Damunt les escales: murs corresponents al periode tardoromà de Can Modolell, a la banda est. Foto: Rosa I. Garí (1988).
Víctor Revilla i Alejandro G. Sinner, son autors d'un article titolat: "L'assentament tardà de Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme): dinàmiques d'ocupació del territori d'Iluro entre els segles IV/V i VI dC., publicat enguany a la revista Laietània, del Museu de Mataró.
Des del 2017, un equip format per investigadors de les Universitats de Barcelona i de Victòria (Canadà), duen a terme un projecte d'investigació de l'hàbitat en el litoral central català entre els segles I al V-VI dC. El projecte integra Can Modolell (Cabrera de Mar), sobre el que han publicat l'article esmentat, important perque aporta noves llums i canvia de forma important els coneixements que es tenien sobre el periode tardoantic de l'establiment.
Com ja es sabut, s'iniciaren les excavacions a Can Modolell l'any 1974 a càrrec d'un equip del Museu de Mataró, primer com a una actuació d'urgència, a causa d'una acció furtiva, i les campanyes continuaren fins el 1984. Posteriorment es varen dur a terme algunes campanyes més d'excavacions o de neteja del jaciment.
A partir de 2017 es porten a termes noves campanyes i estudis sistemàtics, fruit dels qual són les publicacions dels doctors Revilla i Sinner, com és la que ara ressenyem.
La zona que ocupa el jaciment és una zona elevada, al peu de la muntanya de Burriac, de roca granítica. La forta pendent i l'activitat humana al llarg dels segles, ha fet que es perdés part del jaciment i de les restes.
A més dels estudis de caràcter general, Can Modolell ha donat orígen a gran nombre de treballs sobre temes específics, com són els que han fet Joan Francesc Clariana sobre la ceràmica romana i els vidres i, el mateix Clariana i Ramon Jàrrega sobre el periode tardoantic (1).
Com ja han explicat els autors en diversos estudis publicats, la seva tesi principal és que Can Modolell, era un santuari important, erigit per les èlits d'Iluro en els segles I o II. Abona la tesi l'important nombre d'objectes relacionats amb el culte religiós, essent els més coneguts els que s'atribueixen a Mitra.
Aquest possible santuari fou objecte d'una gran remodelació i monumentalització, però al poc temps pateix un abandonament total o parcial (Finals segle II-inicis s. III?).
En una etapa posterior, entre els segles V-VI, s'identifica una nova etapa d'habitage, amb noves construcions i noves activitats econòmiques.
Aquesta etapa, fins ara molt poc coneguda i estudiada, és l'objecte de l'article, oferint dades molt interessants.
L'arquitectura i la cultura material d'aquesta fase suggereixen que es tracta d'un assentament camperol de certa importància. Les dades recuperades específicament entre 2019 i 20121 semblen indicar la pràctica d'una economia mixta agrícola-ramadera orientada a l'autosuficiència, que explotava una varietat de recursos: diversos cereals, lleguminoses, fruiters. Pero també cal recordar que a les excavacions de 1974-1984 es va recuperar un fragment de mensa d'altar paleocristiana, i un significatiu repertori d'importacions (amb materials nord-africans i orientals dels segles V-VI. Aquests factors han portat a proposar la hipòtesi de l'existència d'un nou centre de culte en el mateix emplaçament o molt a prop. (Revilla i Sinner, 2023, pàgs. 205-206).
D' aquesta etapa tardana son una habitació a la banda est i un edifici de planta rectangular situat a la banda occidental i bastit amb materials reaprofitats damunt les antigues estructures, un forn de pa, un lacus o premsa de grans dimensions i estructures de combustió que podrien estar relacionades amb el treball del ferro. Després d'algunes remodelacions, aquestes estructures són abandonades en un moment del segle VI,sense senyals de violència. Posteriorment l'edifici va quedar cobert per un estrat format per l'enderrocament dels murs, produïnt-se més tard una nova ocupació.
Les noves evidències mostren que l'arquitectura de la fase tardana té una entitat més gran del que es podia imaginar, amb independència de la modèstia dels materials utilitzats, incloent-hi serveis específics. (Revilla i Sinner, 2013, pàg. 219).
REVILLA CALVO, Víctor i G. SINNER, Alejandro: "L'assentament tardà de Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme): dinàmiques d'ocupació del territori d'Iluro entre els segles IV/V i VI dC. Revista Laietània. Museu de Mataró, núm. 24, 2023. Pàgs. 199-222. Disponible a Academia EDU.
(1) JÀRREGA, R., CLARIANA J.F., (1996) El jaciment arqueològic de Can Modolell (Cabrera de Mar, Maresme) durant l'antiguitat tardana. Estudi de les ceràmiques d'importació, Cypsela, XI, 125-152; CLARIANA, J.F., JÀRREGA, R.(1990), Aportación al conocimiento de una estructuras arquitectónicas tardorromanas del yacimiento arqueológico de Can Modolell (Cabrera de Mar, Barcelona), Archivo Español de Arqueologia, 63, 330-344.
