El grup escultòric del Sant Enterrament, de Damià Campeny

Damià Campeny i Estrany (1771-1855) fou un escultor nascut a Mataró que va viure en una època de grans canvis en tots els aspectes. Pel seu estil i època està considerat com a neoclàssic.
Començà la seva formació a l'escola de la Llotja de Barcelona, i després va treballar en els tallers de Salvador Gurri i els de Nicolau Travé; finalment obrí el seu propi taller.  Després de guanyar una pensió que li va atorgar el 1797 la Junta de Comerç de Barcelona, va viure 18 anys a Roma, treballà al taller vaticà i va conèixer l'escultor Antonio Canova.
En tornar a Barcelona, formà part de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Ferran VII li concedí el títol d'escultor de cambra.
La influència clàssica és ben palesa a la seva obra, en escultures com la coneguda Lucrècia, o també Diana en el bany, Deianira i el centaure Nesos, La clemència i la pau, Aquil.les arrancant-se la sageta, La mort de Cleòpatra, La font de Neptú d'Igualada, Neptú, La fe conjugal, etc.
Volem avui mostrar-vos imatges d'una obra singular d'aquest escultor mataroní, un grup escultòric per a un pas processional de Setmana Santa, el Sant Enterrament, i diem singular pel fet que Barcelona no té tanta tradició en la confecció de passos processionals com la que poden tenir altres ciutats, com Sevilla.
El grup fou encarregat pel gremi de revenedors de Barcelona l'any 1816, el mateix en que tornà d'Itàlia. Consta de cinc figures al voltant del sarcòfag de Crist damunt una roca. Les figures són: la Verge Maria, Sant Joan, Josep d'Arimatea, Nicodem i Maria Magdalena, figures tradicionalment representades en la iconografia del tema, inspirada en els evangelis.
Fusta i el suro, pintats a l'oli o daurats són el materials emprats en l'obra. Explica Carlos Cid a la seva obra La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany, que només el cap, els peus i les mans dels personatges de l' Enterrament són de fusta masissa. La resta del cos, a fi de restar pes i economitzar, està constituïda per una carcassa coberta per les teles tractades amb cola per donar-los consistència, l'anomenada tècnica dels endrapats, una tècnica potser no la més idònea per grans imatges.  (Cid, pags. 280-281). Predomini de colors ocres suaus, amb constrats de blaus clars. El conjunt mesura 353 x 160,5 x 238,5 cm.
El conjunt se situa sobre un basament, els costats del qual estan decorat amb plafons que presenten relleus relatius a temes de la Passió: Sopar d'Emaús, Crucifixió, la Pietat, el trasllat del cos de Crist que alternen amb altres amb vuit figures femenines escrivint, acompanyades amb trompetes i filacteris. Les imatges  tenen un modelat  clàssic. En un dels costats hi ha una placa amb la indulgència que concedia el bisbe Pau Sichar.
En l'inici del basament trobem dos frisos decoratius, el superior format per cercles enllaçats, i l'inferior per una garlanda vegetal i figures.
Es conserven dibuixos i escultures preparatòries del conjunt. El grup, originariament a l'església de santa Maria del Pi, ha estat fins fa poc al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, que l'ha retornat al seu emplaçament original.
Fotografies d'aquesta entrada: Joan Francesc Clariana Roig.

BIBLIOGRAFIA
Carlos CID,  la vida i la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany. Ana Maria RIERA I MORA, Els dibuixos de Damià Campeny i Estrany. Biblioteca de Catalunya. Editat per Caixa Laietana, Barcelona, 1998.

Josep d'Arimatea, Joan, Maria i Maria Magdalena

Nicodem

Josep d'Arimatea, Joan i Maria

Maria, Maria Magdalena i Nicodem

Un dels relleus amb una figura femenina

Imatge del basament (1)

Imatge del basament (2)

Imatge del basament (3)

Placa del bisbe Pablo Sichar concedint indulgència