LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 28 de febrer de 2021

L'escultura perduda de Can Sentromà (Tiana)

 

Hermes de Can Sentromà. Fotografia de Camps i Català (1977). Publicada a Felibrejada.

Joan Carles Alay (1) i Joan Francesc Clariana són autors d'un article publicat a la revista Felibrejada, article que du per títol "Nota sobre l'escultura "perduda" de Can Sentromà", i destinat segons expliquen, a la recuperació d'un bust en marbre d'Hermes descobert a la finca Can Sentromà (Tiana), l'any 1931 i venuda l'any 2005 per la propietat, ignorant-se actualment la seva localització i estat de conservació:

Aquest article inicia una tasca de recerca amb l'objectiu de localitzar la peça. Si es troba, sempre hi haurà temps per gestionar el seu retorn a Sentromà o -si més no- que les administracions competents tinguin controlada la seva ubicació, per garantir-ne la conservació (...) (Vegeu: Alay i Clariana, "Nota sobre l'escultura...pàg. 287). 
 
L'escultura es va trobar l'any 1931 amb motiu d'unes obres; tres anys més tard, un esllavissament de terres va posar al descobert un opus testaceu, pertanyent a una vil.la. Aquesta troballa va fer que el propietari de la finca Epifani de Fortuny i Salazar, Baró d'Esponellà, s'interessés per l'arqueologia, i va iniciar unes excavacions amb la col.laboració del professor Josep de C. Serra Ràfols.  Amb diversos directors i equips d'arqueòlegs, les excavacions a Can Setromà es perllongaren fins els anys 80.
Epifanio de Fortuny i Salazar (1898-1989), IV baró d'Esponellà, fou un autèntic Mecenes de l'arqueologia: comissari provincial d'excavacions entre 1947 i 1956; president del grup de col.laboradors dels Museu Arqueològic de Barcelona, embrió de la futura Societat Catalana d'Arqueologia; el 1960 inaugurà a la masia una biblioteca-museu amb més de deu mil volums especialitzats en literatura catalana, arqueologia, història i uns fons important sobre la darrera guerra civil. (Vegeu Alay i Clariana, "Nota sobre l'escultura..." pàgs. 287-288),  en aquest museu s'hi exposava l'Hermes.
 
L’any 1974 el professor Josep Guitart, que havia dirigit les excavacions de la vil·la entre 1967 i 1969, va publicar un estudi exhaustiu de l’escultura que ens ocupa (Guitart 1974). Donada la importància del conjunt, l’any 1975 es va declarar amb la màxima categoria de protecció patrimonial (Resolució del 9 de juliol, publicada en el BOE d’11 d’agost de 1975). (Vegeu Alay i Clariana "Nota sobre l'escultura...pàg. 289).
 
L'estudi de Josep Guitart, reiterat més tard per Marta Prevosti, descriu un bust barbat en marbre, de 19 cm. d'alçada, 14,50 d'ample i 7,50 de gruix, representant Hermes en la seva forma del déu Pan i  datada a principis del segle V. (Vegeu Alay i Clariana "Nota sobre le'escultura...) pàgs. 289-290).
Malhauradament, a la mort del baró, l'any 1989, es va iniciar un procés d'abandonament i de degradació del jaciment i es va tancar la biblioteca-museu. Aquesta degradació fou denunciada per l'Associació Amics de Sentromà i l'any 2011 es va elaborar un informe (Alay, 2011) sobre l'estat del jaciment. Lamentablement l'Associació Amics de Senromà es va dissoldre el 2016. (Vegeu: Alay i Clariana "Nota sobre l'escultura...", pàg. 289).

Joan Carles ALAY i RODRÍGUEZ; Joan FRANCESC CLARIANA I ROIG, "Nota sobre l'escultura "perduda" de Can Setromà (Tiana, Maresme)", Revista Felibrejada, núm 98, dedicat al 12è col.loqui història a Debat: Exilis i Dissidències. Grup de Història del Casal. Mataró, 2020.

(1) J.C. Alay és membre de la Comissió de Patrimoni de la Societat Catalana d'Arqueologia i investigador del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòrics.

(2) J.F. Clariana és membre del Grup de Història del Casal de Mataró i del Centre d'Arqueologia i Història de Mataró.


dimecres, 3 de febrer de 2021

El Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar): restes arqueològiques, un article de Ramon Coll i Jordi Bagà


Imatges: al fons podem veure el Rocar d'En Lladó, en els boscos de Cabrera de Mar. Foto: Josep Mª Rovira Juan.
 
Ramon Coll i Jordí Bagà són autors d'un article presentat a la XXX Sessió d'Estudis Mataronins (novembre de 2013) i publicat el 2024 pel Museu Arxiu de Santa Maria: "Les restes arqueològiques del Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar. El Maresme)".
Aquesta zona del Parc de la Serralada Litoral, dominade per les muntanyes de Burriac (392 m. altitud) i Montcabrer és rica en restes arqueològiques, però més coneguda, així com la vall de Cabrera, per les d'època ibera i romana.
Marià Ribas i Bertran senyalava en diversos estudis, la presència de materials d'origen prehistòric en turons i altres llocs de la zona (Les restes...pàg. 7). A principis  de la dècada de 1950, el Grup Arqueològic de Vilassar, dirigit per Jaume Ventura, excavà l'anomenat Rocar d'en Lladó, localizant-se un petit abric que anomenaren Cova dèn Massiques, on es van exhumar dos fragments de ceràmica, una destraleta i tres d'un crani humà; els excavadors el varen considerar un possible lloc d'enterrament. (Les restes...pàg. 8). El 1999, la zona fou prospectada en el decurs d'un projecte arqueològic (1), obtenint-se nous testimonis datables entre l'edat del bronze i l'època ibèrica. (Les restes...pàg. 8).
Fou precisament en la zona del Rocar d'en Lladó on, l'estiu de 2013, es pogué  visualizar una estructura tipus sitja o rebost, que motivà un informe dels arqueòlegs adreçat al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, a l'ajuntament de Cabrera de Mar i al Parc Serralada Litoral. (Les restes...pàg. 9).
El Rocar d'en Lladó és el nom més emprat en la toponímia local, però també és coneix com a Rocar d'en Vivó o les dels Banyadores. 
 
En el paisatge s'observen torres granítiques i algunes boles rocalloses, així com algunes balmes de mida petita. Les roques presenten sovint cassoltes. També és visible un ampli territotori més lluny que va del castell de Burriac fins el Montcabrer i més enllà. Des d'allà es domina la totalitat de la vall de Cabrera de Mar. La vegetació consisteix en pi pinyoner, roure, alzina i cirerer de bosc. També hi ha gran varietat de vegetació arbustiva, com ara ginebró, bruc, garric, estepa, etc. (Les restes...pàg. 9).

Ramon Coll i Jordi Bagà han fet un estudi del material dispers recollit anteriorment en la zona i zones properes, el resultat del qual publiquen en el seu article. Informen que degut a l'escassetat dels materials, és difícil treuren conclusions, adventint que els vestigis en aquella àrea, corren perill de desaparició:
 
Extreure un mínim de conclusions historicoarqueològiques amb els escassos i dispersos elements que hem pogut analitzar, pot semblar una mica agosarat per part nostra. (Les restes...pàg. 14).

L'àrea explorada amb evidències de restes arqueològiques és relativament extensa. Sembla pertànyer a un assentament -o assentaments- a l'aire lliure, del/s qual/s ho deconiexem pràcticament tot. Que l'assentament és a l'aire lliure, ho testimonien dos retalls referenciats més amunt, possibles "fons de cabana", amb presència d'algunes ceràmiques prehistòriques visibles temps enrera en el sediment. I, sobretot, en deixa constància el fragment de torchis utilitzat per impermeabilizar una cabana feta amb brancatge. (Les restes...pàg. 14).

Algunes restes estudiades, les situen els autors en l'edat del bronze o la primera edat del ferro. (Les restes...pàgs. 15 i 16).
Es tracta d'un treball, al nostre entendre molt intereresant que ens informa de la presència d'hàbitat prehistòric a la zona de Cabrera i de la fragilitat de les restes. Podeu llegir l'article publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria, i també el trobareu a Racó Català, i està dispononible a Academia EDU.
 
(1) Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme).

Ramon COLL MONTEAGUDO i Jordi BAGÀ PASCUAL, "Les restes arqueològiques d'el Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar. El Maresme). XXX Sessió d'Estudis Mataronins (novembre de 2013). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2014.

