Les muralles d'Ilturo: d’octubre 2015

dijous, 22 d’octubre del 2015

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (5): el poblat ibèric de Burriac

Entrada sud. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

El poblat ibèric de Burriac, situat a la vessant sud de la muntanya d'aquest nom, de cara a la vall de Cabrera i a la mar, desenvolupà la seva existència entre els segles VI a l'I aC. Ha estat identiificat amb el nom d'Ilturo, imprès a les monedes encunyades a la Cabrera romana, i del que prendria nom, més tard, la propera Iluro (Mataró).
Entre els segles IV i III, el poblat es fa gran i es fortifica, amb muralles i torres, un oppidum, constituïnt un nucli urbà d'unes 8 Ha., carrers estrets i cases adosades unes a les altres, essent la base de la seva economia l'agricultura de cereals i la ramaderia de cabres i ovelles. Es creu que el poblat va ser el centre del poder laietà.
En el segle II aC. es reforma l'entrada meridional, i es fa evident la romanització del territori en les restes ceràmiques i de construcció.
A mitjan del segle I, consta l'abandonament del poblat, sense que s'hagin trobat signes de destrucció.
Fa trenta-dos anys es va iniciar la incoació d'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional, sense que a hores d'ara s'hagi resolt.

BIBLIOGRAFIA

Dolors ZAMORA MORENO, L'oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laietània ibèrica.
Revista LAIETANIA. Museu de Mataró - Secció Arqueològica. Núm. 17, 2006-2007.

INTERNEGRAFIA

Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni. El poblat. Reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira.
El poblat ibèric de Burriac. Cabrera de Mar-Barcelona, de Josep M. Rovira
Poblai ibèric de Burriac (VI-I aC), de Josep M. Rovira.

Detall de la doble entrada sud. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa


Torre del Ponent. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Restes de cases (?). Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

L'anomenat "Edifici públic". Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

dissabte, 17 d’octubre del 2015

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (4): el castell de Burriac

Panell explicatiu de Burriac, amb la muntanya i el castell al fons. Foto: Josep M. Rovira

El castell de Burriac, anomenat també de sant Vicenç, és un castell roquer situat en el cim de la muntanya que du el seu nom, de 401 m. d'alçada. Un lloc esplèndid per servir de guaita i defensa contra els enemics que poguessin venir per terra o per mar.

Abans de la construcció del castell medieval, el cim de Burriac ja va servir de centinella a íbers i romans.
Més antiga que el mateix castell, és segurament la capella de Sant Vicenç, de la que avui en queden només les restes de l'àbsis. S'han trobat també indicis de cultes ibers.
Les primeres notícies que tenim de l'existència del castell són d'un document de l'any 1023, pel que sabem que pertanyia a la comtessa Ermessenda de Carcassona. Posteriorment fou possessió del sant Vicenç i després dels Desbosch. Malgrat això, els senyors preferien residir al castell de Vilassar, més confortable, encomanant la cura de Burriac a un castlà.
En el segle XV, però, Pere Joan Ferrer, militar i home de lletres que no deixà massa bon record com a senyor feudal, va decidir habitar-hi i va iniciar obres de reforma.
Després de Ferrer, el castell tornà a la família Desbosch, essent abandonat a finals del segle XVII. No obsntant, durant la I Guerra Carlina, fou utilitzat com a fortí.
Burriac és un exemple perfecte de castell fortificat, amb dos recintes emmurallats de manera independent: jussà i sobira, de tal manera que, si cau el primer, encara es pot resistir en el segon.
A finals del segle passat, i donat el perill que corrien les seves estructures, el castell de Burriac va ser objecte d'obres de consolidació. La col.locació de panells informatius en diversos llocs de cabrera, dona fe, de la cura que aquest poble té per al seu patrimoni.

Altres entrades sobre aquest tema:
Una excursió a Argentona i al castell de Burriac l'any 1878
El castell de Burriac a principis del segle XX
Notícia sobre la colocació de panells didàctics al castell de Burriac

INTERNETGRAFIA

Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni. El castell, reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira.
El castell de Burriac o de Sant Vicenç (XI-XIX). Cabrera de Mar. Reconstrucció en 3D de Josep M. Rovira.

BIBLIOGRAFIA

Francesc CARRERAS I CANDI, Lo castell de Burriac o de Sant Vicenç, Estampa Vila i Font, Mataró, 1899.
Josep M. Modolell, Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de sant Vicenç. Síntesi històrica. L'Aixernador, Argentona.

Foto: Josep M. Rovira

Un altre panell. Foto: Josep M. Rovira


Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Foto: Josep M. Rovira

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (3): Can Modolell

El jaciment de Can Modolell, abans de després de tancar-se (1987 i 2010). Fotos: Rosa Isabel Garí

Can Modolell és un establiment arqueològic amb una seqüència que va d'època ibera fins a l'alta edat mitjana, destacant les restes d'una sumptuosa vil.la romana que va existir desde l'època augústea fins al segle III, i damunt la qual es bastiren unes estructures paleocristianes i, posteriorment, unes de medievals.
La vil.la romana presenta indicis de culte a diversos déus, entre ells l'indopersa Mitra: inscripcions o fragments escultorics amb una iconografia mitraica. Les restes medievals comprenen també un conjunt de fosses, i han estat atribuïdes, per tradició i referències escrites a un temple dedicat a Sant Joan, sense que es pugui assegurar-ne la localització precisa. Aixi mateix, s'han exhumat quatre sepulcres.

