Presentem aquí algunes imatges corresponents al festival Reviu Ilturo d'enguany a Cabrera de Mar, que va tenir lloc entre els passats 9 al 13 d'octubre. Fotos de Joan Francesc Clariana Roig.
divendres, 18 d’octubre del 2024
dimecres, 2 d’octubre del 2024
Festival Reviu Ilturo 2024
A partir del dia dimecres dia 9 i fins el diumenge 13 d'octubre tindrà lloc a Cabrera de Mar una nova edició del festival Reviu Ilturo, amb recreacions històriques, visites guiades, activitats gastronòmiques, tallers...
Podeu consultar el programa a la web del festival, o bé aquí:
Imatge: Festival Reviu Ilturo 2023. Foto: Francesc Garí Lleixa.
dimecres, 25 de setembre del 2024
Resultats preliminars de l'excavació del jaciment romà de Ca la Madrona (Mataró)
Imatge: Vista parcial del jaciment de Ca la Madrona, al barri de Rocafonda, Mataró. Foto de Maria Majó.
L'arqueòleg Jordi Ardiaca, responsable de les excavacions el 2023 de Ca la Madrona, n'ha donat a conèixer els resultats preliminars. Es tracta d'un lloc conegut pels nombrosos enterraments romans i tardoantics, el trasllat dels quals ha estat envoltat de polèmica, en la qual no profunditzarem ara, ja que el present espat està dedicat a donar a conèixer aquests primers resultats de l'excavació, que han estat publicats a Moncrapa, de la Universitat de Girona.
Les excavacions del jaciment i el desmuntatge del sepulcres, s'ha dut a terme per la construcció a la zona d'un Parc Circular, propietat del Consorci per al Tractament de Residus sòlids Urbans del Maresme, a on abans hi havien hagut les Cristalleries de Mataró, i l'equip d'arqueòlegs ha estat l'empresa Baula Recerca-Arqueològica S L.
Explica Jordi Ardiaca que "el jaciment va del segle i dC fins a finals del segle V o inicis del segle VI de manera ininterrompuda, amb un salt cronològic per a una fase alt medieval i una darrera ocupació al segle XIV" (pàg. 277).
Així doncs, ha establert les següents fases:
-Alt imperial.
-Baix imperial.
-Tardoantiga
-Carolíngia.
-Mitjan segle XIV-XV.
La zona ha estat objecte ja d'excavacions anteriors, i també de destruccions importants.
De la fase Alt imperial, destaca l'autor uns enterraments que anirien del canvi d'era fins mitjan segle I dC, amb una desena d'individus, cinc infantils i cinc adults. Al damunt s'hi sembrà un camp de vinyes.
A la fase baix imperial pertanyen un edifici i una necròpolis. Datan els enterraments de finals del segle IV fins al VI, havent-se localitzat i excavat 90 individus.
La tipologia de les tombes era variada, més de la meitat del enterraments eren de fossa simple. 53 enterraments eren infantils i 22 adults. No s'ha trobat aixovar, excepte en algun cas, un bol DSP Eigoir 15A i una moneda de Constantí en una tomba excavada als anys 70.
"S'han localitzat i excavat un total de 90 individus en totes dues campanyes, hem de recordar que ja l'any 1972 s'en van excavar 14 i el 1988 cinc més, que fan un total de 106 individus. A banda dels 200 individus, segons fons orals, destruïts sense control amb la construcció de la fàbrica el 1972" (Pàgs. 281 i 282).
A la fase tardoantiga pertany un nou àmbit que sembla desenvoluparia una funció d'habitatge familiar i de tasques relacionades amb la transformació alimentària.
Pocs detalls es poden conèixer de la fase carolíngia, només ens parla d'uns retalls i anivellacions que cobreix l'anterior fase d'enterraments.
A mitjan del segles XIV-XV s'han observat les restes de dues vinyes i un pou.
Es tracta doncs, d'un jaciments important, estudis posteriors sobre les excavacions efectuades, ens seguiran donat dades fonamentals de la història de Mataró. En el ben entès que les tombes han estat traslladades i el jaciment estarà sota les noves construccions del Parc Circular, o ha desaparegut amb el fonaments.
Jordi Ardiaca, "El jaciment romà de Ca la Madrona, Mataró. Resultats preliminars. Moncrapa,Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic. Universitat de Girona, 2024. Pàgs. 276 a 289.
Altres entrades del bloc relacionades amb aquest tema:
diumenge, 1 de setembre del 2024
El santuari ibèric de la cova de les Encantades, un estudi de Ramon Coll
Ramon Coll Monteagudo és autor d'un extens estudi sobre la cova de les Encantades de la muntanya de Montcabrer, a Cabrera de Mar. Ramon Coll és un arqueòleg amb un extens currículum; actualment és tècnic del Patrimoni de l'Ajuntament de Premià de Mar; ha publicat nombrosos estudis en articles o monografies, de caràcter arqueològic i etnogràfic. Juntament amb d'altres col.legues, està preparant una monografia sobre la vil.la romana de Gran Via-Can Ferrerons de Premià de Mar. El llibre que avui anunciem és guanyador de l'accèssit Premi Iluro 2022: El santuari ibèric de la cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona).
La cova de les Encantades -també anomenada de les Bones Dones- està situada en la vessant cara a la mar de la muntanya de Montcabrer, a pocs metres de la creu que corona el cim. El Montcabrer és una massa granítica que s'alça 312 m. sobre el nivell del mar. Pertany al terme municipal de Cabrera de Mar,
Les Encantades ha estat objecte de diverses excavacions, especialment des de la dècada de 1920, amb l'arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran. Ha donat gran quantitat de material, principalment iber i romà, que va dels segles IV aC. al II dC. El materials están relacionats amb el culte religiós i els seus rituals, entre els que trobem vasos d'ofrenes i exvots, gran quantitat de fragments ceràmics, monedes...
Ens diu l'autor que les coves foren emprades sovint com a santuaris des del paleolític. Es creu que des del neolític foren considerades el lloc de pas entre el món celestial i el terrenal, on s'accedeix al contacte amb la divinitat i l'accés a la mare terra. (Ramon Coll, pàgs. 468 a 463).
La cova de les Encantades, podria haver estat un santuari de les comunitats de habitaven la zona, tant en època ibèrica com romana.
Ramon Coll ha fet un estudi dels materials localitzats al llarg del temps a la cova, no tants sols d'època ibera i romana, també els preibèrics, així com d'altres jaciments de la zona.
Al llarg dels segles s'han anat forjant una colla de llegendes i tradicions sobre aquesta muntanya i la propera de Burriac. Pel que fa a característica creu que corona el cim de Montcabrer, la que veiem avui, no és la primera, aquella fou col.locada l'any 1707, després d'una forta tempesta de llamps i trons i un aiguat que el rector de Cabrera, Joan Moret, va atribuir a forces malignes. Ha estat sustituïda en diverses ocasions, l'actual és de 1983.
Un estudi imprescindible pels que estimin la història i l'arqueologia de Cabrera de Mar.
Podeu llegir una altra entrada sobre el tema en aquest mateix bloc: La cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar).
També podeu veure informació i imatges de la cova de les Encantades i del seu material a la web: Cabrera de Mar, patrimoni i arqueologia. Ibers. El santuari.
Ramon COLL MONTEAGUDO, El santuari ibèric de la cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona). Accèssit Premi Iluro 2022. Fundació Iluro. Mataró, 2023.
També ha estat publicat el treball guanyador del premi: Xavier ALARCON I CAMPDEPEDRÓS: Història del castell de Mataró i els seus senyors feudals (1031-1419).
Entrada de la cova de les Encantades. Procedència de la imatge: Cabrera de Mar, patrimoni i arqueologia.
diumenge, 9 de juny del 2024
Atuells de gran cabuda al jaciment de Can Modolell
Fragment de coll d’un gran atuell, amb decoració ondulada en el collarí. de Joan Francesc Clariana.
No obstant, creiem que no es poden descartar les primeres hipòtesis, és a dir que hi hagués una vil.la important a l'indret, més tractant-se d'un jaciment del que tanta part s'ha pedut, sigui per l'activitat humana al llarg del temps o per la forta pendent del lloc.
Es per això que Joan Francesc Clariana i Rosa Isabel Garí han publicat un article a la revista Felibrejada, sobre la presència d'elements que parlen d'una activitat agraria en època romana: un fragment de dolium amb restes d'una inscripció fent referència a les mesures de capacitat, un plom per a la reparació d'un dolium, una tapadora de dolium, dues vores de possibles hemidòlies, entre elles una peça de perfil bombat.
Joan Francesc CLARIANA ROIG i Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Notícia sobre la presència d'atuells ceràmics de gran cabuda al jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar). Felibrejada, núm 101, Grup d'Història del Casal, Mataró, 2022.
(1) Vegeu l'entrada anterior, "Un article sobre l'assentament tardà de Can Modolell": https://murallesilturo.blogspot.com/2024/06/un-article-sobre-lassentament-tarda-de.html
dimarts, 4 de juny del 2024
Un article sobre l'assentament tardà de Can Modolell
Damunt les escales: murs corresponents al periode tardoromà de Can Modolell, a la banda est. Foto: Rosa I. Garí (1988).
Víctor Revilla i Alejandro G. Sinner, son autors d'un article titolat: "L'assentament tardà de Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme): dinàmiques d'ocupació del territori d'Iluro entre els segles IV/V i VI dC., publicat enguany a la revista Laietània, del Museu de Mataró.
Des del 2017, un equip format per investigadors de les Universitats de Barcelona i de Victòria (Canadà), duen a terme un projecte d'investigació de l'hàbitat en el litoral central català entre els segles I al V-VI dC. El projecte integra Can Modolell (Cabrera de Mar), sobre el que han publicat l'article esmentat, important perque aporta noves llums i canvia de forma important els coneixements que es tenien sobre el periode tardoantic de l'establiment.
Com ja es sabut, s'iniciaren les excavacions a Can Modolell l'any 1974 a càrrec d'un equip del Museu de Mataró, primer com a una actuació d'urgència, a causa d'una acció furtiva, i les campanyes continuaren fins el 1984. Posteriorment es varen dur a terme algunes campanyes més d'excavacions o de neteja del jaciment.
A partir de 2017 es porten a termes noves campanyes i estudis sistemàtics, fruit dels qual són les publicacions dels doctors Revilla i Sinner, com és la que ara ressenyem.
La zona que ocupa el jaciment és una zona elevada, al peu de la muntanya de Burriac, de roca granítica. La forta pendent i l'activitat humana al llarg dels segles, ha fet que es perdés part del jaciment i de les restes.
A més dels estudis de caràcter general, Can Modolell ha donat orígen a gran nombre de treballs sobre temes específics, com són els que han fet Joan Francesc Clariana sobre la ceràmica romana i els vidres i, el mateix Clariana i Ramon Jàrrega sobre el periode tardoantic (1).
Com ja han explicat els autors en diversos estudis publicats, la seva tesi principal és que Can Modolell, era un santuari important, erigit per les èlits d'Iluro en els segles I o II. Abona la tesi l'important nombre d'objectes relacionats amb el culte religiós, essent els més coneguts els que s'atribueixen a Mitra.
Aquest possible santuari fou objecte d'una gran remodelació i monumentalització, però al poc temps pateix un abandonament total o parcial (Finals segle II-inicis s. III?).
En una etapa posterior, entre els segles V-VI, s'identifica una nova etapa d'habitage, amb noves construcions i noves activitats econòmiques.
Aquesta etapa, fins ara molt poc coneguda i estudiada, és l'objecte de l'article, oferint dades molt interessants.
L'arquitectura i la cultura material d'aquesta fase suggereixen que es tracta d'un assentament camperol de certa importància. Les dades recuperades específicament entre 2019 i 20121 semblen indicar la pràctica d'una economia mixta agrícola-ramadera orientada a l'autosuficiència, que explotava una varietat de recursos: diversos cereals, lleguminoses, fruiters. Pero també cal recordar que a les excavacions de 1974-1984 es va recuperar un fragment de mensa d'altar paleocristiana, i un significatiu repertori d'importacions (amb materials nord-africans i orientals dels segles V-VI. Aquests factors han portat a proposar la hipòtesi de l'existència d'un nou centre de culte en el mateix emplaçament o molt a prop. (Revilla i Sinner, 2023, pàgs. 205-206).
D' aquesta etapa tardana son una habitació a la banda est i un edifici de planta rectangular situat a la banda occidental i bastit amb materials reaprofitats damunt les antigues estructures, un forn de pa, un lacus o premsa de grans dimensions i estructures de combustió que podrien estar relacionades amb el treball del ferro. Després d'algunes remodelacions, aquestes estructures són abandonades en un moment del segle VI,sense senyals de violència. Posteriorment l'edifici va quedar cobert per un estrat format per l'enderrocament dels murs, produïnt-se més tard una nova ocupació.
Les noves evidències mostren que l'arquitectura de la fase tardana té una entitat més gran del que es podia imaginar, amb independència de la modèstia dels materials utilitzats, incloent-hi serveis específics. (Revilla i Sinner, 2013, pàg. 219).
REVILLA CALVO, Víctor i G. SINNER, Alejandro: "L'assentament tardà de Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme): dinàmiques d'ocupació del territori d'Iluro entre els segles IV/V i VI dC. Revista Laietània. Museu de Mataró, núm. 24, 2023. Pàgs. 199-222. Disponible a Academia EDU.
(1) JÀRREGA, R., CLARIANA J.F., (1996) El jaciment arqueològic de Can Modolell (Cabrera de Mar, Maresme) durant l'antiguitat tardana. Estudi de les ceràmiques d'importació, Cypsela, XI, 125-152; CLARIANA, J.F., JÀRREGA, R.(1990), Aportación al conocimiento de una estructuras arquitectónicas tardorromanas del yacimiento arqueológico de Can Modolell (Cabrera de Mar, Barcelona), Archivo Español de Arqueologia, 63, 330-344.
dissabte, 4 de maig del 2024
Conferència a Cabrils sobre l'arqueologia a la Laietània ibèrica
El diumenge 19 de maig, està previst tingui lloc al Museu Comunitari de Cabrils, una xerrada amb el títols: Ibers a Cabrils? l'arqueologia a la Laietània ibèrica, a càrrec dels arqueòlegs Pau Menéndes i Erc Sobrevia, que explicaran les darreres descobertes en jaciments propers.
Dia: 19 de maig.
Hora: 11 h.
Lloc: Hotel d'Entitats (Carrer de Can Campins 11, Cabrils).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
