LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimarts, 24 de gener de 2023

Article sobre l'evolució de les excavacions en el jaciment de Can Modolell

 

Imatge: Vista parcial de Can Modolell, el setembre de 1987. Foto: Rosa Isabel Garí.
 
La revista Laietània, que publica en Museu de Mataró, en el seu número 23, com a commemoració dels 50 anys de la fundació de la Secció Arqueològica del Museu (SAMM)-de la que és hereu en Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró- publica un artícle sobre l'evolució de les excavacions i estudis sobre el jaciment romano-medieval de Can Modolell (Cabrera de Mar). La Secció fou hereva de l'arqueòleg mataroní, Marià Ribas i Bertran i del seu equip.
L'article porta per títol: "Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme, Barcelona). Història d'un projecte arqueològic en dos actes." i està signat per Carles Martí Garcia, Rosa Isabel Garí Lleixa, Víctor Revilla Calvo i Alejandro G. Sinner. 
Els autors divideixen les excavacions de Can Modolell, iniciades com a una urgència l'any 1974, en dues etapes: la primera va de 1974 a 1984 i la segona a partir de 2017, entremig es compten algunes actuacions aïllades, "motivades per la necessitat de preservar les seves estructures arquitectòniques". (Pàg. 71).
El 1974, una actuació furtiva va ocasionar una excavació d'emergència per part de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, recuperant-se, entre altres materials, una peça clau: l'àrula votiva de Lucius Petreius. Les actuación de la Secció es perllogaren 10 anys més, i encara després la Secció va dur a terme treballs de neteja. Així mateix s'efectuaren excavacions durant el Pla Contra l'Atur de 1984.
No amaguen els autors les limitacions que va tenir una actuació que es duia a terme els caps de setmanes (1) (Pàg. 81), i sobre la que hi ha publicacions disperses o bé dedicades a un tipus de troballes específiques, com foren els marbres i bronzes epigrafiats, les escultures, els marbres, la ceràmica sigil.lata, els vidres, les pintures... Senyalen que aquesta excavació fou emblemàtica de la Secció, en la que d'alguna manera hi participaren tots els seus membres. Can Modolell i la resta d'actuacions de la Secció Arqueològica, va donar lloc, en el transcurs del temps, a una llarga llista d'arqueòlegs i voluntaris. A partir dels anys 90, l'arqueologia es va anar profesionalitzant.
Diu l'article que l'excavació va ser finançada exclusivament per la SAMM i els seus excavadors (2) (pàg. 81).
Les conclusions provisionals d'aquell moment inicial varen ser que Can Modolell fou en època romana una luxosa vil.la amb santuari, degut a la riquesa dels materials i als elements votius o cultuals, alguns d'ells atribuïts a Mitra.
Com senyalen els autors, l'existència de Can Modolell es va estendre entre els segle I al V o VI, amb algun periode d'interrupció, i hi ha incis d'estendre's en època medieval. Més llacunes presenta la hipotètica cristianització de l'indret.
A partir de l'any 2000, nous temps i nous arqueòlegs, decideixen que cal posar al dia els estudis i hipòtesis sobre el jaciment. 
Des del 2017, un nou equip d'arqueòlegs dirigits per Víctor Revilla (Universitat de Barcelona) i Alejandro G. Sinner (University of Victoria), ha dut a termes noves campanyes, les quals han permès arribar a la hipòtesi que Can Modolell podria haver estat un santuari bastit per les èlits locals, tesi avançada ja per Revilla en una conferència a Cabrera, l'any 2019.
Un article que val la pena llegir: podeu conèixer els que han treballat i dedicat esforços a Can Modolell, i les darreres interpretacions d' "un dels més importants jaciments de Catalunya", tal com senyalen els autors de l'article.
 
 
(1) Tot i que les excavacions en aquest periode són "de cap de setmana", és just senyalar que el juny de 1982 hi va haver una campanya de 15 dies seguits per part de l'equip de la SAMM, en el sector de la "torre semicircular".

(2) Això, essent bàsicament cert, conté una petita inexactitud: la Conselleria de Cultura atorgà dues subvencions entre els anys 1982 i 83.
 
Carles MARTÍ GARCIA, Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, Víctor REVILLA CALVO, Alejando G.  SINNER: "Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme, Barcelona). Història d'un projecte arqueològic en dos actes." Revista Laietània núm. 23, 2022. Museu de Mataró.
Disponible a Academia EDU. 
 

Membres de la SAMM en l'excavació de Can Modolell, l'any 1984: de dalt a baix i d'esquerra a dreta: no identificat, Roser Fadó, Joan Bonamusa, Joaquim Pera i Rosa isabel Garí. Bonamusa i Gari foren director i codirectors. Foto: anònim.

l'any 1986, els incívics van convertir Can Modolell en un abocador de deixalles. Foto: Rosa Isabel Garí.
 
Neteja del jaciment l'abril de 1987, amb Josep Garrido (al mig) al capdavant, envoltat per Enric Juhé i un jove Garrido a l'escala. Foto: Rosa Isabel Garí.
 
Actualment, Can Modolell és un clos tancat, on s'hi duen noves campanyes d'excavació; el jaciment és propietat de la Fundació Burriac, després de la donació de l'anterior propietari, Josep Miquel Modolell. Foto: Rosa Isabel Garí.
 
 

diumenge, 4 de desembre de 2022

Nou plafó de rajoles de Cal Conde (Cabrera de Mar)


 Fotos: Joan Francesc Clariana Roig.
 
L'antiga masia de Cal Conde a Cabrera de Mar, no deixa de donar-nos sorpreses. Aquesta vegada, un nou plafó de rajoles del segle XVIII, amb la imatge de sant Josep, enmarcades per més rajoles de decoració floral, i altres externes típiques del barroc. La troballa s'ha fet amb motiu de netejar una zona de vegetació a la zona del migdia.
Joan Francesc Clariana Roig i Rosa Isabel Garí Lleixa, ha publicat un article sobre aquesta nova troballa en la revista Felibrejada, del Grup d'Història del Casal de Mataró.
Sant Josep és representat amb Jesús en braços i amb el seu símbol característic, la vara florida. Està enmarcat per uns núvols en forma d'ensaimada, i al fons es veu un edifici i arbres. Curiosament, la rajola número sis, té els núvols de color blau més clar i una palma que només s'ha trobat en imatges de sant Ramon Nonat. Ja que el lloc on està ara emplaçat aquest sant Josep fou construït a mitjan del segle XX, fa pensar que en aquell moment va ser traslladat de lloc. És possible que, en malmetre's una rajola durant el trasllat, fou sustituïda per aquesta del possible sant Ramon Nonat.
 

La imatge està enmarcada per rajoles amb decoració vegetal, típiques del segle XVIII.
 

Trobem una imatge molt similar de sant Josep en la col.lecció Carranza. 
Per l'estil, creuen els autors que la data del plafó es pot situar vers el 1763, com el de la zona del safareig de Cal Conde que representala caiguda de sant Pau del Cavall, i fou obra del taller de la família Reig, a l'gual que la resta de rajoles de la masia.
 
Joan Francesc CLARIANA ROIG i Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Un nou plafó de rajoles a la masia de cal Conde (Cabrera de Mar). Felibrejada núm 100. Grup d'Història de Casal de Mataró núm 100, 2022. Pàgs. 141-144. 
 
Altres entrades sobre aquest tema en el bloc:
 
 
 
Enllaç: 
 

dimecres, 30 de novembre de 2022

Presentat un llibre dedicat al socialisme a Cabrera de Mar

La portada del llibre recull una foto del mitin del candidat Ramon Fonseca i el secretari del PSC, Raimon Obiols, el 29 de maig de 1987.

El passat 13 de novembre, i amb motiu de la presentació de l'alcaldable i actual regidor del PSC a Cabrera de Mar, es va presentar també el llibre El PSC a Cabrera de Mar. 40 anys de socialisme al municipi", escrit pel periodista Albert Call Xart, i que recull la presència d'aquest partit al Consitori -amb el precedent del PSUC- i conté aportacions de diverses persones que, d'una manera o altra, han participat en la vida política de Cabrera: militants, regidors, simpatitzants, des de les eleccions democràtiques del 1979.
El llibre recull una valiosa documentació, en forma de fotografies, paperetes de votació, fulls, revistes, notícies de premsa, la qual cosa és molt d'agraïr, perque d'altra manera es perd per sempre.
Presentà l'acte Daniel Meroño, van intervenir després l'ex-regidor Xavier Querol i l'autor, Albert Calls i comptà amb la presència d'històrics de l'esquerra cabrerenca, davant d'un nombrós públic.
El llibre és una fita de la història cabrerenca, que fora interessant repetissin altres formacions.
 
De dalt a baix: Daniel Meroño, Xavier Querol, el públic, veterans del socialisme cabrerenc: a dalt, d'esquerra a dreta: Joan Francesc Collado, Joan Collado, Daniel Meroño (actual regidor), Xavier Querol, Francisco Montoro i l'autor, Albert Calls. Montoro i Querol foren regidors.
 




 

dilluns, 28 de novembre de 2022

Nou article sobre el jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar)

 

Imatge de Can Modolell, amb el Montcabrer al fons. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

La revista Felibrejada, que publica el Grup d'Història del Casal de Mataró, en el seu commemoratiu número 100, publica un article de Joan Francesc Clariana i Rosa Isabel Garí sobre Can Modolell, que vol ser un síntesi dels estudis sobre aquest interessant jaciment, en el qual trobem restes d'època ibèrica, les estructures del seu moment de màxim esplendor: l'època romana i les sitges i indicis d'època medieval. L'article porta per títol: Can Modolell, un lloc sagrat.
Les excavacions foren iniciades el 1974 com a operació de salvament, per la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, perllongant-se fins els primers anys 80, i continuades, amb llargues interrupcions per diversos grups, fins arribar a l'actualitat, on un equip dirigit pels doctors Víctor Revilla i Alejandro G. Sinner, han continuat els treballs i estudis.
Si bé Can Modolell ha estat considerat des de fa poc com una sumptuosa vil.la romana amb indicis de culte, entre els que destaca els dedicats al déu Mitra, el Dr. Revilla, en una conferència pronunciada a Cabrera de Mar, apuntá la possibilitat que les restes corresponguessin a un gran temple erigit per les èlits locals d'Iluro (Mataró), i el seu territori. El mateix Revilla, amb altres autors, ha publicat enguany a la revista Laietània, que publica el Museu de Mataró, un article sobre el model d'excavació de Can Modolell (1).
Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç:  "Can Modolell, un lloc sagrat".

(1) Carles Martí Garcia, Rosa Isabel Gari Lleixa, Víctor Revilla Calvo, Alejandro G. Sinner: "Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme, Barcelona: història d'un projecte arqueològic en dos actes", dins Revista Laietània núm. 23. Museu de Mataró, 2022. Disponible a Academia EDU.
 
Joan Francesc CLARIANA ROIG i Rosa Isabel GARÏ LLEIXA: "Can Modolell, un lloc sagrat". Revista Felibrejada, Grup d'Història del Casal, núm. 100. Mataró, 2022.
 

divendres, 18 de novembre de 2022

Guanyadors del Premi Iluro 2022

El passat dia 16 de novembre es atorgar el 64 Premi Iluro, corresponent a 2022, que va correspondre als següents autors i treballs:

Premi: Xavier Alarcón Campdepedrós, amb  Història del castell de Mataró i dels seus senyors feudals. Estudi dels vincles familiars i de vassallatge de les nissagues propietàries del castell mataroní (1031-1419).

Accèssit: Ramon Coll Monteagudo, amb El santuari ibèric de la cova de Les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona).

Enhorabona als guanyadors!

Enllaços:

Acte del premi Iluro 2022.

Intervenció de Xavier Alarcón.

Intervenció de Ramon Coll.


 

Imatge: Imatge: Cova de les Encantades o de les Bones Dones. Procedència: web Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni.

 

dijous, 10 de novembre de 2022

El Museu Arxiu de Santa Maria organitza la XXXIX Sessió d'Estudis Mataronins

Imatge: entrada del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Procedència: web del Museu Arxiu.

 El dissabte 19 de novembre, a partir de les 5 de la tarda, tindrà lloc al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró la XXXIX Sessió d'Estudis Mataronins, amb la presentació de diversos estudis de temàtica comarcal i local.
El Museu Arxiu fa anys du a terme una meritòria tasca en favor de la cultura, que inclou les sessions d'estudi des de 1978 i la publicació dels treballs presentats. També publica la revista quadrimestral Fulls, de recerca històrica.
 

 

dimecres, 26 d’octubre de 2022

III Jornades d'Estudis Locals Duos Rios


 El proper 18 de febrer tindrà lloc a Dosrius les III Jornades d'Estudis Locals Duos Rios.
El proper 31 d'octubre acaba el termini de notificació de títol i tema amb resum.
El 13 de gener de 2023 acaba el temini de presentació de comunicacions.
Més informació a la web de l'ajuntament de Dosrius.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...