Plini el Vell i la seva referència a Iluro (Mataró)

Fotografia: home togat; Arle (Provença, França); la toga era un distintiu del ciutadà romà. Autor: Joan Francesc Clariana.

"El territori dels ilercavons; el riu Iberus, ric pel seu comerç fluvial, riu nascut al país dels càntabres a prop de Iuliòbriga, que flueix al llarg de quatre-cents cinquanta mil passos i admet naus  en dos-cents seixanta mil des de Vareia. Per aquest riu anomenaren els grecs Ibèria, a tota Hispània. El territori de Cessetània i el riu Subi, la colònia de Tàrraco fundada pels Escipions, com ho va ser Cartago pels púnics. Els territori dels ilergetes, la població de Subur, el riu Rubricatum, a partir del qual comencen els lacetans i els indigetes.
Després d'aquests, anant cap a l'interior en l'ordre que els anomenaré, al peu del Pirineu, els ausetans, els iacetans i, al llarg del Pirineu, els cerretans i finalment els vascons. A la costa, la colònia de Bàrcino, anomenada Faventia i les poblacions de ciutadans romans de Bétulo, Iluro, el riu Arnus, Blandae, el riu Alba; Empúries són dues ciutats, una dels antics indígenes i l'altra dels grecs descendents dels foceus, i el riu Tícer. A quaranta mil passos d'aquest riu, el temple de Venus Pirinea." Plini el Vell, Història Natural, III, 3-4.
Iberus: Ebre
Iuliòbriga: (= Ciutat fortificada de Juli). Ciutat de Cantàbria, fundada per August, que li posà aquest nom en memòria de Juli Cèsar.
Vareia: població situada a l'actual Rioja.
Cessetans: poble iber que s'estenia, aproximadament, per les actuals comarques del Garraf, Penedés, Camp de Tarragona i part de l'Anoia.
Riu Subi:  Francolí o Gaià?
Tàrraco (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco), Tarragona.
Ilergetes: poble iber que habitava un territori que comprenia part de les actuals províncies de Lleida, Tarragona, Osca i Saragossa.
Subur: Sitges?
Rubricatum: el riu Llobregat  (nom que pot significat "vermell" o "llòbrec".Lacetans: poble iber que estava situada a la zona nord del riu Llobregat.
Ausetans: poble iber situat a l'actual Plana de Vic
Iacetans: poble iber situat al nord de l'actual província d'Osca.
Cerretans: poble iber situat a l'actual Cerdanya.
Vascons: així anomenaven els romans als habitants d'un territori que comprenia les actuals Navarra, Guipúscoa, La Rioja i part d'Osca.
Bàrcino (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino), Barcelona, colònia fundada per August.
Bétulo (Baetulo): Badalona.
Iluro: Mataró
Riu Arnus: el Tordera.
Blandae: Blanes
Riu Alba: El Ter.
Riu Tícer: El Muga? (paraula que significa: frontera).

Ja fa temps que no parlàvem dels clàssics, i avui m'he decidit a dur al bloc aquest fragment de la Història natural de Plini el Vell (23-79), naturalista i polític romà; home curiós i interessat per la ciència, al final de la seva vida fou comandant de la flota romana en el golf de Napols, i morí durant l'erupció del Vesubi que sepultà Pompeia i Herculà, després d'intentar enviar unes naus de rescat. El seu nebot, anomenat Plini el Jove, va descriure aquesta erupció amb tot detall.
Per no abastar massa, ens referirem concretament a la comarca del Maresme, objectiu principal d'aquest bloc, veiem que Plini esmenta poblacions "de ciutadans romans", com Iluro; es tracta d'una ciutat fundada a principis del segle I aC., el seu nom deriva de la ibèrica Ilturo (a l'actual Cabrera de Mar), que també comptà amb un nucli romà de població.
Moltes d'aquestes ciutats eren pel albergar veterans, llicenciats de l'exèrcit; com a ciutadans romans, gaudien de tots els drets:elegir i ser elegits pels càrrecs públics; dret a casar-se amb altres ciutadans/nes, de comerciar lliurement, a ser jutjats segons les lleis romanes, drets que no perdien en desplaçar-se. Una situació propera al dret romà era el dret llatí, que oriiginariament concedit als habitants del Laci, a voltes s'atorgava a les poblacions indígenes, especialment si havien estat aliats de Roma.
De tota manera, les diferències es varen anar esborrant amb els segles, un edicte de l'emperador Caracal.la (211) atorgava la ciutadania a tots els habitants lliures de l'Imperi.
Un tema interesant, el de la ciutadania (o la seva carència), que podem continuar en posteriors entrades.