LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimecres, 31 de març de 2021

La cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar)

 
Imatge: el Montcabrer, a Cabrera de Mar, una massa granítica de 312 m. d'alçada sobre el nivell del mar que, com Burriac (al costat), domina la plana i la mar. Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa (15 d'octubre de 2018).

Imatge: Cova de les Encantades o de les Bones Dones. Procedència: web Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni.

Ramon Coll Monteagudo, Fernando Cazorla Carrera i Ferran Bayés Colomer, són autors d'un força interessant article presentat a la IX Sessió d'Estudis Mataronins (en el ja llunyà 1993), amb el títol "Una cova-santuari ibèrica en el Maresme: la cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar). Consideracions preliminars", article inclós dins la publicació corresponent del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, i que actualment es pot trobar a Academia EDU.Interessant: si bé Cabrera de Mar sembla inesgotable en troballes del passat, aquesta cova presenta aspectes singulars. Com senyalen els autors, la presència mateixa de la cova és fet únic -que sapiguem- a la zona del Maresme, on predominen els caus o baumes (Pàg. 32).La cova-santuari estudiada, situada al vessant de la muntanya del Montcabrer, rep diversos noms: Cova de les Encantades, de les Bruixes, de les Bones Dones, de les Males Dones.

 "(...)no és més que un gran tafoni enmig d'un paisatge granìtic molt abrupte i de difícil accés. Presenta dues entrades que donen a sengles habitacions, comunicades entre si" (Una cova-santuari...pàg. 29).
 
L'arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran visità la cova ja en el anys 20 del segle passat, i disposava d'una extensa documentació que va posar a disposició dels autors de l'article. No hi havia cap nivell arqueològic, sino que el material que s'ha anat recuperant des de llavors ho ha estat a nivell superficial que se sàpiga, o fora de context.
Malhauradament, i com expliquen els autors: 

"Els materials que nosaltres presentem foren exhumats per un conegut excavador clandestí de la comarca mitjançant l'ajut d'un detector de metalls. Afortunadament, avui es troben dipositades en el Museu d'Estampació Tèxtil de Premià de Mar. (...) D'altra banda, creiem necessari deixar constància que l'esmentat furtiu conserva algunes peces en el seu poder, no permetent fins avui que siguin estudiades. Sortosament en una ocasió tingurem l'oportunitat de veure-les (...)." (Una cova-santuari, pàg. 30).

El nombre de fragments estudiats s'acosta als 35.000 fragments, i permeten deduir que la vida dels santuari abasta poc més de 300 anys, des de finals dels segle IV a l'I aC. S'hi troba ceràmica ibèrica i romana (vernís negre i TS. itàlica), àmfora, dolia, tegulae, imbrices i restes de paviment. Creuen els autors que això podria indicar alguna construcció relacionada amb el culte. (Una cova-santuari... pàgs. 30 i 31).
 
Pel que fa a les troballes relacionades amb un culte religiós, s'han trobar fragments de terracota dels anomenats de Demèter i fragments de banyes de toro. (Una cova-santuari...pàg. 32)

"Segons el nostre parer, es tracta d'una Magna Mater o Tellus Mater, amb tota probabilitat indígena, que més endavant serà assimilada d'alguna manera a Demèter/Koré-Persèfone. Seria, doncs, una divinitat femenina de la fecunditat, de la qual no podem excloure una relació amb el món infernal dels difunts." (Una cova-santuari...pàg. 32).
 
El fet que el santuari fos una cova reforça aquesta identificació amb la mare terra. Per altra banda, les banyes de toro, es relacionen amb la virilitat i el culte a aquest animal, present a moltes cultures mediterrànies. (Una cova-santuari...pàg.32).
Fan els autors un seguit de consideracions sobre el desplaçament del culte des de la muntanya a la plana de Cabrera (santuari de Can Modolell), així com de la possibilitat que Montcabrer fos el Promontorium Lunarium esmentat pel geògraf alexandrí Claudi Ptolomeu (Una cova-santuari...pàgs. 32 i 33), i sobre la relació d'aquest culte protohistòric amb les llegendes de bruixes o de dones bones o males a les muntanyes cabrerenques.De fet, Montcabrer fou cristianitzat el 1707 plantant una creu al seu cim (Una cova-santuari...pàg. 36) que, encara que ha estat substituïda, encara és allà.

Ramon COLL I MONTEAGUDO, Fernando CAZORLA CARRERA, Ferran BAYÉS I COLOMER, "Una cova-santuari ibèrica en el Maresme: la cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar). Consideracions preliminars". IX Sessió d'Estudis Mataronins. Pàgs. 29-38. Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, 1994.
Disponible a Academia EDU. 
 
Podeu trobar informació i imatges d'aquesta cova a la web Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni. El santuari (apartat els ibers).
 
Imatge: Planta de la Cova de les Bones Dones. Dibuix de Marià Ribas i Bertran. Procedència: web Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni.
 
 
Imatge: Montcabrer. Procedència: web Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...