dissabte, 2 d’octubre del 2010
Apunts d'urbanisme i arquitectura romans (4)
L'habitatge rural a l'imperi Romà, la vil.la (villa), és potser l'edifici més fascinant d'aquest periode, pel molt que ens revela sobre la mentalitat, els costums, els gustos i interessos dels romans.
La vil.la pot ser tant una modesta construcció pertenyent a un petit propietari o arrendatari, com la
residència rural d'una rica família de terratinents; en aquest casos, constava de dues parts: pars rustica, dedicada a tot el que era necessari pel treball del camp, i pars urbana, on el propietaris reproduïen, i fins i tot ampliaven, els serveis, les comoditats o el luxe de que podien disposar en la seva domus urbana. La pars rustica, agrupava les vivendes dels esclaus que hi treballaven, les eines i el bestiar.
Les vil.les són nombroses en tot el territori de l'Imperi; són especialment conegudes les que es varen desenterrar a la badia de Nàpols, sepultades per l'erupció del Vesubi l'any 79, juntament amb les ciutat de Pompeia i Herculà, i que ens permeten conèixer l'esplendor i el gust del propietaris tal com eren.
Una vil.la del periode republicà a Catalunya és la del Pla de l'Horta, prop de Girona, amb ben conservats mosaics.
Al Maresme, les vil.les de l'area de Mataró, van ser estudiades per Marta Prevosti a Cronologia i poblament de l'àrea rural d'Iluro, premi Iluro 1980.
La vil.la més coneguda a Cabrera de Mar (prop de Barcelona), població rica en descobriments arqueològics, és sens dubte la de can Modolell, bona part de la qual ha desaparegut al llarg del temps, i que va esdevenir, en l'edat mitjana, un centre de culte cristià; el material exhumat, molt fragmentat, ha revel.lat una gran riquesa en marbres i algunes inscripcions amb referències a la casa imperial Flàvia, han fet especular amb la possibilitat que es tractes d'una propietat imperial, o almenys, pertanyent a un important personatge (vegeu el pròleg de M. Mayer a J. Pons, 1994, i també J. F. Clariana, 2009.
Bibliografia referenciada:
Jordi Pons, Territori i societat romana a Catalunya. Dels inicis al Baix Imperi. Pròleg de Marc Mayer, Edicions 62, Barcelona, 1994.
Joan F. Clariana Roig, "D'Ilturo a Iluro: d'íbers a romans. Algunes consideracions" a D'Ilturo a Iluro. De Cabrera de Mar a Mataró. Editat per Josep M. Modolell, Cabrera de Mar, 2009.
Marta Prevosti Monclús, Cronologia i Poblament de l'àrea rural d'Iluro, Premi Iluro 1980, editat per Caixa Laietana,Mataró, 1981.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada