 |
| Capella i planta de Santa Margarida, per Marià Ribas |
|
Un petit, però valuós temple d'epoca romànica, amb arrels romanes i paleocristianes, existí a Cabrera de Mar fins l'any 1950, en que fou enderrocada pel seu propietari per bastir-hi una moderna construcció.
Com en d'altres ocasions, el treball de Marià Ribas i el seu equip, la seva tasca de documentació i dibuix, ha permès que coneguem ara -en part- la seva història. Aquest temple va estar dedicat primer a sant Cebrià i deprés a santa Margarida.
Malgrat la seva senzillesa arquitectònica, hi destacaven valors inapreciables de la seva antigor. Construïda en un solar que fou habitat en època romana, hi haviem vist interessants vestigis de construccions i hi haviem efectuat diverses troballes de materials i objectes de remarcable importància, pertanyents els més vells a època republicana i que, sense interrupció, lligaven amb d'altres del temps dels primitius cristians. M. Ribas, II Sessió, pàg. 33.
La capella amidava 4 per 7,35 m. i era formada per una sola nau (Ribas, II sessió, pàg. 35). Tenim notícies de l'existència de catorze enterraments, quatre d'ells descoberts en el moment de la seva destrucció. Marià Ribas opinava que el temple era d'origen paleocristià (Járrega i Clariana, XVII sessió, pàg. 203).
R. Jàrrega i J.F. Clariana van dur un a terme un estudi posterior dels materials salvats, incidint en la idea de l'existència d'una vil.la romana prèvia.
Com a trista anècdota, recordem:
En aquest darrer acte de destrucció es recolliren alguns pocs fragments ceràmics, els quals en principi es va dir que anirien a la parròquia de cabrera de Mar, on es volia fer un petit museu. La columna de l'altar i la seva taula han arribat als nostres dies mercès a què En Josep Vinyals i Cortés, nebot del propietari, en els anys setanta les va rescatar de la pila de pedres en què havia quedat convertida l'ermita i les traslladà al pati de la rectoria de Cabrera, on es conserven actualment. Jàrrega i Clariana, XVII sessió, pàg. 203.
Durant els segles XIII i XIV Santa Margarida fou convertit en una casa de deodates, persones que es lliuraven al servei d'un temple o santuari religiós, formant una comunitat i duent una vida senzilla i austera. Segons Carreras Candi (citat per Ribas), el dia 27 de setembre de 1436, un pescador de Sant Genís de Vilassar, anomenat Pere Camps, seguit d'uns companys, enderrocà la porta del temple i s'endugué l'esclau que hi havia per guardar-la, el que fa pensar que ja no hi era la comunitat de deodates (Ribas, II, sessió, pàg. 34).
Durant molt de temps, el 20 de juliol, s'hi celebrava a Santa Margarida un concorregut aplec, que va anar perdent importància, fins que la capella passà a propietat particular.
Es de lamentar que tan importantes vestigios se pierdan al amparo de la carencia de unas leyes que las protejan con eficacia. Es un ejemplo y la lección nos debe enseñar como evitar que el acervo cultural e historico se destruya. Algo que nos pertenece totalmente, pues son bienes que recibimos del pasado y debiéramos conservar para nuestros descendientes, como muestra de una realidad histórica, que contribuye a formar nuestra identidad como pueblo.
Ahora, la capilla de Santa Margarita de Cabrera de Mar, ya no existe. Fontana, 1989 (citat per Járrega i Clariana, pàg. 209).
BIBLIOGRAFIA
Marià RIBAS I BERTRAN, "El temple de Santa Margarida de Cabrera de Mar. Casa de deodates." a II Sessío d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró,1985.
Ramon JÁRREGA I DOMINGUEZ i Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Noves consiederacions sobre els materials arqueològics provinents de la capella de Santa Margarida de Cabrera de Mar". XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2000.
Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Sant Cebrià (o Santa Masrgarida), dins
Catalunya Romànica, volum XX, el Barcelonès, el Baix Lobregat i el Maresme. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992. Pàgs. 450-451.
