LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimarts, 10 de desembre de 2019

Presentació de llibre:"La vall de Cabrera a l'època medieval. El castell de Burriac" a Vilassar de Mar

Un moment de la presentació del llibre. Foto: M. Teresa Diví.

El passat dia 4 de desembre, va tenir lloc a la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, la presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D, obra de diversos autors, coordinats per Josep M. Rovira, historiador, arqueòleg i especialista en dibuix infogràfic 3D.
La presentació va estar a càrrec de na Esther López i Martí, regidora de cultura de l'ajuntament de Vilassar de Mar. Van prendre la paraula el mateix Josep M. Rovira, Jaume Vellvehí, president del Grup d'Història del Casal de Mataró, Joan Francesc Clariana, arqueòleg i Enric Subiñà, historiador.
El public es mostrà interessat, i diverses persones van plantejar interessants preguntes al final de l'acte.
El llibre compta amb 7 capítols escrits per especialistes en la matèria, a més del coordinador: Joan Carles Alay Rodríguez, Joan Francesc Clariana Roig, Rosa Isabel Garí Lleixa, Antoni Llamas Mantero, Enric Subiñà Coll, Jaume Vellvehí Altimira, llicenciats o doctors en història i arqueologia i algun màster en didàctica de les ciències socials. El pròleg corre a càrrec de Nicolau Guanyabens Calvet, director del Museu Arxiu de Santa Maria-Centre d'Estudis Locals de Mataró:

(...) compendi del saber sobre l'evolució dels 2000 anys de vida del castell. Compendi també d'infografies lluïdes. Les il.lustracions que posen de costat les estructures actuals amb les recompostes i projectades són excepcionals. Les preses aèries, les simulacions, les superposicions, els croquis, els mapes i els dibuixos del paisatge fan entrar el lector en els matisos, els detalls, el context, les tècniques de defensa i quotidianitat medievals. (Fragment del pròleg de Nicolau Guanyabens Calvet).

Es tracta d'un treball de divulgació, didàctic i pedagògic sobre el castell de Burriac, amb nombroses il.lustracions en 3D, restitucions virtuals, simulacions o  recreacions infogràfiques i fotografies (algunes inèdites), per explicar la seva arqueologia, la seva arquitectura i la seva història.
El llibre és el segon de la col.lecció "La vall de Cabrera de Mar. Patrimoni en 3D.", el primer, ja editat, té per títol: La vall de Cabrera de Mar a l'antiguitat. Ibers i romans. Patrimoni en 3D, i actualment s'està treballant en un tercer i quart. El primer volum, i el segon, motiu de la presentació, el podeu trobar en diverses llibreries de Mataró, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar, i també on-line a Buc de LLibres (ambdós volums) i Pórtico Librerías (el primer).
Com hem informat en anteriors entrades, el llibre es va presentar el passat mes de setembre a Mataró, a l'octubre a Argentona, i el proper dia 14 està prevista la presnetació a Cabrils.
Enllaços:
Buc de Llibres
Pórtico Librerías



dilluns, 2 de desembre de 2019

Presentació a Cabrils del llibre dedicat al castell de Burriac


El proper dissabte, 14 de desembre, tindrà lloc a Cabrils la presentació de llibre "La vall de Cabrera de Mar. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D".

Dia: dissabte, 14 de desembre.
Hora: 19 hores (7 de la tarda).
Lloc: Museu-Arxiu de Cabrils (Can Ventura del Vi. Carrer Santa Creu, 5).
Presenten:
Laura Bosch (historiadora).
Josep Maria Rovira (coordinador).
Jaume Vellvehí (President del Grup d'Història de Casal de Mataró).
Joan Francesc Clariana (arqueòleg).

divendres, 29 de novembre de 2019

Presentació a Vilassar de Mar del llibre sobre el castell de Burriac


El proper dia 4 de desembre tindrà lloc a Vilassar de Mar la presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D, el segon dedicat a la història d'aquesta població.

Dia: Dijous, 4 de desembre.
Hora: 19 hores (7 de la tarda)
Lloc: Biblioteca Ernest Lluch (carrer Santa Eulàlia, 66-80)
Presenten:
Esther López i Martí, regidora de Cultura i Festes Populars.
Josep Maria Rovira, coordinador del llibre.
Jaume Vellvehí, president del Grup d'Història de Casal de Mataró.
Joan Francesc Clariana, arqueòleg.
Enric Subiñà, historiador.

dijous, 21 de novembre de 2019

Barcino-Tarraco-Roma: poder i prestigi en marbre

Procedència de la imatge: web de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

Els propers dies 22 i 23 de novembre, tindrà lloc al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, (MUHBA), una reunió internacional que, amb el títol de "Barcino-Tarraco-Roma. Poder i prestigi en marbre", serà també un acte d'homenatge a la Dra. en arqueologia Isabel Rodà de Llanza (1), i que està organitzada per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la col.laboració del MUHBA.
La reunió aplegarà gran nombre d'especialistes, que reflexionaran sobre el poder de Roma expressat en l'omnipresència de marbres i altres pedres ornamentals al llarg de tot l'antic imperi: arquitectura, escultura, epigrafia, etc, així com sobre l'explotació de pedres i les vies de comunicació que en permetien el trasllat.
La Dra. Rodà, catedràtica emèrita d'arqueologia de la UAB, i exdirectora de l'ICAC, donarà una lliçó magistral abans de la cloenda de la reunió, el dissabte 23, a les 12,30.
Podeo trobar informació i programa en la web de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, clicant aquí.

(1) Entre la seva vasta obra, està també la que ha dedicat als marbres i inscripcions d'Iluro i la seva àrea.

dimecres, 20 de novembre de 2019

Presentació de "Les ànimes del temps", de Jaume Borràs


La novel.la de Jaume Borràs Les ànimes del temps, ambientada en el món ibèric de la II Guerra Púnica (218-201 aC), es presentarà a Cabrera de Mar:

Dia: dijous, 28 de novembre.
hora: 19,30.
Lloc: Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar (carrer Sant Joan,8).
Presentació a càrrec de: David Farell (Fundació Burriac), Jaume Borràs (autor), Albert Calls (Quòrum llibres).

En un moment de canvis dramàtics, uns personatges (Turino, Leo, Nisile, Laisbe...), pateixen i lluiten per sobreviure a la guerra i a l'esclavatge i salvar els seus; s'enamoren i somien en passar la vida al costat d'aquells que estimen. Ens impressionarà la descripció de les mines de galena de Qart Hadasht i de les miserables vides dels esclaus que hi treballaven; ens interessarà la descripció d'Ilturo; la fuga de Turino i Balagui de les mines i el seu viatge per territori hostil; les descripcions de malalties, lesions i tractaments mèdics de l'època que ens fa l'autor, llicenciat en medicina; la presa d'Arse (Sagunt) pels romans, i altres fets.
Es la segona novel.la de l'autor.

dijous, 7 de novembre de 2019

Presentació a Argentona del llibre "La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval.El castell de Burriac"


El proper dijous 14 de novembre i a les 19 hores, tindrà lloc a la biblioteca Joan Fontcuberta i Gel d'Argentona, la presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D. obra de diversos autors, coordinats per Josep M. Rovira.
La presentació anirà a càrrec d'Angel Puig, regidor de Patrimoni, i els historiadors Josep M. Rovira, Enric Subiñà i Joan Francesc Clariana.

divendres, 1 de novembre de 2019

Article de Marta Prevosti sobre els canvis de poblament de la protohistòria a l'antiguitat tardana

Muralla d'Ullastret. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.
Marta PREVOSTI, "Els grans canvis de poblament a Catalunya. De la prehistòria a l'antiguitat". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Núm XXI, 2010. Pàgs. 45-76.

La doctora Marta Prevosti Monclús és autora d'un molt interessant article en el que analitza els canvis succeïts en el territori de l'actual Catalunya durant el periode que va de la protohistòria a l'antiguitat tardana. Una tasca complexa, com reconeix Prevosti, per la manca de dades concretes, i a la que només s'hi pot apropar per deduccions, sigui de l'arqueologia o de les fonts clàssiques, especialment romanes. 
Dos són els aspectes que Prevosti té especialment en compte: 1) el número d'individus, l'augment o disminució de la població i 2) la distribució en l'espai d'aquest poblament.
Per l'estudi d'aquests aspecte, cita l'autora les teories evolucionistes d' A. Johnson i T. Earle, que posen l'èmfasi en el creixement demogràfic com a factor del desenvolupament econòmic i tecnològic (Prevosti, pàg. 47). Per a la distribució del territori, el Dr. Joan Sanmartí ha aplicat els anomenats polígons de Thiessen, que li han permès establir quatre categories de nuclis d poblament ibers (Prevosti, pàgs. 50-51).
Prevosti ha estudiat els següents periodes:
-Època preibèrica (1.100-550 aC.).
-Època ibèrica antiga (550-400 aC.).
-Època ibèrica plena (400-200 aC.).
-Romanització en l'època republicana (218-27 aC.).
-Alt Imperi (27 aC.-284 dC.)
-Tardoantiguitat (284-714).
 És evident -el fet ja és conegut de fa temps- que les colonitzacions fenícia i grega van tenir una importància trascendental en el desenvolupament de la cultura ibera de la península. Significaren l'increment del comerç, innovacions en l'agricultura i la tecnologia: encunyació de monedes, increment dels tallers de metal.úrgia i ceràmica, diversificació de l'utillatge agrari de ferro, proliferació dels establiments rurals dispersos, abundància de sitges (Prevosti, pàgs. 51.52)
En l'època ibèrica antiga, ja s'observen els primers canvis, dels quals el detonant seria un increment de la població, una competència pels recursos i una millora tecnològica (Prevosti, pàg. 49); es documenten evidències d'una estratificació social, l'existència d'una èlit de guerrers, que monopolitzen el comerç mediterrani (Prevosti, pàg. 49). Les primeres incripcions iberes daten del segle V aC. (Prevosti pàg. 50).
Els canvis demogràfics, socials i econòmics es consoliden durant el periode ibèric ple, en el qual l'arqueologia observa un increment dels assentaments, un engrandiment dels poblats i les fortificacions. Sanmartí i els seus col.laboradors han establert un plantejament nou de la societat ibera, establint quatre tipus d'assentaments (Prevosti, pàgs. 51-52): 
-Ciutats de primer ordre, ben fortificades amb muralles, amb una extensió entre 9 i 17 Ha., centres d'estats arcaics, com serien Ullastret, Burriac o Tarakon-Kese (Tarraco).
-Ciutats de segon ordre, que eren ciutadelles especialitzades en diverses activitats i devien controlar una colla d'altres nuclis, dispersos o agrupats.
-Ciutadelles i aldees fortificades.
-Poblament rural dispers. 
El creixement del nombre i extensió de poblats indica un creixement demogràfic, difícil d'avaluar, però del que s'ha intentat fer una aproximació. Com a exemples: Sanmartí i Santacana admeten una població mínima de 27.000 habitants a la Laietània, basant-se en l'extensió dels poblats (Prevosti, pàg. 53). Un altre exemple, en aquest cas basat en les fonts clàssiques, els ilergetes: si tenim en compte els 20.000 infants i 2.500 genets que van reunir Indíbil i Mandoni contra Roma, segons Titus Livi, i suposant el reclutament d'una persona per família, resultaria una població al voltant de 136.000 ilergetes (Prevosti, pàg. 53).
La romanització suposa un canvi total en l'estructura i explotació del territori. Els poblats ibèrics situats en llocs alçats són progressivament abandonats, des de els inicis del segle II fins a mitjans de l'I aC. S'estableix una centurització del territori, el conreu a les planes i el territori vertebrat al voltant de les ciutats, que ofereixen un tipus de vida i urbanisme molt evolucionats, i un territori sotmès al dret romà. 
El Dr. Guitart opina que la fundació de ciutats romanes en l'epoca republicana al voltant del 100 aC., té a veure amb l'amenaça de les invasions dels cimbris (1) (Prevosti, pàg. 55). S'gnora quina proporció d'itàlics i d'indígenes habitava aquestes primeres fundacions (Prevosti, pàg. 56). Ja en els inicis de l'imperi, August va dur a terme un ampli programa de fundació de ciutats, (Barcino, entre elles) i reestructuració administrativa i militar del territori.  
En l'Alt imperi, el centre de la vida rural són les vil.lae, centres d'explotació agrària i també residències, pertanyents sovint a propietaris adinerats, el que no impedeix que subsistissin petites explotacions (Prevosti, pàg. 61). 
Pel que fa al càlcul demogràfic, com sempre només es poden plantejar hipòtesi, basades en el nombre de vil.les o nuclis rurals i l'extensió de la zones residencials urbanes, i suposant un determinat nombre d'habitants per casa. En el cas de l'ager de Tarraco, s'ha estimat una població de 66.000 habitans , i per la Tarraco urbana, d'entre 9.590 i 15.120 habitants (Prevosti, pàg. 63).
Si és difícil calcular la població en època altoimperial, l'antiguitat tardana presenta encara més incògnites: en el camp de Tarragona, s'observa una disminució de la ceràmica, ignorant-se si es deu a una disminució de les vies comercials o de la demanda (Prevosti, pàg. 65). L'etudi dels jaciments d'aquest periode no dóna tampoc dades prou fiables (Prevosti, pàg. 67).
La ciutat de Tarraco experimenta també en aquest periode un notable canvi: l'antic fòrum provincial es transforma en zona residencial, mentre que l'antiga part residencial esdavé rural. No obstant, apareix un barri mercantil i agrari a extramurs (Prevosti, pàg. 66). Els canvis polítics que tenen lloc en aquest periode, però no semblen però afectar els establiments ocupats. Tampoc significa la interrupció total del comerç. Les àmfores africanes més tardanes son del segle VI o inicis del VII (Prevosti, pàg. 66).
L'article de Marta Prevosti, és un estudi important, que analitza i sintetitza un tema tan complex com és el poblament en el món antic, en aquest cas centrat en el que avui és Catalunya, aportant també notícia de les darreres hipòtesis, com són les de Joan Sanmartí.

(1) A les muralles d'Ilturo varem comentar aquest estudi del Dr. Guitart: "Josep Guitart publica un estudi sobre les primeres ciutats romanes de Catalunya", podeu llegir-lo en aquest enllaç.

Detall de la muralla de Tarragona. Foto pròpia.

dijous, 31 d’octubre de 2019

Reviu Ilturo 2019. Imatges (i 3)

El mosaic en el món grec i romà, era un art meravellós. 
Foto: F. Garí.
Lliurem avui la tercera i darrera colla de fotos del festival "Reviu Ilturo" 2019, celebrat a Cabrera en el mes d'octubre. Fotos de Joan Francesc Clariana i Franccesc Garí.

Podem veure el nom d'Ilturo en grafia ibera. Foto: F. Garí.

Els infants aprenen sobre el patrimoni. Foto: J.F. Clariana

Caseta d'informació amb l'estendart de les legions.
 Foto: F. Garí.

Un record d'Ilturo. Foto: F. Garí.

Conferència de l'arqueòleg Oriol Cuscó sobre fortificacions 
 iberes, el 5 d'octubre.

Tropes del Baix Imperi? Foto: J.F. Clariana.




Reviu Ilturo 2019. Imatges (1). En aquest enllaç.

.
Reviu Ilturo 2019. Imatges (2). En aquest enllaç.



dimecres, 30 d’octubre de 2019

Reviu Ilturo 2019. Imatges (2)

Els visitants poden contemplar la reproducció a mida real
d'una catapulta romana. Foto: F. Garí.






Seguim avui amb la publicació d'imatges del festival "Reviu Ilturo" 2019, que va tenir lloc a Cabrera de Mar els dies 5-6 i 12-13 d'octubre. Fotografies de Joan Francesc Clariana i Francesc Garí.

Catapulta. Foto: J. F. Clariana

Aquesta taula d'informació lluiex un dels estendards
 de les legions.Foto: J.F. Clariana.


Herbes curatives, espècies....Foto: F. Garí.

Preciosos articles fets d'os i banya. Foto: F. Garí.

Concurs de pintura ràpida. Foto: F. Garí.

Els jocs de taula eren molt populars en el món antic.
Foto: F. Garí.

Els legionaris exhibeixen el seu famós escut rectangular
 i la seva aquila. Foto: F. Garí.

Legionaris, amb tres centurions, formant davant el públic 
d'Ilturo. Foto: F. Garí.

Reviu Ilturo 2019. Imatges (1). En aquest enllaç.

Reviu Ilturo 2019. Imatges (3). En aquest enllaç.

dimarts, 29 d’octubre de 2019

Reviu Ilturo 2019. Imatges (1)

Arriven les legions a Ilturo, amb el seu tocat de pell de llop
 i el seus instruments musicals, bàsicament eren la buccina
 i el cornu, com el que veiem aquí. Foto: J.F. Clariana.

Els passats caps de setmana dies 5-6  i 12-13 d'octubre, va tenir lloc a Cabrera de Mar el festival Reviu Ilturo 2019, amb tallers, conferències, visites guiades, exposicions, jocs, concursos. El primer cap de setmana va estar dedicat als ibers, el segons als romans. Com en d'anys anterior, i també quan el festival es deia "Fira Iberoromana", en oferim algunes imatges. Fotografies de Joan Francesc Clariana Roig i Francesc Gari Lleixa.

La legió exhibeix la seva insignes o aquilae, que els 
legionaris han de defensar amb la seva vida si cal,
 i l'estandart. El centurió porta el seu característic casc 
amb el plomall travesser. 
Foto: J. F. Clariana.


Un legionari i el seu equipament, impedimenta,
que pot arribar a pesar molt, i amb la qual
 ha de fera vegades, llargues marxes. 
Foto: J.F. Clariana.

Com sabeu, les latrines romanes acostumaven a ser 
comunitàries, cap problema. L'aigua abundava a les 
ciutats romanes gràcies als seus fantàstics aqüeductes,
fet que facilitava el bany, l'aigua per beure, o l'eliminació
de residus, entre altres. Foto: F. Garí.


Qui vol un record? Foto: F. Garí.
Reviu Ilturo 2019. Imatges (2). En aquest enllaç

Reviu Ilturo 2019. Imatges (3). En aquest enllaç.

dimecres, 23 d’octubre de 2019

Conferència de l'arqueòleg Oriol Cuscó sobre les fortificacions iberes


Un moment de la conferència d'Oriol Cuscó.

El passat dia 5 d'octubre, i dins del festival "Reviu Ilturo", de Cabrera de Mar, va pronunciar una conferència Oriol Cuscó sobre fortificacions iberes. Cuscó és un dels arqueòlegs que estan excavant actualment al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar).
Les explicacions d'Oriol Cuscó van sintetizar, i va ser molt aclaridores, sobre el que fou el món ibèric en el que és l'actual Catalunya. Es va centrar en el periode ibèric ple, anterior a la romanització, i va parlar dels diversos tipos d'assentaments, segons la hipòtesi de Joan Sanmartí i el paper de cada un d'ells; assentaments agraris, petits nuclis fortificats, ciutats de segons ordre "comarcals" i capitals, destacant com a tals Ullastret i Burriac, com a centres de petits estats arcaics.
Va parlar també del paper de les èlits locals, i dels seus signes de poder: cases grans, necròpolis, objectes d'importació, armes i fortificacions, i el seu control sobre la resta de la població. Destacà també Cuscó la importància de les guerres entre ibers, i les seves possibles causes, així com el paper dels guerrers ibers com a mercenaris.
Una part important de la conferència, la va dedicar Oriol Cuscó a explicar els diversos tipus de fortificacions de podem trobar a l'actual Catalunya, destacant, es clar, les de les capitals iberes, i donant una àmplia explicació sobre les encara poc conegudes, muralles de Burriac. 

Podeu escoltar la conferència en aquest enllaç de Ràdio Cabrera de Mar.

Interior de l'entrada sud de la muralla de Burriac, 
agost de 2019. Fotografia pròpia.


dimarts, 22 d’octubre de 2019

Conferència de Victor Revilla sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell (Cabrera de Mar)

Can Modolell, el setembre de 1987. Fotografia pròpia.

Dins de les jornades del festival "Reviu Ilturo", el Dr. en arqueologia Víctor Revilla, professor de la Universitat de Barcelona, i codirector de les excavacions al jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar), va donar una conferència a fi de posar a l'abast del públic, les darreres hipòtesi sobre aquest enigmàtic establiment, de llarga història. La conferència dui per títol: "El paisatge religiós d'una ciutat romana: el santuari de Can Modolell".
Can Modolell va ser incialment excavat, de 1974 a 1984 per un equip de la Secció Arqueològica del Museu De Mataró; després fou objecte de diverses campanyes. Actualment, un equip del que són directors Alejandro Garcia Sinner (Victoria University) i Víctor Revilla (Universitat de Barcelona), està al càrrec dels treballs. Aquest  equip compta amb la col.laboració de la Fundació Burriac, actual propietària del jaciment.
Revilla confirma l'època augústea com època fundacional de l'edifici romà, que considera un gran santuari bastit per les èlits d'Iluro, i no la vil.la amb santuari que era la hipòtesi dels primers excavadors. Després d'un periode  d'abandonament, en època romana tardana, resurgí com a complex de tipus agrari. Apunta també la hipòtesi de que la K del Kautes mitraic podria encobrir una divinitat local. Tot i això, l'establiment continua presentant moltes incògnites.

Podeu escoltar la conferència en aquest enllaç de Ràdio Cabrera de Mar

dilluns, 21 d’octubre de 2019

La rèplica del retaule gótic de sant Joan Baptista de Cabrera de Mar


Francisco Blanco-Moreno Pérez (Pacheco), que coordinà els treballs, davant la rèplica del retaule, el dia de la inauguració. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Entrada publicada originàriament el 28-1-2015.

L'església de sant Feliu de Cabrera de Mar, comptà entre les seves millors obres, un retaule gòtic dedicat a Sant Joan Baptista, que fou retirat durant la Guerra Civil.
Actualment es pot gaudir de la reproducció fidel que s'ha dut a terme per part de la Fundació Burriac de Cabrera de Mar.
El retaule de sant Joan s'atribueix a Bernat Martorell (1390-1452), un dels grans artistes del gòtic català.
Aquesta obra, que narra escenes de la vida de sant Joan Baptista, s'ha pensat que podria pertànyer la a capella de sant Joan, ubicada en la finca de Can Modolell-Can Lladó, capella documentada des de l'any 1025.
No obstant, un document de l'any 1393 (Arxiu Mas) fa constar les queixes dels fidels per l'estat ruinós de la capella de sant Joan Baptista i Evangelista (és excepcional el patronatge dels dos Joans alhora), per la qual cosa es fa difícil pensar que en segle següent es pogués ubicar-hi un retaule, i l'arqueologia sembla en principi confirmar la dada, ja que no s'han exhumat materials posteriors al segle XIV en el lloc que tradicionalment se ha atribuït a sant Joan, però també hi ha la possibilitat que estigués realment en un altre espai, encara no excavat.
Malgrat tot, la capella va tornar a entrar de nou i transitòriament en servei en el XVI, durant la construcció del temple gòtic de Sant Feliu. del que es dedueix la seva restautació en algun moment.
Pel que fa al retaule original, retirat durant la Guerra Civil a fi de preservar-lo, es troba actualment al Museu Diocesà de Barcelona.
L'obra, reproduïda fidelment a escala real, mitjançant un complex procés tècnic, ha estat feta sota els auspicis de la Fundació Burriac de Cabrera de Mar, i coordinat pel tècnic restaurador Francisco Blanco-Moreno Pérez ("Pacheco") i amb la col.laboració de la Parròquia de sant Feliu i l'ajuntament de Cabrera. Es va presentar el dia 24 de gener i es pot visitar de manera permanent a l'església parroquial. 

Aquesta reproducció és obra de l'empresa dedicada a difusió i conservació del patrimoni D'art, que podreu trobar clicant aquí

BIBLIOGRAFIA

Rosa M. ROCA i David FARELL GARRIGÓS, "El retaule gòtic de sant Joan Baptista "torna" a la parròquia", al Full parroquial de Cabrera. 11 de gener de 2015.
Raimon CANALIAS, "Retaule de sant Joan Baptista: Capella de sant Joan de Cabrera de Mar (S. XV). Díptic de la festa Major de sant Vicenç, Cabrera de Mar, 1993.


INTERNEGRAFIA

Joaquim GRAUPERA: (2012) L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.Cap. 5 p. 201,
Joaquin GRAUPERA: "Un retaule de Bernat Martorell a Cabrera de Mar" , al seu blog Maresme Medieval
Joaquim GRAUPERA: "Inauguració de la rèplica del retaule de sant Joan", al seu blog, Maresme Medieval
FUNDACIÓ BURRIAC:  "El dia 24 de gener es presentarà la rèplica del retaule de Sant Joan Baptista", al blog de la Fundació.

Mn. Martí Bonet, director del Museu Diocesà de Barcelona

dijous, 3 d’octubre de 2019

Festival Reviu Ilturo 2019




Els 2 propers caps de setmana 5-6 i 12-13 d'octubre, tindrà lloc a Cabrera de Mar el festival Reviu Ilturo. Festival cultural Iberoromà,corresponent a 2019. Com sempre, podeu gaudir de visites guiades, recreacions, tallers, exposicions, conferències, desfilades.
Podeu veure i descarregar el programa en la web Gaudeix Cabrera 

Imatge del festival Reviu Ilturo 2018. 
Foto: Joan Francesc Clariana

dimecres, 2 d’octubre de 2019

Excursió al castell de Burriac dels participants en el Verkami del llibre




Fotos: Anna Gimeno i Mentxu Batlle.

El Verkami o recapta de fons per a l'edició del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'edat mitjana. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D, donava opció a una excursió guiada al castell de Burriac. Aquesta va tenir lloc el passat 28 de setembre, els participants varen poder gaudir de les esplèndides vistes, va ser una visita instructiva i es va parlar de la possibilitat de futures excursions culturals a altres indrets de Cabrera.

diumenge, 29 de setembre de 2019

600 anys de les municipalitats d'Argentona, Mataró i Vilassar


Al llarg de l'any 1419, ara fa donç 600 anys, els municipis de Mataró, Argentona i Vilassar de Dalt, s'alliberaren del vincles feudals, constituïnt municipis amb ajuntament, és a dir universitats, com es deien llavors.
Aquest esdeveniment s'han commemorat amb una colla d'actes; la Direcció de Cultura de la Generalitat, en col.laboració amb el Museu Arxiu Comarcal, uns grans cubs lluminosos que expliquen les principals fites de la història de Mataró, i que romandran fins el 24 de novembre; l'Arxiu Comarcal ha restaurat i finançat una equadernació de luxe  També se n’ha fet la transcripció íntegra i se’n prepara la publicació crítica dins de la col·lecció de la Fundació Noguera de l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya.
Per acabar d’explicar el passat de la ciutat es publicarà el llibre “Autobiografia de Mataró”, la història de la ciutat a través dels documents conservats a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Aquest llibre és el resultat de dos anys de feina de 31 historiadors i historiadores de la ciutat així com dels arxivers i arxiveres de l’Arxiu Comarcal del Maresme i que també ha comptat amb la col·laboració del Museu Arxiu de Santa Maria i la Fundació Iluro.

Podeu llegir la informació completa d'aquests darrers actes i publicacions en aquesta web de la Xarxa d'Arxius Comarcals




dissabte, 28 de setembre de 2019

Presentació del llibre "La vall de Cabrera de Mar a l'edat mitjana.El castell de Burriac"

 Josep M. Rovira, Jaume Vellvehí i Joan F. Clariana
 en un moment de la presentació.

Joan F. Clariana i Pere Pascual
Un moment de la presentació.
 Fotografies: Eva M. Llovet (presentadors) i Buc de Llibres (públic).

A la llibreria Buc de Llibres de Mataró (carrer Sant Josep 17), va tenir lloc, el passat dijous, la presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'edat mitjana. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D".
Aquest llibre és el segon dedicat a la historia de Cabrera, coordinats ambdós, per Josep M. Rovira, que és autor de les reconstruccions en 3D, i obra de diversos historiadors i arqueòlegs: el mateix Rovira, Joan Carles Alay, Joan Francesc Clariana, Rosa Isabel Garí, Antoni Llamas, Enric Subiñà, Jaume Vellvehí, i la col.laboració d'entitats com elGrup d'Història del Casal. Nico Guanyabens, director del Museu Arxiu de Santa Maria, ha estat l'autor del pròleg.
La presentació, davant un públic nombrós, va estar a càrrec de Jaume Vellvehí,
director del Grup d'Història del Casal, Joan Francesc Clariana, doctor en arqueologia, i Pere Pascual, crític d'art.
El llibre compta també amb el suport de nombroses entitats culturals i ajuntament, i va ser finançat amb les aportacions del Verkami.
Un llibre interessant de llegir, podeu saber com era la vida en un castell i en una població de l'edat mitjana, i gaudir d'interessants articles i un material gràfic de qualitat. Uneix el seu caràcter didàctic al seu rigor científic.

Trobareu més informació a: 

web del Grup d'Historia del Casal
Bloc Maresme Medieval


Josep Maria ROVIRA et alii: La vall de Cabrera de Mar a l'antiguitat. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D".

 

divendres, 20 de setembre de 2019

Dues peces de l'època moderna trobades a Cabrera de Mar


Josep Vinyals Cortés és autor d'un article sobre dues peces d'època moderna trobades a Cabrera de Mar, article que va presentar a l'11è col.loqui "La història a debat", corresponent a 2018, organitzat pel Grup d'Història del Casal.
La primera peça és una inscripció gravada en pedra de granit local, present en un mur de Cal Conde, i que podria estar referida a un pou. La data probable gravada es 1712.
La segona peça és una pipa de fumar decorada de terrissa catalana trobada a nivell superficial a l'alçada de la masia de Can Bartomeu de Cabrera, i que es podria datar entre els segle XVIII i XIX.
Si voleu llegir aquest article que ens recupera alguna cosa de la vida quotidiana a Cabrera en l'edat moderna, cliqueu aquí.

Josep VINYALS I CORTÉS, "Dues peces d'epoca moderna de Cabrera de Mar", 11è col.loqui La Història a Debat, octubre 2018. Mataró, 2019.

dilluns, 9 de setembre de 2019

Presentació del llibre "La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac"


Presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac :

Dia: dijous, 26 de setembre.
Hora: 19,30
Lloc: Llibreria Buc de Llibres (Mataró). Carrer Sant Josep, 17, local 2. 



 

dissabte, 31 d’agost de 2019

Un taller de vidre del segle XVI a Mataró


Joan Francesc Clariana Roig és autor d'un article que, amb el títol de "Un taller vidrier de principis del segle XVI al carrer Nou 6, de Mataró", ha estat presentat a l'11è Col.loqui Història a Debat, que va tenir lloc el desembre de 2018.
L'any 2003 es va demanar llicència d'obres per a l'espai comprès entre la plaça de santa Maria, el carrer Nou i el Carreró. Com és preceptiu quan es tracta del centre històric de Mataró, es varen realitzar excavacions prèvies, sota la direcció de l'arqueòloga Ester Rodrigo. 
Traballs anteriors a la zona de l'antiga joieria Ximenes, havien detectat la presència de restes de vidre que podrien indicar un antic forn a la zona. Es van realitzar 4 tempteigs, en tres dels quals es varen descobrir fosses amb restes de deixalles de vidres, cendres i altres materials.
La ceràmica associada a les restres de vidre, com ara la catalana daurada, o la de Barcelona, permet situar l'existència del forn a principis del segle XVI.
Les restes exhumades permeten saber que es fabricaven conques, bols, botelles, setrills, porrons, morratxes, peces de collaret, etc.
L'existència d'una illa de cases gran, amb una zona buida al mig, permetia guardar la llenya sense perill d'incendi, mentre que un carreró hi permetia accedir.
Si bé no sabem a quin vidrier hi havia en aquell moment, si que ens consta el nom d'alguns, ja a finals del segle XVI. 
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Un taller vidrier de principis del segle XVI al carrer Nou 6, de Mataró". 11è Col.loqui Història a Debat, 2018. Mataró, 2019.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...