diumenge, 19 de gener del 2020

Excavacions arqueològiques a Can Canal (Cabrera de Mar)

Vista de la zona d'excavacions.
Entre dies 2 i 30 de juny de 2014, va tenir lloc a la zona de Can Canal de Cabrera de Mar (Barcelona), una intervenció arqueològica de caràcter preventiu a càrrec d'un equip dirigit per Jordi Hernández-Gasch, intervenció de la que ara s'ha publicat una memòria (1), i que es va iniciar a instàncies del copropietari dels terrenys, Pere Maluquer Ferrer, que volia construir uns habitatges.
Cabrera de Mar ha obtingut en les darreres dècades gran importància arqueològica;  es
conegut el seu oppidum ibèric, anomenat probablement Ilturo que sembla, va assolir la capitalitat dels laietans.
No toca aquí insistir en el gran nombre de vestigis d'època ibèrica i romana dels que gaudeix Cabrera de Mar, però centrant-nos en la vall i en la zona propera a Can Canal, des dels anys 70, una colla d'excavacions han posat al descobert restes tan importants com Ca l'Arnau, amb les seves termes públiques, Can Mateu, Can Benet, Can Rodon de l'Hort,i a l'any 2000, la Peirota, aquesta darrera amb restes de producció vitivinícola.
L'any 197 ANE va tenir lloc a la península una rebel.lió contra la dominació romana, que va ser sufocada per Cató dos anys després, i que afectà també la Laietània. A partir del primer quart del segle I ANE, explica l'autor de la memòria, Jordi Hernández-Guasch, es documenta una expansió de la producció vitivinícola a la Laietània (pàg. 4), envasant-se el vi en àmfores de tipus Laietana 1 i després Pascual 1.
La fundació d'Iluro (Mataró) vers l'any 75 ANE, va suposar la devallada de les Ilturo iberes i romana.
Tornant a Can Canal, descriu l'autor el terreny objecte de l'excavació, com a dividit en tres feixes, separades per talusos, de las que se'n van excavar dues, que anomenen inferior i intermèdia. Una exhaustiva documentació acompanya la descripció dels treballs i les conclusions: documentació administrativa, registre estratigràfic, documentació fotogràfica, documentacio planimètrica (topografia i planimetria arqueològica). La tècnica d'escavació fou la Harris/Carandini.
Resumint, els treballs s'inicien netejant la vegetació de les feixes, localitzant-se algunes estructures d'època moderna i contemprània: murs de contenció, restes d'un possible safareig. Es varen obrir 10 rases . Les rases 1,2,3,4,5,7 i 8, presenten 3 nivells, la rasa 6, 4 nivells, les rases 9 i 10, 2 nivells.
Les excavacions varen permetre descobrir diversos murs d'època ibèrica, i fins i tot d'una llar de foc. Sobre els materials recuperats: en els nivells superficials es va localizar materials d'època moderna i contemporània però també algun de medieval, testimonis, senyala Hernández-Guasch, de l'activitat agrària de la masia des del segle XIII (pàg.16).
En la resta predominen les produccions locals ibèriques, a mà o a torn, grisa, pintada o de parets fines entre d'altres. S'an exhumat també fragments de ceràmica grega locals o al.lòctones; produccions púniques, itàliques, alguna romana del nord d'Àfrica i unes quantes indeterminades (pàgs. 18 i 19). Només la ceràmica de cuina nord-africana correspon a època imperial,  "estranyes al propi jaciment de Can Canal, però comunes al municipi de Cabrera de Mar" (pàg. 20).
Interpreta l'autor de la memòria el jaciment com "les restes d'un establiment rural situat a la confluència entre l'ampla riera de Cabrera i el braçal que seguia el traçat de l'actual carrer de la Riera" (pag. 20). Apunta l'existència de possibles vestigis anteriors.
"La troballa és consistent amb el que es coneix de l'estructura agrària de l'ibèric tardà, amb l'explotació de les valls de Cabrera a partir de petits establiments rurals depenents de Burriac, com ara són Can Bartomeu, Can Modolell, Can Català, l'Hostal i, en èpoques posteriors, la Peirota." (pàg. 20)

(1) Jordi HERNÁNDEZ-GASCH, Intervenció arqueològica a Can Canal (Cabrera de Mar, el Maresme). Es pot trobar a Acadèmia Edu.

Can Canal.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada