LES MURALLES DE ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

divendres, 13 de maig de 2022

Els teixits i els vestits dels ibers


 

Imatges, de dalt a baix: Dama de Baza (s. IV aC.). Dama oferent del Cerro de los Santos (s. III-II aC.). Dama d'Elx (s. V-IV aC.). Museu Arqueòlogic Nacional (Madrid). Fotos: Rosa Isabel Garí Lleixa.
 
Comencem aquí una petita sèrie d'entrades dedicades als teixits i la vestimenta a l'antiguitat, i començarem els ibers, una cultura avançada i original, que va desenvolupar-se a l'est de la Península entre els segles VI-I aC.
Els ibers continuen essent un enigma per nosaltres, ni tan sols podem traduïr la seva escriptura,  el que coneixem és gràcies a l'arqueologia i les fonts clàssiques, els escrits d'autors grecs i llatins.
Són aquets clàssics els que ens donen notícia de la bona qualitat dels teixits d'Hispània. L'historiador grec Polibi (n. 120/118 aC.), en la seva descripció de la batalla de Cannes, ens diu que els mercenaris ibers d'Annibal duien unes fines capes de lli ribertejades de vermell (1). El geògraf grec Estrabó (64/63 aC-19/24 dC), en parla de la "bellesa insuperable" de les llanes de Turdetània (actual Andalusia), especialment les de color negre (2). Plini el Vell (23-79 dC.) escriu sobre diversos colors de velló, entre ells els rogenc de la Bètica i altra cop el negre d'Hispània, com el millor (3). El mateix Plini ens descriu el lli fi i blaquíssim de la Hispània Citerior (4). Pel que toca a l'espart, parla de la zona de Carthago Nova i explica el cultiu i preparació d'aquesta planta, destinada a diversos usos: cistelleria, sabates... (5). Evidentment, aquests teixits no estaven destinats únicament a vestir.
El poc que sabem del vestit iber, ho devem a l'escultura, en pedra o metall, o la ceràmica pintada. L'escultura representa generalment guerrers o figures femenines ben conegudes per nosaltres, com les dames d'Elx o de Baza, d'interpretació encara dubtosa, i que pertanyien als estrats superiors del món iber.
Els vestits, tan el masculí com el femení, consistia en túniques de lli o de llana, cenyides amb un cinturó, llargues per les dones, curtes pels guerrers, decorades amb bandes tenyides llises o escacades (com les de la Dama de Baza), blaves o vermelles, o també serrells. Completava la vestimenta un mantell damunt les espatlles aferrat amb una fíbula, un vel per les dones i un calçat aparentment de cuiro o espart. La roba era majoritàriament de confecció domèstica, i s'han exhumat pesos de teler en els jaciments ibèrics.
Criden especialment l'atenció els complicats tocats femenins: mitres còniques (com la de la Dama d'Elx), peinetes, diademes, rodets i les ostentoses, abundants i grans joies, suposadament d'or, plata i bronze: arracades, collarets, braçalets, anells, que estarien reservades a les èlits. Els guerrers són a voltes representats amb torques (collars rígids de metall). Sens dubte, les mines d'Ibèria, proporcionarien metall: or, plata, coure i estany, abundants en aquell moment. Alguns autors veuen en la peineta i el vell ibèrics, l'origen de la peineta i la mantellina (6), i fins i tot en els rodets, el del pentinat tradicional valencià. Personalment, ens sembla unes hipòtesis arriscades .

(1) Polibi, Històries, III, 114
(2) Estrabó Geografia, III, 6.
(3) Plini el Vell, Història natural, VIII, 73, 191.
(4) Plini el Vell, Història natural, XIX, 2,9,10.
(5) Plini el Vell, Història natural, XIX, 7, 26-27; 8, 28-30.
(6) Ana Velasco: Historia de la moda en España. De la mantilla al bikini, pàg. 31.
 
BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA
 
Ana VELASCO MOLPECERES, Historia de la moda en España. De la mantilla al bikini. Los Libros de la Catarata, Madrid, 2021.
Enriqueta ALBIZUA HUARTE, "El traje en España. Un rápido recorrido por su historia", dins James LEVER Breve historia del traje y de la moda. Cátedra, Madrid, 2012. 
 
 
Vas dels guerrers del Tossal de Llíria (s. III-II aC.). Procedència de la imatge: Museu de Prehistòria de València. Els guerrers sembla portin un calçat de mitja canya.
 
 

Pes de teler iber de plom amb una inscripció, procedent de Can Moodolell (Cabrera de Mar). Dibuix de Robert Lleonart.

dissabte, 7 de maig de 2022

Marques de terrissaire en la TS Itàlica de la plaça de l'ajuntament







Imatges: fragments de TS Itàlica amb marques de terrissaire, procedents de la plaça de l'ajuntament de Mataró. Fotos: Joan Francesc Clariana Roig. 
De dalt a baix: AVILI MANI; L·IEG/IDIVS; AVIBI/FICVL;(...)/EX/NN; (...)ERENNI.
 
Una de les actuacions del "Programa de Recuperació de Jaciments Arqueològics del Pla de Solidaritat amb l'Atur", l'any 1984, va tenir lloc a la plaça de l'ajuntament de Mataró, un ampli espai en el que es va poder constatar la seqüència cronològica de la Iluro romana, des del segle I Ac. fins a l'antiguitat tardana.
Joan Francesc Clariana és autor d'un article dedicat a la terra sigil.lata exhumada en el transcurs d'aquelles excavacions, especialment en l'anomenat "sector 5, que corresponía a un conjunt d'abocadors de diferents èpoques, situats en l'exterior immediat de la ciutat romana, pròxim a la porta d'accés des de la via Augusta ("Marcas de alfarero...", pàg. 285). En la resta de sectors, només s'han documentat dues marques de sigil·lata itàlica.
Descriu l'autor com la meitat nord del sector estava ocupat per un abocador de l'època d'August i Tiberi, amb gran quantitat de fragments d'àmfora, materials de construcció, ceràmica comuna, de parets fines itàlica, lucernae, restes de fauna i sigillata itàlica, amb les marques de tarrissaire que Clariana ha presentat en l'article esmentat ("Marcas de alfarero...", pàg. 285).
Crida l'atenció la quantitat i varietat de les marques estudiades, la major part ben documentades ("Marcas de alfarero...", pàg. 286). Ha elaborat un catàleg exhaustiu d'aquests fragments. Conclou que les troballes són fonamentals per entendre les relacions comercials existentens en aquell moment, que pensa fou l'època de major esplendor econòmic d'Iluro. Estaven en aquell moment actives tres domus pertanyents a les èlits, dues d'elles en el traçat del documanus màxim: les conegudes com "dels Dofins" i la de "Can Cruzate", una tercera al carrer de la Palma ("Marcas de alfarero...", pàg. 291).
Explica Clariana que l'exportació de vins laietans va significar la prosperitat econòmica de la ciutat, i un reflex en serien els abocadors. Com a contrapartida a l'exportació de vins, hi hauria un fluix d'exportacions, de la que els materials comentats en serien una bona mostra ("Marcas de alfarero..." pàgs. 291-292).

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç
 
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marcas de alfarero en Terra Sigillata itálica procedentes de la excavación de la plaça de l'Ajuntament (Mataró). Actas del V Congreso Internacional de la SECAH. Alcalá de Henares, 2019.
 
 

dimarts, 26 d’abril de 2022

Presentació del llibre "Cabrera de Mar desapareguda"



Fotos: Rosa Isabel Garí.

Imatges: Dos moments de l'inici de la conferència, de dalt a baix: els autors del libre, d'esquerra a dreta: David Farell i Albert Ventura. L'alcalde de Cabrera, Jordi Mir, elogia el treball realitzat.
 
El passat dia 22 d'abril, va tenir lloc a l'envelat dels jardins de Cal Conde de Cabrera de Mar, l'acte de presentació del llibre: Cabrera de Mar desapareguda, dins la meritòria col.lecció Catalunya Desapareguda, que edita Edafos.
Són autors dels llibre: Albert Ventura i Vinyals i David Farell i Garrigós, amb pròleg de Josep Pons i Vinyals. (1), i ha comptat amb la col.laboració de la Fundació Burriac i l'ajuntament de Cabrera. Les fotos aplegades han estat aportades generosament per diverses persones.
El públic va omplir el recinte, i mostrà gran interès en l'exposició, en la qual els dos autors van explicar, amb imatges, el passat de Cabrera des de finals del segle XIX, tot allò que havia estat viu i present en un moment i que ja no es repetirà: edificis, persones, activitats de tot tipus, destacant la importància de l'agricultura i la pagesia en la vida econòmica del poble, en la que la indústria també ha desenvolupat un paper,  però també Cabrera com ha lloc tradicional d'estiueig i de notables edificacions, sense faltar, és clar, l'arqueologia, la història i els monuments -algun d'ells molt lamentablement desaparegut (2)-, el més conegut, castell de Burriac.
Farell i Ventura van acabar el seu llarg i interessantíssim parlament amb una nostàlgica comparació entre la Cabrera d'abans, de predomini rural i l'elegant poble actual.

(1) Josep Pons i Vinyals és la memòria viva de Cabrera, amb els seus records, la música i la seva presència en diversos medis de comunicació.
(2) Entre aquests, un edifici romànic de gran valor, la capella de santa Margarida, i la fàbrica Ordeig, enderrocada el 1986.
 

Imatges, de dalt a baix: Albert Ventura en un moment de la conferència, comentant una foto de l'homenatge a la vellesa en un moment dels anys 60. David Farell, en un moment de la conferència, mostra una foto de la capella de santa Margarida. Pastor de cabres i el seu ramat. I·lustrativa comparació entre un racó de Cabrera abans i avui. Al final de la conferència, el públic comenta animadament el que ha escoltat.






dimecres, 13 d’abril de 2022

Presentació d'una web dedicada a l'artista mataroní Josep Maria Rovira-Brull

 
Imatges, de dalt a baix: La pell de brau III. 1986. Mixt, oli sobre tela. 114 x 162. Claustre de Sant Cugat del Vallès. 1948. Oli sobre tela,  92 x 73,5. Ambdues obres de Josep Maria Rovira-Brull.

 
Presentació de la web www.rovirabrull.cat dedicada a l'artista mataroní Josep Maria Rovira-Brull, que posarà a l'abast de tothom interessat en el coneixement del seu art.
 
Dia i hora: 21 d'abril a les 19 hores.
Lloc: Biblioteca Antoni Comas (carrer Enric Prat de la Riba, 110, Mataró).
Assistiran: Xesco Gomar (regidor de cultura), Àlex Valls (dissenyador gràfic i dissenyafdor de la web) i Josep Maria Rovira Juan (continguts i disseny de la web).
 
Rovira-Brull, pertany a la segona avantguarda artística i, va conrear diferents estils, tècniques i gèneres, ja de ben petit, amb 14 anys va realitzar un conjunt d’acadèmies amb la tècnica de pintura a l’oli, aquarel·la i llapis, amb gèneres com les natures mortes, les obres ‘El “bodegó” de la Tupina’ i ‘Peres i pomes. La nota’ ambdues de 1940 o el paisatge ‘El moll de Barcelona’ (1944) o el retrat a llapis de la seva mare, totes aquestes obres primerenques, tenen un llenguatge plenament clàssic. Podem considerar ‘El claustre de Sant Cugat’ obra de 1948, d’estil impressionista, més tard a la dècada dels cinquantes, l’abstracció i l’informalisme pren força amb quadres com ‘L’home modulat’, obra abstracte de 1965 i, els setantes i vuitantes pintarà amb un estil neosimbolista amb obres generalment realitzades amb témpera com ‘El vaixell dels miriàpods’ o ‘Circumstància ibèrica I i II’, ambdues de 1977, la producció d’obra neosimbolista és quantiosa i, aquest fet ha motivat que se’l definís sovint com a pintor neosoimbolista, cal destacar que a partir de finals dels setantes realitza un conjunt de collages i obres amb tècniques mixtes de temàtica variada, ‘El guaita de Sant Pere de Roda’ de 1983 i el ‘Brau ibèric’ de 1989, en són exemples.

Si bé hi ha una evolució cronològica d’estils classificables per dècades ja que hi predomina un determinat estil, també és cert que Rovira-Brull no va deixar mai cap estil i temàtica, en qualsevol moment des dels cinquantes fins als norantes.


Imatge: Vat 69. Témpera sobre paper, 50 x 65, obra de Josep Maria Rovira-Brull.

Imatges cedides per Josep Maria Rovira Juan.


dimarts, 12 d’abril de 2022

Un llibre de Jaume Vellvehí sobre la cultura del catalanisme al Maresme i altres novetats


 El proper dia 22 d'abril tindrà lloc la presentació del llibre En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme. Els jocs florals de 1904 i el certamen literari de la Nueva constancia de 1905, de l'historiador Jaume Vellvehí, amb pròleg de Narcís Figueras.

Dia i hora: divendres, 22 d'abril, a les 18 hores.
Lloc: Sala d'Actes de l'Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet). Carrer d'en Palau, 32 (Mataró).
Intervendran: Jaume Vellvehí i Narcís Figueras.

A més d'aquest llibre, Sant Jordi s'ens presenta a Mataró a més novetats editorials sobre aquesta població i la seva comarca: La ràdio a Mataró. 1922-1978, de Santi Carreras i Surís i El Maresme ye-ye. La postal turística 1960's - 1980's de Xavier Nubiola i Alexis Serrano.
 
Podeu veure més informació a la web de l'Arxiu Comarcal del Maresme.
 

dilluns, 4 d’abril de 2022

Presentació del llibre: "Cabrera de Mar desapareguda"

 El proper dia 22 d'abril tindrà lloc la presentació del llibre Cabrera de Mar desapareguda, dins la sèrie Catalunya desapareguda que edita i publica editorial Efadós, en el cas de Cabrera també l'ajuntament; en són autors David Farell i Albert Ventura, i ha estat possible gràcies a l'aportació desinteresada de vàries persones. Segur que despertarà els records de molts cabrerencs!
El llibre està ja a la venda a la llibreria Maria Dolors de Cabrera,  a partir del 10 d'abril es pot comprar per Amazón i també se'n vendran exemplars el dia de la presentació.

Dia i hora de la presentació: 22 d'abril, a les 18 hores.
Lloc: envelat municipal, en el jardins de Cal Conde.
 
 



 

divendres, 18 de febrer de 2022

Presentació d'una biografia de Paco Martínez Soria


 El dijous dia 3 de març, està previst tingui lloc a la Sala Nova (plaça de l'ajuntament) de Cabrera de Mar, i a Càrrec de la Fundació Burriac, la presentació del llibre biogràfic sobre l'actor Paco Martínez Soria (1934-1981), titolat Don Paco Martínez Soria. Aplausos y mutis, escrit per Óscar Abad, i pròleg del fill de l'actor, pare Francesc Martínez-Soria. Un actor emblemàtic del cinema i del teatre espanyol durant dècades, nascut a Tarazona (Saragossa) i que va habitar a Cabrera de Mar, on està enterrat per voluntat pròpia.
 
Informació i venda del llibre a: www.aplausosymutispacomartinezsoria.com.

Lloc de la presentació: Sala Nova de l'ajuntament de Cabrera de Mar.
Dia i hora: 3 de març a les 19,30 hores.

divendres, 28 de gener de 2022

Visita guiada al món iber

Ritual de la  mort i incineració d'un guerrer a la vall de Cabrera de Mar (segles IV-III aC). Imatge procedent del vídeodel mateix nom de Josep M. Rovira.

L'exposició L'enigme iber, que ha tingut lloc al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, ha estat ja clausurada, però podeu recórrer aquest món enigmàtic i fascinant, amb el vídeo de la visita guiada a la mostra, on podeu aprendre coses molt interessants sobre la societat, els poblats, la producció ceràmica, l'alfabet iber, els rituals funeraris, el paper dels ibers en la II Guerra Púnica o l'armament dels diversos exèrcits que hi varen combatre. Poder veure també algunes imatges en 3D creades per l'historiador cabrerenc Josep M. Rovira.
 
Enllaç:
 
 
 
Altres enllaços:
 
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...