No sempre hem de parlar de grans esdeveniments històrics o de personatges famosos; avui us proposo una senzilla anècdota, d'aquelles que, per alguna raó que no ve al cas, em va quedar en la memòria, i que he recordat en trobar aquesta imatge d'un gos, un animal noble i sociable, de pelatge negre i lluent, que "participava" en les nostres excavacions: venia a primera hora des d'alguna casa propera i es quedava tranquilament a veure què passava; ves a saber perque, potser li erem simpàtics, o sentia curiositat; pel seu bell pel obscur li dèiem "Negre", encara que no saviem el seu nom veritable. Un dia, "Negre" va deixar de venir i no va tornar més. Què se'n devia fer?
Els animals de color negre sempre han tingut mala premsa. Als gossos negres, en concret, se'ls relaciona amb la mort. La por i el desconeixement han generat supersticions com aquestes. No obstant, potser l'ànima del gos tenia algun vincle amb el lloc, alguna existència anterior que el lligava allà. Se'l veu a gust, com a casa.
ResponEliminaDoncs si, en tinc més fotografies i sempre se'l veu a gust, i com si ens coneixés!
ResponEliminaTens raó, hi ha una superstició sobre el color negre de gats i gossos (a molts els ha costat car, pobrets); de tota manera, tots els meus gossos -tres- han estat negres, he, he!