dissabte, 16 de juny del 2012

Els grecs a Catalunya: Rhode i Emporion


Imatge: Estàtua d'una divinitat, Asclepios o Serapis a Empúries. Fotografia de Joan Francesc Clariana i Roig.

Un conjunt de motivacions va dur als pobles grecs, des dels primers segles del primer mil.leni abans de Crist, a emigrar de la seva terra i a fundar colònies des d'una punta a l'altre del mar Mediterrani: pressió demogràfica per la invasió de pobles indoeuropeus, manca de terres, necessitat d'obtenir matèries primeres, escapar de l'opressió dels poderosos...la petja de les colonitzacions està present en la literatura i la mitologia hel.lèniques.
Explica l'historiador grec Heròdot (484-485 aC.) que els navegants foceus foren els primers en navegar cap a Ibèria (Heròdot, I, 163) i arribaren fins a Tartessos (Andalusia), on establiren relacions comercials amb el legendari rei Argantoni.
El geògraf grec Estrabó (62 aC-19 dC.) afirma que els rodis (poble indoeuropeu) navegaren fins a l'occident mediterrani i fundaren Rhode (Roses) abans de la I olimpìada, que va tenir lloc el 776 aC. (Estrabó, XIV, 2, 10).
Els grecs, com els fenicis, aixecaren establiments al llarg de la costa mediterrània. Vers el 600 aC, els massaliotes (de Massàlia, avui Marsella, una altra colònia grega), fundaren Emporion (Empúries). Rhode va caure sota la seva influència:

"Tot el litoral que va des de les Columnes fins aquest punt és pobra en ports, però des d'aquí la costa té ja bons ports i és fèrtil la terra dels laietans i dels lartolaietes (poble desconegut) i altres pobles semblants fins Emporion. Aquesta ciutat és una fundació dels massaliotes, i és distant de Pirene i dels límits entre Ibèria i els celtes uns dos-cents estadis. Aquesta costa és pròspera en tots els aspectes i té bons ports. Allà s'hi troba també Rhode, un poble pertanyent als emporitans, si bé alguns afirmen que és una fundació ròdia. Tant allà com a Emporion veneren Artemisa d'Efes, però la causa l'exposarem en el capítol referent a Massàlia. Els emporitans habitaven abans una illeta propera a la costa, que actualment rep el nom de Ciutat Antiga, però ara viuen a la terra ferma. La ciutat és doble, dividida en dues per una muralla, per haver tingunt abans habitants indiketes, els quals si bé es regien per lleis pròpies, varen voler, per raons de seguretat tenir en comú amb els grecs un recinte emmurallat, dividit per una muralla mitjancera. Però amb el temps varen convergir cap una única constitució política, mescla de costums bàrbars i grecs, cosa que ha succeit també en d'altres llocs." Estrabó, Geografia, III, 8.

Després de la batalla d'Alàlia (537 aC.), entre els grecs de Còrsega per una part, i els etruscos i cartaginesos per l'altra, els grecs foren desplaçats del Mediterrani occidental, però les colònies de Massàlia i Empúries continuaren subsistint pel seu compte; una nova potència, Cartago, antiga colònia fenícia,  es disposava a dominar ara la península Ibèrica, rica en metalls, i les Illes Balears. Així fou fins que topà amb Roma en les Guerres Púniques. Precisament els desembarcament d'un exèrcit romà a Empúries sota el comandament de P. Corneli Escipió l'any 218 aC. durant la II Guerra Púnica, inicia el domini romà de la Península.
Els contactes entre grecs i fenicis amb els pobles indígenes va donar lloc a una cultura original i avançada a la Península com fou la cultura ibèrica.
Per la seva part, les colonitzacions gregues, amb la construcció de colònies de ciutadans lliures, va servir d'exemple a la metròpoli per a l'establiment de la democràcia a certes polis com Atenes, democràcia que si bé en aquell moment estava limitada a certs individus (això si, de totes les classes socials), fou un principi.
És tan sols una de les moltes coses que devem a Grècia, el bressol de la cultura europea tal com és avui, sense olvidar les altres aportacions de les cultures que s'han succeit al llarg del segles i dels mil.lenis.
Convé recordar-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada