LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 24 de setembre de 2020

Un article de Isabel Rodà i Albert Martín sobre un altar votiu a Cabrera de Mar


Foto: Albert Martín.
 
Isabel Rodà (catedràtica emèrita d'arqueologia) i Albert Martín (arqueòleg municipal de Cabrera de Mar), són autors d'un article sobre un altar votiu exhumat en aquella població a la zona de Can Pau Ferrer, en els transcurs d'uns moviments de terres per edificar la nova biblioteca municipal i altres construccions. L'altar anava acompanyat de fragments ceràmics molt posteriors, d'època medieval i moderna. És molt possible que procedís del santuari de Can Modolell, situat a 175 metres de la troballa, desplaçada per la pendent natural del terreny (pàg. 255), en aquell santuari ja s'han recuperat diverses elements epigrafiats i objectes de culte. La peça es conserva actualment a les dependències municipals de Cabrera de Mar.
L'altar està manufacturat en granit local "con coronamiento y base moldurados y molduras también en los laterales y su cara posterior" (pàg. 255). El seu estat de conservació és força bo, i les mesures són 74 d'alçada i 37 d'amplada (vegeu detalls a la pàg. 255); les lletres conserven restes de pintura vermella:
 
l(ibens) ex
uoto (hereda)
G(aius). Atilius
Cupitus 
 
És a dir: Gayo Atilio Cupito cumplió su voto de buen grado (vegeu pàg. 255).
 
Són doncs, un exvot i una dedicatòria que aquest personatge dedica a una desconeguda (per nosaltres) divinitat, en agraïment per un favor atorgat. 
Expliquen els autors que el nomen Atilius en ben conegut al quadrant NE de la península Ibèrica (pàg. 255), en els convents Tarraconensis i Caesaraugustanus, especialment a Tarraco. (pag. 255).  Ignorem si es tractava d'algú nascut lliure o d'un llibert (pàg. 257); per la paleografia, situen l'altar en època Flàvia (pàg. 255).
Can Modolell va ser un establiment de llarga ocupació de l' ager iluronensis, i en ell s'han trobat dedicatòries que procedeixen tant d'esclaus imperials (Successus i Elaine) com magistrats municipals (Celer) (pag. 257). En la majoria dels casos, no s'ha pogut esbrinar el nom concret de les divinitats, però si que se sap que en algun moment, va adquirir importància el culte a Mitra. 
 
Isabel RODÀ de LLANZA i Albert MARTÍN MENÉNDEZ, "Un nuevo altar votivo del ager iluronensis hallado en Cabrera de Mar (Barcelona), a CuPAUAM, Docendo discimus. Homenaje a la profesora Carmen Fernández Ochoa. Pàgs. 253 a 258. Universidad Autónoma de Madrid, 2020. 

Es pot trobar aquest article a Academia Edu.

Altres entrades del bloc relacionades amb el tema:
 

divendres, 18 de setembre de 2020

Un article de Marta Prevosti sobre poblament i economia al Conventus Tarraconensis, les Illes Balears i les Pitiüses


Imatge: panell del Museu de Manacor (Mallorca): "Una societat oberta a la Mediterrània".

"Poblament i economia agraria al conventus tarraconensis, les Illes Balears i les Pitiüses" és el títol d'un molt interessant article de Marta Prevosti publicat a Catalan Historical Rewiew, que es pot considerar una síntesi sobre l'evolució de l'economia i la distribució del poblament des de l'arribada de Roma fins a la fi de l'imperi en la zona de Tarraco i les actuals València, Balears i Pitiüses.

Lamenta la autora les escasses o nul.les notícies que ens han arribat de l'antiguitat  sobre xifres de població o de producció i comerç. L'arqueologia ens ha d'ajudar a cobrir -en la mesura del que és possible- aquest gran buit. Fita important va ser el mestratge de l'escola francesa d'historiadors Annales, de Fernand Braudel, que valora l'evolució dins l'espai que representen els assentaments humans. En els darrers anys han estat trascendentals, per al progrés dels estudis, la incorporació de les noves tecnologies, l'aplicació de disciplines científiques o la difusió de dades per la xarxa. (Pàg. 219).

En la zona estudiada, distingeix Prevosti diverses àrees: el nord i el sud del riu Millars, les Illes Balears i les Pitiüses. Anteriorment a la II Guerra Púnica, la zona al nord es distingeix per l'existència de oppida encastellats, els més grans dels quals eren Ullastret i Burriac, acompanyats d'un poblament rural dispers; un cop acabada la II Guerra Púnica, s'observa un nou patró d'assentaments dispersos a la plana, al voltant d'oppida mitjans i petits, que aniran patint un despoblament progressiu. Un tercer moment d'abandonament van ser les darreries dels segle II i inicis de l'I aC., coincidint amb les guerres sertorianes; el poblament dispers tipus granja o petits nuclis es multiplicaren. Les primeres fundacions de ciutats romanes a finals de la república, van accelerar el canvi. (Pàg. 220)

Al sud del riu Millars en època ibera, trobem 4 grans oppida o ciutats que feien de nucli politicoadministratiu de grans territoris, amb poblament rural dispers i petits poblats. Amb la conquesta romana, no obstant, la continuïtat de les ciutats iberes és major que al nord. Les quatre ciutats: Arse-Sanguntum i Leiria-Edeta, perviuen com a romanes; al segle I s'observa un increment dels petits assentaments a patita i mitjana alçada. (Pàgs. 220-221).

A les Balears, la població es concentrava en els nombrosos poblats talaiòtics, que van continuar després de la conquesta esdevenint ciutats federades, o fins i tots convertint-se en municipis. No obstant l'arribada de Roma va comportar la creació de ciutats de nova planta, con les colònies de Palma i Pollentia. (Pàg. 121) (1)

Eivissa es va caracteritzar per la continuïtat del poblament púnic, degut a l'elevat grau de desenvolupament de la seva cultura, el que no va ser impediment perque sorgissin alguns nous nuclis rurals. (Pàg. 221).

I l'economia? Amb la fundació de ciutats i l'aparició de les vil.les com a nuclis de producció va comportar un canvi important el l'estructura econòmica de l'àmbit estudiat. Molts rics hisendats varen adquirir propietats, en les que la producció i exportació del vi va arribar a constituir un element de primer ordre. Val a dir que a Eivissa, el vi ja estava plenament introduït per la colonització cartaginesa (pàg. 121). Les arees costaneres de les actuals Catalunya, València i Balears es van especialitzar en la producció i comerç vitivinícola (pàg. 122), sense oblidar els dos altres elements de la trilogia mediterrània, l'olivera i els cereals, ni tampoc la producció de tèxtils: lli, cànem i llana, molt important a la zona del conventus tarraconensis. (Pàg. 125). A Eivissa i Formentera hi va haver una important producció de porpra (pàg. 126).

La crisi del segle III va comportar un declivi en l'activitat relacionada amb la vinya i el vi; el nombre d'establiments rurals decreix progressivament (pàg. 126); no obstant una posterior recuperació, aquella ja no va assolir els nivells anteriors a la crisi. Una excepció va ser la recuperació de les Pitiüsses en el comerç del vi i les llargues distàncies (pàg. 129). Prevosti ens diu que caldria estudiar més a fons al subtrat púnic de de les Pitiüsses (pàg. 126).

Un treball important, sens dubte aquest de Marta Prevosti.

Marta PREVOSTI, "Poblament i economia agrària al Conventus Tarraconensis, les Illes Balears i les Pitiüsses" a Catalan Historical Rewiew. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 2018. 

Es pot trobar a Academia Edu.

(1) "Plini n'esmenta tres: Guium, Tucis i Bocchorvm, que va esdevenir ciutat federada. Mago i Iamno, a Menorca, semblen tenir continuïtat de l'etapa anterior, en forma de castella, per bé que sota Vespasià van esdevenir municipis, mentre que Saniserra seria una fundació de nova planta. Palma i Pollentia van ser colònies, fundades amb tres mil colons d'entre els romans, segons Estrabó."  (Prevosti, "Poblament i economia agrària...pàg. 121.

dimarts, 15 de setembre de 2020

De l'oppidum de Burriac a les termes de Ca l'Arnau



Imatges: gerra de ceràmica grisa de la costa catalana i tassa amb umb, amb sengles inscripcions, procedents de la necròpolis ibera dels Dos Pins (Cabrera de Mar). Museu de Mataró. Fotos: Joan Francesc Clariana Roig.

"Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l'Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)", és un article escrit per Alejandro G. Sinner (York University) i Joan Ferrer i Jané (Universitat de Barcelona) y publicat a l' Archivo Español de Arqueología.

La hipòtesi dels autors és que, l'anàlisi dels testimonis epigràfics dels jaciments arqueològics de la vall de Cabrera de Mar, demostren un domini absolut de l'escriptura ibèrica damunt la llatina, i no tan sols a l'oppidum de Burriac, sino també a l'assentament tardorepublicà en l'actual casc urbà de Cabrera de Mar, abandonat vers el primer quart del segle I aC. (Pàg. 193).

Expliquen els autors: "El origen de este estudio se encuentra en el aumento en los últimos años tanto cuantitativo como cualitativo de las inscripciones ibéricas procedentes de los yacimientos del valle de Cabrera de Mar, es especial de los que forman el asentamiento tardo-republicano. Las inscripciones ibéricas de Cabrera de Mar, que sobrepasan los 50 ejemplares, forman uno de los conjuntos más numeroosos del corpus ibérico. Cualitativamente, cabe destacar la reciente identificación como abecedarios incompletos de los dos textos de una fusayola de Can Rodon, que es uno de los escasos ejemplares de abecedarios paleohispánicos conocidos". (Pàgs. 193-194).

"Los estudios de circulación monetaria en el valle de Cabrera de Mar proporcionan indicios suficientes para considerar que el taller que acuñó moneda ibérica bajo el epígrafe Ilduro se situó en el valle, ya que casi el 30 por ciento de las monedas localizadas en él pertenecen a esta ceca, distribuyéndose de forma equilibrada entre el oppidum y el establecimiento tardo-republicano. Sin embargo, su emisión final parece que se acuñó ya desde la ciudad de Iluro, actual Mataró". (Pàg. 194).

S'han localitzat, en jaciments cabrerencs, 66 inscripcions susceptibles d'ésser iberes: "La mayoria, 39, figuraban dispersas en distintas publicaciones, mientras 27 son inéditas, fundamentalmente procedentes de las últimas excavaciones en el casco urbano de Cabrera de Mar: Ca l'Arnau, Can Mateu, Can Masriera, Can Benet i Can Pau Ferrer. La mayor parte de las inscripciones, 34, proceden del poblado de Burriac, necròpolis y asentamientos satélites del poblado. Una cantidad similar, 32, aunque con una proporción más acusada de signos aislados, proceden de los yacimientos del actual núcleo urbano de Cabrera de Mar." (Pàg. 210).

Quin és l'element de suport d'aquestes noves inscripcions?: un 44 per cent està esgrafiada en ceràmica de vernís negre; la resta es distribueix en ceràmica ibèrica d'ús comú, ceràmica ibèrica grisa, àmfores, fusaioles, dolium i ceràmica indeterminada. (Pàg. 218).

En les diverses conclusions dels autors de l'estudi, no tan sols destaquen el predomini escrit de la llengua ibera, sino que majoritàriament n'era la població, i si hi havia itàlics, constituïren probablement una minoria de la població. Tot i que estava integrada en l'àmbit polític i comercial itàlic, la vall de Cabrera tindría doncs més en comú amb altres nuclis de població i caràcter indígena, com Azaila, que amb d'altres de majoria d'itàlics.

Sens dubte, un treball important per entendre el món ibèric de la vall de Cabrera de Mar. 

Alejandro GARCÍA SINNER i Joan FERRER i JANÉ, "Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l'Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona). A Archivo Español de Arqueología 2016, 89, pàgs. 193-223.

Es pot trobar a Academia Edu. També figura aquest mateix article amb un altre títol: "Novedades epigráficas de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)".

Articles relacionats i publicats en aquest bloc:


La circulació monetària a la valle de Cabrera de Mar, un estudi d' A. G. Sinner i Carles Martí.

Les monedes de Can Benet (Cabrera de Mar), un estudi de Carles Martí.


dimarts, 8 de setembre de 2020

Les excavacions al castell de Mata






Imatge: plats i fragments ceràmics provinents del turó d'Onofre Arnau a Mata, conservats al Museu de Mataró. Fotos de Joan Francesc Clariana Roig.

Dedicat a l'amic Francesc Navarro Bonamusa, que participà en les excavacions al castell.

Avui dia, poca cosa queda de les restes del que fou un dels castells principals de la comarca, el que avui anomanem "de Mata" (Mataró), situat en el veïnat d'aquest nom. Situat en el cim del turó d'Onofre Arnau, formava part del sistema defensiu d'aquesta zona, juntament amb el de Sant Vicens o Burriac, les anomenades turris o torres de guaita, i les domus o cases fortificades, com la de Premià, del Cross, de Cabrera/Agell i Caldes d'Estrac (Les excavacions al castell de Mata, pàgs.57-58). 

Se sap que ja en època romana ja hi havia alguna mena de fortificació en el cim del turó, potser una torre de guaita, un castellum on, diu Marta Prevosti, hi va viure gent fins a l'edificació del castell (Les excavacions...pàg. 57). Les excavacions al castell van posar al descobert les restes d'un mur romà reaprofitat per al castell.

L'obertura del camí va posar al descobert unes possibles restes del castell. El deteriorament de la zona, agreujat per aquesta obertura i les curses de motos, va propiciar que un equip de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, assessorat pel Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, portés a terme algunes actuacions a la zona.

El 1977 es va dur a terme una primera prospecció arran del camí. Entre 1975 i 1976, es va recollir de material superficial al voltant de les restes de la masia de Can Triter, molt propera al desaparegut castell, i amb el qual molta gent la confon (Les excavacions...pàg. 58). El material exhumat va del segles XV al XIX, moment en el que fou abandonada la masia. 

Com a resultat de les diverses actuacions, es va publicar una ponència a les I Jornades d'arqueologia medieval del Maresme, que van tenir lloc l'any 1999 al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, dedicades en aquella ocasió a l'arquitectura militar. La ponència du per títol: "Excavacions al castell de Mata", i està redactada per Josep A. Cerdà, Carles Martí i Marta Santandreu. Es interessant aquest article, per quan la bibliografia sobre el castell és escassa.

El castell de Mata pertanyia en el segle XI als comtes de Barcelona, però la debilitat d'aquests, va fer que passés en aquell moment el domini a la família Castellvell. La primera referència documental coneguda correspon a un document de l'any 1040. Al llarg dels segles va canviar de mans, tornant en alguna ocasió a la corona. Potser l'episodi més conegut és el de la baronia de Pere Joan Ferrer, que va acabar amb una revolta i l'alliberament dels vincles feudals en temps de Ferran el Catòlic. A inicis del segle XV, el castell deixà d'estar habitat (Les excavacions...pàg. 58).

Què queda i com era físicament el castell?: "Una atenta passejada pel turó permet veure algunes restes molt desfetes de murs fets de pedra i algunes restes molt desfetes de murs fets de pedra i calç. Es posà al decobert un mur quan s'obrí un camí l'any 1976" (Les excavacions...pàg. 60). Segons un treball de Roser Salicrú: "Sabem que els castell disposava d'un fossat i muralles. també tenia un pati interior i torres, una de les quals, a jutjar per les referències antigues, era de planat circular. Salicrú parla també d'una capella situada ben a prop del castell, si bé nosaltres creiem que el castell no tenia capella, sino només una sala habilitada" (Les excavacions...pàg. 60).

