LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

divendres, 30 d’abril de 2010

El déu Bes de Burriac


Per: Joan Francesc Clariana Roig

El déu Bes, d'origen egipci i adoptat més tard pels fenicis, sabem que era molt venerat en la zona d'influència fenopúnica, pel fet de tractar-se d'una divinitat protectora dels naixaments, de la maternitat i dels nadons. A Burriac (Cabrera de Mar), durant les actuacions de l'època de la postguerra, s'hi localitzà un petit fragment de testa d'una terracota representant aquesta divinitat.
La peça en qüestió, veiem que es tracta de la testa d'una figureta de terracota, feta a motlle, representant el déu Bes. Podem apreciar clarament els seus trets fisionòmics, amb els arcs ciliars molt marcats, la mirada molt penetrant amb els ulls sortints, treu la llengua ostensiblement vers el costat esquerre i s'aprecia molt precàriament la barba i l'arrencament del plomall que portaria damunt el cap. L'argila, veiem clarament, pel seu característic color beix i poca duresa o consistència de la mateixa, així com la presència de diminutes partícules brillants, que provindria d'Eivissa mateix. Havia estat trobada en les excavacions arqueològiques que els membres de la Secció Històrico-Arqueològica del Museu de Mataró feien a finals dels anys quaranta en el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), però es desconeix amb precisió el lloc, dins el poblat, on fou exhumada. La fotografia de la mateixa va ser publicada per Marià Ribas en l'obra "El poblament d'Ilduro", a l'any 1952. La peça s'havia conservat en la col.lecció privada de l'artista mataroní Jordi Arenas i, posteriorment, a la seva mort aquesta passà al Museu de Mataró (llegat Arenas 2003).
El fragment de la figureta del poblat ibèric que aquí divulguem es d'una gran importància pel fet que és la quarta representació, en terracota, trobada a Catalunya. Les altres que es coneixen, dues provenen del poblat ibèric d'Ullastret, a Girona i la tercera, del poblat ibèric de Gebut, a Soses (Segrià). També hi ha un escarabeu trobat a Roses amb una possible representació d'aquesta deïtat.
No sabem fins a quin punt s'hauria donat una assimilació o sincretització en la cultura ibèrica del culte vers el déu Bes. Donada la seva escassetat, Sanmartí i Asensio (2005), que han estudiat el tema, suggereixen que podrien haver estat objectes que pertanyien a comerciants o artesans d'orígen púnic. A la efecte indiquen que:
"llur nombre tan reduït, no es pot excloure que es tracti d'objectes pertanyents a comerciants o artesans púnics establerts a Ibèria o que visitaven el país de forma regular, la qual cosa sembla particularment versemblant en el cas d'Ullastret i de Burriac, nuclis costaners, o quasi, que probablement exercien de funcions de port de comerç" (Sanmartí i Asensio, 2005, p.100).

Bibliografia

CLARIANA, J.F.: D'Ilturo a Iluro: d'íbers a romans. Algunes consideracions". XVII Sessió d'Estudis Mataronins 2001. Mataró 2002.
CLARIANA, J.F.: "Nota sobre el culte i espais sacres a Cabrera de Mar (El Maresme)" Sessió d'Estudis mataronins 2007, pp. 19-38. Mataró 2008.
RIBAS, M.: El poblament d'Ilduro. Barcelona, 1952.
PITA, R.: "Una figurilla de Bes procedente del poblado ibérico de Gebut (Lérida)". Congreso Nacional de Arqueología, Sevilla-Málaga, 1963, vol. 8. Zaragoza 1964.
SANMARTÍ, J.; ASENSIO, D.: "Fenicis i púnics en el territori de Catalunya: cinc segles d'nteracció colonial". Fonaments, 89-105. Barcelona, 2005.
TORO, M.I.: "Nacimiento y protección en el Mediterráneo: el caso de Bes. llu". Revista de ciencias de las religiones. Anejos XV. Madrid 2006.
VELÁZQUEZ BRIEVA, F.: El dios Bes, de Egipto a Ibiza. Eivissa 2007.

1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...