50 anys del salvament de les Esmandies

El mes d'octubre d'enguany es compliran 50 anys en que un espontani moviment de veïns al barri de les Esmandies de Mataró (Barcelona), va impedir l'enderrocament d'una antiga masia del segle XVIII. Aquest fet va marcar una fita en la història de la ciutat, un abans i un després: feia un any de la mort de Franco i una pacífica rebel.lió popular aconseguia canviar en destí del seu barri salvant una peça de la seva història i patrimoni i donar-li un altre ús.

El casal ha commemorat el fet amb una exposició que, amb el títol "Salvem les Esmandies", ha tingut lloc precisament en el mateix edifici, entre els dies 4 de maig i 8 de juny. 

Per comentar aquests fets i parlar de l'exposició, el  programa "La tertúlia del Racó" del Grup d'Història del Casal a Ràdio Mataró, va dedicar una estrevista a l'activista Esperança Garcia, comissària de l'exposició i a l'arquitecte i urbanista Agàpit Borràs.

Van presentar el programa: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí. Ells també van viure aquells fets que van marcar la història de Mataró.

Resumiren els presentadors la cronologia dels fets. Aquests estan explicats pel periodista Manel Cusachs i Corredor en el seu llibre: "De súbdits a ciutadans: Mataró, del 1960 al 1080: Crònica periodística de la transició de la dictadura a la democràcia", publicada per Caps de Bou el 2023. (pàg. 89).

Una petició d'Omnium Cultural del mes de maig de 1975 i signada per 792 persones, demanava a l'ajuntament la declaració de l'antiga casa pairal de les Esmandies com a Monument d'interès nacional, petició que va ser aprovada pel ple de l'ajuntament els mes de juny i es va anular la llicència d'obres el dia 4 d'octubre.

Malgrat això, dos dies després, el 6 d'octubre, va començar molt de matinada la tala d'arbres que precedien a l'enderrocament de l'edifici. Immediatament es van posar en alerta els veïns, que es comunicaren l'un al l'altre per telèfon o porta a porta. Ben aviat es concentrà una multitud davant les màquines, que obligà a parar. Després d'una assemblea, una manifestació de 200 persones es va dirigir cap a l'ajuntament per exigir la paralització de la destrucció. 

Tot això va ser publicat en els diaris de l'época: Avui, El Correo Catalá, Diario de Barcelona, El Maresme, Canigó i d'altres.

Aquest moviment popular fou l'inici de l'Associació de veïns de Peramàs-Esmandies, va dinamitzar la vida del barri i encara avui aquest Casal du a terme una colla d'activitats de l'associació organitza de forma autònoma.

L'octubre de 1980, ja amb el ajuntaments democràtics, el ple consistorial nomena el regidor Joan Bonamusa Roure, que també era arqueòleg, com a president del Museu de Mataró i encarregat de la restauració de les Esmandies.

Després de l'exposició dels fets, es va iniciar l'entrevista als convidats, Esperança Garcia i Agàpit Borràs, de la que hem intentat resumir els punts més destacats del que va ser una descripció molt interessant de la història de Mataró en aquells intensos moments de canvi.

Els entrevistats ens descriuen aquella ciutat dels anys 60 i començament dels 70 del segle passat, en el transcurs dels quals es va instal·lar una important indústria dels sectors del tèxtil i la metal·lúrigia, el que va portar a un molt notable moviment migratori, que va fer créixer la població en barris perifèrics, inicialment carents de serveis: aigua, llum, clavegueram asfaltat, escoles, comunicacions...a la volta, això va donar lloc a moviments veïnals molt reivindicatius, característics de la vida urbana en aquells moments. El primer a Mataró fou el del barri de Cerdanyola. 

Destaca Borràs que els aquells moments només hi havia dues places a Mataró: la de les Tereses (abans anomenada dels Caiguts) i la plaça Fiveller. No estava previst l'actual parc municipal, sino que la previsió de l'ajuntament, del que era alcalde Pedro Crespo, era la construcció de pisos. El Pla General de 1977 considerava les Esmandies com a zona verda.

Els entrevistats ens expliquen de nou com va ser l'inici d'aquell 6 d'octubre de 1976, i el moviment espontani dels veïns de les Esmandies. Esperança Garcia relata que el propietari es va vantar  de que tot allò aniria a terra i que s'hi farien pisos.

Borràs parlà del valor arquitectònic i patrimonial de l'edifici, un casal del segle XVIII, i la importància d'aquests elements patrimonials en els barris. lamenta l'enderrocament del teatre Clavé.

Finalment, destaquen com s'ha anat restaurant la masia amb l'ajuda de tallers instal·lats en la mateixa i la gran quantitat d'activitats de tot tipus que s'hi duen a terme, gestionats autònomament per l'associació de veïns. També és la seu de diverses entitats:

Algunes de les imatges que s'han pogut veure a l'exposició, fotos de Joan Francesc Clariana.

Enllaç: vídeo sobre el cas de les Esmandies.

Festa de les Bruixes de Burriac. Algunes imatges

 Publiquem avui algunes imatges de la Festa de les Bruixes de Cabrera de Mar, que va tenir lloc els dies 9 i 10 de maig, i que recorda la llegenda d'unes bruixes que ocuparen el castell abandonat, provocant tempestes, enfonsant barques i provocant disgustos a més d'un xafarder. La festa es va desenvolupar amb una colla d'activitats, tallers, espectacles, visites, etc. 

Fotografies de Francesc Garí Lleixa. 

Mataró commemora el centenari del naixement de Josep Maria Rovira-Brull

 

Imatge: Josep Maria Rovira-Brull. Dibuix d'Adrià Valls.

 Josep Maria Rovira-Brull (1926-2000), nascut a Mataró, fou pintor, dibuixant, grafista, escultor. Amb motiu del centenari del seu naixement, la seva ciutat natal ha organitzat una colla d'actes entre els que destaca l'exposició de la seva obra que té lloc a Ca l'Arenas: "Rovira-Brull, art i grafisme".

La generació de Josep María Rovira fou una generació que restà marcada per esdeveniments d'una època molt difícil: va viure la República, la Guerra Civil, la II Guerra Mundial (encara que no directament, sens dubte també els va afectar), la Postguerra, el Franquisme, el desenvolupament econòmic i l'arribada de la democràcia. 

Pertanyent a les segones avantguardes artístiques, Rovira-Brull va saber reflectir a la seva obra les vivències de la seva generació. Alhora, com a persona implicada en la vida, la  cultura  i la vida del seu poble, hi va participar activament, en persona i amb unes imatges carregades de simbolisme. Tal com es pot llegir a la pàgina web que administra el seu fill Josep María: "Té un llenguatge crític, sarcàstic i contumaç, també oníric i poètic, va conjugar l'esperit de lluita, sempre buscant un món més just i denunciant les injustícies que l'indignaven".

L'exposició de Ca l'Arenas (Carrer d'Argentona, 64), es va inaugurar el 30 d'abril i estarà oberta fins el 4 de noovembre.

Imatges de l'exposició Rovira-Brull, on es pot observar la gran varietat de temes: la guerra civil, cartells de la festa major de Mataró les Santes, publicitat que avui ens sorprendrà o ens omplirà de nostàlgia, com "Agua de Cabrera". La monumental escultura Laia l'arquera (1998), potser la més coneguda de les seves obres avui dia. Fotografies de l'exposició de Joan Francesc Clariana.

"Laia l'arquera", que apunta a Burriac. Procedència de la imatge: Wikimedia Commons. Autor: Zarateman.

Imatge: inauguració de l'exposició a Ca l'Arenas el 30 d'abril. Josep María Rovira, fill del pintor (centre), amb l'alcalde de Mataró David Bote y la regidora de Cultura Heidi Pérez.

Altres entrades en aquest bloc: 

Exposicions sobre els 25 anys de Laia l'arquera i el seu autor.

Exposició sobre l'artista Rovira-Brull i el tren.

Presentació d'una web dedicada a l'artista mataroní Josep María Rovira-Brull.

Enllaços:

Web de Josep María Rovira-Brull.

Cap Gros-el Nacional: Més enllà de Laia l'Arquera: Mataró homenatja el geni de Rovira-Brull en el centenari del seu naixement.

Torre Llauder, un jaciment desafortunat, conferència de Joaquim Garcia (2)

 

Imatge: Torre Llauder el 23 de febrer de 1986.

Seguim ara el resum de la conferència que va donar el Dr. Joaquim Garcia sobre Torre Llauder, iniciat en l'entrada anterior.

Al segle XIX es va trobar a la zona una lápida incompleta amb una amb inscripció que contenia el currículum d'un propietari. Un tal Caius Marius Aemilianus, de la tribu Anniensis, de Bàrcino, inmune. Tres noms que indiquen un ciutadà romà. La paraula "inmune" significa que no paga tributs, ho paga en beneficis i edificis públics per a la ciutat. A Barcino trobem una inscripció amb el mateix personatge. No sabem si residia a Iluro o a Bàrcino. La incripció el descriu també com a "jutge de jutges". Tàrraco tenia cinc decuries amb un jutge a cada decúria, C. Marius Aemilianus mana sobre els cinc, un càrrec nomenat directament per l'emperador.

A Torre Llauder s'ha recuperat un bust que representa l'emperatriu Faustina Minor, esposa de Marc Aureli. Entrant en la zona de la interpretació i l'especulació: per tenir un retrat de l'emperador o l'emperatriu, s'havia de tenir permís. Potser hi havia també un bust de Marc Aureli. Tot això destaca la importància del propietari de Torre Llauder en aquell moment. 

Una altra peça és una figura de terracotta que sembla representar un arquer.

Trobem restes arqueològiques en una extensa zona al voltant de la vil·la. La zona estava aterrassada en tres nivells fins a l'actual pollancreda. Per què? per afavorir l'accés al mar. Sens dubte els vaixells rebien una gran impressió de la vil·la.

Arriba un moment en la història del jaciment en que la vil.la deixa la seva funció residencial i n'agafa d'altres. Una part noble d'aquesta , el triclini, té ara uns forats que sembla servien per emmagatzemar aliments. El tablini té ara un absis. Trobem una creu. A les acaballes de l'imperi ja hi havia un petit cementiri. Representa l'avenç del cristianisme? I ja en època carolígia, el que hem trobat és un fons de cabana. Desapareix l'ús del metall i la ceràmica a torn. Després ja no es troba res, fins el segle XVI, en que es construeix la ja esmentada masia.

A la part final de la seva explicació, el conferenciant lamenta les destruccions de patrimoni irrecuperable que ha patit Mataró, i n'esmenta les més conegudes, així com d'altres casos que han tingut una solució més afortunada. El mateix enderrocament de la masia de Torre Llauder n'és un trist exemple: una magnífica masia amb una torre de guaita.

Destaca negativament la destrucció de Can Xammar, les antigues termes d'Iluro i els seus mosaics, trossejats per les màquines i llençats a un abocador (on ara hi ha l'nstitut Satorras), on els membres de la Secció Arqueòlògica del Museu van recuperar el que van poder. Resten guardats sense que ningú n'hagi emprès la reconstrucció. Articles en premsa d'aquella època van publicar falsament que els mosaics eren del segle XVIII. 

Destrucció també d'una part de la muralla romana en bastir la nova seu de la Caixa Laietana.

Sort diversa van tenir altres restes, com les de l'entrada del cardus maximus  i clavagueres d'Iluro a Can Fullarachs, entre la plaça Xica i el carrer Pujol.  Aquí es va decidir comprar. Can Cruzate a la plaça Gran, una domus amb un atri, que s'ha tapat. Ja als anys 2000, algunes restes consolidades al jaciment de Cals Caputxins, a un antic cementiri. Iluro mateixa ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. 

En algunes ocasions, podem trobar edificis on s'exhibeixin restes, sense explicacions.

Però si pensàvem que ara hi havia una mínima consciència, el recent cas de Ca la Madrona ens torna a temps anteriors. Un jaciment de 600 m2, que va del segle I fins el XIV, amb un cementiri impressionant. S'ha desmuntat per construir-hi un centre d'economia circular. S'ha previst desmuntar les restes i tornar-les a instal·lar 600 m. més enllà. Això no té cap sentit. Quan es construïa alguna cosa, era en funció del lloc on era. Un cementiri a prop de la via Augusta, de cara al mar i prop de la ciutat. (1)

La intervenció de Joaquim Garcia va estar aplaudida pels assistents, obrint-se un torn de preguntes.

Pregunta sobre el vi. Joaquim Garcia respon que era per beure, destinat als legionaris, i que segurament es picava en el llarg transport, això li va donar la fama de dolent. Tenim notícies que no era així el que arribava a Roma. 

Un dels assistents recorda que el Ministeri de Cultura va destinar 2.700.000 euros a dignificar Torre Llauder, diners als que l'ajuntament de Mataró va renunciar en no poder complir els terminis.

Imatge: un moment de la conferència.

Imatge: Torre Llauder el 16 de febrer de 1986.

Imatge: Torre Llauder el 16 de febrer de 1986.

Imatge: Torre Llauder el 16 d febrer de 1986.

(1) Creiem necessari recordar que, al llarg del temps, aquest jaciment s'ha anat destruïnt en diversos moments. Vegeu en aquesta entrada.

Recordem que està a punt de sortir publicat un llibre de Joan Francesc Clariana amb pròleg de  Marta Prevosti Monclús sobre els mosaics de Torre Llauder, que serà l'obra més completa sobre aquest jaciment.

Torre Llauder (Mataró), un jaciment desafortunat, conferència de Joaquim Garcia (1)

Imatge: descobriment dels mosaics de Torre Llauder als anys 60. Marià Ribas, d'esquena i catedràtic Lluis Pericat amb dos col.laboradors. Arxiu fotogràfic del Museu de Mataró.

El passat dimecres 8 d'abril, va tenir lloc al Foment Mataroní i per iniciativa de les Aules Senior, una conferència que amb el nom de "Torre Llauder, un jaciment desafortunat", va impartir el doctor el arqueologia Joaquim Garcia Rosselló, que ha estat arqueòleg municipal, ha dirigit diverses excavacions i ha publicat llibres i articles sobre el tema.

El nom de Torre Llauder prové de l'antiga masia amb torre, del segle XVI, enderrocada en el moment de projectar-se un polígon industrial.

Intentarem resumir els punts principals de la conferència del Dr. Garcia Rosselló.

Quatre són els blocs en que podem dividir la conferència: 1) La història del jaciment en el segle passat. 2) Descripció de la vil·la. 3) Destrucció de patrimoni mataroní. 4) Preguntes i respostes.

A la zona on es troba el jaciment de la vil·la romana de Torre Llauder, als anys 60 es va projectar un polígon industrial. L'arqueòleg mataroní, Marià Ribas i Bertran, amb el seu equip de col·laboradors, va iniciar una colla de prospeccions a la zona. Ribas era una persona molt meticulosa, gràcies al qual s'han conservat moltes dades. En començar a unir sectors s'adonà de l'existència d'un possible jaciment arqueològic de gran abast. Casualment havia trobat la vi·la senyorial, pero ell sabia que una vil·la romana consta  d'una part residencial, urbana, i d'una pars rústica, agrària i productiva: tallers, magatzems, esclaus...tot això, s'ho van carregar.

