dilluns, 1 de febrer del 2021

La prehistòria de Burriac, un article de Ramon Coll i Jordi Bagà

 

Imatge: Al fons, el Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar). Foto: Josep Mª Rovira Juan

Els arqueòlegs Ramon Coll i Jordi Bagà són autors d'un article presentat a la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins l'any 2014 i publicat el 2015 pel Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, on de manera resumida i amb el sobri i entenedor nom de "Prehistòria de Burriac" fan recopilació de les troballes prehistòriques de la muntanya de Burriac (Cabrera de Mar, el Maresme).
Tasca difícil, com reconeixen els mateixos autors, perque els materials s'han trobat fora de context, amb motiu de l'obertura o eixamplament de camins i/o de manera superficial.
Burriac és conegut especialment pel seu oppidum ibèric, un dels més grans de Catalunya, i el seu castell roquer medieval, tot situat en una zona especialment rica en troballes arqueològiques, però malhauradament el poblat ibèric en si, està mancat d'estudis sistemàtics. Tampoc l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional, iniciat l'any 1983, ha estat resolt (després de 38 anys!!) (Vegeu Prehistòria de Burriac, pàg. 325).
Si mancat d'atenció està el poblat ibèric, no diem ja els estudis prehistòrics, sovint eclipsats pels d'època ibèrica i romana. Com diuen els autors:"La ignorància és total" (Prehistòria, pàg. 325).
Coll i Bagà divideixen les troballes prehistòriques de Burriac en dos grups: 
-Troballes pròpiament preibèriques, sense relació amb el futur poblat.
-Troballes immediatament anteriors a l'oppidum ibèric. (Prehistòria...pàgs. 325-326).
Aquestes troballes han estat ja resumides per Immaculada Bassols en una comunicació presentada a les Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar, i per uns pocs treballs posteriors. 
Com ja s'ha dit abans, la majoria de materials estan descontextualitzats, en alguns casos barrejats amb altres d'època posterior. Els autors citen 10 zones de localització, de les que, només 3 tenen la possibilitat de ser llocs d'habitació estacional o permanent preibèrics. (Prehistòria...pàg. 339). Com és normal, predominen els fragments ceràmics, pero també s'han exhumats fragments tallats de sílex. El material prehistòric es pot datar en el calcolític, edat del bronze i primera edat del ferro. Troballes de l'edat del Bronze si que constitueixen una novetat pel que fa a Burriac. En un dels llocs estudiats, expliquen els autors:

"Cronològicament, els plats-tapadora bisellats, així com les evidències de ceràmica pentinada, podrien portar-nos a un moment indeterminat situable entre el bonze final i la primera edat del ferro" (Prehistòria...pàg. 330).

Un article interessant, que ens ve a recordar que encara queda molt per conèixer (1). Publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i també disponible a Academia Edu .
Vegeu també en aquest bloc, una entrada sobre la prehistòria de Sant Mateu, un  article dels mateixos autors.

(1) Amb posterioritat a aquest article, unes excavacions en el nucli de Cabrera de Mar, donaren a la llum noves i sorprenents troballes d'època prehistòria. L'arqueòleg Oriol Cuscó les va donar a conèixer en una conferència a Cabrera: ho podeu veure en aquesta entrada.

Ramon COLL MONTEAGUDO, Jordi BAGÀ PASCUAL, "Prehistòria de Burriac", XXXI Sessió d'Estudis Mataronins (2014). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2015.

BASSOLS, I., "Burriac: restes arqueològogiques prèvies al poblat ibèric". Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme. Homenatge a Rafael Esteban i Salvador. Ilturo 1, pàg. 11-16. Ajuntament de cabrera de Mar, 1998.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada