LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimecres, 28 de febrer del 2024

Ca la Madrona. "Si té sentit és perque ocupa aquest espai" (1)

                                   


 
Imatges: de dalt a baix: un moment de la intervenció de Marta Prevosti. Un altre moment de la de Jordi Rogent. D'esquerra a dreta: Ruth Garcia, Jordi Rogent, Jordi Garcia, Marta Prevosti i Agàpit Borràs.
 
Amb la frase del títol, expresada per la Dra. Prevosti, podriem resumir, molt senzillament, el que està passant. Quan s'hagin "traslladat" les pedres de la necròpolis de Ca la Madrona (Mataró), s'haurà destruït un jaciment. És obvi que les tombes estan cavades en el sòl, no són les "quatre pedres" que algú ha definit, i que per saber que hi havia allà s'hauria d'haver excavat "in situ" i sense traslladar res. No es tracta d'un jaciment petit. Com ja s'ha dit i publicat, al llarg del temps s'han anat destruït sepulcres, entre 400 i 500 podria ser, i que encara en quedin per descobrir. El que avui és el solar de Ca la Madrona fou un nucli important de població, separat i diferent a l'antiga Iluro, una fita en la nostra història. Molt parlar d'identitat, pero...
Avui, l'objecte d'aquesta entrada és la de intentar resumir -una tasca no senzilla- la densa i important taula rodona que va tenir lloc a Can Palauet de Mataró el passat divendres 23 de febrer. Una hora i mitja d'intervencions finalitzada amb els comentaris i preguntes del nombrós públic. Públic que podria haver estat més nombrós, moltes persones es van quedar fora, l'administració va fer complir escrupulosament l'aforament, quan en d'altres ocasions no havia estat així. Malhauradament també, dues cadires van restar buides, ja que dos dels conferenciants previstos, no varen assistir, fet que ens ha de fer agraïr encara més als que si ho van fer.

Presentador de l'acte. Agàpit Borràs, arquitecte.
Moderadora: Ruth Garcia, Professora ENTI-UIB
Jordi Rogent, Arquitecte.
Marta Prevosti, Institut d'Estudis Catalans.
David Garcia, Universitat de Barcelona.

Presentà la taula l'arquitecte mataroní Agàpit Borràs, i moderà Ruth Garcia, de la Universitat de Barcelona.
Borràs explica que estan a favor de la construcció del Parc d'Economia Circular, però que això és perfectament compatible amb la preservació de les restes de la necròpolis en el seu lloc. Qualificà el Maresme com una societat culta. Va recordar que un ple municipal del passat novembre, va aprobar una moció per la preservació i la declaració de Bé Cultural d'Interès Local, amb els vots en contra de l'equip de govern. Borràs lamenta la no presència de dos dels convidats previstos.
A continuació pren la paraula Ruth Garcia, professora de la UB, i doctoranda en Història de l'Art, que presenta els conferenciants.
Jordi Rogent i Albiol, fou responsable de la protecció patrimonial de Barcelona durant 20 anys, amb diversos consistoris. Intentarem exposar alguns dels seus punts: 
-El conferenciant es pregunta on comença el patrimoni construït (arquitectònic) i l'arqueològic, en ocasions costa diferenciar l'un de l'altra.
-El problema del patrimoni edificat - a diferència d'una escultura o una pintura-  o unes restes tenen un problema: el terreny damunt el qual estan té un valor econòmic, tempten el mercat. Apareixen els interessos econòmics i polítics. 
-Explica en conferenciant que en 20 anys, mai li varen demanar quins edificis protegeixes, sino "quants protegeixes".
-No tothom està en contra de la protecció del seu patrimoni: Rogent explica que va conèixer propietaris orgullosos que es protegeix aquell edifici que va aixecar el seu avi, per exemple. Més problemàtiques eren les relacions amb immobiliàries. És important negociar amb tots, propietaris i administració.
-Rogent està convençut que és perfectament compatible l'existència de les noves edificacions amb la conservació del patrimoni i exposà amb imatges tres exemples de la ciutat de Mèrida.
-Més tard, Rogent va compartir l'opinió de  Jordi Garcia que la compatibilitat és possible però no sempre desitjable. , i aquest seria el cas de la vil.la romana del Roser, de Calella.
La Dra. en arqueologia, Marta Prevosti Monclús, membre de l'Institud d'Estudis Catalans i de l'Institut Català d'Arqueologia clàssica, té al darrera una llarga carrera, amb més de cent publicacions. Intentarem exposar alguns dels punts principals de la seva intervenció.
-Recorda Prevosti que les restes de Ca la Madrona no són cap sorpresa, fa molt que sabem que és una zona d'expectativa arqueològica. Des de la construcció de la cristalleria, als anys 60, s'han anat descobrint i destruïnt tombes, potser 400. En una d'elles es va exhumar una peça d'aixovar funerari, datada en el segle VI.
-Les restes corresponen a un nucli de població important, diferenciat de l'antiga Iluro.
-Dues tipologies de sepulcres: rectangulars i antropomorfs. Són dos tipus de rituals diferents, corresponents a diferents periodes: Rectangulars: Baixa Antiguitat , és a dir, entre Dioclecià (284) i l'arribada dels musulmans a la zona (714) antropomorfs: visigòtiques o altomedievals. 
-Per establir la cronologia fora necessari realitzar una prova del carboni 14, per la qual cosa es necessiten mostres significatives d'ambdues tipologies de sepulcres.
-El nom de "Civitas Fracta" que es dóna a l'antiga Iluro en els documents dels segles X i XI, podria correspondre a aquesta ciutat dividida en dues comunitats?
-Què es fa avui dia davant una troballa arqueològica en un nucli urbà? Excavar i documentar, aquí i allà i tapar; així s'arriba a perdre tot un jaciment. Per identificar fins on s'exten un jaciment, s'hauria de realitzar una inspecció geofísica sistemàtica, després excavar, i finalment, decidir sobre si es conserva o no.
-Unes restes comuniquen valors de gran interès històric, in situ. La seva trascendència està en la seva localització, en l'espai que ocupen.
-Ca la Madrona constata l'existència d'un nucli de població en el periode tardoantic (de Dioclecià als musulmans), i té sentit perque ocupa aquest espai, si es deslocalitza perd tot el seu valor.
-Prevosti ens recorda la legislació existent sobre paisatge i patrimoni, i precisament, el que es demana es la conservació i integració del jaciment en el seu paisatge.  Recorda també que la petició de declaració de patrimoni per part de la Unesco, exigeix, entre d'altres condicions, la seva sol.licitud per part d'una comunitat, com és els cas: universitats, entitats, personalitats, un moviment popular demanen la preservació de la necròpolis de Ca la Madrona. 
--El patrimoni és de tots els ciutadans, l'administració només ha l'ha d'administrar.
-El nucli de tot, és a dir, els principis i els valors: el patrimoni històric i cultural identifica la gent, ens l'estimem perque representa l'interès en nosaltres mateixos i en el nostre arrelament, és un espai de memòria col.ectiva i individual.
-El Maresme és la zona més densament poblada de l'actual Catalunya en època romana, no obstant no s'hi conserva cap vil.la sencera excavada. Convé recordar que la Dra. Prevosti coneix bé el Maresme, hi ha dedicat bona part del seu treball.
-Quin sentit té el trasllat? Cap ni un. La tomba està oberta a terra, si la llevem, descontextualitzem completament el jaciment.
Per acabar la seva intervenció, cita Prevosti les entitats i personalitats que demanen la conservació del jaciment i té un record especial per Joaquim Garcia, anterior arqueòleg municipal, que tant ha treballat i lluitat pel jaciment.
Aplaudiments del públic després d'aquestes paraules.

Dos enllaços anteriors relacionats amb aquest tema:
 

Un moment de l'inici de la taula rodona. 
 
 Continuarem el resum d'aquest conferència en una propera entrada.
 

dimarts, 13 de febrer del 2024

Ca la Madrona no són quatre pedres.

Imatge: alguns sepulcres de la necròpolis. Procedència de la imatge: Grup d'Història del Casal de Mataró.

Imatge: cartell de la taula rodona convocada el proper dia 23 de febrer.
 
Fa més de 4 dècades, en un ajuntament que no anomenaré vaig sentir dir a un responsable "han vingut els de les pedres", una manera un tant diguem-ne informal d'anomenar uns arqueòlegs que van venir preocupats pel patrimoni.
Em pensava que expressions com aquesta ja no existien, perque la sensibilitat del públic i dels governants havia canviat a millor, però quina sorpresa quan rebo un correu que porta per títol "Són quatre pedres...", frase que havia pronunciat, sembla, una autoritat del mateix rang que l'anterior.
La carta l'adreça l'Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i del Maresme (ADEPAC), procupats per la conservació de Ca la Madrona, la necròpolis que havia estat identificada provisionalment com a visigoda, i ara com a romana. En tot cas, això no fa minvar el seu valor.
No és estrany que sentim amb frecuència notícies de que poden córrer perill algunes troballes, i amb raó: allò que es destrueix, ja mai més no tornarà a ser, no coneixerem la seva història ni tot allò que ens pot ensenyar. 
Ca la Madrona ha estat objecte de destrucció al llarg d'anys; la construcció d'un parc circular a la zona ha fet que surtin nous sepulcres i les restes d'edificis. El projecte de l'ajuntament és traslladar-les. No serà mai el mateix, no podrem conèixer realment qui i com vivia allà. Una part important de la història s'haurà perdut per sempre.
 
Per aclarir dubtes sobre el tema, l'Associació ha convocar una taula rodona el proper 23 de febrer, am el títol: Ca la Madrona, un patrimoni important i la seva necessària salvaguarda.
La taula tindrà lloc a la sala d'actes de Can Palauet, a les 18,30.

Podeu llegir la carta oberta de l'ADEPAC en aquest enllaç.
També a la revista CapGros de Mataró.

Altres enllaços sobre el tema publicats en aquest bloc: 
 

DARRERA HORA: Ens han arribat notícies que avui, a les 8 del matí, ha començat el trasllat de les restes de Ca la Madrona.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...