La necròpolis de Cal Guardià d'Argentona

Imatge: excavació de la necròpolis de Cal Guardià (Argentona). Procedència de la imatge: Bloc Maresme Medieval, de Joaquim Graupera.

Emiliano Hinojo García i Daniel Vazquez Álvarez són autors d'un treball que, amb el títol de "La necrópolis de Cal Guardià (Argentona, Maresme)" varen presentar a la taula rodona dedicada als Contextos funeraris a la Mediterrània nord-occidental (segles V-VIII), que va tenir lloc a Sant Cugat dele Vallès, entre els dies 1 i 3 d'octubre de 2009.
Es tracta d'una necròpolis composta per 25 tombes, excavada en l'actual nucli urbà de la població d'Argentona (Barcelona), en procedir-se a l'enderrocament d'unes construccions. L'espai estava format per tres terrases que dividien el terreny en 4 parcel.les (pàg. 264). En els seus orígens, aquesta necròpolis estava a prop, però a fora dels límits de la parròquia d'Argentona organitzada a finals del segle X al voltant de l'església de sant Julià (pàg. 265). 
Els materials associats a les tombes són escassos, i corresponen sobretot a un anterior nivell de formació natural, amb materials rodats d'època romana, assentat aquest sobre el sauló de granit. Això fa difícil la seva datació, però els autors dels treball creuen com a més pososible els segles IX o X, per la seva ordenació, tipologia i el fet de no estar associades a cap temple (pàg. 269).
En època posterior, els terrenys varen ser rebaixats per convertir-los en camps de conreu, això ha malmès part de les estructures (pag. 265).
Per la seva tipologia, els autors han establert la següent classificació: fossa de tipus banyera, el més freqüent; fossa rectangular amb angles arrodonits; fossa antropomorfa (pàg. 267); fossa antropomorfa amb possible encaix; fossa indeterminada (pàg. 268). Els esquelets tenen sempre el crani a l'oest i els peus a l'est. (pag. 268), això era habitual a les tombes cristianes (pag. 266), i la majoria dels individus eren adults o madurs, tret de dos; per sexes, 13 individus masculins i 9 femenins.
És important destacar que la necròpolis presenta una organització clara; les sepultures estan alineades, tant en sentit nord-sud com est-oest, tret d'alguna desplaçada (pàg. 266). 
Com ja s'ha dit més amunt, l'escassetat dels materials fa difícil precisar la cronologia de la necròpolis, no obstant, alguns elements fan que els autors la situin en una forquilla que va de la segona meitat del segle IX al darrer quart del segle X. (pàg. 269): l'absència de temple associat, fet característic de l'antiguitat tardana; l'ordenació de l'espai sepulcral en filades, característica de les necròpolis visigòtiques i merovíngies; La presència de tombes de banyera, posteriors als segle VIII. (pàg. 269).
La necròpolis de Cal Guardià permet documentar doncs, la presència d'un nucli de població en aquella zona anterior a la formació de la vila. (pàg. 271)

Emiliano HINOJO GARCIA; Daniel VÁZQUEZ ÁLVAREZ, "La necrópolis de Cal Guardià (Argentona, Maresme)", dins Contextos funeraris a la Mediterrània nord-occidental (segles V-VIII). Sant Cugat del Vallès, 2009. Es pot trobar a Academia Edu.

Exposició sobre el centenari del Forn del Vidre de Mataró

Amb motiu del centenari del forn del vidre de Mataró, tenen lloc dues exposicions i diversos actes relacionats amb aquest esdeveniment.
Cristalleries de Mataró es va fundar com a cooperativa l'any 1919, i va treballar fins el 2008.
L'exposició amb el títol "Centenari del forn del vidre, una cooperativa singular", es pot visitar a l'Arxiu Comarcal del Maresme (carrer d'en Palau, 32) del 22 de gener al 8 de març. 
L'exposició "Retorn al vidre" es pot visitar a la Destil·leria (camí Ral, 282), del 25 de gener al 26 de febrer). 
També hi haurà una taula rodona amb el tema "La dona treballadora al forn del vidre", el dia 4 de març a partir de les 18,30 a l'Arxiu Comarcal del Maresme.

Enllaç amb tot Mataró: Centenari del forn del vidre.

