LES MURALLES DE ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 16 de setembre de 2021

La vil.la romana del Roser (Calella) i la polèmica per la seva forma de preservació


Vista del jaciment des de Ponent.
 
La troballa de les restes d'una vil.la romana a Calella, anomenada del Roser, en un notable estat de conservació, en uns terrenys privats damunt el que s'ha previst construïr un sepermercat, ha aixecat tant entre la població com entre els experts i afeccionats, una encesa polèmica. Tal com preveu la legislació, la empresa constructora ha dut a terme excavacions a les seves expenses; ara bé, la polèmica esclata quan es tracta de la seva forma de preservació. El projecte actual preveu que es conservin sota dos nivells d'aparcaments i un de supermercat, repartint-se la gestió l'empresa i l'ajuntament.
Les notícies sobre aquest jaciment, no són d'ara. Els anys 1947, 1984 i 2001, amb motiu de diverses obres, ja se'n varen localizar estructures, una part de les quals es va destruïr. 
Un grup de veïns organitzants en la "Plataforma per la dignificació de la vil.la romana de Calella", s'oposa al projecte actual, que afirma, invisibilitza unes restes singulars. La codirectora de l’excavació arqueològica del jaciment del Roser, Almudena Garcia, explica que “és una vil·la dedicada a la producció de vi i àmfores, molt relacionada al comerç de vi de la Laietània”; els arqueòlegs daten la seva construcció en el segle I aC.
Els arqueòlegs creuen que la vil.la romana del Roser de Calella, veient la seva importància, s'ha de convertir en un signe identificatiu de la població.
Podeu trobar més informació a les següents pàgines:
 
 

 
Façana nord amb aqüeducte.

dimarts, 24 d’agost de 2021

El mosaic romà de la vil.la de Can Ferrerons de Premià de Mar

 Restauració del mosaic. Procedència de la imatge: arqueoblog del MAC.
 
L'any 1969, i en el transcurs d'unes obres, es va descobrir a la zona de Gran Via-Can Ferrerons de Premià de Mar, una gran sala pavimentada amb un mosaic decorat opus tessellatum, que, com es va demostrar més tard, formava part d'una gran vil.la romana. De manera exemplar, els constructors varen donar avís de la troballa, que donaren peu a un seguit d'excavacions. El mosaic formava part d'una aula de recepció, potser un triclini o menjador de la casa.
Entre els mesos de novembre 2020 i març de 2021, s'ha dut a terme un procés de conservació i restauració del mosaic. Esperem que aviat es pugui viisitar en el renovat museu de Premià.
Podeu llegir sobre aquest mosaic, descoberta, decoració, restauració en l'arqueoblog del Museu d'Arqueologia de Catalunya

divendres, 20 d’agost de 2021

El poblat ibèric de Burriac: algunes imatges

 En l'anterior entrada donàvem notícia de les excavacions que van tenir lloc el mes de juliol passat al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). Avui continuem amb la publicació d'imatges o reconstruccions representatives d'aquest oppidum, reconstruccions obra de Josep M. Rovira que podeu trobar en la web Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni.

De dalt a baix: territori aproximat dels laietans; reconstrucció possible de l'oppidum de Buarriac; Una altra reconstrucció; restes d'habitacions en el sector central de Burriac (foto: Rosa I. Garí).






dilluns, 16 d’agost de 2021

Excavacions poblat ibèric de Burriac estiu 2021


 

El passat mes de juliol va tenir lloc al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), una campanya d'excavacions dirigida pels arqueòlegs Joan Sanmartí Grego, Joaquim García Rosselló i Oriol Cuscó Badia.
Vídeos i fotos de Josep M. Rovira.
 


 

 

dimecres, 11 d’agost de 2021

La Ilturo romana republicana

 

L'arqueòleg municipal de Cabrera de Mar, Albert Martín, ens explica en el següent vídeo la recerca arqueològica a l'antiga Ilturo romana, fundada vers el darrer quart del segle II aC. i desapareguda poc després el favor d'Iluro (Mataró). El forn d'àmfores -dels més antics o el més antic conegut a Catalunya, diu Martín- i les singulars termes.

Vídeo:  https://youtu.be/0PIQoQFyEr4

 

 

dimecres, 4 d’agost de 2021

Els escuts de pany de Cabrera de Mar



 De dalt a baix: pany de porta de l'hort de la rectoria (foto: Josep M. Rovira), i estat actual d'aquest pany (foto anònima).
 
 Dins el llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època moderna. Les masies, s'inclou un breu estudi sobre els panys de porta tradicionals de Cabrera de Mar -malhauradament també és breu el nombre de panys conservats-, sigant per Joan Francesc Clariana, Rosa Isabel Garí i Francesc Navarro.
En el segle XVIII,amb la Guerra de Successió al tron espanyol, es va posar de moda indicar les preferències o fidelitats polítiques dels moradors amb la decoració del pany de porta: La flor de lis dels Borbons o la doble àliga dels Àustries. 
Els anys 70 del segle XX van veure despertar l'interès per preservar aquests panys, de gran interès històric, i així es va fer en moltes poblacions; no tenim la sort que Cabrera de Mar es comptés entra elles, malgrat que alguna cosa s'ha conservat. Ignorem si els panys desapareguts ho han fet definitivament o si se n'ha guardat algun un cop arrancat.
Entre aquests panys conservats predominen els de la flor de lis. Destaquem un de l'hort de la rectoria, amb tres creus gravades, per indicar el caràcter religiós de la propietat; no és freqüent trobar aquest tipus de decoració. El pany esmentat ha sofert darrerament una mutilació.
Altres llocs on s'han localitzat aquests antics panys: la zona de la plaça de la fàbrica, al carrer Francesc Ordeig, reaprofitat (fet que lloem) i l'altre al carrer Mossèn Cinto Verdaguer, possiblement a la porta original. També se n'han trobat a la masia Can Dalmases (cal Conde), de les dues tipologies.
 
Joan Francesc CLARIANA, Rosa Isabel GARÍ, Francesc NAVARRO, "Una mostra d'escuts de pany" dins La vall de Cabrera de Mar a l'època moderna. Les masies. Patrimoni en 3D, diversos autors coordinats per Josep M. ROVIRA. Cabrera de Mar, 2021. Pàgs. 96 a 98.
 
Una altra entrada en aquest bloc relacionada amb el tema: Els panys de porta de mataró: una reflex de la història.
 
De dalt a baix: pany de porta del carrer Mn. Cinto Verdaguer; escut de pany de Can Dalmases amb tipologia austracista; escut de pany de Can Dalmases amb tipologia borbònica.


 

dijous, 24 de juny de 2021

Exemples de decoració amb rajoles a les masies de Cabrera de Mar


 El safareig de Cal Conde i el so de l'aigüa al safareig. Font: elaboració pròpia.
 
 Joan Francesc Clariana i Rosa Isabel Garí signen un treball publicat al llibre Cabrera de Mar a l'edat moderna. Les masies. Patrimoni en 3D, on fan un estudi dels principals conjunts de rajoles conservats o documentats a tres masies de Cabrera de Mar, aquestes masies són: Can Pau Ferrer, Cal Conde (o Cal Ros o Dalmases) i Can Bartomeu.
Can Pau Ferrer, malhauradament enderrocada per contruir-hi la biblioteca Ilturo i que "en la seva façana principal lluïa tres grups de rajoles gòtiques que dibuixaven tres creus", possiblement produïdes a Manisses o Paterna, amb un dibuix en tons blau d'inspiració moresca. Desconeixem si l'ajuntament  va conservar o no aquestes rajoles.
Cal Conde, Can Dalmases o Can Ros, al que van dedicar una entrada anterior, presenta un meritori conjunt de rajoles catalanes, situades en diferents llocs de la casa. Com demostra Josep M. Rovira, la masia fou embellida amb motiu del casament de l'hereva, no essent l'única millora.
El primer conjunt de Cal Conde es troba damunt l'eixida del safareig, i està datat en el 1762. En el primer conjunt hi trobem representat a sant Pau, caient del cavall en el camí de Damasc; el segon conjunt està dedicat a sant Ramon Nonat, sostenint el nen Jesús sobre un llibre. En el mateix jardí podem trobar algua mostra més de rajola.
L'interior de la masia presenta també algunes bones mostres, destacant l'escut heràldic de la família sobre la porta d'accés al damunt de l'escala o una imatge de sant Francesc d'Assís a l'espai de la claraboia interna i, molt especialment, el gran conjunt de la fornícula de l'aiguera en el saló o menjador principal, comentat en una entrada anterior. Consta, a la zona baixa, de "86 rajoles decorades, sense comptar les rajoles marineres en blanc i verd" que enmarquen la resta de la fornícula. Són rajoles amb imatges d'oficis, i també de caçadors, animals i plantes.
La tercera mostra que volem destacar és la pertanyent a la masia de Can Bartomeu, masia possiblement reformada entre finals del segle XVIII i principis del XIX. Presenta tres tipus de rajola catalana: les anomenades "de la botifarra", les rajoles jospiades de verd, de creació semiindustrial (ja del XIX) i per últim, les rajoles de sanefa dibuixant una ondulació vegetal contínua, potser de finals del segle XVIII.

BIBLIOGRAFIA

Diversos autors, coordinats per Josep M. Rovira: La vall de Cabrera a l'època moderna. Les masies. Patrimoni en 3D. Disseny i maquetació de Josep M. Rovira. Cabrera de Mar, 2021. Article: "Decoració de rajoles. Alguns exemples." Pàgs. 86 a 95.

ENTRADES DEDICADES A AQUEST TEMA EN EL BLOC
 
 
Imatges següents, de dal a baix: Una de les creus de Can Pau Ferrer; finestra de Can Pau Ferrer; plafó del safareig de Cal Conde, amb la conversió de sant Pau; plafó del safareig de Cal conde, amb san Ramon Nonat; plafó de l'aigüera de Cal Conde; escut heràldic de la masia; vegetació del safareig de Cal Conde. Autor: Joan Francesc Clariana Roig.








 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...