LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimecres, 6 de gener de 2021

Peces excepcionals de sigil.lada africana D a IIuro-Alarona

Imatges provinents de l'article. Autor: Joan Francesc Clariana. 

Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, és autor d'un treball presentat a la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins (2019) que organitza el Museu Arxiu de Santa Maria , treball publicat el passat 2020. Analitza Clariana tres fragments de ceràmica Africana D amb decoració estampillada, en les que podem veure respresentada la figura humana, així com la creu:

 La troballa de ceràmiques de sigillata africana “D” a la ciutat romana d’Iluro/Alarona sol ésser quelcom freqüent en nivells d’època baix imperial romana, però és quelcom excepcional que es trobin fragments o peces ceràmiques amb decoració estampada representant la figura humana, en canvi si que s’han trobat motius estampats amb forma de creu. (Peces inèdites...pàg.1).

Dos dels exemplars foren recuperats en una excavació al carrer de Sant Simó de Mataró, mentre que l'altre fou al Carreró, aquesta darrera en un estrat residual d'època moderna. En els dos primers fragments, hi ha representats, respectivament, una creu i en l'altre el déu Bacus amb una gerra i una pantera (1). En el fragment del Carreró hi ha representats un sant i una creu.
Peces importants doncs, per la seva raresa.
 
(1) Vegeu Ramon Jàrrega Domínguez:  També en africana D es coneix un paral.lel próxim, estampat amb la imatge del déu Bacus trobat a Bàrcino a:"Terra sigil·lada africana D amb decoració estampada figurada de Bàrcino" volum"Del romà al romànic", a Catalunya romànica, pàg. 357.

Podeu llegir l'article de J.F. Clariana clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Peces inèdites de sigillata africana "D" trobades a Iluro/Alarona" a XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins (2019). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró 2020.


dilluns, 4 de gener de 2021

50 castells de Catalunya

 

Voleu sentir-vos immersos en la vida medieval? Sentir-vos els senyors o senyores d'imponents castells roquers, dominar la terra que us envolta o sentir apropar-se les tropes enemigues (amb la imaginació, és clar), gaudir de la bellesa d'aquestes construccions?. Doncs aquí teniu el llibre de David Romaní, periodista i escriptor: Castells de Catalunya. 50 fortaleses visitables de tots els temps. Catalunya és terra de castells, i tant ho és que alguns erudits sostenen que aquest és precisament el significat de la Paraula Catalunya, "terra de castells", (el mateix que el mot Castilla).
L'autor ha escollit 50 fortaleses visitables, la majoria d'ells han estat restaurades (lògic) i en alguns casos han tingut un destí molt diferent a l'inicial. Romaní sap escriure de forma amena i imaginativa i alhora rigorosa. Per la seva tasca, ha tingut guies, persones expertes en tal o qual castell.
Que no ho oblidem: com ens diuen un parell de vegades en el llibre: des de dalt del castell no es tirava oli bullent a l'enemic: massa valúos (l'oli). 
Dels 50 castells, avui en aquest bloc us volem fer un breu esment al castell de Burriac (pàgs. 110 a 113), que Romaní ha visitat acompanyar de Josep M. Rovira: 

Em sorprèn com en Josep Maria diu sense dubtes la funció de cada sala. "això eren habitacions, aquí hi tenien els magatzems, en aquest espai hi havia les cavallerisses"
 
Del castell de Burriac destaca i és visible des de lluny la inexpugnable torre de l'homenatge (naturalment, els qu hi eren, també volien veure que es veia de lluny). Un lloc de lleganda que domina un territori ample.
Tractant-se de Burriac, no podia faltar l'esment al senyor feudal del segle XV, el conegut Pere Joan Ferrer, a qui en rei Joan II va donar el castell i la baronia dels pobles circumdants en premi els seus serveis, i com va obligar els seus habitants a treballar-hi per reformar-lo; i a tal punt arribaren els seus abusos, que aquests aconseguiren que Ferran el Catòlic els alliberès dels vincles feudals amb Ferrer.
 
Daniel ROMANÍ, Castells de Catalunya. 50 fortaleses visitables de tots els temps. Viena Edicions, Barcelona, 2020. 
 
Podeu veure també el castell de Burriac a la web Arqueologia i Patrimoni de Cabrera de Mar, de Josep M. Rovira. 

dilluns, 21 de desembre de 2020

El vidre mataroní de la plaça de Santa Maria


 
Com ja hem dit en altres ocasions, Mataró va ser durant l'edat moderna, un notable centre de producció de vidre a la façon de Venise, citat en els estudis que tracten sobre la indústria i fabricació del vidre a Catalunya.
Joan Francesc Clariana és autor d'un estudi, presentat i publicat en l'edició de la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins, "Materials de vidre mataroní trobats a les excavacions de la plaça de Santa Maria de Mataró l'any 2000", sobre el vidre recuperat en les excavacions de la plaça de Santa Maria de Mataró a l'any 2000, i que ve a complementar articles anteriors de l'autor sobre aquesta producció: sobre els solars del Carreró, el carrer Nou i el carrer Palau. 
L'actuació a la plaça de Santa Maria es va dur a terme per l'empresa Àtics sota la direcció de Francesc Busquets i Miquel Gurrera. El més destacable va ser un pou de planta aproximadament semicircular, bastit amb pedra i calç i omplert per tres estrats, essent interessants, per aquest estudis, els dos més antics, datats pels arqueòlegs en la meitat del segle XVII (Materials...pàg. 2).
Els fragments de vidre recuperats es poden agrupar en dos conjunts: 1) el vidre sumptuari de certa qualitat i 2) el vidre usual (Materials...pàg. 2). Dins els primer grup hi ha diversos fragments de copes, amb algunes peces excepcionals, com la que combina lacticinis de dos colors (Materials...pàg.3), o un broc de morratxa. El conjunt de vidre anava acompanyat d'un grup de fragments ceràmics.
Els arqueòlegs apunten la possibilitat que les troballes del pou de la plaça de Santa Maria vinguessin del saqueig que patí la casa Palau durant la guerra dels Segadors. Així ho fa pensar la notícia que recull l'historiador Antoni Martí Coll en el seu llibre Història d'una família, i que recull un document d'un arxiu familiar:
 
"Apenas saberen los francesos i los catalans aficionats a França que la villa de Mataró havia prestada obediencia, acudiren a ella de tropell mes de quatre mil homes...saquejaren los arrevals y algunas casas particulars dins la vila i la principal saquejada fou la del Palau, prop de la Iglesia, con que no deixaren cosa" (Materials...pàg. 5).
 
Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Materials de vidre mataroní trobats a les excavacions de la plaça de Santa Maria de Mataró l'any 2000", dins XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins 2019. Publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró,2020.
Podeu llegir l'article clicant aquí.

Altres articles del mateix tema, publicats en aquest bloc:
 

dimecres, 9 de desembre de 2020

Presentació del llibre "El Masnou desaparegut"


 

El proper dijous dia 10 de desembre es presentarà el llibre el Masnou desaparegut escrit per Marta Roig i Miquel Rico i publicat per leditorial Efados. La presentació serà per internet i es retrensmetrà en directe pel canal Youtube de l'ajuntament del Masnou a les 19,30.

El llibre recull una selecció de fotografies antigues del Masnou, amb textes explicatius. Forma part de la col.lecció Catalunya Desapareguda.