El conjunt, pertanyent a la família Modolell, va ser objecte de generosa donació per part del propietari, Josep Miquel Modolell, a la Fundació Burriac de Cabrera de Mar. Actualment està tancat i s''hi realitzen visites guiades.

BIBLIOGRAFIA

J. BONAMUSA, J.F. CLARIANA, R.I. GARÍ, E. JUHÉ, Trenta anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell. Del déu Mitra a Sant Joan. Edició a cura de Josep M. Modolell Ros. Cabrera de Mar, 2004.

BONAMUSA, J., CLARIANA, J.F., GARÍ, R.I., Guia del clos arqueològic de can Modolell, edició a cura de Josep Miquel Modolell, Cabrera de Mar, 2006.

J. BONAMUSA, J.F. CLARIANA, R.I. GARÍ, "Dades per a l'estudi de l'hàbitat medieval en el jaciment arqueològic de Can Modolell" a II Jornades d'arqueologia i història del Maresme. Grup d'Història de Casal, Mataró, 2003.

INTERNETGRAFIA

Can Modolell: guia del clos arqueològic
El "Criptopòrtic" de Can Modolell
Can Modolell:el sector de la Torre Semicircular
Can Modollell: la marca Lucius Herennius
Can Modolell: notícia del seu descobriment
Can Modolell: la terra sigillata de l'Alt Imperi
Can Modolell: l'hàbitat medieval

Sector del "Criptopòrtic" (2010). Foto: Rosa Isabel Garí

Escales i restes d'habitacions (1988). Foto: Rosa Isabel Garí.

Sector de la "Torre Semicircular" (1982). Foto: Rosa Isabel Garí

diumenge, 11 d’octubre del 2015

Open Puig i Cadafalch a Mataró

Entre els dies 14 i 28 d'Octubre, i coincidint amb els cent anys de l'escorxador de Mataró, tindrà lloc a Mataró el IV Open Puig i Cadafalch, dedicat al patrimoni arquitectònic de Mataró, amb conferències i visites guiade. Podeu veure le programa aquí.

dissabte, 3 d’octubre del 2015

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (2): Ca l'Arnau

Ca l'Arnau (Cabrera de Mar). Foto: Núria López Garcia

Ca l'Arnau (Cabrera de Mar), jaciment arqueològic documentat des del 1997 i identificat com a part el nucli urbà romà d'Ilturo, és un interessant conjunt amb dues importants -i diferents- estructures arquitectòniques: unes termes datades entre la segona meitat del segle II aC. i els inicis de l'I aC, que es compten entre les més antigues d'Hispània, i un forn d'àmfores vinàries bastit possiblement en el segon quart del segle I aC. i que va perviure fins a inicis del I dC., forn relacionat amb la producció vinària local.

Internetgrafia:

Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni.
Els banys romans d'Ilturo. Cabrera de Mar (Barcelona). Documental en 3D de Josep M. Rovira
El forn d'àmfores de Ca l'Arnau. Documental en 3D de Josep M. Rovira
L'aigua a les termes o banys públics d'Ilturo a Ca l'Arnau. Documental en 3D de Josep M. Rovira
Ca l'Arnau. Web de l'ajuntament de Cabrera de Mar
Noves troballes al forn de Ca l'Arnau. Web de l'ajuntament de Cabrera de Mar


Ca l'Arnau (Cabrera de Mar). Foto: Núria López Garcia

Ca l'Arnau. Foto: Núria López Garcia

Panell informatiu. Foto: Núria López Garcia

Restes de murs. Foto: Núria López Garcia

Panell informatiu i les restes del forn. Foto: Núria López Garcia

Panell a Ca l'Arnau

dijous, 1 d’octubre del 2015

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (1): Can Benet

Indicador de llocs d'interès històric. Foto: Núria López Garcia

A partir d'ara, i durant alguns dies, publicarem fotografies de Núria López Garcia, i avui també de Joan Francesc Clariana, sobre alguns dels jaciments arqueológics o indrets històrics de Cabrera, tal com estan en l'actualitat.
Comencem per Can Benet, domus romana datada entre finals del segle II i principis de l'I aC, el descobriment de la qual va constituïr una sorpresa, ja que, juntament amb altres indicis, demostraven un nucli de població romà a la vall de Cabrera en una època anterior al que fins aquell moment es pensava. A Can Benet hem d'afegir-hi les properes restes de ca l'Arnau, on s'evidencià la presència d'unes termes i d'un forn d'àmfores. Can Benet es troba dins un clos arqueològic protegit.