dimarts, 21 de maig del 2019

L'obra de l'escultor neoclàssic mataroní Damià Campeny, en una exposició (1)

Damià Campeny Estrany, per Vicente Rodés.
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Lucrècia morta, per Damià Campeny.
Original en marbre a la Llotja de Barcelona.
Bronze en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. 
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Reflexos. L'obra de Damià Campeny, és l'exposició dedicada a l'escultor neoclàssic nascut a Mataró, Damià Campeny, inaugurada el passat 12 d'abril a Ca l'Arenas, centre cultural del Museu de Mataró, mostra que es podrà visitar fins el 27 d'octubre, i de la que ha estat comissària Anna Riera Mora, experta en l'obra d'aquest artista.
L'exposició reuneix 30 obres, entre escultures, dibuixos i documents. No reuneix les obres de gran format ubicada a la Llotja de Mar de Barcelona, sino prèstecs del MNAC, de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, del Museu Frederic Marès, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i del Museu Santacana de Martorell.
Damià Campeny (Mataró, 1771-Barcelona, 1855), visqué una època de grans canvis, tant el la societat com en les formes artístiques. Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, i va guanyar una pensió per acabar de formar-se a Roma, on va romandre de 1797 a 1815, tornant després a Barcelona. El rei Ferran VII el nomenà "escultor de càmara del rei". Fou també acadèmic de San Fernando i professor.
Damià Campeny és el gran referent del neoclassicisme català, no obstant, sembla que la seva ciutat natal se n'hagi distanciat, segons explica el crític d'art Pere Pascual en el seu blog.
Sols dues escultures seves es conserven a la ciutat natal de l'artista: Sant Vicenç de Paul a la parròquia de Sant Josep, i Sant Jaume, a l'hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Joan Francesc Clariana parla d'una tercera obra en l'article "Presència d'un mataroní oblidat. Damià Campeny a la nostra ciutat". (Felibrejada. Revista del Grup d'Història del Casal, núm. 76, Mataró, 2005). Un grup escultòric de la Pietat, obra de Campeny, fou destruït en els inicis de la Guerra Civil.
El neoclassicisme és l'art que il.lustra la Revolució Francesa i l'Imperi; pretenia recuperar els valors cívics de la Roma republicana, oposats  l'Antic Règim, així com l'arquitectura i l'escultura clàssiques, però amb l'esperit del nous temps, lluny del barroc i el rococó. No és potser casualitat que també coincideixi amb l'inici de les excavacions de Pompeia.

Un article anterior sobre Damià Campeny publicat en aquest blog: "El grup escultòric del Sant Enterrament, de Damià Campeny".

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Carles CID PRIEGO, La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny y Estrany. Caixa Laietana, 1998.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Presència d'un mataroní oblidat. Damià Campeny a la nostra ciutat" a Felibrejada, revista del Grup d'Història del Casal, núm. 76, Mataró,2005.

Pere PASCUAL, "Reflexos. L'obra de Damià Campeny", al seu blog Transport Públic.

Francesc FONTBONA, "Damià Campeny en Mataró", en el seu bloc Mirador de les Arts.

"El Museo de Mataró profundiza en la obra de Damià Campeny", a El Periódico, 23-4-2019. 

"Damià Campeny", Wikipedia.


Mort de Cleòpatra, de Damià Campeny.
Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig. 

Deianira raptada per centaure Nessos, de Damià Campeny
Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.
 
Diana i les seves nimfes, sorpreses per Acteó,
 de Damià Campeny. 
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada