LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 21 de setembre del 2014

El Masnou, terra de mar


El proper dissabte dia 26 de setembre, a les set del capvespre, tindrà lloc a la sala Comelles de l'edifici Centre del Masnou, la presentació del projecte "El Masnou, terra de mar, recuperació del patrimoni local".
En Aquest acte, emmarcat dins les Jornades Europees del Patrimoni 2014, es mostrarà la pàgina web de l'itinerari i reconstrucció històrica en 3D del Masnou de mitjan del segle XIX. L’acte clourà amb una interpretació de l’Oda el Masnou de Josep Pujadas Truch i música de Manel Peret, a càrrec de la soprano Mar Carrero i el pianista Manel Peret.
Podeu veure informació sobre aquest esdeveniment clicant en aquesta pàgina de l'Ajuntament del Masnou.

dilluns, 15 de setembre del 2014

Memòria de la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins (Cabrera de Mar)


Imatge: Portada del llibre de Joaquim Garcia Rosselló sobre la necròpoli del Turó dels Dos Pins, a Cabrera de Mar.

La necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins (Cabrera de Mar, Barcelona), és un conjunt de 94 tombes ibèriques d'incineració.  Descoberta a  partir d'unes excavacions furtives que afectaren 9 tombes, va ser objecte de dues campanyes d'urgència, a càrrec d'un equip de la Secció Arqueològica de Mataró, dirigit  per Joaquim Garcia, Joaquim Arxé, Montserrat Caballero, Isabel Carpio Pérez i Santiago Pérez Tort. Diversos membres de la mateixa Secció arqueològica, i altres especialistes (consten els noms en les memòries) varen encarregar-se dels estudis.
La necròpolis es troba en un indret de forta presència ibèrica, destacant el poblat ibèric de Burriac (Ilturo) i el conjunt de la necròpolis de Can Rodon, de tipologia similar a la del Turó. (vegeu pàgs. 7 i 8 de la memòria de 1987).
La primera campanya d'excavacions va tenir lloc entre octubre i novembre de 1986; la segona fou entre gener i març de 1987.
A més de les tombes, les campanyes posaren al descobert un petit assentament rural ibèric, fins llavors desconegut, si bé Robert Lleonart,  en una petita nota de l'any 1979, feia esment d'unes restes, així mateix descobertes després d'una acció furtiva  (Robert LLEONART, "Nota sobre una excavació furtiva a Cabrera de Mar", a Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, 1979, pàgs. 177 a 180)
El Turó dels Dos Pins, de 250 m. d'alçada, està situat a la vessant sud de la muntanyade Burriac. La base d'aquesta muntanya, com la de tota la zona, és granítica.
La situació de la necròpolis, en zona de torrents, molt conreada al llarg del temps, i que pateix l'erosió pròpia del granit, les espoliacions...fan que gairebé totes les tombes estiguin escapçades o alterades. Només se n'ha trobat una d'intacta, la 51.
Els sepulcres estan cavats en la roca; en ells s'hi col.locaven les restes òssies del difunt, que no s'havien convertit en cendres i l'anomenat "aixovar funerari", compost de peces ceràmiques, armes, metalls i diversos objectes d'ús personal: fíbules, penjolls, anells, aplics, objectes que podrien indicar que s'incinerava vestit al difunt, potser "amb la seva millor roba". Pel que fa a les armes, s'han identificat escuts, llances, espases...en la tomba 51 es localitzaren 2 caps atribuïts la deesa Demèter. S'han exhumat també restes d'ossos animals.
Les restes d'ossos cremats no es troben mesclats amb cendres, i normalment es col.loquen dins àmfores ibèriques. Els sepulcres són individuals, tret d'alguns casos en que s'han trobat indicis de restes de dos cossos (en un, un infant), el segon en vasos de forma globular.
El ritual funerari s'aplicaba indistintament a homes i dones. S'incinerava el cos a prop del sepulcre. Per poder reduïr-los a cendres, s'havia d'utilitzar molta fusta i a altes temperatures, que podien arribar a 600 o 650 graus de temperatura. Com ja hem dit, els ossos no cremats es col.locaven en urnes (àmfores o vasos globulars), amb tot el seu aixovar. El significat d'aquest ritual no és ben conegut. Tal vegada els vasos contenien la part del banquet funerari destinat al mort. La incineració impedeix que es pugui fer un estudi dels individus, tret d'alguna poca resta conservada, per altra banda, poc significativa. (vegeu l'estudi fet per Domènec CAMPILLO VALERO a la memòria corresponent a 1987, Annex II).
Pel que fa a les restes animals s'han identificat: ovelles, cabres i aus.
Els autors han agrupat les tombes en el tipus següents: (vegeu pàgs. 26 i 27 de la memòria de les excavacions de 1987).
Tombes A-1, fons pla amb 2 forats per col.locar-hi àmfores.
Tombes A-2, fons pla, sense forats per colocar-hi àmfores.
Tombes B-1, en forma de ronyó (n'hi ha dues), forma fins ara desconeguda a les necròpolis catalanes.
Pel que fa a la cronologia, i en base a la ceràmica exhumada, els autors han datat els sepulcres entre el 250 aC. i el 180 aC. La primera data ve donada per la presència de fragments de ceràmica àtica de vernís negre i l'absència de fragments del taller de les Petites Estampilles (datables en la primera meitat del segle III aC.), i la segona per la presència de produccions antigues de campaniana A, tals com formes Lamb 23/Morel 1121 i Lamb 45/Morel 8151, com a formes més modernes exhumades, amb absència de Campaniana B. (vegeu pags. 113 a 119 de la memòria de les excavacions de1987)

Bibliografia:
Joaquim ARXÉ, Montserrat CABALLERO i Joaquin GARCIA, La necròpolis ibèrica del Turó dels Tres (sic) Pins (Cabrera de Mar, el Maresme). Podeu trobar-la a la web del departament de Cultura de la Generalitat clicant aquí
Joaquim GARCIA ROSSELLÓ, Memòria de les excavacions d'urgència efectuades a a necròpoli laietana del Turó dels Tres (sic) Pins (Cabrera de Mar. El Maresme). Campanya de febrer a març de 1987, podeu trobar-la a la web del departament de Cultura de la Generalitat clicant aquí.
Joaquim GARCIA ROSSELLÓ, Turó dels Dos Pins. Necròpolis ibèrica. Editorial Ausa, Sabadell, 1995.

Imatge: cap de Demèter. Foto pertanyent a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.


Imatge: Reconstrucció de la tomba 51 amb el seu aixovar, efectuada per Josep M. Rovira. Podeu veure-la en aquest documental, la tomba 51.


dimecres, 10 de setembre del 2014

VII Festa de la Cadira del Bisbe a Premià de Dalt


El proper diumenge 28 de setembre tindrà lloc a Premià de Dalt la VII Festa de la Cadira del Bisbe, amb un programa d'activitats que permetran a grans i petits apropar-se a la vida dels antics pobladors ibers del Maresme: visites guiades teatralitzades, tallers experimentals, xerrades. Activitats i servei de transport gratuïts; totes les actvitats tindran lloc al poblat i  hi haurà un autobús, que sortirà de la plaça de la Vila, cada deu minuts, tot el matí.
Podeu trobar més informació a La Clau Digital.

dimecres, 3 de setembre del 2014

Memòria de l'excavació de la porta meridional de Burriac, l'any 1991

Imatge: porta meridional del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, Barcelona). Foto: Joan Banús Tort.

Està disponible en la base de dades de la Generalitat la memòria sobre l'excavació de la porta meridional del poblat ibèric de Burriac (Ilturo) a Cabrera de Mar (Barcelona) efectuada l'any 1991. En realitat, una de les dues portes. La memòria ha estat redactada pel director de l'excavació, Joan Banus i Tort.
Burriac és un assentament ibèric, situat en una muntanya de base granítica, i que presenta restes d'hàbitat del del segle VI aC. fins a l'I aC.
La història d'aquesta excavació comença l'any 1984, en el qual, i durant els treballs arqueològics del Pla de lluita contra l'Atur, es posaren al descobert les restes aquesta porta, ubicada en una zona de torrents.
Degut al perill de deteriorament, l'any 1991 es van portar a terme tasques de neteja, excavació i consolidació, tasques que va dur a terme un equip de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, Museu que va aportar tot el necessari per l'excavació i l'estudi.
La neteja de l'indret, cobert d'abundosa vegetació, va evidenciar que, des de l'any 1984, s'havia mnalmès part del paviment, i la resta presentava símptomes de deteriorament, a causa d'una acció directa a la seva fonamentació.
A més del paviment, es conserven les restes de les pollegueres, el llindar i  els panys de la porta i bases de la muralla.
Es va procedir a desmontar el paviment, per a la seva posterior reconstrucció i es van excavar els nivells situats al dessota.
L'estrat sota el paviment, compost per argiles i pedres, presentava materials propis del segle II aC., tals com Campaniana A i fragments d'àmfora, entre ells Dressel 1-A. (Pag. 4).
La muralla estava feta de pedres granítiques de grans mides, i pedres més petites entra elles. (Pàg. 5).
Un cop acabada l'excavació, es va procedir a reconstruïr el paviment, i a consolidar les estructures.
L'estudi dels materials del primer estrat sota el paviment, indica que aquest podria datar-se vers el 150-135 aC. (Pag. 5)
Participaren en les tasques de neteja i consolidació de forma desinteressada  i sota la direcció de l'arqueòleg Joan Banús i Tort: Miquel Cardalda i Fernándes, Joan Francesc Clariana i Roig, Rafael Esteban i Salvador, Carme Fàbregas i Gudayol, Josep Garrido i Salazar, Esther Gurri i Costa, Enric Juhé i Corbalán, Carles Martí i Garcia, Cristina Martí, Montserrat Ruiz i Poza, Pedro Salazar i Ortega, Jaume Turà i Dalmau i Joan Turà i Dalmau.
Podeu llegir la memòria clicant al calaix de memòries de la Generalitat.

Imatge: excavació de la porta meridional de Burriac, l'any 1991. Foto: Rosa Isabel Garí.



dimarts, 2 de setembre del 2014

"Prehistòria i món antic", xerrada a Vilassar de Dalt


El dijous dia 4 de setembre, a les vuit del capvespre, tindrà lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt una xerrada a càrrec de Ramon Coll i Marc Pons sobre el tema "Prehistòria i Món Antic", dins els cicle dedicat a la història d'aquesta població del Maresme.

Procedència de la imatge: web de l'ajuntament de Vilassar de Dalt.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...