Bala de Can Genissans. Imatge procedent del llibre de Joaquin Garcia Rosselló Iluro. Una ciutat per descobrir. Patronat Municipal de Cultura, 1999.
Jaume Noguera Guillén, de la Universitat de Barcelona, Jordi López Vilar, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i Eduard Ble Gimeno, de la Universitat de Barcelona, són autors d'un interessant treball que vol donar a conèixer la troballa de 189 glandes o bales de fona de plom, exhumades en una cisterna romana de Can Genissans (Mataró). La importància de la troballa augmenta perque aquests projectils presenten 38 epígrafs i símbols: 29 amb la inscripció CAL, 8 amb un símbol que creuen els autors pot ésser un águila esquematitzada amb les ales exteses i un exemplar amb el símbol fulmen (llamp).
La ciutat romana d'Ilturo fou objecte de grans reformes en època d'August. Fou en aquest moment que es pot datar la cisterna de Can Genissans, un moment final en que es va utilitzar com a abocador, i on, entre d'altres objectes, s'hi deixaren els projectils esmentats.
Tres moments d'excavacions han tingut lloc a l'indret conegut com Can Genissans a Mataró (Barcelona). La primera per part d'un equip de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, al carrer Sant Francesc d'Assís núm 16. Posteriorment, el 2001, una nova intervenció durant les obres de rehabilitació d'un edifici en el núm. 15 del mateix carrer. El 2003 s'hi va realitzar una nova intervenció. El conjunt ha permèrs identificar la ja esmentada cisterna i les seves característiques. Possiblement fou construïda durant la fundació de la ciutat i es va començar a reomplir en els darrers decennis del segle I aC, condemnant-se entre els anys 15/10 aC i el canvi d'era. Presentaba unes dimensions de 35 x 13 x 2,60.
Els materials ceràmics ja han estat objecte d'un estudi. Els autors se centren ara en els metàl.lics, a saber: Una punta de fletxa de bronze; el peu i el pont d'una fíbula, molt desgastada: dos peces circulars, identificades com a phalarae, ornaments de cavalleria; 9 monedes: una en el nivell superficial, de Carles I, i 8 més, encunyacions indígenes de seques iberes o de l'època de la república romana; 189 glandes o projectils de fona, de plom, fabricats en diversos motlles. 166 peces ho foren en un motlle univalve, presentant una cara plana, 21 peces són bivalves, tres de perfil fusiforme i finalment, hi ha dues peces deformades.
El conjunt de peces de plom pesa en total 11.449 g, el que fa pensar als autors que no els duia un únic soldat, tractant-se d'una càrrega excessiva.
Un dels aspectes més interesants de l'estudi dels projectils són les inscripcions i símbols, com hem comentat al principi. Centrant-nos en l'epígraf CAL, els autors elaboren diverses hipòtesis sobre la seva significació. Per la cronologia, els sitúen en el segle I aC. Descartant el context de les guerres Sertorianes o les de Cèsar contra Pompeu per manca de parale.lelismes, consideren que els millors candidats són els conflictes contra els pobles ceretans, i després, els càntabres i asturs. Dins aquest possible context està el personatge de Cneu Domici Calví, procònsul d'Hispània entre els anys 39 i 37 Ac., que creuen els autors com a més probable.
Però també tenen esl autors una altra possible hipòtesi: CAL podria significar Cal(ca), imperatiu de la tercera persona del verb calcare, és a dir, trepitjar, abatre, ferir a l'enemic.
Com podeu llegir, un interessant estudi que ens permet conèixer un aspecte més de la història, i no només la d'Iluro, sino aspectes de la guerra a l'època romana.
Jaume NOGUERA GUILLÉN, Jordi LÓPEZ VILAR, Eduard BLE GIMENO, "Glandes inscriptae procedentes de la ciudad romana de Iluro (Mataró, Barcelona), a Gladius. Estudios sobre armas antiguas, arte militar y vida cultural en oriente y occidente, núm 44. Enero-Diciembre 2024.