La retransmisió quedarà penjada en el canal de Youtube.

diumenge, 6 de desembre de 2020

Indicis d'un taller vidrier al carrer Palau de Mataró


Un cop més Joan Francesc Clariana testimonia amb un nou estudi, l'existència de tallers i forns de vidre al centre de Mataró en l'edat moderna (1), aquest cop al carrer Palau, en un article publicat a la revista Laietània d'enguany: "Indicis d'un taller vidrier al solar del carrer Palau, 22 de Mataró".  
Diversos escrits documenten l'existència d'aquesta indústria entre el segles XVI i XVIII, i la importància que va assolir. 
Garcia Espuche i Guàrdia Bassols ho indiquen en un estudi sobre la trama urbana de Mataró, configurada per espais grans en els interiors de les illes de cases, amb un pati al centre per emmagatzemar llenya sense perill d'incendis i carrerons per accedir-hi. (Indicis...pàg. 159).
Hi ha antecedents de troballes de fragments o peces de vidre a l'illa de cases entre el carrer d'en Pujol i el carrer Palau, però foren les excavacions dels anys 2001-2002 en un solar d'aquest darrer carrer, que han permès sortir a la llum diferents materials que fan pensar en un proper forn de vidre. Es tracta, en la seva majoria, de fragments de peces de tipus quotidià i utilitari, excepte uns pocs que podem considerar de luxe. (Indicis...pàg. 158).
Destaquen un broc de fabricació elaborada, estriat i decorat amb lacticinis blancs,  una peça de nansa estriada de vidre translúcid lleugerement groguenc i un fragment de vora de vidre vermell opac. La resta de peces són fragments de peces d'ús quotidià: tiges, copes, porrons o setrills, ampolles... i també dues ampolles senceres. (Indicis...pàg. 158). Els excavadors daten les troballes entre els segles XVII i XVIII. (Indicis...pàg.59).
Aquestes troballes venen a unir-se a altres localitzades al Carreró, al carrer Nou i a la plaça de Santa Maria. 

(1) També ha publicat estudis sobre ekl vidre romà.
 
Podeu llegir l'article clicant aquí
 
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Indicis d'un taller vidrier al solar del carrer Palau 22 de Mataró" a revista Laietània, pàgs. 157 a 168. 

Altres entrades relacionades amb el tema i publicades en aquest bloc:

dimecres, 25 de novembre de 2020

El simpulum de Can Modolell


Imatge: simpulum de Can Modolell. Dibuix: Jordi Arenas.

El simpolum és un recipient destinat a trasvassar líquids, generalment d'un vas a un altre  (el que avui anomenariem un cullerot).  Salvador F. Pozo i Josep F. Roig són autors d'un article sobre simpula de bronze romans: "Simpula de bronce -tardorepublicanos- del conventus tarraconensis", publicat a Sautuola XXIII. 
Com ens recorden els autors, el simpulum està documentat en el món romà en dos ámbits d'aplicació: en el de les cerimònies religioses o rituals de sacrifici, i en el domèstic. El podem veure representat al costat d'altres vasos rituals, com ara una patera, en monedes i en un baix relleu de Pompeia o bé al costat d'una vaixella, com es pot observar en un fresc pompeià. (Vegeu Simpula de bronce...pàg. 262-263).
Un hipotètic simpulum de bronze va ser recuperat en el jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar, Barcelona). És ben conegut que Can Modolell fou un centre de culte d'època romana, dedicat a diverses divinitats, Mitra entre elles. Classificat pels primers excavadors de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró com una vil.la amb santuari, noves aportacions de A. G. Sinner i V. Revilla, consideren que els tractava d'un gran santuari (2), sense que es pugui demostrar l'existència d'una vil.la.
El simpulum de Can Modolell va ser identificat com una llàntia (1); no obstant, l'article de Pozo i Roig el classifiquen com a tal simpulum. (Simpula de bronce...pàgs. 276-277).
 
NOTES
 
(1)  Vegeu, per exemple: J. Bonamusa, J.F. Clariana y R.I. Garí "Dades per a l'estudi de l'hàbitat medieval en el jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar) pàgs. 101 a 117, actes de les II Jornades d'Arqueologia Medieval del Maresme, 2001, publicades al 2003 per Grup d'Història del Casal de Mataró. També: J. Bonamusa et alii, 30 anys d'excavacions a Can Modolell. Edició a cura de Jospe M. Modolell, Cabrera de Mar, 2004. Pàg. 156.


BIBLIOGRAFIA
 
Salvador F. Pozo  i Josep F. Roig, "Simpula de bronce -tardorepublicanos- del conventus tarraconensis", a Sautuola XXIII. Instituto de Prehistoria y Arqueología "Sautuola". Santander, 2018. Pàgs. 261-284.

dissabte, 14 de novembre de 2020

Un taller vidrier a Can Ximenes del Carreró (Mataró)

 

Joan Francesc Clariana és autor d'un article presentat a la XII trobada d'Entitats de
Recerca Local i Comarcal del Maresme, que va tenir lloc a Cabrils el 27 d'abril de 
2019, contribuïnt un cop més al coneixement del nostre passat amb la ja seva extensa obra. No es tampoc, ni molt menys, el seu primer treball sobre vidres.
Com bé senyala Clariana, Mataró fou un dels centres destacats de la fabricació del vidre des del segle XVI al XVIII, com ho testimona la documentació, a la que s'han d'afegir avui dia, alguns significatius vestigis arqueológics.
 
Sabem que en els solars de les illes de cases del casc antic, especialment els compresos entre els carrers de Santa Maria, carrer d'En Pujol i carrer de Barcelona, estarien ubicats els diferents tallers de vidriers o forns de vidre. Menció apart mereix el forn de la nissaga dels Roig que, gràcies a la documentació escrita, sabem que es trobaria a la Riera, a l'alçada de l'actual núm. 15. (Indicis...pàg. 41).

Garcia Espuche i Guardia Bassols consideren que la trama del sector està precisament configurada per a la indústria vidriera: carrerons d'accés a l'interior de les illes de cases, aptes per l'entrada de vehicles de tracció animal i per l'emmagatzament de llenya. (Indicis...pàg. 41).
En una mateixa illa de cases, al carrer Nou, es varen localitzar restes d'un taller vidrier o forn del mateix segle XVI, que podrien correspondre al mateix avui descrit -sense que poguem afirmar-ho amb certesa- en aquest cas, quedaria delimitada l'extensió de l'obrador pel nord i pel sud. (Indicis...pàg. 42)
Tornant al de Can Ximenes, els arqueòlegs han detectat les restes del que podia ser un petit forn de vidre. 
S'han dut a terme dues campanyes d'excavació, en els anys 1982, de salvament,  i 1990. Els fragments exhumats són d'una alta qualitat, i situen cronològicament el taller en el segle XVI. (Indicis...pàg. 55).
A partir dels fragments recuperats, s'han establert 4 grups de peces:
-Un interessant conjunt de peces de vidre blau cobalt, vàries d'elles decorades amb lacticinis blancs.
-Fragments de copes i vasos treballats en vidre quasi incolor i decorats amb línies de lacticini i reticulats a a retortoli. Els arqueòlegs dubtaven si atribuïr-los a Mataró o a Venècia.
-Peces treballades en vidre opac o opalí, que volien imitar la qualitat i textura de la porcellana xinesa.
-Les peces restants, bàsicament ampolles i flascons d'ús quotidià.
En conjunt, un testimoni de l'alta qualitat del vidre mataroní a l'edat moderna.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Indicis d'un taller vidrier a Can Ximenes del Carreró (Mataró), a XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. El patrimoni cultural inmaterial: el batec de la gent del Maresme. cabrils, 27 d'abril de 2019.
 
Podeu llegir l'article clicant aquí.
Podeu veure les imatges clicant aquí.
 
Altres enllaços: Una altra entrada en aquest bloc sobre el mateix tema: Un taller de vidre del segle XVI a Mataró i article de Joan Francesc Clariana: Vestigis d'un taller vidrier de principis del segle XVI al carrer Nou 6 de Mataró.

 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...