El "procés gros" a Cabrera al segle XVI

En una entrada anterior, parlàvem de Miquel Ferrer (mort el 1517) i del castell de Burriac i de la casa de Cabrera que, junt amb tots els seus bens, el noble deixà, suposadament en el seu testament, a l'Església, a fi que li fos aixecada l'excomunió que pesava damunt d'ell.
Dèiem que la transmisió d'aquests béns no fou tant senzilla, i és lògic, ja que el difunt tenia presumptes hereus, creditors i persones que alegaven poseir censos posessions, o altres drets sobre diverses terres de la senyoria.
Així va tenir lloc un procés que va començar així que Miquel Ferrer va tancar els ulls, fins l'any 1931, en que la Universitat (Ajuntament) de Cabrera va comprar en pública subhasta els béns litigats. Cabrera s'havia deslliurat el 1481 dels vincles feudals amb Pere Joan Ferrer, el gran baró i germà de Miquel i revertit a la Corona i al Comtat com a carrer de Barcelona, juntament amb Argentona, Vilassar i Premià; Mataró ja ho era des de 1424. Fa uns anys, en commemora-se l'aniversari, es parlà "d'alliberament dels vincles feudals", però no és així, en realitat aquests pobles varen passar als de la Corona, sens dubte també, més benignes.
Ala arxius municipals es conserva un llibre amb una cadena que presumptament l'unia a una caixa amb documents. El llibre du a la primera pàgina "Catalogo dels actes y demes papers que se han trobat a la Caixa Arxiu del Terme de Cabrera en lo any de 1729. Primo: Un procés molt gran en quan conte 2.249 fulls actuat en la vegueria de Barcelona y a mes en la Reial Audiència desde lo any 1518 (...)".
La caixa i  papers que contenien han desaparegut, però en podem tenir un resum gràcies a aquest índex que va elaborar algú en el segle XVIII.
Josep Miquel Modolell fa un resum del procés en el seu llibre "Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de Sant Vicenç. Síntesi històrica" . Hi ha un article meu publicat anteriorment a la revista Laietània, amb el nom de "Dos importants documents trobats a Cabrera de Mar" (l'altre document era el testament de Miquel Ferrer).
Sabem que Joana Blanes, primera muller de Miquel Ferrer, havia venut diverses terres, que són comprades majoritàriament per parents, com els Mayol, els els Castanyeda i els Lladó.
Aquestes vendes són impugnades pels creditors dels Ferrer, i altres persones que deien poseir drets sobre diverses terres, si bé els compradors, finalment en podran demostrar documentalment la seva legítima propietat.
El castell de Burriac i la casa de Cabrera són venuts a l'encant públic el 21 de juny de 1531, i comprats per Bartomeu Puig,  pagès i batlle de Cabrera, en nom del municipi; intervenen els jurats i prohoms de la parròquia Joan Sala, Esteve Fornells, Jaume Soler, Pere Canal, Joan Ferrer i Esteve Sabater. Els béns són comprats al preu de 950 lliures i 10 sous.
Però com que continuen reclamant, els jurats de Cabrera, Carles Marot, Bartomeu Agell i Pere Canals han de presentar una súplica conforme ja han dipositat els diners de la compra a la Taula de la ciutat de Barcelona;  no per això deixan de ser molestats.
Amb el temps, la Universitat de Cabrera es quedarà diverses terres i en vendrà d'altres, mentre que el castell de Burriac, l'any 1533, tornarà a la família Desbosch, els seus antics senyors, i la casa de Cabrera (ubicada a on ara hi ha cal Conde) serà propietat de la família Ros.
I és que realment, el món feudal, aquest que en el segle XIX serà anomenat "Antic Règim", és ben complexe!
BIBLIOGRAFIA
Rosa I. Garí, “Dos importants documents trobats a Cabrera de Mar”, a la revista Laietània. Estudis d’història i arqueologia de Mataró i del Maresme. Núm 1, pag. 227-230. Mataró, 1981.

Josep Miquel Modolell, Cabrera de Mar. Castell de sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Pàgs. 159 a 161 i 268 a 270.