LES MURALLES DE ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 28 d’octubre de 2021

Els senyals de les batalles en el poblat ibèric de Burriac

Imatge: detall de les muralles de Burriac. 
Fotos: Rosa Isabel Gari Lleixa.
 
"Sertori, quan se li afegien de cop tots els que habiten en aquest costat del riu Ebre, tenia un exèrcit nombrós, doncs cada vegada en venien més i es reunien amb ell des de tots els llocs. Però, inquiet per la disciplina i audàcia dels bàrbars, que demanaven a crits atacar els enemics i no podien suportar el retard, intentava tranquil.litzar-los amb paraules." Plutarc Vides parale.les. Sertori. 16, 2-3.
 
 "Va reunir a Osca, ciutat important els més nobles de cada poble, va posar mestres d'ensenyances gregues i romanes, i de fet els va utilitzar com a ostatges, però de paraula els va educar per a fer-los partíceps, quan fossin homes, del govern i el poder. Els pares gaudien enormement en veure els seus fills amb togues orlades de porpra, i en venir a l'escola amb ordre". Plutarc, Sertori. 14, 3-4.
 
Es habitual que llegim en llibres, començant pels de text, una pacífica romanització de la costa mediterrània de la Península Ibèrica, que contrastaria suposadament amb els bel.licosos pobles de la Meseta, o bé els lusitans comandats per Viriat o els indomables càntabres i asturs. No obstant, aquesta idea pot resultar enganyosa.
Comencem per dir que el món antic no es caracteritza precisament pel pacifisme. Conquerir terres, botins, esclaus era una cosa normal i ben considerada, els trofeus eren exhibits amb orgull, i la crueltat amb l'adversari no aixecava, per dir-hi així, massa queixes.
La península va ser escenari de cruents conflictes, i pensar que els ibers de la costa mediterrània no hi van intervenir, no és massa creïble, tenint en compte que tant cartaginesos com romans cercaven aliances, de grat o per la força, amb les tribus iberes: homes, armes, subministraments. Podeu veure una referència en aquesta entrada en bloc.
Enumerem alguns dels conflictes peninsulars dels que en tenim notícia, excloent els que podien tenir lloc entre tribus i poblats: La Segona Guerra Púnica (219-201aC), les guerres lusitanes (155-139 aC.) la revolta contra Cató (197-195 aC.), les guerres Sertorianes (82-72 aC.), la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (49-45 aC.)
Centrant-nos ara en el poblat ibèric de Burriac: hi veiem senyals d'enfrontaments bèl.lics? 
-Les restes de les impressionants muralles conservades (s.III-IV aC.), indiquen de ben segur que no eren ornamentals. 
-A finals del segle III aC., és a dir, durant la II Guerra Púnica, es basteix a la zona del Turó dels Dos Pins una enorme torre defensiva de 60 metres quadrats de base i d'entre 11 i 14 d'alçada, que va exigir un enorme treball en la pedra, però que poc després es enderrocada (pels vencedors?). Podeu llegir-ho en l'entrada que vam dedicar a la conferència de la doctora Dolors Zamora.
-En una conferència que va tenir lloc a Mataró el 2018, l'arqueòleg Dr. Noguera va explicar la presència de material de tipus militar a Burriac, entre el que es compten abundants bales de fona, materials la datació dels quals coincideix amb les anomenades Guerres Sertorianes. Podeu veure el resum de la conferència en aquesta entrada del bloc.
Sertori (122-72 aC.) va ser un notable polític i militar romà que serví a les ordres dels cònsols Màrius i després Cinna, i finalment va emprendre la guerra contra Sul.la a Hispània, gaudint de l'aliança de les tribus iberes; establí el seu centre d'operacions a la zona de la vall de l'Ebre (1). Fou traït i assassinat per alguns dels seus propis col.laboradors (2), i les seves tropes derrotades pels exèrcits de Metel Pius i Pompeu. La Guerra de Sertori (82-72 aC) es va caracteritzar per la virulència dels combats.
-En el darrer quart del segle II aC. hi va haver a la vall de Cabrera un campament o nucli romà estable, el que avui anomanem Ilturo romana.
-El poblat ibèric de Burriac estava abandonat ja durant la segona meitat del segle II. Cap historiador indica que els ibers d'aquesta zona lluitessin a favor de Cèsar o Pompeu -tampoc fora impossible- però si que indica un canvi radical en la societat i en l'economia, desplaçant-se aquesta darrera de la muntanya al pla. No sabem si les èlits si van afegir de bon grau i van obtenir avantatges.
 
(1) És molt coneguda la història de la cèrvola blanca de Sertori, que un caçador li havia regalat, i que el seguia a tot arreu, de manera que molts asseguraven que Sertori gaudia de la protecció de la deessa Diana. (Plutarc: Sertori, 11 i 20).
 
(2) Segon Plutarc, Perpenna i els conspiradors que havien acabat amb la vida de Sertori, no tan sols no van ser recompensats, sino van acabar executats per ordre de Pompeu,o van haver de fugir i acabar de mala manera. Pompeu va també cremar personalment totes les cartes i documents que podien comprometre aliats de Sertori a Roma (Plutarc, Sertori, 27). Un final que recorda aquella frase que s'atribueix a Servili Cepió quan els assassins de Viriat no van rebre la recompensa per la seva traició: "Roma no paga traïdors" (Roma traditoribus non praemiat), potser una manera de tapar la intervenció dels romans en les conspiracions.
 
Imatges: entrada sud del poblat, des dins. Enorme bloc de pedra granítica utilitzat per reforçar les defenses.
 



diumenge, 24 d’octubre de 2021

La capella i el veïnat de Sant Joan de Cabrera de Mar

 
 
Imatge: entrada a la propietat Bartomeu, on va estar ubicada la capella de Sant Joan.

 Fotos: Rosa Isabel Gari Lleixa.

El passat dia 21 va tenir lloc a la biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar, una molt interessant conferència dels arqueòlegs i historiadors Nil Boix i Arnau Lario sobre la capella i el veïnat de Sant Joan d'aquesta població.
Malgrat les moltes publicacions i les hipòtesis sobre les vicisituds i ubicació de la capella, el cert és que la seva localització concreta entre les propietats Bartomeu i Lladó-Modolell continua essent un misteri, un cop desapareguts tota resta material i el record, tot i que encara duu el nom de "Sant Joan" el carrer que hi mena. Avancem que Boix i Lario demostren documentalment que formava part, això si, de la propietat de la família Bartomeu. (1)
Els historiadors no es varen limitar a parlar de la capella; van explicar que al voltant d'aquesta es va formar un nucli de població, possiblement orígen de la parròquia de Cabrera.
Boix i Lario van començar parlant del jaciment romà de Can Modolell, la seva excavació i les seves fases de poblament: fundació, gran remodelació dels segles II-III, abandonament, sepulcres altomedievals, sitges del segle XII. 
Però el més interessant va ser la extensa documentació que els historiadors van aportar, i que refuta diverses hipòtesis anteriors sobre la capella:
1) Si bé, s'ha sostingut en alguna ocasió que la capella estava situada en la veïna propietar Modolell, els documents demostren que des de segles, ha format part de can Bartomeu. Un detallat inventari fet en nom de Guillem Bartomeu el 1498, indica clarament que la capella formava part d'aquesta finca i davant "hi havia un galliner".
2) Al mateix temps es diu que no hi havia cap retaule en la capella, el que contradeix també la hipòtesi que el retaule gòtic de Sant Joan Baptista, atribuït a Bernat Martorell i la seva escola (s. XV), del que hi ha una reproducció a l'església de sant Feliu, no prové de la capella de sant Joan. (2)
3) Això darrer ve reforçat per un documentat encàrrec de la família Fontanals, que contracten expressament a Bernat Martorell un retaule dedicat al Baptista a una de les capelles laterals de Sant Feliu. Sant Feliu tenia tres altars laterals: santa Maria, sant Joan Baptista i sant Miquel.
4) Va exercir la capella de sant Joan les funcions parroquials mentre bastien el sant Feliu gòtic que coneixem? Tradicionalment s'ha aportat com a prova un carreu fixat a l'entrada del jardí de la rectoria amb la (suposada) transcripció de "Parròquia de Sant Johan", però la paraula "parròquia", en realitat una fosca abreviatura, pot ser interpretada, diuen Boix i Larios com a "patró". Cap visita pastoral expliquen, parla d'una "parròquia de sant Joan".
5) Una altra hipòtesi refutada per Boix i Larios és la de que l'advocació a sant Joan Baptista era una manera de cristianitzar el de Mitra -hipòtesi primària basant-se en el solstici d'estiu- ja que no hi ha cap prova d'això, i es improbable que al llarg dels segles es conservés a l'indret la memòria d'un culte tan restringit con el de Mitra.
6) Boix i Larios corregeixen també la data del primer document conservat que ens parla de sant Joan, un document de venda a Guadalt fet pel comte "Ramon Berenguer i la seva muller Guisla" (3) datat el 1023, i demostren que havia de ser uns anys posterior, ja que el comte no es va casar amb Guisla fins el 1027, i va morir el 1036, per la qual cosa el document s'ha de situar entre aquests anys.
Boix i Larios expliquen que un nucli de poblament medieval va néixer al voltant de la capella, per altra banda una zona molt fèrtil i protegida, amb tres masies importants, avui can Bartomeu, can Lladó-Modolell i can Fontanals.
La famíla Bartomeu va arribar a acumular, per matrimoni com era habitual a la Catalunya de l'antic règim, extenses propietats a diversos indrets de Catalunya. El 1622 es va crear el benefici de Sant Joan, que consisitia en unes rendes que percebia el beneficiari, i que establia que a la capella s'havien de celebrar unes misses annuals en memòria dels difunts de la família. El beneficiari disposava d'una cambra pròpia a la masia. No obstant, la devoció familiar va passar del sant a la verge dels Roser. En el segle XVIII es documenta el mal estat de la capella.
Destaquen Boix i Larios el gran paper que va ostentar mossèn Francisco Bartomeu, beneficiari, en el segle XIX, que va reformar i embellir la masia i va acumular-hi i classificar un importantíssim arxiu, provinent no tan sols de Cabrera, sino de les altres propietats de la família. El testament de mossèn Bartomeu va donar lloc a un llarg pleit. Fou també en aquest segle quan l'hereva Bartomeu, al casar-se amb un Carbonell, es perd el llinatge. 
 
(1) Un mapa de l'arquitecte Joan de Cabanyes, publicat a la Geografia General de Catalunya, dirigida per Carreras i Candi,  situa a l'indret les "runes de la capella de san Joan" a finals del segle XIX. 
 
(2)  Sobre el retaule, podeu veure en aquest mateix bloc: La rèplica del retaule gòtic de sant Joan Baptista de Cabrera de Mar.

(3) Vegeu aquest document comentat al bloc In Hibero Flumime: Un document de venda feudal

BIBLIOGRAFIA
 
Diversos autors: La vall de Cabrera de Mar a l'època moderna. Les masies. Patrimoni en 3D. Coordinador i coautor: Josep M. Rovira. Cabrera de Mar, 2021.
 
Diversos autors: Estudis d'història i arqueologia de Cabrera de Mar. Edició a cura de Josep Miquel Modolell. Cabrera de Mar, 2011.

Diversos autors: 30 anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell: del déu Mitra a sant Joan. Edició a cura de Josep M. Modolell i Ros. Cabrera de Mar, 2004.
 
 

 Imatge: inscripció a l'entrada de la masia Bartomeu.

 
Imatge: Carreu a l'entrada del jardí de la rectoria de Cabrera de Mar, amb la inscripció (...) DESANCT JOHAN : 1557.

dimarts, 19 d’octubre de 2021

Conferència d'història local


 

El proper dijous, 21 d'octubre, tindrà lloc una conferència sobre història local de Cabrera de Mar, a la biblioteca Ilturo a les 7 del capvespre. Els conferenciants seran els historiadors i arqueòlegs Nil Boix i Arnau Lario.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...