LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 25 de setembre de 2022

Cinquanta anys del naixament de la Secció Arqueològica de Mataró

 


Imatges: de dalt a baix: excavacions a Torre Llauder i a Can Rodon de l'Hort. Autors anònims.
 
Els avenços del segle XIX despertaren també un interès creixent per la cultura i la ciència. Mataró no va estar al marge dels progressos, si bé en aquesta breu entrada, ens limitarem al camp de l'arqueologia. Entre les moltes iniciatives del mataroní Terenci Thos i Codina, está la fundació de la Asociación Artística Arqueológica Mataronesa. L'any 1894 es fundà el Museu de Mataró, que el 1941 s'instal.là a l'edifici renaixentista de Can Serra, on encara es troba la seu central. El museu publicà, entre 1948 i 1950 una revista en català, "Museu", que fou clausurada per ordre governativa.
Els anys centrals del segle 20, foren de gran efervescència en el camp de l'arqueologia a la ciutat, que s'estenia a la comarca. No es pot entendre l'arqueologia mataronina sense la figura de Marià Ribas i Bertran, a qui devem la salvació de nombrosos jaciments, amb l'ajuda del seu equip i malgrat les dificultats i la incomprensió de l'època que portaren a la destrucció de edificacions històriques con Torre Llauder.
En els anys 60, Marià Ribas comptava amb un equip de voluntaris, centrat principalment en el poblat ibèric de Burriac i en la vil.la romana de Torre Llauder, malgrat que no foren els únics jaciments: és notable el cas de la necròpolis ibera de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar), excavació dirigida per Josep Barberà. O l'enderrocat Can Xammar (Mataró).
Un altre equip, aquest dedicat a la recerca històrica, era el que dirigia Jesús Illa i Paris. L'any 1970, un dels voluntaris de l'equip de Ribas, Joan Bonamusa i Roura, s'adonà de la necessitat d'unir esforços, i així sorgí la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (SAMM), El Museu, l'any 1982 es convertí en Museu Comarcal del Maresme, per mitjà d'un conveni amb la Generalitat (més tard va tornar a ser municipal). La Secció Arqueològica va tenir la seva seu, durant molts anys, al carrer Sant Pelegrí.
La Secció va dur a terme un gran nombre d'actuacions, tant a Mataró com als voltants, com és el cas de Cabrera, on actuà al jaciment romano-medieval de Can Modolell.
La Secció es va dividir en departaments, dedicats a diverses àrees de treball, i va iniciar un seguit de publicacions que posaren el seu nom en els àmbits culturals: els "Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme", als que succeí la revista "Laietània", que avui encara es publica.
Amb els temps, la Secció Arqueològica donà lloc a generacions d'estudiosos, llicenciats i doctors, i a una creixent professionalització, creant-se també la figura de l'arqueòleg municipal.
El 2013, la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, va desaparèixer, naixent en el seu lloc el Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM).
El 2021 va tenir lloc a Can Marfà, un altre edifici del Museu, l'exposició commemorativa dels 50 anys de la fundació de la Secció Arqueològica, exposició dedicada a les excavacions de la Plaça Gran de Mataró.
Per acabar aquest breu record, citem el nom d'alguns pioners de l'arqueologia mataronina: 
Marià Ribas i Bertran
Esteve Albert
Santiago Martínez Saurí
Joaquim Llovet
Jaume Lladó
Jesús Illa
Lluis Ferrer i Clariana
I tants d'altres... 
 
Imatges, de dalt a baix: retrat de Marià Ribas i Bertran, dedicat per l'ajuntament de Mataró; Jesús Illa i Paris. Autor desconegut.





dilluns, 29 d’agost de 2022

XV Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme

 

El proper mes d'octubre tindrá lloc a Cabrera de Mar la XV TROBADA D'ENTITATS DE RECERCA LOCAL I COMERCAL DEL MARESME, amb el lema: Historiografia del Maresme.La història de la recerca arqueològica i antropològica de la comarca.

LLoc: Sala d'actes municipal de Cabrera de Mar, Plaça de l'Ajuntament núm.5.

Dia: dissabte 15 d'octubre de 2022.

Per a més informació: acmaresme@gencat.cat

Telèfon: 937582459

A la xarxa d'arxius comarcals

divendres, 26 d’agost de 2022

Presentació del llibre: Les marededeus desaparegudes de la Cerdanya


Presentació delllibre Les marededeus desaparegudes de la Cerdanya, d'Andreu Fité Sabadell.
Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt.
Dia i hora: dissabte, 27 d'agost, a les 19 hores.
Prsentació a càrrec de Joaquim Graupera, doctor en història de l'art, Josep Samon, historiador i Andreu Fité Sabadell, autor.

dissabte, 23 de juliol de 2022

Excavacions al poblat ibèric de Burriac, estiu 2022




 Impressionants imatges de la zona meridional del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar)

Aquest mes de juliol, un equip de la Universitat de Barcelona, com ja fa uns anys, ha dut a terme excavacions al poblat ibèric de Burriac, a Cabrera de Mar. 
Celebrem que la Universitat hi excavi 15 dies l'any, però és del tot insuficient, calen moltes més campanyes d'excavació prolongades en el temps en aquest jaciment tant espectacular i desconegut. 
Cal recordar que fa 40 anys es va iniciar l'expedient per a declarar-lo Bé Cultural d'Interès Nacional i, a dia d'avui encara no s'ha declarat. L'any 2014 Josep Guitar, arqueòleg i catedràtic emèrit de la UAB, va dir a Mataró en el discurs que va fer sobre la figura de l'arqueòleg Maria Ribas en l'acte de nomenament com a fill il·lustre de Mataró que el POBLAT IBÈRIC DE BURRIAC ÉS LA GRAN ASSIGNATURA PENDENT DE L'ARQUEOLOGIA CATALANA. També ens preguntem per quan la seva inclusió en la Ruta dels Ibers?.
 
Enllaços que també us poden interessar:
 
 



 
 
 


dijous, 16 de juny de 2022

XI Jornades d'història al monestir de les Avellanes

 


Els propers dies 7 i 8 de juliol tindran lloc al Monestir de les Avellanes (Ós de Balaguer), les XI Jornades d'història del Monestir de les Avellanes. Historia de l'Església i la religiositat, enguany dedicades al tema: El monacat més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI. 
El programa consta de 10 ponències i debats, sopar medieval, concert nocturn i visita guieda. 
Podeu trobar tota la informació en la web del Monestir.

dimecres, 8 de juny de 2022

Conferència sobre la ceràmica catalana trobada a la plaça Gran de Mataró

 

Tema: La troballa de ceràmica catalana a la plaça Gran, quaranta anys després.
 
A càrrec del Dr. Josep Antoni Cerdà Mellado.
 
Dia i hora: divendres 10 de juny a les 19 hores.
 
Lloc: Can Marfà gènere de punt. Museu de Mataró. 
 
El Dr. Josep A. Cerdà és el gran estudiós d'aquesta ceràmica, sobre la que ha publicat un llibre.
 
És autor de diversos estudis i llibres, com La loza dorada de la colección Mascort
 


dissabte, 28 de maig de 2022

El vestit femení a Roma


Imatge: retrat idealitzat de l'emperatriu Livia Drusil.la, amb stola i palla. Museu Arqueològic Nacional (Madrid). Foito: Rosa Isabel Garí.

Les pel.lícules i sèries ambientades a l'antic imperi romà, poden haver-nos creat la imatge que sempre era estiu i tothom anava succintament vestit, especialment les dones, però es tracta d'una falsa idea.
El teixits emprats eren especialment la llana i el lli, i posteriorment es varen introduir el cotó i la seda, provinents d'orient.
Com ja hem dit en l'entrada anterior, homes i dones duien com a prenda interior un tapall, el subligaculum i elles, una banda de tela o cuiro per subjectar els pits. El poeta Marcial va dedicar dos dels seus epigrames a una romana de generosa davantera (Marcial, XIV, 66 i 134).
Sostenidor, redueix els pits excessius de la meva estimada, a fi que la meva mà tingui alguna cosa que aferrar i cobrir. (Marcial, XIV, 134).
Sobre aquesta roba interior es col.locava una túnica curta, la subucula que, per qui s'ho podia permetre, era de seda o lli, teixits més suaus que la llana.
La prenda exterior era la stola, túnica llarga, cenyida a la cintura o sota als pits (un estil imitat després en la revolució francesa i l'imperi napoleònic, de "retorn" al classicisme). 
En el cas de les dones, aquestes robes podien tenir mànigues llargues, fet que no estava ben vist en el cas dels homes.
La palla era un mantell que servia de vel o de xal.
Altres tipus de túniques, adaptades dels grecs, foren el chiton i el peplos. Les dues peces de roba d'aquestes túniques no estaven cosides, sino unides per agulles o fermalls, com podem veure en les ecultures.
També s'usaven capes, el supparum, als que a voltes s'afegia caputxa.
El calçat, almenys el que coneixem de les classes avabalades, era de cuiro, i molt ben dissenyat, amb forats que permetien ventilar el peu. 
Els pentinats eren variats i podien ser molt complicats, afegint-se postissos. La moda va variar força i el tipus de pentinat femení permet datar les escultures.
Les joies de les dones riques eren abundants i de tot tipus: tiares, collars, penjolls, braçalets...

 
Imatge: mosaic de la vil.la romana del Casale, Piazza Armerina (Sicília. Autor de la foto: M. Disdero. Procedència: Wikimedia Commons.
 
 
Imatge:  Bust de l'emperatriu Vibia Sabina, amb una túnica amb fermalls. (Museu de Prado, Madrid). Font: Wikimedia Commons.

Webgrafia i Bibliografia

FRANÇOIS BOUCHER, Historia del traje en occidente. Roma. (pàgs. 98-105).Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2009.
JAMES LAVER, Breve historia del traje y la moda. Cap. II: Los griegos y los romanos (pàgs. 23-43). Editorial Cátedra, Madrid, 2017.  
YVONNE DESLANDRES. El traje imagen del hombre. Pàgs. 109-112. Tusquets Editorial, Barcelona, 1976.

 

 

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...