Un descans durant les excavacions

En diverses ocasions, i en ocasió del cinquanta aniversari de la Secció Arqueològica de Mataró, us hem ofert fotografies de les seves activitats i de les persones que en formaven part, que tants esforços i temps van esmerçar en benefici de l'arqueologia. Avui podeu veure aquesta imatge presa al pati de la masia de can Modolell, a Cabrera de Mar, prop de l'excavació que porta el seu nom. En el centre, amb el jersei blau, veiem en Josep Garrido, en "Pepe", a qui ja haviem dedicat una entrada, excavador i restaurador, a qui devem bona part de les peces que es poden veure en les vitrines del museu de Mataró, el qual és també afeccionat a cantar, que es el que estava fent aquí, (i consti que no té mala veu) mentre tots se l'escolten amb atenció; a la seva esquerra tenim l'enyorat Rafael Esteban Salvador (EPD), membre que fou també de la Secció Arqueològica i un dels iniciadors de la Fundació Burriac de Cabrera de Mar. Uns dies irrepetibles.
Foto: Francesc Navarro.
Arxiu: Joan Francesc Clariana.

El safareig de Cabrera de Mar (2)

Ja fa temps publicàrem en el bloc una entrada sobre el safareig públic de Cabrera de Mar, gràcies a la donació que va fer l'escriptora Núria López Garcia de dues fotografies fetes pel seu pare, Fèlix López Teixidó, i d'una tercera d''en Josep Vinyals. Pel seu interès les tornem a publicar acompanyades del text que va escriure Josep M. Modolell en el seu llibre "Pel camí del Mig", que també trobareu a la Segona Guia d'Escriptors de Cabrera, acompanyades del lloc on era l'avui desaparegut safareig, al torrent sant Feliu.

Al poble –llavors Cabrera de Mataró- no arribaven pas una dotzena de diaris. Les ràdios es podien comptar amb els dits d’una mà i la cantraleta de telèfons era per deu abonats i sobraven.

Les notícies dels diaris, per importants que fossin, eren poc comentades i per això ningú no tenia masa interès a llegir-los. El que més interessava era saber era el que pensava fer la veïna i amb qui, quina en portaven de cap els pagesos del davant i si en la sessió d’aquell vespre hi haurien o no patacades.

Un dels llocs on es prepagaven més depressa les noves era al safareig comú, on es reunien les dones del poble per rentar les robes de llurs cases i per encàrrec d’altres. Quedaven tant absortes escoltant el que deia la de davant, que fins la feien malbé a cops de picador. De més de dos-centa metres a la rodona se sentia el picament i la xerramenta.

Era molt coreent que hi haguessin  esbastusses; podia ser per no donar lloc a una dona que a ningú agradava tenir vora seu, per haver-se una ficat en una processó on no tenia ciri, o com aquell que no diu res, dir a una altra que sospitava del seu home, que havia vist una mossa que li agradava saltar prop de la vinya on el seu home arreglava la barraca. Els crits removien mig poble. Josep Miquel Modolell i Ros. Pel camí del Mig: de Cabrera a Mataró. Pàgs. 146-47; Oikos-Tau, Vilassar de Mar, 1989.

Un llibre sobre els gegants i altres figures festives de Mataró

                                                          
Toni Cruanyes, Pol Ducables, Nico Guanyabens i Maria Salicrú-Maltes foren els convidats del programa 179 del Racó de Ràdio Mataró, a fi de parlar del seu llibre "Gegants i figures festives a Mataró", impulsat per la Coordinadora de Colles Geganteres d'aquesta ciutat. 

Com ja sabeu, la tradició gegantera ha assolit una gran importància i popularitat a través dels anys a la capital del Maresme, que ben aviat celebrarà la seva Festa Major de les Santes, on les mítiques figures tenen un paper cabdal. Un tema d'actualitat, doncs.

Podeu veure la notícia sobre la publicació del llibre i escoltar el programa de ràdio a la Web d'Història del Casal, en aquest enllaç.

La via romana de Parpers (Argentona) podria ser declarada bé cultural d'interès nacional

Foto: pont de la via de Parpers, a Argentona (Maresme).

Autor: Jaume Vellvehí.

La via romana de Parpers, al terme d'Argentona, podria ser declarada bé cultural d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya, la qual cosa li atorgaria la màxima protecció que pot tenir un monument d'aquesta naturalesa. A aquesta fi se li incoa expedient, mentre s'arxiva el de declaració de monument històricoartístic.

Ens sembla bé que es protegeixin els monuments, però a la hora de la veritat, potser les declaracions legals no són tan efectives com haurien de ser; així veiem que la vil.la romana de Sentromà, a Tiana, situada dins un conjunt ja fa temps declarat com a bé cultural d'interès nacional, pateix un procés de degradació, com s'informa en una entrada anterior, mentre que el conjunt de Burriac, a Cabrera de Mar, espera des de fa vint-i-vuit anys aquesta declaració, ja que no s'han fixat els límits a protegir.

Sobre els orígens de la Guerra Civil Espanyola (1936-39)

Fotografia: Robert Capa: mort d'un milicià, 1936.

El dia 18 de juliol d’enguany es compleixen setanta-cinc anys de l’inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-39) i encara no estan les ferides tancades, ni tampoc tothom ha pogut recuperar els seus morts. Com passa amb tot esdeveniment històric, hi ha el perill, conforme més passa el temps i van desapareixent aquells que visqueren els fets, que aquests mateixos fets s’acabin distorsionant, es neguin o es reinterpretin per raons polítiques o d’altres tipus; així hem sentit fins i tot veus justificant la Dictadura de Franco, o atribuint les causes de la Guerra a una suposada actitud revolucionària de l’esquerra abans del cop d’estat.

Aquesta mena de reinterpretacions poden impressionar a qui doni una mirada superficial a l’època.

Per això, i cenyint-me a les causes de la Guerra, m’agradaria comentar la visió del cèlebre historiador i hispanista britànic Paul Preston, un dels majors coneixedors del segle XX espanyol.

Preston, autor de diversos llibres sobre la Guerra Civil, la Dictadura i la Transició, a A Concise History of The Spanish Civil War (Londres,1996), fa retrocedir els orígens del conflicte al segle XIX, en el moment de pas de la societat de l’Antic Règim a una societat liberal, i recordem que això ja va provocar una guerra civil: la Primera Guerra Carlina (1833-39).

A diferència d’altres països europeus, a Espanya no hi va haver una redistribució de la propietat agrària, ni tampoc una industrialització generalitzada. Les desamortitzacions varen portar, en general, a una nova concentració de la propietat en poques mans; fins i tot la burgesia va preferir invertir en terres, imitant així a la noblesa. Això va originar una gran massa de jornalers amb feina precària o desocupats la major part de l’any, i situacions d’autèntica fam. Desaparegut el cert paternalisme de l’Antic Règim, els més desafavorits van perdre també l’oportunitat de gaudir dels pocs beneficis que podien oferir-los les terres comunals, que també varen ser privatitzades.

La industrialització, localitzada a Catalunya i el País Basc, oferia un panorama també dur per a la classe obrera, amb salaris a nivell de subsistència i llargues jornades de treball.

La introducció del sufragi universal, a finals del segle XIX, no va suposar cap canvi efectiu, per quant aquest estava manipulat i dirigit pels cacics locals,  en mans dels quals estava el donar feina o concedir favors.

Poca cosa podien fer en aquest context els sindicats, dividits entre l’anarquisme (CNT) o el socialisme (UGT).

El segle XX no va aportar massa diferències en aquesta situació; i així veiem casos com el de la Setmana Tràgica, la lluita del poble de Barcelona contra l’enviament dels seus treballadors a la guerra del Marroc, la crisi de 1917, o l’època del pistolerisme a Barcelona. La dictadura de Primo de Rivera va constituir el darrer esforç per evitar una autèntica democratització del país abans de la II República. Aquesta  fou proclamada el 14 d’abril de 1931, després d’unes eleccion municipals i de l’abandonament del rei, Alfons XIII. Es va proclamar un govern provisional, que convocà eleccions, guanyades per una coalició republicanosocialista. Niceto Alcalà-Zamora –un home conservador--fou proclamat president de la República, i Manuel Azaña, fou encarregat de dirigir el govern.

Durant el primer bienni (1931-33), i malgrat algunes errades, el govern intentarà una autèntica democratització i modernització del país, tot això en un context ben advers: la crisi econòmica mundial, que tallarà les exportacions agràries, empobrint encara més el camperolat; l’ascens del nazisme i el feixisme, que fins i  tot concitaven nombrosos admiradors; l’oposició secular de les classes altes a qualsevol tipus de reforma…

Les reformes s’encaminaren a redactar una nova Constitució, solucionar el problema agrari, obligant a conrear o arribant a l’expropiació, limitar la influència de l’Església i secularitzar la vida pública, acabar amb la intervenció de l’exèrcit en la vida política, implantar l’eduacació laica i gratuïta, millorar les condicions laborals…tot allò que ja gaudien els països de tradició verament democràtica.

El fracàs de les reformes obrí el camí a la radicalització de part de la classe obrera, que va començar a desconfiar d’un govern en que tantes esperances havia depositat, obrí el camí al bienni conservador (1934-36), que feu marxa enrera en tota la legislació reformista. Així arribà la revolució d’Astúries (1934), la victòria del Front Popular (1936), i finalment un cop d’estat inspirat per aquells que havien deixat de conspirar, i una devastadora guerra civil, i els avisos del qual foren ignorats pel govern

BIBLIOGRAFIA

Paul Preston, La Guerra Civil Española, Debate, Barcelona, 2000.

Preston ha escrit també un llibre dedicat a la repressió, durant i després de la Guerra i que ha estat recentment publicat en castellà i català, anomenat, significativament, The Spanish Holocaust and Extermination in the Civil War and After (L’holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després, Barcelona, 2010).

Setanta-cinc anys de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Una taula rodona

El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró commemora els setanta-cinc anys de l'inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-39) amb una taula rodona sobre els fets de juliol de 1936 al Maresme.
L'acte tindrà lloc el proper dissabte, 16 de juliol a les 18,30 hores a l'estatge del Museu Arxiu de Mataró, carrer de la Beata Maria núm. 3.
Comptarà amb els historiadors: Jordi Amat, Margalida Colomer, Xavier Mas, Manuel Salicrú i Josep Xaubet.

L'ópera "Nabucco" de Verdi, es projectarà en gran format a Cabrera de Mar

Convé no perdre's l'òpera Nabucco, de Giussepe Verdi, que la Fundació Burriac  té previst projectar en pel.lícula gran format a la plaça de l'Església de Cabrera de Mar, el proper divendres 15 de juliol, a les 21 hores, amb els següents intèrprets:
Nabucco..........................Joan Pons
Abigaille...........................Maria Guleghina
Fenena.............................Wendy White
Zaccaria...........................Samuel Ramsey
Gran Sacerdot..................Stephen Marscheck
Metropolitan Opera and Chorus de Nova York, dirigits per James Levine.
La presentació anirà a càrrec d'Esteve Rodés, president de la Fundació Burriac, i la introducció la ferà Roger Alier, crític operístic i professor d'història.
Hi haurà cava i obsequi sorpresa.
Nabucco és una de les operes més conegudes de Verdi, coneguda especialment per el seu "Cor d'esclaus", i fou estrenada a la Scala de Milà l'any 1842. L'argument està inspirat en  la història bíblica del captiveri del poble d'Israel a Babilònia, sota el regnat de Nabucodonosor. El llibret fou escrit per Temistocle Solera. Tant el compositor com les seves obres foren considerades en el seu temps com un símbol de la unificació i la llibertat d'Itàlia.

Desapareix el Codex Calixtinus de la catedral de Santiago

L'anomenat Codex Calixtinus, manuscrit del segle XII d'un valor incalculable, falta des de dimarts passat de la Catedral de Santiago. Es tracta d'una guia per a pelegrins, amb descripció de les rutes, poblacions, monestirs, esglésies, llocs de devoció, etc., del Camí de Sant Jaume. Conté també sermons, miracles, litúrgia, i una col.lecció de música de les més antigues que es conserven a Europa. És també una mostra de l'alt nivell que, a l'Edat Mitjana, assoliren la cultura i la literatura galaiques.
No és el primer cas d'aqust tipus, recordem la desaparició, fa uns anys, del Beat de la Seu d'Urgell, que finalment fou recuperat.
Es tracta sens dubte d'una mala notícia, i un greu atemptat contra el patrimoni cultural de la humanitat.

Nostàlgia estival

L'estiu, amb les seves vacances -per aquells que tenen la sort de tenir feina- i la calor que convida a la relaxació, ens permet també dedicar hores als nostres records; aquesta fotografia, que mostra una imatge d'una Cabrera de Mar que ja no existeix: una part de l'enderrocada (al 1986) fàbrica Ordeig, un edifici darrera una reixa, un jardí abandonat, uns arbres de fulles seques, unes parets blanques decorades amb arcades, arrabans i rajoles que en el seu temps volien donar el toc de subtilesa, que evocaran sens dubte en moltes persones, uns temps que no tornaran: aquells en que les fàbriques, i aquí concretament la que mostrem- donaven vida als pobles, abans que la deslocalització deixés Catalunya mig deserta d'indústries, un temps que molts recordaran començaven a treballar d'adolescents, i s'hi quedaven fins a la jubilació; potser uns temps més modestos i també més durs, però amb menys incerteses. Nostàlgia o oblit?

Entrades anteriors sobre la fàbrica Ordeig de Cabrera de Mar:
La "fàbrica" de Cabrera de Mar
Fotos pel record: La fàbrica Ordeig

Bibliografia:
Núria López i David Farell, "La fàbrica tèxtil emblemàtica de Cabrera. Ca l'Ordeig." Dins: Cabrera de Mar segle XX. Quaderns per la Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, 2003.
Xavier Escura, Cabrera de Mar. Imatge i memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, 2007.

En memòria d'una persona singular: Àngels Armella i Navarro

Potser no tenia cap relació directa amb l'arqueologia però, com a persona vital, intel.ligent i coneixedora de l'ànima humana que era, sentia curiositat per tot. A una amiga, Maria Àngels Armella i Navarro, de Mataró que ahir ens va deixar prematurament, dediquem aquest recordatori, al mateix temps que expressem el nostre condol sincer a la seva família.