Un espai sagrat

Oh Ulisses, ric en enginy, Laertiada, plançó de Zeus! cap proesa major, temerari, podràs concebir en la teva ment! Com has gosat baixar fins l'Hades, casal dels morts, on habiten les ombres del difunts, ja sense alè? Homer, Odissea, XI, 470-475.
Imatges, de dalt a baix: necròpolis de Son Real (Mallorca); una de les tombes de Son Real. Fotografies: Rosa Isabel Garí Lleixa.

L'antiga i vasta possessió de Son Real, a Mallorca, que fou una de les més grans de Mallorca, és avui un espai protegit de 395 Ha. d'extensió, de caràcter públic (adquirit pel govern balear l'any 2004), que conserva en el seu sí antics edificis, boscos i monuments arqueològics.
Impressiona la necròpolis de Son Real, tocant a mar, un conjunt de sepulcres d'inhumació, de forma quadrada, circular o de naveta, bastits en pedra de marès, formant petites torres, i  que va del segle VII al II aC. Possiblement una part ha desaparegut per la pujada del nivell de la mar. Encara que la zona és coneguda com a "Punta dels Fenicis", en realitat l'establiment és autòcton.
Explica Carlos Garrido a Guia de Son Real, que aquest conjunt era una petita ciutat dels morts, on s'hi enterraven possiblement membres d'una casta aristocràtica, amb el seu escàs aixovar funerari: armes, joies; els cossos estaven enterrats en posició encongida i fermats (potser per evitar que fugissin), un home estava enterrat amb un ca, un altre amb un cavall; un altre, de més de cinquanta anys (una edat molt avançada en aquell temps), havia mort d'un tall al coll. Els sepulcres masculins constitueixen el 44 per cent, els femenins el 37 per cent, infants, un 2 per cent. (Garrido, pags. 103 a 109). Això confirmaria el que deien els autors antics, sobre la manca de dones a les Balears. L'historiador grec Diodor de Sicília, recollint un escrit d'una altre autor, Timeu, ens diu que a les Gimnèsies, el valor d'una esclava equivalia al de 3 o 4 esclaus varons. (Diodor, V, 17-18).
Garrido ens recorda que els inicis de la necròpolis poden coincidir en el temps amb la Iliada i l'Odissea, i que pels guerrers homèrics era molt important un sepulcre que perpetués la seva fama i pogués passar les portes de l'Hades, si no ell, la seva ombra. (Garrido, pàgs. 98 a 101).
Un espai sagrat, que encara avui ens va percebre alguna cosa d'aquell caràcter.

Bibliografia:
Carlos GARRIDO, Guia de Son Real, 2008.

Internet:
Web de la finca pública de Son Real.