La decisió per part de les autoritats en aquell moment fou que el que s'havia de conservar era la zona principal excavada per Marià Ribas, és a dir la residència. Va iniciar-se una acció popular per tancar aquesta part conservada, que va culminar e el clos avui existent. Finalment, tampoc es va construir el polígon industrial. Al llarg de molts anys, les restes, incloent els valiosos mosaics, han estat però a la intempèrie, actualment hi ha col·locada una carpa, una solució temporal, i a més ja hi ha restes localitzades fora del recinte.

Després de Marià Ribas, no es fa a Torre Llauder cap intervenció fins l'any 1980 amb la intervenció de la Universitat de Barcelona. A la tardor d'aquell any es decideix arrancar el mosaic de la sala principal per restaurar-lo, el que va estar a càrrec de Josep Pedro, restaurador del Museu Arqueològic de Barcelona. Al desembre s'aprofita per excavar-hi al dessota, el que va donar molta informació. La restauració durar fins el 1986 i va estar finançada per Museu de Mataró i un cop acabada, el 1988 es reinaugura el clos i els publica una guia.

Més tard s'excava la zona perifèrica, el que són els patis de la casa romana, els peristils. Uns forats indiquen la presència d'arbres, recuperant-se llavors que es portaran a analitzar. Les darreres  intervencions  van tenir lloc del 2006 al 2023: dos patis que donen una visió més àmplia d la casa romana. Torre Llauder esdevé els campus universitari de la Universitat Autònoma de Barcelona, un camp on van els estudiants d'arqueologia.

Coneixem que abans de l'època d'August, hi havia a la zona un centre vinícola, un de tants de la la Laitània que es va especialitzar en el conreu de la vinya i la producció del vi. Fonts antigues ens parlen que el vi laietà era abundant però no massa bo, en canvi si ho era el de Tarragona. Torre Llauder va esdevenir una vil·la marítima i els vaixells expotaven aquest vi a diferents llocs de l'Imperi. Els dietaris de Marià Ribas documenten un forn per construir àmfores, que s'utilitzaven precisament per envasar el vi. Eren àmfores de 40 kilos, que amb el contingut, podien arribar a 80. S'han documentat premses i un abocador d'àmfores defectuoses.

Després d'aquesta fase, entre el 10 i el 5 aC., no tenim cap notícia fins els anys 70, època dels emperadors Flavis, sabem que es construeix una casa, casa amb la mateixa planta que totes les cases romanes, siguin domus o villae. Es pavimenta amb mosaics i es decora amb pintures murals. Es tracta d'una vil·la suburbana, de la que s'han excavat 1000 metres quadrats. Constava d'un atri semiporxat, amb un impluvium on es recollia l'aigua de la pluja. A partir de l'atri es distribuïen la resta d'estances. Tenia un altar dedicat als deus Lars.

Explica el conferenciant con era una casa romana. Des de l'atri s'accedia al tablinium, el despatx del dominus, i on revien visites, es guardaven arxius. Desde l'atri també es passava al triclini, el menjador de la casa. De l'atri passem a l'espai reservat a la família. Dos patis, el primer dels quals tenia un jardí central, tancat per un porxo amb columnes. Del jardí s'han pogut recollir i analitzar llavors: cirerers, pomers, figueres. S'ha trobat una escultura dedicada al déu Silva, protector precisament dels boscos. El segon peristil no era tant ric, possiblement es tractava d'una zona de servei. Torre Llauder tenia també banys i latrines.

No és senzill trobar dos peristils a una casa romana, això ens parla de la importància d'aquesta i del propietari. Vil·la noble, suburbana, marítima, a una distància de la ciutat que ppermetria anar i tormar en un dia. A diferència de vil·les interiors, que exportaven sobretot cereals, Torre Llauder podia recórrer al transport marítim, el vi sortia per mar i podia després distribuir-se per via fluvial.

