LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 6 de febrer de 2011

La casa de Cabrera i Cal Conde

Sigui cosa manifesta com jo, Miquel Ferrer, senyor del castell de Burriac i de la casa de Cabrera de la parròquia de Sant Feliu de Cabrera, bisbat de Barcelona, detingut de molt gran malaltia de la qual temo morir, trobant-me per ma ventura excomunicat, emperò amb tot el meu bon seny i bona memòria i ferma paraula i perquè em pugui alegrar dels sagraments de la Santa Mare Església i finir com a catòlic i cristià, poso tots els meus béns en poder de la Santa Mare Església, els quals jo vull que siguin obligats en tot quant de justícia jo era obligat (…). Transcripció d’un document conservat a l’Arxiu Parroquial de Cabrera. Publicat per J. M. Modolell (1993),  També per R.I. Garí (1981).
Aquest document, amb data del 3 de maig de 1517, ens fa saber que Miquel Ferrer, germà del conegut Pere Joan Ferrer, el gran baró del Maresme, trobant-se excomunicat i a punt de morir, deixa els seus béns a l’Església, sens dubte amb l’esperança de que se li aixequés l’excomunió. El document és d'aquella època, però ofereix alguns punts foscos, com la carència de signatura; podria tractar-se d'una còpia.
Naturalment, transmetre els béns dels germans Ferrer, no va ser tan senzill, i donà lloc a un llarguíssim plet, que ara no ve al cas, i que tinc previst comentar en una propera entrada.
Però el que ens ha de cridar l’atenció és el títol de “senyor del castell de Burriac i de la casa de Cabrera”; ignorem de quines posessions i drets gaudiria aquesta casa, suposem que depenia del senyor del castell.
Josep Miquel Modolell considera que el primer senyor de las casa de Cabrera”, fou Guadall de Sant Vicenç, al qual,  l’any 1025, el comte Berenguer Ramon I, la seva mare Ermessenda i la seva muller,  li venen una colla d’alous i feus situats a diversos pobles, entre ells, Cabrera. (J.M. Modolell, 1993, pag. 127 a 130.
No sabem en quin moment de l’Edat Mitjana, es va construir la primitiva domus o casa fortificada de Cabrera, però sembla ser que estaria ubicada allà on és ara “cal Conde” o “cal Vilardaga”. Modolell observa que “encara es nota que havia estat una domus” (pag. 163). Naturalment la casa primitiva va sofrir diverses reformes al llarg del temps.
L’edifici passà dels Sant Vicenç a diverses famílies,  i fins i tot va pertànyer a la universitat (municipi) de Cabrera; també en van ser propietària la família Ros i Dalmases, i el 1924 el va adquirir el comte de Vilardaga, sense cap relació amb els anteriors propietaris, que la va reformar; el 1973 l’heretà el senyor Escolà, i actualment ha passat a ser propietat del municipi de Cabrera.
És així com aquesta antiga casa rep els noms de “can Dalmases” “cal Conde” “cal Vilardaga” o “ca l’Escolà”. Ara que és propietat municipal: adquirirà més noms?
Arquitectònicament, ja he dit que la casa ha sofert nombroses remodelacions al llarg del temps, no sabem el que queda de l’edifici original. Josep Mª Rovira ens diu que a  la façana posterior apareix la data de 1676, i a la principal, la que té un rellotge de sol, la data de 1752; les fonts dels esplèndids safareigs duen la de 1763 en una rajola. (J.M Rovira, 2007, pag. 180)
Es tracta d’un edifici de pedra de granit, amb mescla d’elements arquitectònics, renaixentistes, barrocs, historicistes i modernistes (J.M. Rovira, 2007, pag. 180).
Tot un repte per a la seva conservació i restauració.
Fotografia procedent del blog: "Dones de Cabrera. Mar d'ones", de Pilar Ventura Py.
BIBLIOGRAFIA
Josep Miquel Modolell, Cabrera de Mar. Castell de sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Capítol 3. “La casa de Cabrera”, pàgs. 127 a 163. Edicions l’Aixernador, Argentona, 1993.
Xavier Escura i Dalmau i Josep Maria Rovira i Juan (coautor, redactor del capítol 3 del bloc III), Cabrera de Mar. Imatge i memòria. Cabrera de Mar, 2007.
Rosa I. Garí, “Dos importants documents trobats a Cabrera de Mar”, a la revista Laietània. Estudis d’història i arqueologia de Mataró i del Maresme. Núm 1, pag. 227-230. Mataró, 1981.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...