LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimecres, 20 de setembre de 2023

Un article sobre la fundació d'Iluro (Mataró)

 

Làpida honorífica del duumvir d'Iluro Lucius Marcius. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.
 
Les darreres dècades, dels anys 80 fins avui, han estat prolífiques en excavacions arqueològiques que han permès respondre part d'incògnites plantejades des de fa temps.
Joaquim Garcia Rosselló i Víctor Revilla Calvo, doctors en arqueologia i amb una extensa carrera en aquest camp, són autors d'un article, "La fundació de la ciutat romana d'Iluro", publicat per la Universitat de Girona. (1)
Quins foren els canvis que va comportar la romanització del territori laietà? Constaten Garcia i Revilla que, en la segona meitat del segle II aC., no hi ha despoblament de centres urbans ibers, com Burriac, sino una redistribució. A la plana del Maresme, s'han localitzat petites explotacions agràries que combinen formes tradicionals amb altres noves (per exemple l'emmagatzamatge de cereals en sitges i amb dòlies d'origen itàlic). (Garcia i Revilla, pàg. 73). El gran canvi però, es produeix a partir de la fundació de noves ciutats:

Al nostre entendre, fou durant la reorganització territorial que es produí a partir de la fundació de les ciutats, entre elles Iluro, quan s'implantaren els models romans d'explotació agrària que progressivament evolucionaren fins a l'època d'August (...) (Garcia i Revilla, pàg. 73).
 
Quins foren aquests canvis?: 

La nova organització territorial sembla suggerir importants canvis de caire econòmic tant pel que fa al sistema d'explotació i producció com a la introducció de nous productes, a l'adopció de nous costums de consum, a la recaptació de tributs i de rendes i segurament a una nova concepció de la propietat de la terra. (Garcia i Revilla, pàg. 73).

Segons les dades arqueològiques més fiables, expliquen els autors, el nou model econòmic es basa en la la vinya i la producció del vi, a partir del primer quart del segle I aC. 

Amb el temps el territori de l'antic país dels laietans esdevingué un indret especialitzat en el conreu de la vinya, l'elaboració del vi i la seva comercialització. (Garcia i Revilla, pàg. 74).

Els indicis més antics coneguts fins ara, es situen a la vall de Cabrera de Mar, en  excavacions com Can Pau Ferrer, Ca l'Arnau la Peirota, amb els forns de producció d'àmfores de producció local i altres indicis.
El nou sistema econòmic feia necessària la reorganització del territori, amb ciutats que fossin centres de gestió econòmica i administrativa. Així cal entendre la fundació d'Iluro i altres ciutats romanes d'aquell moment. (2)
El moment i les circumstàncies de la fundació d'Iluro ha estat sempre un dels centres d'interès de l'arqueologia mataronina. Marià Ribas, que havia localitzat un potent estrat iberoromà, opinava que la fundació havia estat a finals dels segle II aC. o principis del I aC. Joan Bonamusa entenia que Iluro es va fundar, per raons socioeconòmiques, durant el darrer quart del segle II aC. o principis de l'I aC. L'historiador Francesc Gusi, no obstant, opinava que Iluro va néixer en época d'August, amb motivacions econòmiques. (Garcia i Revilla, pàgs. 76 i 77).
Dins les noves generacions d'investigadors a partir del anys 80, Joan Francesc Clariana s'alineava amb les tesis que situaven l'origen d'iluro a finals dels segle II aC. o principis de l'I aC. Unes noves excavacions efectuades el 1984, situaven  Iluro en època d'August. Josep Guitart, enmarcava la fundació d'Iluro en un programa de defensa del territori arrel de la invasió de cimbris i teutons, i en la necessitat d'assentar els veterans de l'exèrcit de Màrius, entre finals del segle II i inicis de l'I aC. A  aquesta tesi s'oposava Oriol Olesti, que creia que Iluro i altres ciutats de la Hispània Citerior foren fundades per Pompeu Magne cap el 75 aC., després de les guerres sertorianes, i per assentar els llicenciats d'origen hispànic. Una tercera proposta, presentada per un grup d'investigadors del Museu de Mataró, dataven la fundació d'Iluro cap a mitjans del segle I aC. Les dades de 1997 obligaven a una datació àmplia, dins el segon quart del segle I aC. (Garcia i Revilla, pàg. 77).

Darrerament, a partir de l'avanç de la recerca arqueològica al jaciment, s'ha pogut concretar aquesta datació vers el 80-70 aC. (Garcia i Revilla, pag. 77).

Esmenten els autors les fonts clàssiques que parlen d'Iluro, en realitat molt escasses, i entre les que està la ben coneguda de Plini el Vell, que descriu Iluro com oppida civium romanorum. Així mateix, dediquen un apartat a l'epigrafia conservada amb el nom d'Iluro.

La visió des de la línia de la costa és d'un petit turó que s'alça enmig d'una zona plana. (Garcia i Revilla, pàg. 80).

L'arqueologia documenta Iluro  com un nucli urbà extens amb un urbanisme planificat, amb cardines i decumani. Coneixem restes de les muralles,de la  xarxa del clavegueram, de cases senzilles, de domus, de les termes, les d'un edifici que pot ser interpretat com un macellum, és a dir, un mercat de notables dimensions, una gran cisterna que podria emmagatzemar 12.000.000 litres d'aigua (Garcia i Revilla, pàg. 83).
Tenia port Iluro? no hi ha cap constància, si bé no descarten els arqueòlegs l'existència d'una zona portuaria amb activitat intensa, tal com es documenta en altres periodes. (Garcia i Revilla, pàg. 93)
Quina era la procedència dels habitants d'Iluro? Suposen els autors que es tractaria d'una societat heterogènia, uns pobladors de diverses procedències geogràfiques, que s'afegí a la autòctona, molts dels que vingueren devein ser itàlics (Garcia i Revilla, pàg. 89).
 
La implantació al territori del sistema de les villae, a les darreries del segle I aC o poc després del canvi d'era, modificà substancialment les estratègies econòmiques que havien funcionat fins llavors, i s'iniciaren nous models que caracteritzaries l'etapa alt-imperial (Garcia i Revilla, pàg. 94).  

Un detallat estudi de la ceràmica d'Iluro, les seves formes i procedència, permet als autors de l'article establir una cronologia. 
L'estudi es complementa amb un valuós material gràfic: mapes, plànols i fotos.

 
(1) Joaquim GARCIA ROSSELLÓ i Víctor GARCIA CALVO, "La fundació de la ciutat romana d'Iluro", dins El gran canvi. La fundació de les primeres ciutats romanes al nord-est de la Hispania Citerior. Pàgs. 71 a 102. Documenta Universitaria. Girona 2023. Disponible a Academia EDU.

(2) L'Emporiae romana (Empúries), Baetulo (Badalona) i Gerunda (Girona), sembl que foren fundades dins el mateix periode que Iluro.

diumenge, 27 d’agost de 2023

15e col.loqui la història a debat: Primera República i carlisme

Imatge: el general carlí Ramon Cabrera (Tortosa 1806-Wentworth 1877) , el "Tigre del Maestrat". Procedència: Wikipedia.
 
El Grup d'Història del Casal de Mataró, organitza el 15è col.loqui "La història a debat", que tindrà lloc els dies 11 i 12 de novembre propers, a Mataró i Tordera, amb el títol: 150 anys de la proclamació de la primera república. Liberals, carlins, republicans i isabelins .
El col.loqui commemora també els 150 anys l'atac carlí a Mataró.
El termini per a presentar comunicacions conclou el 20 de setembre.
Podeu veure tota la informació a la web del Grup d'Història del Casal
 
 
 

dimecres, 26 de juliol de 2023

L'artista Josep Maria Rovira-Brull a YouTube


Imatge: "Laia l'Arquera". de Josep Maria Rovira Brull. Procedència de la imatge: Wikipedia.

El polifacètic artista Josep Maria Rovira-Brull (Barcelona 1926-Mataró 2000), conegut pel gran públic per la monumental i icònica escultura de Laia l'Arquera, situada a l'entrada de Mataró i apuntant a Burriac, va pertànyer a les anomenades  segones avantguardes, va patir la Guerra Civil i la postguerra, el que es reflexa en la seva vida i la seva obra: sempre va lluitar per un món més just. Va cultivar diversos estils, gèneres i tècniques; la pintura, el dibuix, l’escultura, el gravat, els murals i, la publicitat gràfica, la tipografia, el cartellisme i la il·lustració. Totes formaven part de la seva manera d'expressar-se.
 
Podeu seguir l'obra de Josep Maria Rovira Brull en aquest enllaç.
 
