El 30 d'abril passat publicàvem al blog un article de Joan Francesc Clariana sobre la terracota del déu Bes de Burriac; un déu d'origen egipci que passà al panteó fenici i púnic, i del qual en pren possiblement el nom, Eivissa. Podeu rellegir l'article, que hem actualitzat, punxant aquí .
Quatre són les representacions en terracota del déu que s'han trobat a Catalunya; avui les reproduim al blog: a més de la de Burriac, en tenim dues procedents del poblat ibèric d'Ullastret i una més del poblat també ibèric (ilergeta) de Gebut, a Soses (Segrià). Aquesta darrera, probablement una imitació local, està exposada al Museu de Lleida, i es data entre el segles IV i III aC. Es tracta de la que més s'aproxima iconogràficament, a l'original egipci.
Podeu consultar damunt de l'estatueta de Soses en aquesta pàgina i aquesta altra.
Quatre són les representacions en terracota del déu que s'han trobat a Catalunya; avui les reproduim al blog: a més de la de Burriac, en tenim dues procedents del poblat ibèric d'Ullastret i una més del poblat també ibèric (ilergeta) de Gebut, a Soses (Segrià). Aquesta darrera, probablement una imitació local, està exposada al Museu de Lleida, i es data entre el segles IV i III aC. Es tracta de la que més s'aproxima iconogràficament, a l'original egipci.
Podeu consultar damunt de l'estatueta de Soses en aquesta pàgina i aquesta altra.
Informació tramesa per Joan Francesc Clariana
El primer fa una mica de "por", no?
ResponEliminaHola Mireia, espero que hagis passat un bon estiu. Ha ha, no et falta raó, es tracta d'un déu amb aspecte grotesc, però simpàtic per als seus devots, se suposa. El que passa és que el primer fragment està un poc trencat, i això l'empitjora. Fins aviat!
ResponElimina