dimecres, 8 de gener del 2014

El bimil.lenari de la mort d'August (2)

       Restes del fòrum i temple d'August, a Roma. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig

Restes del pòrtic d'Octàvia, a Roma, du el nom de la germana d'August

 "Vaig restaurar, una gran despesa, el Capitoli i el teatre de Pompeu, sense afegir-hi cap inscripció que portés el meu nom. Vaig reparar els aqüeductes que, per la seva vellesa, estaven en runes en moltes parts. Vaig doblar la capacitat de l'aqüeducte Marci, afegint-li una nova font. Vaig acabar el fòrum Juli i la basílica (...)." Res Gestae Divi Augusti

"Vaig oferir combats de gladiadors tres vegades en el meu propi nom i cinc en el dels meus fills (adoptius) o nets. En aquests combats van lluitar 10.000 homes. Vaig oferir un espectacle d'atletes, portats de tot arreu, dos vegades en nom meu i una tercera en el del meu net. Vaig celebrar jocs, en el meu nom, quatre vegades i altres vint-i-tres en el d'altres magistrats. En el consulat de G. Furni i G. Silà, es van celebrar els Jocs Seculars." Res Gestae Divi Augusti.

"L'any en que van ésser cònsuls Gn. Publi i P. Lèntul (18 aC.), a causa de la insuficiència dels ingressos públics, vaig repartir ajudes en espècie a 100.000 persones i en metàl.lic a més de 100.000, provinents dels meus béns i dels meus magatzems." Res Gestae Divi Augusti.

En l'anterior entrada parlàvem del pas de la República a l'Imperi a Roma, i de l'establiment d'una forma de govern basada en el poder personal de l'emperador, si bé mantenint les institucions republicanes, com el consulat o el Senat. Aquesta manera de governar, inaugurada per August, l'anomenat en el llibres d'història el Principat, de princeps (home principal), perdurà fins a l'establiment de l'anomenat Dominat, en que la monarquia esdevé obertament absoluta. El principat no era oficialment considerada com una innovació, sino al revés, una continuitat de les institucions republicanes, un respecte a les tradicions i al mos maiorum.
A la pràctica el princeps, assumeix els poders de l'estat: auctoritas, maiestas i potestas. La potestas es referix al poder efectiu, derivat de l'acumulació de càrrecs, mentre que l'auctoritas deriva de l'experiència i el prestigi del personatge. La maiestas era un terme legal derivat de maior (major), referit a l'estat, però també a l'emperador en aquest cas, com a encarnació de l'estat. August va ser diverses vegades cònsol, assumia el govern de diverses províncies, gaudia de la potestat tribunícia i era el Pontifex maximus.
Quines eren les bases i el suport del poder imperial:
a) L'existència d'un nombrós partit, és a dir partidaris d'August, que va agrupar des del principi de la seva carrera, compost tant d'homes influents o acabalats, com Mecenes com d'aquells sectors de la població que es varen beneficiar del repatiment de terres o diners, com els veterans llicenciats de l'exèrcit, però també altres ciutadans particulars. Els seus familiars, com els fillastres Tiberi (que fou el seu successor) i Drus, ostentaven també les més altres magistratures i el comandament d'exèrcits. la seva propia esposa, Lívia Drusil.la (59 aC.-29 dC.) exercí en l'emperador una notable influència (vegeu Syme, 2011, pag. 416). Es va reduir el nombre de senadors, però es va donar entrada a homes adictes a la seva causa provinents també de les èlits d'Itàlia. L'ordre equestre va esdevenir un dels puntals del règim.
b) El cansament després d'un segle de lluites internes, feien que molts ciutadans acceptessin la pau, encara que fos a canvi de les pèrdua de les llibertats republicanes, de les que a la pràctica estava exclosa la major part de la població. Les grans families de Roma que havien exercit el poder durant segles, tampoc es van poder oposar a la nova forma de govern, i de tota manera conservaven les seves propietats i prestigi.
c) August va dur a terme un ampli programa d'obres públiques i embellí Roma. en el que participaven també els membres de la seva família i persones acabalades. A Roma i a les ciutats de l'Imperi, els ciutadans se sentien partíceps de la glòria de l'Imperi a través de les seves grans construccions. Era freqüent que ciutadans particulars o aspirants a magistratures bastissin monuments públics, a fi de ser honorats i recordats. Durant el principat d'August es varen també ampliar, remodelar i fundar ciutats a llocs com a Hispània.
d) Les guerres civils i les guerres exteriors, dirigides per homes com Màrius, Sul.la, Pompeu, Cèsar, havien format un exèrcit fidel a la persona del general, fidelitat que es va transmetre a la de l'emperador.
e) L'oferiment de grans espectacles estimats per una població àvida de sensacions: combats de gladiadors, espectacles esportius, naumàquies....el que el poeta Juvenal anomenà "Panem et circenses" (Juvenal, sàtira 10, 77-81), espectacles que assoliren gran importància en el transcurs de l'Imperi.
f) August i els seus col.laboradors trobaren en l'art oficial, la restauració de la religió de l'estat i el la literatura (pensem, per exemple en Virgili i la Eneida, o Horaci) un extraordinari mitjà propagandístic de la seva obra. L'art oficial de l'epoca augustea és d'una gran qualitat tècnica, està carregat de simbolisme i s'inspira en el classicisme grec del segle V aC., sense oblidar el seu caràcter romà (Ara Pacis, August de Primporta...). La família Júlia proclamava el seu orígen diví en  considerar-se descendent d'Enees, fill deVenus. Les escultures de l'emperador i la seva família estan en totes les ciutats de l'Imperi. 
En una propera entrada seguirem tractant sobre aquest tema.

"Va donar en moltes ocasions proves de la seva generositat a totes les classes socials. Quan es va traslladar a Roma el tresor reial en el triomf d'Alexandria, va provocar tan abundor de numerari que l'interès del diner va disminuir i va augmentar moltíssim el valor de les terres. " Suetoni, Vida dels dotze cèsars. El diví August, 41.

"Així doncs, transformat l'estat de dalt a baix, res no quedava de l'antiga integritat: tots, abandonant l'esperit d'igualtat, estaven pendents de les ordres del príncep, sense témer res pel present mentre August, en el vigor de l'edat, fou capaç de sostenir-se a sí mateix, la seva casa i la pau." Tàcit, Annals, I, 4.

 El Pantéo de Roma fou una obra d'Agripa, si bé la seva forma actual és una reconstrucció dels temps d'Adrià. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig

Bust de l'emperador, en el museu de Tolosa. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

Bust de l'emperador Tiberi (42 aC-37 dC.)  fillastre i fill adoptiu d'August, començà a regnar a l'edat de 56 anys, després d'una llarga carrera política i militar, essent considerat un bon administrador. Escultura conservada al museu de Tarragona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada