dissabte, 28 de maig del 2011
La col.lecció Rubio de la Serna de can Rodon de l'Hort, en un article de l'anuari de l'IEC de l'any 1931
Foto: La masia de can Rodon de l'Hort, durant les excavacions de Josep Barberà.
Possible autor: Josep López.i Viñals.
Arxiu: Joan F. Clariana.
A l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, volum VI, corresponent a l'any 1931, fou publicat, amb les seves corresponents fotografies, un article de Josep de C. Serra Ràfols sobre la col.lecció Rubio de la Serna de troballes procedents de la necròpolis ibèrica d'incineració de Can Rodon de l'Hort, conservades al Museu de Barcelona. Es tracta doncs, d'un document de gran valor, que ens demostra la importància que ja havia assolit fa vuitanta anys l'arqueologia a Cabrera.
La necròpolis ibèrica de can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar, el Maresme), fou descoberta l'any 1881 i excavada i estudiada per l'erudit Joan Rubio de la Serna, llavors propietari de la finca. A finals dels anys seixanta, l'arqueòleg Josep Barberà va reelaborar els estudis i excavar de nou la zona, en la que foren exhumats quatre sepulcres més. L'any 1975 amb motiu d'unes obres, es varen efectuar noves excavacions, sobre les que, posteriorment, el cabrerenc Josep Viñals i Cortés, del Grup d'Arqueologia de Cabrera de la Fundació Burriac en va publicar un treball. El conjunt es composa en l'actualitat d'un total de 14 tombes excavades.
La necròpolis ibèrica d'incineració de can Rodon de l'Hort, es troba a distància del poblat, entre dues rieres i està datada en el segle III aC.: "Els sepulcres sortien a una fondària que variava entre 0,50 i 2 metres, formant grups separats per la mateixa terra o per grosses pedres . Cada grup es componia generalment de dues urnes cineràries, al costat de les quals es trobaven els objectes contenint a voltes restes d'aliments (ossos d'aus i petits mamífers, petxines, espines de peix, closques d'ou, etc), armes i objectes d'ornament". Anuari IEC, 1931, pag. 67.
Segons l'annuari, la ceràmica forma el nucli de les troballes de can Rodon, i la divideix en tres grups: ceràmica ibèrica feta a ma -escassa- ceràmica ibèrica feta a torn, i ceràmica hel.lenística d'importació. L'autor de l'article considera que la terrissa hel.lenística és la més bella, destacant una magnífica cràtera immillorablement conservada.
A més de la ceràmica, la col.lecció es composava d'objectes de metall: armes, objectes ornamentals i altres. Les armes són totes de ferro, destacant una falcata, la famosa espasa curta i corba ibèrica, diverses espases tipus La Tène II, puntes de llança, umbus d'escut i pilums.
Entres els objectes ornamentals s'esmenta un braçalet de bronze, bastantes fíbules de bronze anulars i sivelles de cinturó, també de bronze.
Un cert nombre d'objectes no es poden classificar ni entre les rames ni entre els objectes ornamentals, es tracta d'útils domèstics: destaquen unes tissores ibèriques.
Tota una colla, doncs, d'objectes i ofrenes destinades a acompanyar les cendres del difunt després de la mort.
"Veiem, doncs, que dintre la pobresa en troballes d'aquesta mena en totes les excavacions de la costa, la de Cabrera és una de les relativament més riques." Anuari IEC, 1931, pàg. 69.
Podeu llegir aquest article de Serra i Ràfols i veure les fotografies dels objectes en aquesta adreça
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada