LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimecres, 22 d’abril de 2020

Una novel.la ambientada a l'antiguitat i a l'actualitat destina els beneficis a la investigació contra el coronavirus


 NOVETAT:


Una novel.la d'Ignasi Jiménez VII IBEROS narra dues històries paral.leles, la una ambientada al món iberoromà i l'altre a l'actualitat; les dues transcorren a Ilturo/Cabrera de Mar.  

TOTS ELS GUANYS DE LA VENDA ANIRÀN DESTINATS AL PROJECTE DEL DOCTORS MITJÀ I CLOTET CONTRA L’EXPANSIÓ DE LA PANDÈMIA DEL CORONAVIRUS

Podeu veure el vídeo de presentació en el següents enllaç:  https://www.youtube-nocookie.com/embed/MOhcfyIsqjk

L'AUTOR:

Ignasi Jiménez, és nascut a Barcelona l’any 1965. És un apassionat de l’escriptura i té força obres inèdites.
Les pressions d’alguns amics i familiars i sobretot l’emergència sanitaria arrel de la pandèmia del coronavirus COVID-19 ha provocat que l’Ignasi fes un pas endavant per col·laborar en la investigació contra l’expansió dels contagis duta a terme pels doctors Bonaventura Clotet i Orial Mitjà, decidint fer pública la seva primera novel·la, VII Íberos, centrada en Cabrera de Mar, el seu lloc de residència, on dos emocionants aventures es creuen amb dos mil anys de diferencia, destinant tots els guanys de la venda del llibre a la investigació (@YoMeCorono).
Ignasi Jiménez és autor d’un bon nombre de novel·les ara mateix esta preparant la trilogia “El Lenguaje Secreto de la Música”, “¿Quién Rezará por mí Cuando Muera?” i “Vida Interior”.

EN AQUEST ENLLAÇ d'Amazon pots comprar en e-book la novel·la “VII Íberos” a Amazon, alhora que col·laboraràs amb el projecte dels Doctors Mitjà i Clotet:

En aquest altre enllaç trobaràs tota la información de l’autor:


SINÒPSI DE “VII ÍBEROS”


En el segle I aC. succeiren diversos fets en un poblat iber de la Laietània central, a Ilturo, tots relacionats amb el suposat poder d'un amulet tallat a sílex que simulava una cabra. El poble iber, no molt diferent del nostre pel que fa a motivacions i a competència, va tenir que sofrir els avatars de la presència o l'absència d'Ahuntar, el nom de la icona. Ibers i romans anhelaven posseir el fetitxe, i aquest era un motiu de discòrdia, de temor i d'odi, però també el causant d'un estrany benestar.
Més de dos mil anys després Mariona, una geòloga i funcionària de la Generalitat de Catalunya, odiada per la seva companya Gemma, en obtenir la plaça sota la sospita d'algun tripijoc, té que desplaçar-se per un simple tràmit a Cabrera de Mar, assentada sobre l'antiga Ilturo. Un avi porta dies i dies cavant en el garatge de casa seva, contra la muntanya de Montcabrer i insisteix que està buscant Ahuntar.
El simple tràmit passa a ser una odissea en aquell poble del Maresme on els seus habitants no fan més que mirar-la amb recel.
Malgrat l'asma i la por a dormir sola en una antiga masia, decideix passar uns dies més en avariar-se la seva moto i en comprovar l'estranya desaparició de nens a Cabrera de Mar, un fet que s'ha repetit al llarg del temps.
Estranys personatges s'entrecreuen en el seus camí i tots convergeixen en la misteriosa epopeia dels set ibers, tots ells relacionats amb la poderosa talla de sílex.
Era el seu últim dia de feina abans d'iniciar les vacances d'estiu. Era el primer dia en que la seva vida va començar a canviar definitivament.

Un carrer de Cabrera de Mar; al fons la muntanya de Burriac.
Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa (2019).


dijous, 9 d’abril de 2020

Llànties sicilianes de l'antiguitat tardana a Iluro

Una de les llànties. Foto: Joan Francesc Clariana
Joan Francesc Clariana Roig és autor d'un article que va presentar a XXXV Sessió d'Estudis Mataronins,i a on analitza la presència de dues llànties -una d'elles sencera- sicilianes de les anomenades "de rosari" per la distribució de les perletes, i que es poden datar entre finals del segle VII i començaments del VIII.
El material d'aquest periode és escàs a Iluro/Alarona. A més de les dues llànties, se n'han trobat fragments d'altres de preocedència nord-africana amb motius cristians, com peixos o el crismó.
Aquestes troballes poden desmostrar que el comerç no s'havia interromput del tot, malgrat les dificultats i canvis socials i econòmica respecte a èpoques anteriors.
Podeu llegir l'article clicant aquí:

Joan Francesc CLARIANA: "Troballa de llànties sicilianes a rosario a la civitas d'Iluro/Alarona". A XXXV Sessió d'Estudis Mataronins (2018). Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró.
 

dijous, 2 d’abril de 2020

Convocatòria del Premi Iluro 2020


La Fundació Iluro de Mataró convoca la 62 edició del premi Iluro de monografia històrica, humanitats i ciències socials, corresponent al present any 2020.
Podeu informar-vos i conèixer les bases del premi en la web de la Fundació Iluro.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...