"No són gaire freqüents les peces de terra sigil.lata itàlica decorades que es troben en les vil.les romanes de les nostres contardes, possiblement el fet que correspongui a un moment en que el model d'establiment romà es va consolidant n´és un dels factors. A més, també hem de tenir en compte que, per diverses raons, és molt més abundant la presència de peces llises, possiblement a causa de la utilitat més gran en els usos habituals que devien tenir i el seu preu inferior al mercat. " J.F. Clariana, 2013, pàg. 394.
Així inicia Joan Francesc Clariana el seu estudi "Un skyphos de terra sigillata itàlica de Monterols", presentat al Simposi internacional Ager Tarraconensis i publicat en les seves actes el 1913.
Es tracta, efectivament d'una peça decorada de TS Itàlica, escassament trobada en les nostres contrades, un fragment ben conservat de vora d' skhyphos, una copa profunda amb dues nanses, destinada a beure, exposada actualment al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus, provinent dels jaciment romà de Monterols (Reus).
Per la seva forma, Clariana la classifica com a Dragendorff i Watzinger (1948), forma VII. El vernís és uniforme i poc brillant, de color vermell venecià. No es conserva la marca del terrissaire. (Clariana, 2013, pag. 394).
Quin tipus de decoració hi podem observar?:
"Quant a la decoració que es copsa en el fragment, en el cos central hi observen restes d'una ornamentació vegetal composta de grans fulles expandides cap a ambdós costats. De l'extrem superior d'aquestes últimes en surten dues tiges que dibuixen una voluta que finalitza amb el remat d'una roseta de fulles allargassades i dobles. En la faixa superior s'hi observa una sanefa enmarcada pepr perletes en la zona alta i amb trattini manoscriti a la zona inferior. El motiu central d'aquesta faixa és correspon a una decoració arrissada en sinistrogir, a base de línies configurades en forma de volutes que conflueixen amb rosetes dentades com a element més destacat. Es conserva molt poc la decoració superior del polsador. No obstant això, podem veure en l'extrem dret una voluta en relleu, de les dues que devia tenir cada nansa. Un altre detall força destacat en aquesta peça és la máscara de Silè, en relleu aplicat, que ens indica l'arrencament de la base de la nansa, a semblança d'algunes peces de la torèutica". (Clariana, 2013, pàg. 394).
En total la peça presenta vuit punxons, o elements decoratius, a saber: 1) Máscara de Silè aplicada a la base de la nansa. 2) Roseta de fulles allargassades on s'alternen fulles dobles i simples. 3) Roseta de cercles concèntrics i dentada. 4) Tija vegetal estilitzada. 5) Gran fulla vegetal. 6) Voluta que acompanya la roseta dentada. 7) Sanefa de perles soles. 8) Voluta en relleu a l'extrem lateral del polsador de la nansa. 9) Senefa de trattini manoscriti; no és propiament un punxó, ja que es feia amb un calamus. (Clariana, 2013, pag. 394).
Es tracta d'elements decoratius presents en diversos tallers, si bé predominen els del taller Annius (Gaius i Lucius). La màscara de Silè, característica d'aquest taller, presenta la singularitat d'estar aplicada. El segon punxó o element més característic és la roseta de fulles allargasasades, alternat-se dobles i senzilles. La cronologia de la peça podria entar entre els anys 15 aC. i 15 dC. Clariana estableix un paral.lelisme d'aquest punxó amb una altra d'una peça conservada a Milà, de la col.lecció Pisani-Dossi. (Clariana, 2013, pàg. 395).
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Un skiphos de Terra Sigil.lata Itàlica de Monterols". A Actes del Simposi internacional Ager Tarraconensis 5". Editat per Marta Prevosti, Jordi López Vilar i Josep Guitart. Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona, 2013.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada