LES MURALLES DE ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimecres, 4 d’agost de 2021

Els escuts de pany de Cabrera de Mar



 De dalt a baix: pany de porta de l'hort de la rectoria (foto: Josep M. Rovira), i estat actual d'aquest pany (foto anònima).
 
 Dins el llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època moderna. Les masies, s'inclou un breu estudi sobre els panys de porta tradicionals de Cabrera de Mar -malhauradament també és breu el nombre de panys conservats-, sigant per Joan Francesc Clariana, Rosa Isabel Garí i Francesc Navarro.
En el segle XVIII,amb la Guerra de Successió al tron espanyol, es va posar de moda indicar les preferències o fidelitats polítiques dels moradors amb la decoració del pany de porta: La flor de lis dels Borbons o la doble àliga dels Àustries. 
Els anys 70 del segle XX van veure despertar l'interès per preservar aquests panys, de gran interès històric, i així es va fer en moltes poblacions; no tenim la sort que Cabrera de Mar es comptés entra elles, malgrat que alguna cosa s'ha conservat. Ignorem si els panys desapareguts ho han fet definitivament o si se n'ha guardat algun un cop arrancat.
Entre aquests panys conservats predominen els de la flor de lis. Destaquem un de l'hort de la rectoria, amb tres creus gravades, per indicar el caràcter religiós de la propietat; no és freqüent trobar aquest tipus de decoració. El pany esmentat ha sofert darrerament una mutilació.
Altres llocs on s'han localitzat aquests antics panys: la zona de la plaça de la fàbrica, al carrer Francesc Ordeig, reaprofitat (fet que lloem) i l'altre al carrer Mossèn Cinto Verdaguer, possiblement a la porta original. També se n'han trobat a la masia Can Dalmases (cal Conde), de les dues tipologies.
 
Joan Francesc CLARIANA, Rosa Isabel GARÍ, Francesc NAVARRO, "Una mostra d'escuts de pany" dins La vall de Cabrera de Mar a l'època moderna. Les masies. Patrimoni en 3D, diversos autors coordinats per Josep M. ROVIRA. Cabrera de Mar, 2021. Pàgs. 96 a 98.
 
Una altra entrada en aquest bloc relacionada amb el tema: Els panys de porta de mataró: una reflex de la història.
 
De dalt a baix: pany de porta del carrer Mn. Cinto Verdaguer; escut de pany de Can Dalmases amb tipologia austracista; escut de pany de Can Dalmases amb tipologia borbònica.


 

dijous, 24 de juny de 2021

Exemples de decoració amb rajoles a les masies de Cabrera de Mar


 El safareig de Cal Conde i el so de l'aigüa al safareig. Font: elaboració pròpia.
 
 Joan Francesc Clariana i Rosa Isabel Garí signen un treball publicat al llibre Cabrera de Mar a l'edat moderna. Les masies. Patrimoni en 3D, on fan un estudi dels principals conjunts de rajoles conservats o documentats a tres masies de Cabrera de Mar, aquestes masies són: Can Pau Ferrer, Cal Conde (o Cal Ros o Dalmases) i Can Bartomeu.
Can Pau Ferrer, malhauradament enderrocada per contruir-hi la biblioteca Ilturo i que "en la seva façana principal lluïa tres grups de rajoles gòtiques que dibuixaven tres creus", possiblement produïdes a Manisses o Paterna, amb un dibuix en tons blau d'inspiració moresca. Desconeixem si l'ajuntament  va conservar o no aquestes rajoles.
Cal Conde, Can Dalmases o Can Ros, al que van dedicar una entrada anterior, presenta un meritori conjunt de rajoles catalanes, situades en diferents llocs de la casa. Com demostra Josep M. Rovira, la masia fou embellida amb motiu del casament de l'hereva, no essent l'única millora.
El primer conjunt de Cal Conde es troba damunt l'eixida del safareig, i està datat en el 1762. En el primer conjunt hi trobem representat a sant Pau, caient del cavall en el camí de Damasc; el segon conjunt està dedicat a sant Ramon Nonat, sostenint el nen Jesús sobre un llibre. En el mateix jardí podem trobar algua mostra més de rajola.
L'interior de la masia presenta també algunes bones mostres, destacant l'escut heràldic de la família sobre la porta d'accés al damunt de l'escala o una imatge de sant Francesc d'Assís a l'espai de la claraboia interna i, molt especialment, el gran conjunt de la fornícula de l'aiguera en el saló o menjador principal, comentat en una entrada anterior. Consta, a la zona baixa, de "86 rajoles decorades, sense comptar les rajoles marineres en blanc i verd" que enmarquen la resta de la fornícula. Són rajoles amb imatges d'oficis, i també de caçadors, animals i plantes.
La tercera mostra que volem destacar és la pertanyent a la masia de Can Bartomeu, masia possiblement reformada entre finals del segle XVIII i principis del XIX. Presenta tres tipus de rajola catalana: les anomenades "de la botifarra", les rajoles jospiades de verd, de creació semiindustrial (ja del XIX) i per últim, les rajoles de sanefa dibuixant una ondulació vegetal contínua, potser de finals del segle XVIII.

BIBLIOGRAFIA

Diversos autors, coordinats per Josep M. Rovira: La vall de Cabrera a l'època moderna. Les masies. Patrimoni en 3D. Disseny i maquetació de Josep M. Rovira. Cabrera de Mar, 2021. Article: "Decoració de rajoles. Alguns exemples." Pàgs. 86 a 95.

ENTRADES DEDICADES A AQUEST TEMA EN EL BLOC
 
 
Imatges següents, de dal a baix: Una de les creus de Can Pau Ferrer; finestra de Can Pau Ferrer; plafó del safareig de Cal Conde, amb la conversió de sant Pau; plafó del safareig de Cal conde, amb san Ramon Nonat; plafó de l'aigüera de Cal Conde; escut heràldic de la masia; vegetació del safareig de Cal Conde. Autor: Joan Francesc Clariana Roig.








 

diumenge, 13 de juny de 2021

Homenatge pòstum a Joan Bonamusa Roura



El proper dissabte, 19 de juny, tindrà lloc un homenatge a Joan Bonamusa i Roura (Mataró, 1933-2912), arqueòleg, activista cultural i polític municipalista. Com arqueòleg dins l'antiga Secció d'Arqueologia del Museu de Mataró, va ser director i codirector de l'excavació de Can Modolell (Cabrera de Mar).  Fou accèssit premi Iluro

Dia i lloc: dissabte, 19 de juny a la sala d'actes de la Biblioteca de Mataró. 
 
Horari: 
10,30. Acte acadèmic i presentació de la revista Laietània núm. 22, amb la intervenció dels doctors Francesc Gràcia i Víctor Revilla de la UB.
17,00: taula rodona amb la participació de Sergi Bonamusa, Ramon Manent,  Carme Iglesias i Joan Giménez.
Organitza: Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró.
 
Com arqueòleg i dins l'antiga Secció d'Arqueologia del Museu de Mataró, fou director i codirector de les excavacions de Can Modolell. Va obtenir l'accèssit del premi Iluro 2010 amb un dens treball titolat:  "De la civitas d'Iluro a Alarona. Mataró, Barcelona, entre la Tetrarquia i els carolingis".

Altres entrades d'aquest blog relacionades amb Joan Bonamusa:


Imatge: Joan Bonamusa (esquerra) i Joan Noé, en un moment de descans de les excavacions de Can Modolell.


dijous, 27 de maig de 2021

Les rajoles de l'aigüera de Cal Conde de Cabrera de Mar

 




 
Alguns exemples de rajoles de l'aigüera de Cal Conde. Podeu trobar-les explicades, així com tota la col.lecció en l'article ressenyat. Fotos de Joan Francesc Clariana.
 
Cal Conde és una antiga masia de Cabrera de Mar -amb arrels medievals- que ha estat objecte de notables reformes al llarg del temps. El segle XVIII, fou un dels seus moments de més prosperitat. Joan Francesc Clariana i Rosa Isabel Garí són autors d'un article dedicat a la col.lecció de rajoles d'aquesta propietat, concretament les de la excepcional aigüera:
 
"A la masia de Cal Conde, al segle XVIII, s'haurien produït un seguit de reformes d'embelliment. Veiem com el safareig del pati d'entrada es decora amb diversos plafons de rajoles (...). A l'interior també s'hi conserven dos plafons més de rajols figurats, l'un amb l'escut familiar i, l'altre dedicat a sant Francesc d'Assís. Però el detall més curiós és l'aigüera que es conserva formant part d'una gran fornícula feta a la paret nord del saló principal." (Clariana i Garí "Les rajoles de l'aigüera..pàg. 57)
 
No és la primera ocasió que Clariana dedica un estudi a les rajoles de Cal Conde, podeu veure un enllaç al final de la bibliografia.
 
"(...) de ben segur altres estances de la casa, com la cuina i la capella, també podrien haver estat decorades amb rajoles, llastimosament no creiem que s'hagin documentat abans de les darreres reformes". (Clariana i Garí "Les rajoles de l'aigüera...pàg. 57).
 
Potser el millor que podeu fer per conèixer i visualitzar aquest espléndid conjunt és anar a l'article, que podeu llegir clicant aquí. En aquesta entrada, resumirem dient que l'aigüera del menjador de Cal Conde presenta a la zona baixa un total de 86 rajoles decorades, més unes altres de les anomenades "marineres", en blanc i verd que decoren la resta de la fornícula. Un bon nombre de les rajoles decorades estan dedicades a oficis, però també poden observar animals i plantes.
L'article ha estat publicat pel Grup d'Història del Casal de Mataró i hi ha un altre estudi  sobre rajoles inclòs en el llibre dedicat a les masies de Cabrera de Mar, en el que es torna a parlar de Cal Conde, i sobre el que publicarem una altra entrada. Trobareu la referència a la bibliografia.
 
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:

Joan Francesc CLARIANA I ROIG i Rosa Isabel GARI i LLEIXA, "Les rajoles de l'aigüera del saló de Cal Conde (Cabrera de Mar), dins Felibrejada, núm 99. Pàgs. 57 a 65. Grup d'Història del Casal, Mataró, 2021.

Joan Francesc CLARIANA I ROIG i Rosa Isabel GARI i LLEIXA, "Decoració de rajoles. Alguns exemples". Dins La vall de Cabrera de Mar a l'època moderna (pags. 86 a 95). Les masies. Patrimoni en 3D. 
 
En aquest bloc:
 
 
 


 
 Imatges: Fotografies del l'aigüera de Cal Conde i esquema numerat de les rajoles. Imatges de Joan Francesc Clariana.
 

dilluns, 17 de maig de 2021

Josep Antoni Cerdà Mellado es doctora amb una tesi sobre la producció de Pisa a Barcelona

Procedència de la imatge: Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de historiadors de l'art.
 
 Josep Antoni Cerdà Mellado, professor i membre del Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAH), s'ha doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona amb un extens estudi sobre ceràmica, estudi que porta el nom de Els Escudellers i la producció de Pisa a Barcelona (segles XV-XIX). 
El nou doctor va defensar la seva tesi, de més de 1000 pàgines i que ha treballat durant 20 anys, el passat dimecres 12 de maig en el saló d'actes de la Universitat. La tesi ha estat dirigida per Dr. Jaume Coll Conesa i el tutor ha estat el Dr. Joaquim Pera Isern.
Josep Antoni Cerdà Mellado ha publicat ja llibres sobre la seva especialitat, com La loza dorada de la colección Mascort i La ceràmica catalana del segle XVII trobada a la plaça Gran (Mataró).
La nostra enhorabona al nou doctor.

dimarts, 11 de maig de 2021

L'exposició "L'enigma iber" al MAC de Barcelona

 
La Dama d'Elx (s. VI-IV aC.) i la Dama de Baza (s. IV aC.) són dues conegudes escultures iberes. Darrera la dama d'Elx es mostren els colors en que estava pintada.
Fotos: Josep M. Rovira.
 
L'exposició "L'enigma iber. Arqueologia d'una civilització" inaugurada aquest mes de maig en el Museu d'Arqueologia de Barcelona, i visitable fins el gener de 2022, compren, a més d'una escollida mostra de la cultura material d'aquest poble (o pobles), un cicle de conferències. 
Aquesta civilització mediterrània, que es desenvolupà entre els segles VI a l'I aC., malgrat els testimonis que ha deixat de la seva importància, continua essent desconeguda per nosaltres, que no hem pogut traduïr el seu alfabet (si que podem llegir-lo).
Cabrera de Mar conserva vestigis importantíssims del món ibèric: el poblat, les necròpolis, els camps de sitges...com a bloc dedicat a aquesta població, volem esmentar el documental, produït per Josep Maria Rovira (coautor i coordinador de tres llibres dedicats a la seva història) que s'exhibeix en l'exposició, dedicat al ritual de la incineració i enterrament en el món iber. Podeu veure diversos documentals de Rovira en aquest enllaç.
En l'exposició també s'exhibeixen objectes procedents de la necròpolis de Can Rodon de l'Hort (400-200 aC.).


Armes iberes de ferro (espases, llances i punyals). A la dreta la falcata, espasa ibera molt eficaç que els romans van imitar.
 
                              
Orfebreria ibera de plata. És habitual la representació d'un cap de llop en aquestes pateres. Tresor de Tivissa (Tivissa, Tarragona) (s. III aC.).
 
 Àmfora ibera.
 
 Cràters àtics de vernís negre, ceràmica d'importació. El comerç va tenir un paper trascendental en el món iber.

Escultura que representa el tors d'un guerrer iber, amb un cap de llop. L'Alcúdia (València), s. IV aC.
 
Escultura que representa un guerrer a cavall que fereix un enemic. Porcuna (Jaen), s. V aC.

  Cranis enclavats d'Ullastret (Girona), i de Puig Castellar (Barcelona).
 

dimecres, 5 de maig de 2021

Convocatòria del 63 Premi Iluro de monografia històrica, humanitats i ciències socials

 

 
La Fundació Iluro ha convocat la 63a. edició del Premi Iluro, de monografia històrica, humanitats i ciències socials, dotat amb 6.000 € i la publicació de l'obra guanyadora. 
Els treballs que es presentin han de ser originals i inèdits, i no haver estat guardonats amb cap altre certamen. Es poden presentar fins el 15 de setembre de 2021 a la seu de la Fundació Iluro. Es poden consular les bases de la convocatòria a la web premiluro.cat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...