Entrada anterior relacionada amb el mateix tema i autors: La prehistòria de Burriac.
 

dilluns, 1 de febrer de 2021

La prehistòria de Burriac, un article de Ramon Coll i Jordi Bagà

 

Imatge: Al fons, el Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar). Foto: Josep Mª Rovira Juan

Els arqueòlegs Ramon Coll i Jordi Bagà són autors d'un article presentat a la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins l'any 2014 i publicat el 2015 pel Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, on de manera resumida i amb el sobri i entenedor nom de "Prehistòria de Burriac" fan recopilació de les troballes prehistòriques de la muntanya de Burriac (Cabrera de Mar, el Maresme).
Tasca difícil, com reconeixen els mateixos autors, perque els materials s'han trobat fora de context, amb motiu de l'obertura o eixamplament de camins i/o de manera superficial.
Burriac és conegut especialment pel seu oppidum ibèric, un dels més grans de Catalunya, i el seu castell roquer medieval, tot situat en una zona especialment rica en troballes arqueològiques, però malhauradament el poblat ibèric en si, està mancat d'estudis sistemàtics. Tampoc l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional, iniciat l'any 1983, ha estat resolt (després de 38 anys!!) (Vegeu Prehistòria de Burriac, pàg. 325).
Si mancat d'atenció està el poblat ibèric, no diem ja els estudis prehistòrics, sovint eclipsats pels d'època ibèrica i romana. Com diuen els autors:"La ignorància és total" (Prehistòria, pàg. 325).
Coll i Bagà divideixen les troballes prehistòriques de Burriac en dos grups: 
-Troballes pròpiament preibèriques, sense relació amb el futur poblat.
-Troballes immediatament anteriors a l'oppidum ibèric. (Prehistòria...pàgs. 325-326).
Aquestes troballes han estat ja resumides per Immaculada Bassols en una comunicació presentada a les Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar, i per uns pocs treballs posteriors. 
Com ja s'ha dit abans, la majoria de materials estan descontextualitzats, en alguns casos barrejats amb altres d'època posterior. Els autors citen 10 zones de localització, de les que, només 3 tenen la possibilitat de ser llocs d'habitació estacional o permanent preibèrics. (Prehistòria...pàg. 339). Com és normal, predominen els fragments ceràmics, pero també s'han exhumats fragments tallats de sílex. El material prehistòric es pot datar en el calcolític, edat del bronze i primera edat del ferro. Troballes de l'edat del Bronze si que constitueixen una novetat pel que fa a Burriac. En un dels llocs estudiats, expliquen els autors:

"Cronològicament, els plats-tapadora bisellats, així com les evidències de ceràmica pentinada, podrien portar-nos a un moment indeterminat situable entre el bonze final i la primera edat del ferro" (Prehistòria...pàg. 330).

Un article interessant, que ens ve a recordar que encara queda molt per conèixer (1). Publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i també disponible a Academia Edu .
Vegeu també en aquest bloc, una entrada sobre la prehistòria de Sant Mateu, un  article dels mateixos autors.

(1) Amb posterioritat a aquest article, unes excavacions en el nucli de Cabrera de Mar, donaren a la llum noves i sorprenents troballes d'època prehistòria. L'arqueòleg Oriol Cuscó les va donar a conèixer en una conferència a Cabrera: ho podeu veure en aquesta entrada.

Ramon COLL MONTEAGUDO, Jordi BAGÀ PASCUAL, "Prehistòria de Burriac", XXXI Sessió d'Estudis Mataronins (2014). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2015.

BASSOLS, I., "Burriac: restes arqueològogiques prèvies al poblat ibèric". Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme. Homenatge a Rafael Esteban i Salvador. Ilturo 1, pàg. 11-16. Ajuntament de cabrera de Mar, 1998.


dissabte, 23 de gener de 2021

100 anys del naixement de Josep Miquel Modolell Ros (1921-2017)


Imatge: Josep M. Modolell signa a la llibreria Ilturo de Cabrera, un exemplar d'un dels llibres editats per ell. A la dreta, Josep Viñals. Foto: Joan F. Clariana.

Avui, 23 de gener de 2021, hagués complert 100 anys Josep Miquel Modolell Ros(Cabrera de Mar, 1921- Mataró, 2017), escriptor i editor, enamorat de la història del poble de Cabrera de Mar, que el va nomenar fill predilecte l'any 2012.
La familia Modolell, propietària del jaciment arqueològic que porta el seu nom, situat en la històrica masia Can Modolell o Can Lladó, va donar tota mena de facilitats per a la seva excavació, iniciada l'any 1974. Aquesta col.laboració la va culminar, Josep Miquel Modolell amb la generosa donació del jaciment a la fundació Burriac de Cabrera de Mar. 
No per això es va oblidar de la història del seu poble. Josep M. Modolell és autor de tres llibres, dos dedicats a la història i la memòria: Pel camí del Mig. De Cabrera a Mataró (edició pròpia, 1989), Cabrera de Mar. Castell de sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica (L'Aixernador, 1993). També va publicar una novel·la: d'ambient rural: Vi amarg (La Vorera, 1999).
Modolell va ser editor d'una col.lecció dedicada a l'arqueologia i la història de Cabrera, singularment del jaciment de Can Modolell, col·lecció que recull articles de diversos arqueòlegs i historiadors:
30 anys d'excavacions a Can Modolell: del déu Mitra a san Joan. (2004).
Guia del clos arqueològic de Can Modolell. (2006).
Les primeres passes del cristianisme a Cabrera de Mar. (2007).
Estudis sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell. (2008).
D'Ilturo a Iluro, de Cabrera de Mar a Mataró. Dades sobre el naixement i desplaçament d'una ciutat romana. (2009).
Una pàgina de les Colacions de Joan Cassià i materials arqueològics del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar), en aquest llibre va publicar una article seu, dedicat a la troballa d'un notable pergamí en l'arxiu de la seva masia.(2010).
Estudis d'arqueologia i d'història de Cabrera de Mar (2011).
Cabrera de Mar va reconèixer la seva tasca nomenant-lo fill predilecte l'any 2012.
 


Modolell rep el títol de fill predilecte de Cabrera de mans de l'alcalde, Jordi Mir.
Foto: M.T. Diví.

 

Presentació del llibre Estudis d'arqueologia i d'història de Cabrera de Mar (2011)
a la biblioteca Ilturo. D'esquerra a dreta: Joan F. Clariana ,Joan Bonamusa, Isabel Rodà, Joan Vila (alcalde) i Josep M. Modolell.

 
Presentació de la Guia del clos arqueològic de Can Modolell (2006) a la llibreria
Robafaves de Mataró. D'esquerra a dreta: Isabel Garí, Josep Modolell, Joan Bonamusa i Joan F. Clariana.

Enllaços:
Mor al 96 anys l'historiador Josep Miquel Modolell i Ros (Bloc Maresme medieval,  de Joaquim Graupera).


dimecres, 6 de gener de 2021

Peces excepcionals de sigil.lada africana D a IIuro-Alarona

Imatges provinents de l'article. Autor: Joan Francesc Clariana. 

Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, és autor d'un treball presentat a la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins (2019) que organitza el Museu Arxiu de Santa Maria , treball publicat el passat 2020. Analitza Clariana tres fragments de ceràmica Africana D amb decoració estampillada, en les que podem veure respresentada la figura humana, així com la creu:

 La troballa de ceràmiques de sigillata africana “D” a la ciutat romana d’Iluro/Alarona sol ésser quelcom freqüent en nivells d’època baix imperial romana, però és quelcom excepcional que es trobin fragments o peces ceràmiques amb decoració estampada representant la figura humana, en canvi si que s’han trobat motius estampats amb forma de creu. (Peces inèdites...pàg.1).

Dos dels exemplars foren recuperats en una excavació al carrer de Sant Simó de Mataró, mentre que l'altre fou al Carreró, aquesta darrera en un estrat residual d'època moderna. En els dos primers fragments, hi ha representats, respectivament, una creu i en l'altre el déu Bacus amb una gerra i una pantera (1). En el fragment del Carreró hi ha representats un sant i una creu.
Peces importants doncs, per la seva raresa.
 
(1) Vegeu Ramon Jàrrega Domínguez:  També en africana D es coneix un paral.lel próxim, estampat amb la imatge del déu Bacus trobat a Bàrcino a:"Terra sigil·lada africana D amb decoració estampada figurada de Bàrcino" volum"Del romà al romànic", a Catalunya romànica, pàg. 357.

Podeu llegir l'article de J.F. Clariana clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Peces inèdites de sigillata africana "D" trobades a Iluro/Alarona" a XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins (2019). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró 2020.


dilluns, 4 de gener de 2021

50 castells de Catalunya

 

Voleu sentir-vos immersos en la vida medieval? Sentir-vos els senyors o senyores d'imponents castells roquers, dominar la terra que us envolta o sentir apropar-se les tropes enemigues (amb la imaginació, és clar), gaudir de la bellesa d'aquestes construccions?. Doncs aquí teniu el llibre de David Romaní, periodista i escriptor: Castells de Catalunya. 50 fortaleses visitables de tots els temps. Catalunya és terra de castells, i tant ho és que alguns erudits sostenen que aquest és precisament el significat de la Paraula Catalunya, "terra de castells", (el mateix que el mot Castilla).
L'autor ha escollit 50 fortaleses visitables, la majoria d'ells han estat restaurades (lògic) i en alguns casos han tingut un destí molt diferent a l'inicial. Romaní sap escriure de forma amena i imaginativa i alhora rigorosa. Per la seva tasca, ha tingut guies, persones expertes en tal o qual castell.
Que no ho oblidem: com ens diuen un parell de vegades en el llibre: des de dalt del castell no es tirava oli bullent a l'enemic: massa valúos (l'oli). 
Dels 50 castells, avui en aquest bloc us volem fer un breu esment al castell de Burriac (pàgs. 110 a 113), que Romaní ha visitat acompanyar de Josep M. Rovira: 

Em sorprèn com en Josep Maria diu sense dubtes la funció de cada sala. "això eren habitacions, aquí hi tenien els magatzems, en aquest espai hi havia les cavallerisses"
 
Del castell de Burriac destaca i és visible des de lluny la inexpugnable torre de l'homenatge (naturalment, els qu hi eren, també volien veure que es veia de lluny). Un lloc de lleganda que domina un territori ample.
Tractant-se de Burriac, no podia faltar l'esment al senyor feudal del segle XV, el conegut Pere Joan Ferrer, a qui en rei Joan II va donar el castell i la baronia dels pobles circumdants en premi els seus serveis, i com va obligar els seus habitants a treballar-hi per reformar-lo; i a tal punt arribaren els seus abusos, que aquests aconseguiren que Ferran el Catòlic els alliberès dels vincles feudals amb Ferrer.
 
Daniel ROMANÍ, Castells de Catalunya. 50 fortaleses visitables de tots els temps. Viena Edicions, Barcelona, 2020. 
 
Podeu veure també el castell de Burriac a la web Arqueologia i Patrimoni de Cabrera de Mar, de Josep M. Rovira. 

dilluns, 21 de desembre de 2020

El vidre mataroní de la plaça de Santa Maria


 
Com ja hem dit en altres ocasions, Mataró va ser durant l'edat moderna, un notable centre de producció de vidre a la façon de Venise, citat en els estudis que tracten sobre la indústria i fabricació del vidre a Catalunya.
Joan Francesc Clariana és autor d'un estudi, presentat i publicat en l'edició de la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins, "Materials de vidre mataroní trobats a les excavacions de la plaça de Santa Maria de Mataró l'any 2000", sobre el vidre recuperat en les excavacions de la plaça de Santa Maria de Mataró a l'any 2000, i que ve a complementar articles anteriors de l'autor sobre aquesta producció: sobre els solars del Carreró, el carrer Nou i el carrer Palau. 
L'actuació a la plaça de Santa Maria es va dur a terme per l'empresa Àtics sota la direcció de Francesc Busquets i Miquel Gurrera. El més destacable va ser un pou de planta aproximadament semicircular, bastit amb pedra i calç i omplert per tres estrats, essent interessants, per aquest estudis, els dos més antics, datats pels arqueòlegs en la meitat del segle XVII (Materials...pàg. 2).
Els fragments de vidre recuperats es poden agrupar en dos conjunts: 1) el vidre sumptuari de certa qualitat i 2) el vidre usual (Materials...pàg. 2). Dins els primer grup hi ha diversos fragments de copes, amb algunes peces excepcionals, com la que combina lacticinis de dos colors (Materials...pàg.3), o un broc de morratxa. El conjunt de vidre anava acompanyat d'un grup de fragments ceràmics.
Els arqueòlegs apunten la possibilitat que les troballes del pou de la plaça de Santa Maria vinguessin del saqueig que patí la casa Palau durant la guerra dels Segadors. Així ho fa pensar la notícia que recull l'historiador Antoni Martí Coll en el seu llibre Història d'una família, i que recull un document d'un arxiu familiar:
 
"Apenas saberen los francesos i los catalans aficionats a França que la villa de Mataró havia prestada obediencia, acudiren a ella de tropell mes de quatre mil homes...saquejaren los arrevals y algunas casas particulars dins la vila i la principal saquejada fou la del Palau, prop de la Iglesia, con que no deixaren cosa" (Materials...pàg. 5).
 
Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Materials de vidre mataroní trobats a les excavacions de la plaça de Santa Maria de Mataró l'any 2000", dins XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins 2019. Publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró,2020.
Podeu llegir l'article clicant aquí.

Altres articles del mateix tema, publicats en aquest bloc:
 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...