Imatge: Mitra Tauròcton. Museo Nazionale Romano. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig
El jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme), és conegut, entre d'altres coses, pels seus indicis de culte al déu d'origen indopersa, Mitra, la religió del qual va conèixer una amplia difussió dins l'Imperi romà, per bé que era reservat als homes i especialment divulgat entre militars. Aquests indicis exhumats a Can Modolell són inscripcions al déu i fragments escultòrics d'iconografia mitraica.
El mitraïsme era un culte dels anomenats "mistèrics", reservat als iniciats, i la litúrgia tenia lloc en un mitreum. Constava de set graus d'iniciació.
No ha deixat d'intrigar als investigadors que a Can Modolell, els cultes pagans fossin substituïts en època cristiana pel de Sant Joan: està documentada en aquella zona l'existència d'una capella dedicada al sant, per bé que no s'ha pogut identificar la seva exacta localització (tampoc la de l'antic mitreum). És intrigant pel fet que ambdós, Mitra i Sant Joan, presenten una petita però comú simbologia solar: Mitra era el déu de la llum del Sol, i en Sant celebra la seva festa en el solstici d'estiu: és només una coincidència? Va voler l'Església tapar un culte amb un altre? Es resistien els pagesos a canviar les seves antigues creences? (sabem que això fou així durant un llarg e indefinit periode de temps). Va persistir durant tant de temps en la memòria un culte tant reservat? Com a déu solar, Mitra havia nascut en el solstici d'hivern, és a dir, el 25 de desembre.
Mitra era un déu nascut de la pedra, que va matar el toro primigeni: de la sang de l'animal brollà el vi, de la seva columna, el blat; altres animals són presents a l'escena: un gos, que menja el blat que surt de la ferida, un escorpí que pinça els testicles del toro, una serpent i un corb, el misatger del Sol .Hi ha dubtes sobre el significat concret d'aquesta iconografia, probablement relacionada amb les constel.lacions del Zodiac (començant pel toro), però s'apunten també altres interpretacions. El déu és representat amb un barret frigi, i l'acompanyen dos alter ego, de mida més petita: Cautes i Cautopates, Cautes porta una torxa cap amunt, Cautopates una torxa cap avall; què representaven? Potser el sol ixent i el sol ponent? Els solsticis? Els equinoccis?
Continua essent una religió de misteris...
Altres entrades dedicades a aquest tema:
Mitra (1)
Mitra (2)
Successus i Elaine, dos esclaus imperials
hehehe, tinc un foto de la mateixa estàtua del déu Mitra que farà ja 5 anys vaig fer als museus vaticans!
ResponEliminaHola, Emboirat: sens dubte, tens una bona col.lecció de fotografies; a més, una estatua molt ben conservada.
ResponElimina...fer una volteta per els museus vaticans sense cap dubte ha de ser una bona experiència...però crec que el que no esta exposat encara te més relevancia!
ResponElimina...Bon estiu Rosa Isabel,
Per cert Robert E. Howard va afegir Mitra a les seves noveles de Conan com un del deus més venerats de Hyboria.
cita interesant:
“Mitra tendría a la gente de pie ante sí antes de hacer que se arrastren por sus creencias como gusanos, o derramando la sangre de animales en sus altares.”
deures per als alumnes...influècia de la antiguitat en el món de la literatura fantàstica i el comic en general.
Una forta abraçada.
No coneixia aquest detall de Mitra en les novel.les de Robert E. Howard sobre Conan, força interessant.
ResponEliminaÉs conegut que els ritus de Mitra incloïen el sacrifici d'un toro i d'altres animals; fins i tot en algun moment, els iniciats, foren "batejats" amb la sang del brau (de manera similar que en els rituals de Cibeles). Sembla que les proves iniciàtiques eren força dures.
Un detall: Mitra també és esmentat en el cinema: en la pel.lícula "La legió de l'Aguila", el centurio Marcus Aquila porta amb ell una imatge de Mitra i li resa.
Ben veritat ;)
ResponElimina