Seguirem en una propera entrada i aprofitem per recordar que està a punt de sortir publicat un llibre de Joan Francesc Clariana amb pròleg de  Marta Prevosti Monclús sobre els mosaics de Torre Llauder, que serà l'obra més completa sobre aquest jaciment.

Imatge de Torre Llauder el 23 de febrer de 1986.

Imatge de Torre Llauder el 16 de febrer de 1986.

Qui era el déu K?

 

Imatge: basa d'escultura amb la inscripció: K·V(otum)·L(ibens)·M(erito). Foto: Francesc Navarro.

En l'anterior entrada varem resumir un petit debat sobre el significat de K, una divinitat a qui s'hi fan dedicatòries d'agraïment. Mentre que tradicionalment s'ha atribuït a Kautes (o Cautes), un dels acompanyants de Mitra, Víctor Revilla pensa que no és així, i que podria correspondre a una divinitat local. A banda de les inscripcions de Can Modolell, només trobem en una altra amb la K, a Barcelona, encastada a la muralla:

K DEO VALER(ius) MONTEIVS/ V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito).

Dues inscripcions similars, si bé en la de Cabrera, malhauradament, no consta el nom del dedicant. En les dues es mostra que s'ha complert el vot de bon grat i degudament: V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito). A aquestes dues n'hem afegir dues més a Cabrera: la de Lucius Petreius i la de dos esclaus imperials: Successus i Elaine. Les quatre han estat atribuïdes a Kautes, hipòtesi que no consideren probades els actuals responsables de Can Modolell.

Farem un petit resum de les dues hipòtesis i els arguments que les recolzen.

1) Kautes (o Cautes). Per què es va plantejar aquesta hipòtesi?

Fou identificat inicialment  com a tal per arqueòlegs i llatinistes: Fabre, Mayer i Rodà i  també Mariner(1) 

Fabre Mayer i Rodà observen una similitud amb la inscripció de Barcelona i que el cognomen només es torna a repetir en una Monteia, al mitreu de Mèrida, on també trobem un Petreiui, nom semblant al de Petreius a la inscripció d'una àrula votiva de Can Modolell. Això els va fer considerar la possibilitat d'una conexió entre ambdós indrets. (2). 

-L'arqueòleg Ricard Pascual va observar elements de la litúrgia mitraica en un coronament d'altar de Can Modolell i que es poden comparar amb el del mitreu de Sant Climent de Roma: Dos bustos (Cautes i Cautopates?), una roda solar, un brau i un lleó. (3). 

En un coronament de torxa de bronze, s'ha observat una possible figura de dos corbs, els missatgers del Sol, freqüents en la iconografia mitraica. Corb és també el primer grau de la iniciació mitraica (4)

2) Déu desconegut, o divinitat local. 

Víctor Revilla observa que no es coneixen més de 10 inscripcions dedicades a Cautes, i sempre amb C, Cautes. No hi ha prou elements per indentificar-lo amb la K, i segons ell, no hi ha proves. Només n'hi ha una altra coneguda, a Barcelona, igualment amb aquesta inicial. El culte a Mitra es troba en ciutats grans o portuàries, no tant en zones rurals.

(1) Georges FABRE, Marc MAYER, Isabel RODÀ: Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea. Mataró, 1983. Pàgs. 97 a 100.

Sebastià MARINER, "Nuevos testimonios de culto mitraico en el litoral de la Tarraconense". II Congreso Internacional de Culturas del Mediterráneo Occidental. Barcelona 1975. Barcelona, 1978. Article publicat també a Quaders de Prehistòria i Arqueologia, núm. 7-8. Mataró, 1978.

(2) Georges FABRE, Marc MAYER, Isabel RODÀ, pàg. 87

(3) Ricard PASCUAL, "La religió de Mitra". L'arqueologia a Cabrera de Mar, núm.2. Col.leccionable de la Fundació Burriac. Cabrera de Mar, 1994.

BONAMUSA et Alii: El jaciment romano-medieval de Can Modolell. Deu anys d'excavacions (1974-1984). Pàg. 28. Mataró, 1984.

(4) BONAMUSA et Alii, Guia del clos arqueològic de Can Modolell. Edició a cura de Josep Miquel Modolell. Cabrera de Mar, 2006.

Imatge: Coronament d'altar amb suposada iconografia mitraica. Els dos caps podrien ser, segons aquesta interpretació, Cautes i Cautopates. Foto. David Farell.

Coronament d'altar amb suposats elements de litúrgia mitraica, dibuixos de Jordi

 Arenas.

Imatge: Àrula votiva dedicada per L(ucius) Petreius) al déu K, procedent de Can Modolell. Foto. Joan Francesc Clariana.

Imatge: columneta votiva de Successus i Elaine, dedicada a K., procedent de Can Modolell. Foto: Joan Francesc Clariana.

Imatge: coronament de torxa de bronze on s'ha observat dos corbs, procedent de Can Modolell. Foto: Joan Francesc Clariana.

Imatge. Altar votiu de Lucius Valerius Monteius dedicat a K. Es pot traduir per: al déu K, Valerius Monteius va complir el seu vot de bon grat i degudament.

BIBLIOGRAFIA

Si voleu saber què era la religió pels romans, podeu llegir el llibre:

Nestor F. MARQUÉS, ¡Qué los dioses nos ayuden! Religiones, ritos y supersticiones en la antigua Roma. Espasa, Barcelona, 2021.

Entrevista a Víctor Revilla sobre l'exposició de Can Modolell

 

Un aspecte de l'exposició. Foto: Francesc Navarro.

El passat 27 de novembre, a Ràdio Mataró, dins les tertúlies d'història que organitza el Grup d'Història del Casal, va ser entrevistat el Dr. en arqueologia Víctor Revilla Calvo, responsable de les actuals excavacions de Can Modolell i de l'exposició que hi ha al Museu de Mataró.

Els entrevistadors van ser: Imma Bassols, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí, historiadors i arqueòlegs, membres del Centre d'Estudis i Arqueologia i Història de Mataró i del Grup d'Història del Casal. Joan Francesc Clariana és un dels majors investigadors dels materials del jaciment, especialment de la ceràmica romana.

Intentarem resumir els punts més destacats de la entrevista.

Explica el Dr. Revilla que l'activitat dels deus primers anys de l'excavació (1974-1984) va ser la preservació i posta en valor del jaciment.

La singularitat del jaciment. Es tracta d'un cas únic, una edificació monumental. Arquitectura, ofrenes, inscripcions sobre materials diversos. Un jaciment agraït que pot donar molta informació. 

L'exposició vol destacar aquest caràcter excepcional. Dóna informació sobre personatges: alts funcionaris, esclaus, duumvirs d'Iluro i les seves aspiracions.

Es tracta ara d'integrar les noves i antigues excavacions  i obrir les portes del magatzem. Mostrar a la societat, treure'n profit didàctic. La vida dels romans a la comarca. La religió ens mostra la vida pública i la privada.

Quin criteri s'ha seguit per l'exposició? El material ha estat triat en funció del guió. Mostra 150 peces però només 5 són troballes de l'etapa actual. A aquesta qüestió respon l'entrevistat que es tracta de situar el jaciment en el seu context, Iluro, quines divinitats ens consten i quin tipus de persones varen freqüentar el lloc.  A la darrera etapa es va establir una granja camperola. 

Hi ha també la sort. Les excavacions dels anys 70 i 80 van recuperar molt de material i es va arribar a molta profunditat. Molt de material sumptuari: marbres, fragments d'escultures...L'etapa actual d'excavacions ens ha donat una inscripció que ens parla d'una família important d'Iluro, pare i fill. En canvi avui tenim mètodes que fa quaranta anys que ni es somiaven, com llavors i fragments biològics.

Dues divinitats conegudes: Neptú i el déu K, només present amb aquesta inicial. No sabem si van conviure o un va substituir l'altre. La religió romana era molt oberta i les pràctiques, diverses.

A la qüestió de si hi havia hagut un culte mistèric, el Dr. Revilla respon que inicialment s'havia identificat K amb Kautes, un dels acompanyants de Mitra, però el nombre d'inscripcions a Kautes (o Cautes) és molt escàs, i sempre amb el nom sencer. A Barcelona hi ha una altra inscripció amb la K. Pensa que possiblement K sigui una divinitat local. No hi ha dades per parlar de cultes orientals, més aviat era a ciutats grans, portuaries.

Joan Francesc Clariana aporta aquí raons per les quals podria ser Kautes, identificat així per Fabre, Mayer i Rodà (1), i també Mariner (2), esmenten un coronament d'altar amb una possible iconografia mitraica i altres inscripcions amb la K. (2) 

Com era arquitectònicament el santuari? Es tractava, no d'un edifici, sino d'un complex d'edificis, organitzats en dos eixos: N-S i E-O i potser una esplanada tancada per murs. Espai pensat per acollir persones, canalitzar-les per entrar en una banda o altra. Sabem que en algun moment va tenir un segon pis molt sòlid. Enlairat, visible des de lluny, però de fàcil accés.

Fases: materials fundacionals en l'època de Tiberi (20-40 dC). Fou en aquell moment en que Iluro (Mataró) es va convertir en municipi de ciutadans romans? Té això alguna relació amb la fundació del santuari? Hi ha una posterior fase de reforma (o potser vàries reformes), difícil de indentificar. Un segle després de la fundació es reconstrueix a escala monumental. Les èlits inverteixen. Potser lliberts acabalats que volien fer-se un lloc?  A finals del segle II o inicis del III, però, es produeix l'abandonament, no sabem si gradual o sobtat, potser el primer, i a partir d'aquí, comença el deteriorament i l'expoliació de materials. Hi ha també l'erosió, es tracta d'una zona en pendent. El sauló protegeix el que queda. Cap el segle V, una granja camperola.

S'ha pogut trobar a la granja camperola un gran dipòsit de vi, dues habitacions i un gran forn domèstic. Economia mixta agrícola, ramadera i artesana.  En canvi, i al contrari de les primeres opcions, Revilla no veu indicis de culte cristià. Postoriorment a aquesta granja, ja en època carolingia (s. VIII-IX), trobem indicis de dues parets i una llar.

Per què a l'exposició hi ha peces d'un altre jaciment com és la cova de les Encantades, de Montcabrer? Es tracta de mostrar un paisatge religiós, on la gent vivia, una època d canvis.

Podia haver estat una propietat imperial, com va apuntar la possibilitat, Mayer (4)? Revilla no ho creu. Les inscripcions d'un alt funcionari i dos esclaus imperials no significa que habitessin al lloc, podrien haver vingut a dipositar ofrenes.

Per acabar, explica l'entrevistat que resta per excavar el forn d'època tardana (carolingia), i no creu que quedi res més, el georadar no mostra res més. I ens convida a participar en les visites programades.

Podeu escoltar l'entrevista sencera en aquest enllaç del Grup d'Història del Casal.

(1) Georges FABRE, Marc MAYER, Isabel RODÀ, Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea. Mataró, 1983, pàgs. 97 a 100.

(2) Sebastià MARINER, "Nuevos testimonios de culto mitraico en el litoral de la Tarraconense" II Congreso internacional de culturas del Mediterráneo Occidental. Barcelona 1975. Publicat 1978. Article també a "Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 7-8, Mataró, 1978.

(3) Dedicarem una propera entrada a aquest debat sobre K.

(4) Jordi Pons, Territori i societat romana a Catalunya. Dels inicis al Baix Imperi. Pròleg de Marc Mayer, edicions 62, Barcelona,  1994.

Mapa a l'exposició, amb la procedència dels materials de pedra i marbre trobats a Can Modolell.