LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 27 de maig de 2021

Les rajoles de l'aigüera de Cal Conde de Cabrera de Mar

 




 
Alguns exemples de rajoles de l'aigüera de Cal Conde. Podeu trobar-les explicades, així com tota la col.lecció en l'article ressenyat. Fotos de Joan Francesc Clariana.
 
Cal Conde és una antiga masia de Cabrera de Mar -amb arrels medievals- que ha estat objecte de notables reformes al llarg del temps. El segle XVIII, fou un dels seus moments de més prosperitat. Joan Francesc Clariana i Rosa Isabel Garí són autors d'un article dedicat a la col.lecció de rajoles d'aquesta propietat, concretament les de la excepcional aigüera:
 
"A la masia de Cal Conde, al segle XVIII, s'haurien produït un seguit de reformes d'embelliment. Veiem com el safareig del pati d'entrada es decora amb diversos plafons de rajoles (...). A l'interior també s'hi conserven dos plafons més de rajols figurats, l'un amb l'escut familiar i, l'altre dedicat a sant Francesc d'Assís. Però el detall més curiós és l'aigüera que es conserva formant part d'una gran fornícula feta a la paret nord del saló principal." (Clariana i Garí "Les rajoles de l'aigüera..pàg. 57)
 
No és la primera ocasió que Clariana dedica un estudi a les rajoles de Cal Conde, podeu veure un enllaç al final de la bibliografia.
 
"(...) de ben segur altres estances de la casa, com la cuina i la capella, també podrien haver estat decorades amb rajoles, llastimosament no creiem que s'hagin documentat abans de les darreres reformes". (Clariana i Garí "Les rajoles de l'aigüera...pàg. 57).
 
Potser el millor que podeu fer per conèixer i visualitzar aquest espléndid conjunt és anar a l'article, que podeu llegir clicant aquí. En aquesta entrada, resumirem dient que l'aigüera del menjador de Cal Conde presenta a la zona baixa un total de 86 rajoles decorades, més unes altres de les anomenades "marineres", en blanc i verd que decoren la resta de la fornícula. Un bon nombre de les rajoles decorades estan dedicades a oficis, però també poden observar animals i plantes.
L'article ha estat publicat pel Grup d'Història del Casal de Mataró i hi ha un altre estudi  sobre rajoles inclòs en el llibre dedicat a les masies de Cabrera de Mar, en el que es torna a parlar de Cal Conde, i sobre el que publicarem una altra entrada. Trobareu la referència a la bibliografia.
 
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:

Joan Francesc CLARIANA I ROIG i Rosa Isabel GARI i LLEIXA, "Les rajoles de l'aigüera del saló de Cal Conde (Cabrera de Mar), dins Felibrejada, núm 99. Pàgs. 57 a 65. Grup d'Història del Casal, Mataró, 2021.

Joan Francesc CLARIANA I ROIG i Rosa Isabel GARI i LLEIXA, "Decoració de rajoles. Alguns exemples". Dins La vall de Cabrera de Mar a l'època moderna (pags. 86 a 95). Les masies. Patrimoni en 3D. 
 
En aquest bloc:
 
 
 


 
 Imatges: Fotografies del l'aigüera de Cal Conde i esquema numerat de les rajoles. Imatges de Joan Francesc Clariana.
 

dilluns, 17 de maig de 2021

Josep Antoni Cerdà Mellado es doctora amb una tesi sobre la producció de Pisa a Barcelona

Procedència de la imatge: Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de historiadors de l'art.
 
 Josep Antoni Cerdà Mellado, professor i membre del Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAH), s'ha doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona amb un extens estudi sobre ceràmica, estudi que porta el nom de Els Escudellers i la producció de Pisa a Barcelona (segles XV-XIX). 
El nou doctor va defensar la seva tesi, de més de 1000 pàgines i que ha treballat durant 20 anys, el passat dimecres 12 de maig en el saló d'actes de la Universitat. La tesi ha estat dirigida per Dr. Jaume Coll Conesa i el tutor ha estat el Dr. Joaquim Pera Isern.
Josep Antoni Cerdà Mellado ha publicat ja llibres sobre la seva especialitat, com La loza dorada de la colección Mascort i La ceràmica catalana del segle XVII trobada a la plaça Gran (Mataró).
La nostra enhorabona al nou doctor.

dimarts, 11 de maig de 2021

L'exposició "L'enigma iber" al MAC de Barcelona

 
La Dama d'Elx (s. VI-IV aC.) i la Dama de Baza (s. IV aC.) són dues conegudes escultures iberes. Darrera la dama d'Elx es mostren els colors en que estava pintada.
Fotos: Josep M. Rovira.
 
L'exposició "L'enigma iber. Arqueologia d'una civilització" inaugurada aquest mes de maig en el Museu d'Arqueologia de Barcelona, i visitable fins el gener de 2022, compren, a més d'una escollida mostra de la cultura material d'aquest poble (o pobles), un cicle de conferències. 
Aquesta civilització mediterrània, que es desenvolupà entre els segles VI a l'I aC., malgrat els testimonis que ha deixat de la seva importància, continua essent desconeguda per nosaltres, que no hem pogut traduïr el seu alfabet (si que podem llegir-lo).
Cabrera de Mar conserva vestigis importantíssims del món ibèric: el poblat, les necròpolis, els camps de sitges...com a bloc dedicat a aquesta població, volem esmentar el documental, produït per Josep Maria Rovira (coautor i coordinador de tres llibres dedicats a la seva història) que s'exhibeix en l'exposició, dedicat al ritual de la incineració i enterrament en el món iber. Podeu veure diversos documentals de Rovira en aquest enllaç.
En l'exposició també s'exhibeixen objectes procedents de la necròpolis de Can Rodon de l'Hort (400-200 aC.).


Armes iberes de ferro (espases, llances i punyals). A la dreta la falcata, espasa ibera molt eficaç que els romans van imitar.
 
                              
Orfebreria ibera de plata. És habitual la representació d'un cap de llop en aquestes pateres. Tresor de Tivissa (Tivissa, Tarragona) (s. III aC.).
 
 Àmfora ibera.
 
 Cràters àtics de vernís negre, ceràmica d'importació. El comerç va tenir un paper trascendental en el món iber.

Escultura que representa el tors d'un guerrer iber, amb un cap de llop. L'Alcúdia (València), s. IV aC.
 
Escultura que representa un guerrer a cavall que fereix un enemic. Porcuna (Jaen), s. V aC.

  Cranis enclavats d'Ullastret (Girona), i de Puig Castellar (Barcelona).
 

dimecres, 5 de maig de 2021

Convocatòria del 63 Premi Iluro de monografia històrica, humanitats i ciències socials

 

 
La Fundació Iluro ha convocat la 63a. edició del Premi Iluro, de monografia històrica, humanitats i ciències socials, dotat amb 6.000 € i la publicació de l'obra guanyadora. 
Els treballs que es presentin han de ser originals i inèdits, i no haver estat guardonats amb cap altre certamen. Es poden presentar fins el 15 de setembre de 2021 a la seu de la Fundació Iluro. Es poden consular les bases de la convocatòria a la web premiluro.cat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...