Excavacions arqueològiques a Can Canal (Cabrera de Mar)

Vista de la zona d'excavacions.

Entre dies 2 i 30 de juny de 2014, va tenir lloc a la zona de Can Canal de Cabrera de Mar (Barcelona), una intervenció arqueològica de caràcter preventiu a càrrec d'un equip dirigit per Jordi Hernández-Gasch, intervenció de la que ara s'ha publicat una memòria (1), i que es va iniciar a instàncies del copropietari dels terrenys, Pere Maluquer Ferrer, que volia construir uns habitatges.
Cabrera de Mar ha obtingut en les darreres dècades gran importància arqueològica;  es
conegut el seu oppidum ibèric, anomenat probablement Ilturo que sembla, va assolir la capitalitat dels laietans.
No toca aquí insistir en el gran nombre de vestigis d'època ibèrica i romana dels que gaudeix Cabrera de Mar, però centrant-nos en la vall i en la zona propera a Can Canal, des dels anys 70, una colla d'excavacions han posat al descobert restes tan importants com Ca l'Arnau, amb les seves termes públiques, Can Mateu, Can Benet, Can Rodon de l'Hort,i a l'any 2000, la Peirota, aquesta darrera amb restes de producció vitivinícola.
L'any 197 ANE va tenir lloc a la península una rebel.lió contra la dominació romana, que va ser sufocada per Cató dos anys després, i que afectà també la Laietània. A partir del primer quart del segle I ANE, explica l'autor de la memòria, Jordi Hernández-Guasch, es documenta una expansió de la producció vitivinícola a la Laietània (pàg. 4), envasant-se el vi en àmfores de tipus Laietana 1 i després Pascual 1.
La fundació d'Iluro (Mataró) vers l'any 75 ANE, va suposar la devallada de les Ilturo iberes i romana.
Tornant a Can Canal, descriu l'autor el terreny objecte de l'excavació, com a dividit en tres feixes, separades per talusos, de las que se'n van excavar dues, que anomenen inferior i intermèdia. Una exhaustiva documentació acompanya la descripció dels treballs i les conclusions: documentació administrativa, registre estratigràfic, documentació fotogràfica, documentacio planimètrica (topografia i planimetria arqueològica). La tècnica d'escavació fou la Harris/Carandini.
Resumint, els treballs s'inicien netejant la vegetació de les feixes, localitzant-se algunes estructures d'època moderna i contemprània: murs de contenció, restes d'un possible safareig. Es varen obrir 10 rases . Les rases 1,2,3,4,5,7 i 8, presenten 3 nivells, la rasa 6, 4 nivells, les rases 9 i 10, 2 nivells.
Les excavacions varen permetre descobrir diversos murs d'època ibèrica, i fins i tot d'una llar de foc. Sobre els materials recuperats: en els nivells superficials es va localizar materials d'època moderna i contemporània però també algun de medieval, testimonis, senyala Hernández-Guasch, de l'activitat agrària de la masia des del segle XIII (pàg.16).
En la resta predominen les produccions locals ibèriques, a mà o a torn, grisa, pintada o de parets fines entre d'altres. S'an exhumat també fragments de ceràmica grega locals o al.lòctones; produccions púniques, itàliques, alguna romana del nord d'Àfrica i unes quantes indeterminades (pàgs. 18 i 19). Només la ceràmica de cuina nord-africana correspon a època imperial,  "estranyes al propi jaciment de Can Canal, però comunes al municipi de Cabrera de Mar" (pàg. 20).
Interpreta l'autor de la memòria el jaciment com "les restes d'un establiment rural situat a la confluència entre l'ampla riera de Cabrera i el braçal que seguia el traçat de l'actual carrer de la Riera" (pag. 20). Apunta l'existència de possibles vestigis anteriors.
"La troballa és consistent amb el que es coneix de l'estructura agrària de l'ibèric tardà, amb l'explotació de les valls de Cabrera a partir de petits establiments rurals depenents de Burriac, com ara són Can Bartomeu, Can Modolell, Can Català, l'Hostal i, en èpoques posteriors, la Peirota." (pàg. 20)

(1) Jordi HERNÁNDEZ-GASCH, Intervenció arqueològica a Can Canal (Cabrera de Mar, el Maresme). Es pot trobar a Acadèmia Edu.

Can Canal.