Imatge: Vista parcial del jaciment de Ca la Madrona, al barri de Rocafonda, Mataró. Foto de Maria Majó.
L'arqueòleg Jordi Ardiaca, responsable de les excavacions el 2023 de Ca la Madrona, n'ha donat a conèixer els resultats preliminars. Es tracta d'un lloc conegut pels nombrosos enterraments romans i tardoantics, el trasllat dels quals ha estat envoltat de polèmica, en la qual no profunditzarem ara, ja que el present espat està dedicat a donar a conèixer aquests primers resultats de l'excavació, que han estat publicats a Moncrapa, de la Universitat de Girona.
Les excavacions del jaciment i el desmuntatge del sepulcres, s'ha dut a terme per la construcció a la zona d'un Parc Circular, propietat del Consorci per al Tractament de Residus sòlids Urbans del Maresme, a on abans hi havien hagut les Cristalleries de Mataró, i l'equip d'arqueòlegs ha estat l'empresa Baula Recerca-Arqueològica S L.
Explica Jordi Ardiaca que "el jaciment va del segle i dC fins a finals del segle V o inicis del segle VI de manera ininterrompuda, amb un salt cronològic per a una fase alt medieval i una darrera ocupació al segle XIV" (pàg. 277).
Així doncs, ha establert les següents fases:
-Alt imperial.
-Baix imperial.
-Tardoantiga
-Carolíngia.
-Mitjan segle XIV-XV.
La zona ha estat objecte ja d'excavacions anteriors, i també de destruccions importants.
De la fase Alt imperial, destaca l'autor uns enterraments que anirien del canvi d'era fins mitjan segle I dC, amb una desena d'individus, cinc infantils i cinc adults. Al damunt s'hi sembrà un camp de vinyes.
A la fase baix imperial pertanyen un edifici i una necròpolis. Datan els enterraments de finals del segle IV fins al VI, havent-se localitzat i excavat 90 individus.
La tipologia de les tombes era variada, més de la meitat del enterraments eren de fossa simple. 53 enterraments eren infantils i 22 adults. No s'ha trobat aixovar, excepte en algun cas, un bol DSP Eigoir 15A i una moneda de Constantí en una tomba excavada als anys 70.
"S'han localitzat i excavat un total de 90 individus en totes dues campanyes, hem de recordar que ja l'any 1972 s'en van excavar 14 i el 1988 cinc més, que fan un total de 106 individus. A banda dels 200 individus, segons fons orals, destruïts sense control amb la construcció de la fàbrica el 1972" (Pàgs. 281 i 282).
A la fase tardoantiga pertany un nou àmbit que sembla desenvoluparia una funció d'habitatge familiar i de tasques relacionades amb la transformació alimentària.
Pocs detalls es poden conèixer de la fase carolíngia, només ens parla d'uns retalls i anivellacions que cobreix l'anterior fase d'enterraments.
A mitjan del segles XIV-XV s'han observat les restes de dues vinyes i un pou.
Es tracta doncs, d'un jaciments important, estudis posteriors sobre les excavacions efectuades, ens seguiran donat dades fonamentals de la història de Mataró. En el ben entès que les tombes han estat traslladades i el jaciment estarà sota les noves construccions del Parc Circular, o ha desaparegut amb el fonaments.
Jordi Ardiaca, "El jaciment romà de Ca la Madrona, Mataró. Resultats preliminars. Moncrapa,Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic. Universitat de Girona, 2024. Pàgs. 276 a 289.
Altres entrades del bloc relacionades amb aquest tema:
