 | |
| Un cartell del Servie (sic) d'Arqueologia ja gairebé esborrat pel pas del temps, i amb una falta d'ortografia, és tota una metàfora de la situació del jaciment. |
Els arqueòlegs Joan Carles Alay i Joan Francesc Clariana (1) són autors d'un important article sobre el poblat ibèric de Burriac i la seva protecció, article que es va presentar en el cicle “La història de debat”, organitzat recentment pel Grup d’Història del Casal de Mataró.
L'article porta pel títol:"El poblat ibèric de Burriac, entre el desconeixement social i l'oblit de les administracions"
La
muntanya de Burriac (392 m. d'alçada), amb el seu cim coronat pel castell, és un dels
símbols de la comarca del Maresme, i té una llarga història. El
seu poblat ibèric (2), que ocupa la vessant sud, amb les seves entre 7 i
10 Ha., és sens dubte un dels més importants de Catalunya, però
paradoxalment ha estat poc excavat i és objecte d’un
incomprensible oblit per part de les autoritats responsables, com ho
prova el fet que té obert un expedient de declaració de BéCultural d’Interès Nacional des de 1983!, sense que s’hagi
resolt.
Aquest
fet preocupa Alay i Clariana. Comencen el seu article amb un resum de
la descoberta del poblat, oficialment per l’arquitecte Lluis Bonet
Gari, el 1916, tot i que, naturalment, hi havia precedents de
troballes, i el 1881 s’havia localitzat la necròpolis ibera de Can
Rodon de l’Hort, en terrenys de l’advocat i erudit Joan Rubió de
la Serna.
A
partir d’aquell moment, successives troballes al poblat ibèric de
Burriac han estat objecte d’estudis i publicacions, destacant en
primer lloc l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, que va
aixecar un planell, i fins i tot el seu germà Joan Ribas i Bertran,
que publicà un primer monogràfic de les troballes l’any 1924. El
1928 Marià Ribas va escriure un article per al Diari de Mataró, i
el 1931 publicà un llibret: El poblament ibèric de Burriac i la
seva necròpolis, en el que inclourà el primer planell: no se’n tornarà a fer cap més fins
el 1984.
Als
anys 50 es van dur a terme més excavacions, sota la direcció de
Jaume Lladó Font, i més
tard de Jordi Maluquer de Motes i Josep Barberà i Ricard Pascual
fins el 1972. Els anys 70 i 80 col.laborà en les excavacions un grup
de la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró (SAMM).
Des
dels anys 80, consta que el poblat ha estat objecte d’excavacions
furtives, com la descoberta i fotografiada per membres de la SAMM
l’any 1981, sense que es conegui cap sanció pels fets.
El
novembre de 1982, la guàrdia civil descobreix un altre furtiu amb un
detector de metalls: malgrat la denúncia interposada,
no es coneix tampoc cap sanció.
La
SAMM havia continuat les excavacions al poblat en el punt on el van
deixar Barberà i Pascual, sota la direcció de Jordi Miró Canals i
Jaume Pujol i Del Horno.
A
partir d’aquell moment, es detecten nombroses accions furtives en
el poblat, que no citarem ara, ja que les podeu trobar detallades
en l’article d’Alay i Clariana.
En
una reunió de membres de la SAMM amb l’alcalde de Cabrera, Antoni
Carbonell, el 30 de març de 1983, es decidí la contractació temporal d’un
vigilant, complementada en ocasions amb la visita al poblat de la guàrdia civil. Tot això
mentre s’elaborava un informe per a declarar el poblat Bé Cultural
d’Interès Nacional i es col.locava un cartell del Servei
d’Arqueologia de la Generalitat.
El 5 d’octubre de 1983 es presentava oficialment l’expedient
d’incoació de Bé Cultural d’Interès Nacional, sense que avui,
desembre de 2018, s’hagi resolt.
Continuarà.
Podeu llegir l'article clicant aquí
(1) Joan Carles Alay és doctor en arqueologia. investigador del seminari d'Estudis i Recerques prehistòriques de la Universitat de Barcelona i membre de la Societat Catalana d'Arqueologia. Joan Francesc Clariana és doctor en arqueologia Clàssica, doctor en dret i membre del Grup d'Història del Casal de Mataró i del Grup d'Estudis d'Història i Arqueologia i Història de Mataró.
(2) Ilturo
Pel qui estigui interessat en un treball en profunditat sobre el poblat ibèric de Burriac hi ha l'extens treball de Dolors Zamora:
Dolors ZAMORA MORENO, L 'oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània. Revista Laietània, núm. 17. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2006-2007.
Pel qui estigui interessat en un treball en profunditat sobre el poblat ibèric de Burriac hi ha l'extens treball de Dolors Zamora:
Dolors ZAMORA MORENO, L 'oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània. Revista Laietània, núm. 17. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2006-2007.
 | |
| Burriac guarda la memòria de Rafael Esteban i Salvador, que fou un dels membres de la SAMM que hi treballà, mort prematurament. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada