Materials d'època tardo-republicana trobats en el poblat ibèric de Burriac

Imatge: Restes de murs al poblat ibèric de Burriac (Ilturo), a Cabrera de Mar. Fotografia: Rosa Isabel Garí Lleixa.

"El poblat ibèric de Burriac és el més extens de Catalunya, però des de fa molts anys també és un dels més oblidats per l'administració, tot i que té incoat expedient de Bé Cultural d'Interès Nacional". (Clariana, 2005, pàg. 12).
Amb aquestes paraules, que constitueixen tota una declaració -trenta anys fa que el poblat ibèric de Burriac (Ilturo), a Cabrera de Mar, espera la seva declaració com a bé a protegir- comença Joan Francesc Clariana el seu article "Materials d'època tardo-republicana trobats en el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar).
Es tracta d'una colla de materials superficials recuperats l'any 1976 amb motiu d'un rebaix de terres l'anomenat "bosc de can Vieta", quan la companyia d'electricitat instal.là uns postes d'alta tensió damunt la zona de la muralla del costat est, eixamplant i retallant el camí que talla en zig-zag el poblat
(Clariana, 2005, pàg. 12).
Com ens explica l'autor:
"Recordem que, pocs anys abans, en el 1972, s'havia produït la destrucció de vàries habitacions en la part baixa del poblat, fet que posà al descobert l'existència de les habitacions 36 i 37 en part documentades per la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (Bonamusa 1972, pp. 43-49)." (Clariana, 2005, pag. 12).
Els rebaixos de terres van posar al descobert un gran nombre de fragments de ceràmica, de tegulae i materials de construcció.
Són aquests materials els que estudia Clariana en el seu article, destacant els d'àmfora dèpoca republicana (Dressel 1A i 1B); campaniana B  i C (Lamboglia 5, 2 i 7); un fragment de safata o atuell Vegas 14; una moneda ibèrica de bronze.
Unes troballes en un context estratigràficament poc clar, que abasten un període cronològic massa ample i que no permeten, malhauradament, treure'n grans conclusions, (Clariana, 2005, pàg. 13), si bé:
"Aquest moment històric al que pertanyen els materials és particularment important a Cabrera de Mar, ja que ve a coincidir quan hi ha una possible una possible presència de romans, els quals estarien ocupant l'espai just al començament de la plana de la petita vall; ens estem referint al prou conegut jaciment de Ca l'Arnau-Can Matheu, que compta amb les termes més antigues de la Península Ibèrica. També és en aquest moment que Cabrera de Mar registraria el seu índex demogràfic més alt (...) "(Clariana, 2005, pag. 13).
Conclou doncs l'autor que. amb els rebaixos realitzats:
"No tan sols es malmeteren, una vegada més les prou maltractades ruïnes del poblat ibèric més important de Catalunya, sino que es perdé l'oportunitat de conèixer el context arqueològic de la zona destruïda que, evidentment, hauria pogut aportar dades significatives per conèixer la dinàmica evolutiva i històrica d'aquest gran i desconegut poblat ibèric." (Clariana, 2005, pag. 13).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA:
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Materials d'època tardo-republicana trobats en el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar)", a la revista Felibrejada, núm 75, editada pel Grup d'Història del Casal, Mataró, 2005.