 
 

 
Imatge: Josep M. Rovira-Brull. Procedència: web del Cercle Històric Miquel Biada

 

diumenge, 2 de juliol de 2023

Col.loqui sobre la cova de les Encantades de Cabrera de Mar

 

Imatge: la cova anomenada de les Encantades (Cabrera de Mar). Procedència: Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni.
El passat 22 de juny, dins la tertúlia "El Racó" de Ràdio Mataró, programa a càrrec del Grup d'Història del Casal, va tenir lloc un molt interessant col.loqui sobre la cova de les Encantades -coneguda també per molts com "de les Males Dones" o de "les Bones Dones"-, en el que l'arqueòleg Ramon Coll Monteagudo va respondre les preguntes de Jaume Vellvehí, Joan Francesc Clariana i Maria Teresa Diví.
Ramon Coll és arqueòleg, autor de nombroses publicacions i Tècnic del Patrimoni dels Museus de Premià de Mar. El passat 2022 va obtenir l'accèssit del premi Iluro amb un estudi sobre la cova de les Encantades de Cabrera de Mar. El llibre sortirà publicat aquesta tardor.
Aquesta cova, situada a la vessant cara la mar de la muntanya de Montcabrer, sempre ha estat envoltada d'una certa fama popular de sobrenatural. Ja ens avisa Ramon Coll que el triangle Montcabrer-Burriac-Argentona és el que conserva més llegendes de tot el Maresme (1).
Explica Ramon Coll que, des de finals del segle XIX ha estat coneguda con un lloc on s'hi trobaven restes arqueològiques. En la dècada dels 30 del segle passat, l'arqueòleg Marià Ribas, amb la col.laboració del rector de Cabrils, Mn. Lluis Sobregrau, va explorar els voltants de la cova. Es tracta d'un lloc amb una forta pendent de 45 graus, que ha anat perdent sediments. En el transcurs dels anys 1950 i 1951 hi van haver noves intervencions, en les que s'exhumaren vasets, a més de materials no ibèrics ni romans.
L'agost de 1993, un sondeig, dirigit per Ramon Coll, va posar al descobert les restes d'una construcció molt feble.
Què tenim sobre la cova de les Encantades, a més de les poques restes arqueològiques? Explica l'arqueòleg que hem d'acudir a la documentació etnogràfica, és a dir: llegendes, tradicions, superticions...i també als fets històrics.
¿Per què hi ha una creu al cim de Montcabrer? ¿Per què trobem materials dels segles XVII i XVIII? La primera creu al cim es va col.locar l'any 1707, explica Ramon Coll.  Una mena d'exorcisme? 
La cova de les Encantades ofereix més preguntes que respostes. Opina Ramon Coll, que es podia tractar d'una cova santuari, relacionada amb el proper poblat ibèric de Burriac.  Situada en un lloc de fort impacte paisagístic, dominant la vall i la plana. 
Quines divinitats? No ho sabem, no coneixem la mitologia dels habitants de la zona, i no podem interpretar-la, avisa l'arqueòleg, en base a les llegendes, ja que el significat d'aquestes, varia de generació en generació. Si que podem pensar en una colla de rituals, tal com es pot deduir d'alguns dels materials trobats. Els orígens del santuari es poden situar en el segle IV aC.
Ramon Coll explica que, per la documentació, sabem que a inicis del segle XVIII, el rector de Cabrils, després d'un cicle d'intensos aiguats que "ens han deixat pobres per molts anys", parla de fets que no pareixien cosa natural. Aquests fets serien els que van decidir el rector a demanar permís al bisbe per col.locar una creu al cim.
Tornant als materials, varen destacar els contertul.lis el fet que s'haguessin trobat restes de dòlies, grans atuells que servien per emmagatzemar habitualment líquids o grans, es tracta d'elements de gran pes i volum, pel que pujar-los exigia un gran esforç en aquell lloc, elevat i escarpat.
Va enumerar Ramon Coll alguns dels materials propis de rituals, com ara els coneguts "pebeters de Demèter", entre d'altres , i per finalitzar, va citar la seva teoria, segons la qual, Montcabrer podria haver estat el Promontori Lunar", citat per Claudi Ptolemeu (segle II) en la seva Geografia.
Com podeu veure, un tema apassionant, valdrà la pena llegir el llibre de Ramon Coll Monteagudo quan surti publicat.
 
(1) Ell mateix n'ha recollit en alguns dels seus llibre, vegeu per exemple, entre d'altres: Ramon Coll Monteagudo, El Maresme fantàstic. Llegendes. Farell editors, 2012. o El Maresme històric. Llegendes. Farell editors, 2016.
 
Podeu escoltar aquesta col.loqui en la web de Ràdio Mataró.

 
Imatge: la muntanya de Montcabrer, massa granítica de 317 m. d'alçada, situada entre els termes de Cabrils i Cabrera de Mar. Aquí la veiem des de la vessant cabrerenca. Foto: Rosa Isabel Garí.

Enllaços:

 

dimecres, 14 de juny de 2023

Col.loqui sobre la protecció del patrimoni arqueològic

 

Imatge. excavacions en el centre de Cabrera de Mar. Foto: Rosa Isabel Garí.

El passat 1 de juny, al programa El Racó, de Ràdio Mataró, va trenir lloc un molt interessant col.loqui sobre la preservació del patrimoni arqueològic, en el que varen intervenir Joan Carles Alay, Joan Francesc Clariana i Ramon Coll, tots ells doctors en arqueologia i amb un ampli historial en aquest camp. Alay és expert també en la lluita contra el furtivisme.
Joan Carles Alay va explicar que malhauradament, les lleis i sancions contra els atemptats al patrimoni, es compleixen poc o no es compleixen. Va lamentar la gran quantitat de jaciments destruïts, molts d'ells en l'anomenat "tardofranquisme", un moment de gran expansió urbanística i viària. Casos com els de Can Xammar -les termes l'Iluro- on els membres dela Secció Arqueològica de Mataró varen recuperar fragments de mosaic en un abocador- Torre Llauder, o la construcció de l'autopista A-19. Recordà que el que es conserva actualment d'alguns jaciments, és només un fragment dels mateixos. Malgrat que amb el temps i els canvis polítics i administratius s'ha anat imposant la idea de la conservació i protecció a nivell legal, encara falta molt.
Va enumerar l'arqueòleg tres nivells de protecció d'un jaciment arqueològic. 1) evitar-ne la destrucció quan és descobert, abans fins i tot de documentar-lo, 2) decidir si s'ha de preservar de cara al futur, catalogar-lo. 3) mantenir la protecció i fer-lo visitable.
Està clar que el paper dels ajuntaments és bàsic per protegir tot allò que es trobi en el moment d'urbanitzar.
Va lamentar el cas del poblat de Burriac, sense cap protecció legal clara, només la voluntat dels ciutadans. (1)
Joan Francesc Clariana va detallar la destrucció de jaciments importantíssims en l'època ja abans esmentada a voltes de forma absolutament gratuïta, com fou el cas de Torre Llauder, i lamentà també el de can Xammar, entre d'altres.
Ramon Coll va explicar un model exemplar de protecció de jaciment que és el de la Torre Octogonal de Can Farrerons de Premià de Mar, novament una part d'un jaciment més extens.
Van destacar els arqueòlegs el cas de Cabrera de Mar, el seu inabastable patrimoni mereix tota mena de protecció.

Unes reflexions molt importants que convidem a escoltar senceres a El Racó de Ràdio Mataró

(1) El 1983 es va incoar expedient de declaració del poblat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, sense que, 40 anys després, s'hagi resolt. Vegeu: Alay i Clariana: El poblat ibèric de Burriac, entre el desconeixement social i l'oblit de les administracions.

divendres, 9 de juny de 2023

XII Jornades d'Història al monestir de les Avellanes

 

 

Imatge: monestir de santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Ós de Balaguer). Procedència: Wikimedia Commons.

Els propers dies 13 i 14 de juliol tindrà lloc al monestir de les Avellanes  les XII Jornades d'Història de l'Església i la Religiositat, amb el tema: Regles i regulacions al món monàstic medieval.
El programa consta de: 
8 ponències i debats.
10è sopar medieval al claustre. La regulació de l'alimentació monàstica medieval.
Concert nocturn amb "La dama en el camí", a càrrec d'Ilerda Antiqua (Dir. Maria Altadill).
Visita guiada als jaciments i monestirs de Bovalar, Avinganya i Santa Maria d'Escarp.
Exposició: "Petjades del Císter a la Noguera".
Inscripcions: podeu consultar la web del monestir.
 

dijous, 8 de juny de 2023

175 anys de la Missa de les Santes de Mataró


El proper dimarts, 13 de juny, tindrà lloc la inauguració de l'exposició commemorativa del 175 aniversari de la Missa de les Santes, de Mossèn Blanch, considerat l'acte central de la festa major de les Santes Juliana i Semproniana de Mataró.

Dia i hora: 13 de juny, a 2/4 de 8 del vespre.

Lloc: Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (carrer de la Beata Maria, 3).

Exposició oberta del 13 de juny al 22 de juliol, els dimarts, divendres i dissabtes, de 6 a 2/4 de nou (excepte el dies 23 i 24 de juny).

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...