Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (5): el poblat ibèric de Burriac

Entrada sud. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

El poblat ibèric de Burriac, situat a la vessant sud de la muntanya d'aquest nom, de cara a la vall de Cabrera i a la mar, desenvolupà la seva existència entre els segles VI a l'I aC. Ha estat identiificat amb el nom d'Ilturo, imprès a les monedes encunyades a la Cabrera romana, i del que prendria nom, més tard, la propera Iluro (Mataró).
Entre els segles IV i III, el poblat es fa gran i es fortifica, amb muralles i torres, un oppidum, constituïnt un nucli urbà d'unes 8 Ha., carrers estrets i cases adosades unes a les altres, essent la base de la seva economia l'agricultura de cereals i la ramaderia de cabres i ovelles. Es creu que el poblat va ser el centre del poder laietà.
En el segle II aC. es reforma l'entrada meridional, i es fa evident la romanització del territori en les restes ceràmiques i de construcció.
A mitjan del segle I, consta l'abandonament del poblat, sense que s'hagin trobat signes de destrucció.
Fa trenta-dos anys es va iniciar la incoació d'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional, sense que a hores d'ara s'hagi resolt.

BIBLIOGRAFIA

Dolors ZAMORA MORENO, L'oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laietània ibèrica.
Revista LAIETANIA. Museu de Mataró - Secció Arqueològica. Núm. 17, 2006-2007.

INTERNEGRAFIA

Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni. El poblat. Reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira.
El poblat ibèric de Burriac. Cabrera de Mar-Barcelona, de Josep M. Rovira
Poblai ibèric de Burriac (VI-I aC), de Josep M. Rovira.

Detall de la doble entrada sud. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Torre del Ponent. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Restes de cases (?). Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

L'anomenat "Edifici públic". Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa