LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 24 de maig de 2020

L'ajuntament de Cabrera de Mar aprova la seva participació en un projecte cultural comarcal, amb alguna discrepància


El passat dia 21 de maig, el ple telemàtic de l'ajuntament de Cabrera de Mar va aprovar (1), un "Conveni de col.laboració i delegació de competències entre el Consell Comarcal del Maresme i l'ajuntament de Cabrera de Mar, com a municipi afectat pel projecte L'herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca, a cofinaçar pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Programa operatiu FEDER 2014-2020).
El projecte, segons explica el conveni:
"El projecte L'herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca pretén posar en valor el patrimoni cultural i històric de la comarca mitjatçant la creació de de 6 noves rutes turístiques telemàtiques (5 agrupades + 1) al llarg de la comarca,  que es vertebraran en un producte turístic sostenible, especialitzat i identitari, adreçat a un nou públic desestacionalitzat i divers del turisme de sol i platja, creant una ocupació directa i indirecta. Afegirà actuacions sobre recursos singulats existents i crearà una plataforma digital per a la difusió dels productes tur´sitics creats, els ja existents i els futurs, i per a l'anàlisi del comportament dels usuaris per adaptar-se a les noves demandes.2 (Conveni...Pactes, tercer, pàg. 3).
Entre d'altres projectes, preveu:
"Contractarà la redacció d'estudis i projectes: 2 estudis de senyalització, (5 rutes telemàtiques agrupades i Camí de sant Jaume, que afecten  respectivament a 24 i 15 municipis de la comarca), i projecte museogràfic (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt) i 1 projecte executiu d'obra (adequació del poblat ibèric de la Cadira del Bisbe a Premià de Dalt). (Conveni...Pactes, tercer, pàg.4)

El regidor Sergi Teodoro va informar sobre el projecte. La subvenció per el projecte va partir del Consell Comarcal del Maresme; va anunciar que el el cost previst per a l'ajuntament de Cabrera estaria proper als 66 mil euros, que pot disminuir si s'hi apunten més ajunatments. Segons hem llegit, també pot augmentar si hi ha pèrdues, danys i perjudicis dels altres ajuntaments o del Consell Comarcal si hi ha desistiments o enderreriment el el pagament. (Coveni...Obligacions dels ajuntaments, dotzena, pàg. 8). Fins ara, 27 ajuntaments s'hi han apuntat.
Segons tenim coneixement, la oposició va rebre el projecte dos dies abans del ple.
El regidor de la CUP, Genís Vinyals, va constituir l'únic vot en contra. Va explicar que no veia clara la continuïtat del projecte, al qual ja hi havia ajuntaments que hi havien renunciat, que era car pel poble i que a Cabrera ja hi havia gent que hi havia treballat, sobre el castell i el poblat ibèric en 3D. (2) Replicà l'alcalde, Jordi Mir, que s'hauria d'informar, i que ell i l'equip de govern estaven a la seva disposició, com ja havia dit el primer dia. Incomprensiblement, el mateix Mir va desqualificar els treballs anteriors en 3D, segons ell "fets per un afeccionat", els ara projectats estarien fets per científics. Incomprensiblement, diem per quan els al·ludits no hi eren per replicar-lo, i tampoc es pot dir que l'alcalde fos una autoritat científica per fer tal afirmació. (3) Tampoc ningú va respondre a aquesta afirmació.
Veurem, si finalment aquest projecte, que pot ser interessant, tirarà endavant o quedarà per fer com tal altres, especialment ara que anem molt magres de fons.
Podeu veure i sentir aquest ple (el projecte al.ludit a partir del minut 38), en aquest enllaç.


(1) Per 7 vots a favor (4 de JuntsXCAT, 2 d'ERC i 1 del PSC), 1 en contra (CUP) i 3 abstencions (2 de Gent per Cabrera i 1 d'Alternativa Independent del Pla de l'Avellà).
(2) Fa vint anys que hi ha gent de Cabrera de Mar treballant en el patrimoni en 3 dimensions (3D).
(3) Els llibres publicats fins ara sobre el patrimoni de Cabrera de Mar en 3D han estat redactats per un grup de gent amb títols de doctor o llicenciat i una llarga carrera de publicacions.

diumenge, 17 de maig de 2020

La terra sigil.lata de la tercera fase de Can Xammar (Mataró)

Gorgona de la peça signada per M PERENNIVS.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.


L'any 1970, des del Museu Arqueològic de Barcelona, es va dur a terme una excavació d'emergència a les restes romanes de Can Xammar (Mataró), originada en part per la destrucció d'aquests vestigis per les màquines excavadores. Aquesta intervenció va estar dirigida per Ricard Batista i executada per Francesc Gusi. 
El que havia sobreviscut al llarg dels segles d'unes fastuoses termes romanes pavimentades amb mosaics opus tesellatum, havia estat arrassat. El arqueòlegs varen dur a terme diversos tempteigs en el sector que no havia estat destruït, i els treballs varen posar al descobert una estança subterrània amortitzada amb terres que contenien gran quantitat de deixalles domèstiques, sobretot ceràmica de parets fines, comunes i àmfores. Es tractava  possiblement d'un magatzem subterrani, amortitzat per dos gran estrats. Més endavant s'hi van dur a terme dues noves excavacions: Una l'any 1987 dirigida per l'arqueòleg Joaquim Pera, i l'altra el 2002, a càrrec de Pou i Travesset.
Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, ha publicat ara un article referit a la ceràmica exhumada en la tercera excavació, la de 2002.Es tracta d'un dels conjunts de terra sigillata més importants de Mataró, en qualitat i quantitat, només comparable excavat darrera l'ajuntament. 
De la qualitat de la ceràmica recuperada dóna idea l'article de Clariana, que tracta de la terra sigillata itàlica i de la de parets fines. Datada en els regnats d'August i Tiberi, i que correspondria a l'època de major esplendor de la Iluro romana.
Podeu llegirlo aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Ceràmica sigillata provinent de la tercera fase d'excavació de l'estança soterrània romana de Can Xammar (Mataró)". XXXV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, 2018.





divendres, 8 de maig de 2020

Un article de Marià Ribas sobre uns forns d'època romana

Una pàgina de l'article

L'arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran va publicar el 1983, a la revista Pyrenae, un articcle titolat "Un taller d'àmfores a Mataró".
Explica Marià Ribas que el juny de 1967, les avingudes provocades per unes fortes pluges van arrossegar quantitats importants de  terres superficials en la riera de Sant Simó a Mataró, deixant en alguns punts al descobert un nivell primitiu del que fins aquell moment no se'n tenia cap notícia.
En un sector d'aquest primitiu nivell van aparèixer restes de tres forns agrupats d'època romana.
Marià Ribas i el seu equip van dur a terme una tasca de salvament que va conistir en treure la terra que envoltava aquests forns, de planta circular, amb una reduïda obertura que iniciava un estret passadís.
En el mateix nivell varen localizar un abundant escampall de ceràmica, particularment d'àmfores i també atuells de gran tamany, l'escampall desapareixia en en centre de la riera. L'exploració de l'interior del marge proporcionà més fragments ceràmics i cendra, el que donava a entendre que era el lloc on s'acumulaven les desferres i peces malmeses. Predominaven el fragments d'àmfòres de cos cilíndric, parets primes i boca horitzontal, similars a les ibèriques, i en menor proporció les romanes.
En el seu estudi, Ribas lamenta no haver pogut fer, en el seu moment,  un estudi amb més profunditat de la zona, i la lamentable pèrdua de restes arqueològiques que havia tingut lloc en aquells anys, com Torre Llauder i fins i tot algunes habitacions del poblat ibèric de Burriac. Citatambé  unes troballes en el veinat de Mata, en motiu de la fonamentació d'un magatzem, obres que van posar al descobert restes d'amfores, dolia i tègules, y 4 àmfores que podien venir dels forns de la riera de Sant Simó. També es descobriren tres sepultures intactes de tègules.
Podeu llegir l'article de Marià Ribas i Bertran clicant aquí.

Marià RIBAS I BERTRAN, Ribas i Bertran, Marià. «Un taller d’àmfores a Mataró». Pyrenae, 1983, Vol. 19, p. 281-285.
Podeu veure'l també a Racó Català.


dijous, 7 de maig de 2020

El jaciment de Ca l'Arnau previst com a visitable


Segons informa el Butlletí d'Informació Municipal de l'ajuntament de Cabrera de Mar en el seu número d'abril, la Diputació de Barcelona ha elaborat un projecte per a la protecció del jaciment de Ca l'Arnau, que a més en permetrà les visites. Aquest projecte estima en 540.000 euros els treballs necessaris, que començarien un cop es disposés de la titularitat del terreny i el finançament. La visita a Ca l'Arnau entra dins un pla més ampli de foment del turisme cultural del municipi.
Podeu llegir-ho també a la web de la Diputació.
Fotos: Rosa Isabel Gari Lleixa.



 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...