Mañé i Francesc Ordeig, donaren d'alta a Cabrera trenta-dos telers mecànics moguts a vapor per a teixits de cotó, que després ampliaren a catorze més. També compraren i ampliaren la fàbrica Valls. L'any 1925 se separaren els dos socis, quedant-se Ordeig a Cabrera.
Passades les dificultats de la Guerra Civil, la fàbrica va reemprendre la seva activitat; segons Escura, les millors camiseries del Passeig de Gràcia de Barcelona, n'eren clients.
Malhauradament arribà la crisi, i l'any 1962, la fàbrica hagué de tancar i vendre la maquinària, essent posteriorment adquirida per Spizen-Union, una empresa tèxtil alemanya que fabricava puntes i randes. La crisi final arribà als vuitanta, amb el tancament definitiu i l'enderrocament.
Com tothom sap, un solar destinat a aparcament ocupà el seu lloc; aquest solar fou pavimentat l'any 2009, prenent el seu aspecte actual.
Queden les fotos per al record.
Bibliografia:
X. Escura, Cabrera de Mar. Imatge i memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, 2007.
Núria López i David Farell, "La fàbrica tèxtil emblemàtica de Cabrera. Ca l'Ordeig." Dins: Cabrera de Mar segle XX. Quaderns per la Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, 2003.

divendres, 9 de juliol del 2010

Memòries de Mossèn Raimon Canalias


Quan varen acabar l'escorcoll li varen dir a la meva mare que preparés la roba per anar al Palau de Justícia. Ella s'hi va oposar dient-los que com volia que hi anés deixant la pobra àvia -que devia tenir llavors uns vuitanta-set anys- i les quatre criatures? De passada, el pare guardava per a moments difícils una ampolla de vi i una capsa de galetes, així que, mentre s'arreglava preparava la maleta, podien fer una mica de sucamulla. Mentre estaven asseguts van alabar un quadre que cobria un pany de paret i dissimulava l'estor on hi havia posat el Sagrat Cor i que amb el temps s'havia descolorit; era un anunci de la Caixa de pensions encomiant l'estalvi. Tot d'un plegat, un d'aquells policies em digué: "Ve y di a tu madre que no se vista". Gràcies a Déu! se'n varen anar i salut!, tal i com es deia abans per substituir el nom de Déu. El "motiu" de l'escorcoll era que van trobar la llista de devots de sant Pau de la Catedral de Barcelona, i la mare contribuïa a la germandat amb una pesseta a l'any!.
Raimon Canalias Esmandia-Puigoriol, Records de la meva infantesa i primera joventud. Editat per Caixa Laietana, Col.legi Parroquial Sant Feliu, Fundació Burriac i Ajuntament de Cabrera de Mar, 2009.
Aquest és un fragment de les memòries que va publicar Mn. Raimon Canalias (n. 1926) coincidint amb la commemoració dels seus cinquanta anys com a rector de Cabrera, en ell explica el mal tràngol passat durant la guerra civil a Barcelona, durant un escorcoll a casa seva, que per sort només va quedar en un ensurt.
Les memòries, escrites per aquell que les ha viscudes -és a dir, unes autèntiques memòries com són aquestes- a banda del seu valor literari, la espontaneïtat que desprenen i del plaer de la seva lectura, acostumen a tenir valor pels historiadors, valor que creix amb el temps. Podem conèixer la vida i costums d'una família treballadora i cristiana barcelonina abans i durant la guerra civil, i és que el llibre de Mn. Raimon es gairebé un homenatge als seus pares, Raimon i Teresa, i als esforços que varen dur a terme per tirar la família endavant, sobretot durant els difícils moments de la Guerra Civil, és a dir, un símbol de tantes i tantes famílies. De ben segur que a tots ens venen a la memòria les "aventures" sobre la guerra i la postguerra que tantes vegades hem sentit explicar als nostres besavis, avis, pares...
El llibre de Mn. Raimon Canalias, recorda la família, de la que formava part també el seu germà Pere, i la casa familiar, la vida ciutadana i política durant la Segona República, els estudis, l'esclat de la guerra, la vida a Barcelona i després al Figaró, els inicis de la postguerra, la fam i les penalitats de tot tipus i també les alegries.
Les fotografies familiars del llibre, tenen així mateix el seu valor, el de ser testimonis del seu temps.
Aquest llibre, els guanys del qual es dstinen a Caritas, s'uneix a la biografia de mossèn Raimon escrita per Marta Guardiola i Núria López, com a commeració dels cinquanta anys del seu rectorat i per la seva tasca com a fundador de l'Escola Sant Feliu. Val la pena llegir-lo.

dimecres, 7 de juliol del 2010

18 anys de les olimpíades de Barcelona


Aquest mes es compleixen 18 anys de les Olimpíades de Barcelona del 1992, que tantes il.lusions i expectatives van generar. Ha plogut molt des de llavors, però en trobar algunes fotografies del pas de la Marató per la Nacional II, concretament per Cabrera de Mar, no he pogut resistir la temptació d'afegir-ne una al blog; la penjo com a testimoni de la participació, ni que sigui fugaç, de la nostra comarca i de Cabrera en l'esdeveniment olímpic, això també és història.