Pel que fa al material recollit en els voltants del castell i la masia, la cronologia va dels darrer terç del segle XIV fins a les primeres dècades del XV. Consisteix en ceràmica catalana decorada en verd i morat i alguns bocins de blau, ceràmica de Paterna-Manises decorada en verd i morat, en blau sol, en daurat i blau i en daurat: també hi ha bocinets de ceràmica italiana i del Pròxim Orient. En algunes capes més supercials, s'ha trobat fragments de ceràmica de Pisa, de mitjans del segle XVII.

Podeu trobar l'article sencer clicant aquí.

 

Josep A. CERDÀ, Carles MARTÍ, Marta SANTANDREU, "Les excavacions al castell de Mata (Mataró)", dins I Jornades d'arqueologia medieval del Maresme. Arquitectura militar. Vilassar de Dalt, 1999.

dijous, 3 de setembre de 2020

Una hipòtesi sobre les elits de Barcino en la producció del vi laietà


Imatge: Marca en un pivot de Portocristo (Mallorca). R. Járrega i E. Colom, pàg. 232 de l'article ressenyat. 

Uns segells en àmfores Dressel 2-4, on es pot llegir -hipotèticament- M.L.N dóna peu als arqueòlegs Ramón Járrega Domínguez i Enric Colom Mendoza a establir una teoria segons la qual correspondria als tria nomina de Lucius Minucius Natalis. No es tracta, però, aclareixen els autors, dels coneguts senadors i cònsols -pare i fill- Lucius Minicius Natalis i Lucius Minicius Quadronius Verus, originaris de Barcino (1) nascut el darrer l'any 96 dC., però si molt possiblement, d'un passat d'aquests, el que porta a pensar que aquesta família podria basar la seva riquesa i el seu poder en la producció del vi laietà.

Aquestes marques de taller estan formades per una cartela circular, amb les lletres M N L en sentit invers a les agulles del rellotge, forma que dificulta la seva lectura (Járrega i Colom, pàg. 230). Això es pot veure molt bé en un fragment rescaptat del fons marí de Portocristo (Manacor, Mallorca). Altres exemplars que es poden atribuir a aquest taller s'han exhumat a l'ager de Barcino, a Carthago (Tunisia) i a El Alamein (Egipte); aquest darrer fragment presenta una O davant, però a diferència del M N L, no du interpuncions (O M·N·L), el que fa pensar als autors de l'article que correspon a officina, és a dir, el taller. La peça recuperada a Portocristo -un pivot- està fabricada amb la pasta de color vermell ataronjat, típica de les produccions laietanes (Járrega i Colom, pàg. 232). Sitúan les àmfores estudiades en el segon quart del segle I, entre els principats de Tiberi i Calígula. Són escasses les referències escrites tenim sobre el vi laietà i la seva producció; conegudes són les de Plini el Vell i Marcial, així que per conèixer la seva distribució, hem de recórrer a l'arqueologia. 

Les restes de tallers amfòrics en el N.E. de la Hispània Citerior, són nombroses. A l'ager de Tarraco, Járrega i Colom citen el segell  L·C·M a Mas d'en Corts, que podria correspondre a Marcus Clodius Martialis que, per una inscripció sabem que fou praefectus Balearum. A la figlina de Can Viader (Malgrat de Mar, Barcelona) trobem el segell L·M·O pot correspondre a Lucius Marcus Optatus, personatge de l'elit d'Iluro que fou duumvir quiquennal, desenvolupà una carrera militar i morí a Frígia. (vegeu Járrega i Colom, pàgs. 232-233). A aquesta èlit de terratinents i productors de vi, sembla que hi podria pertànyer doncs, els Minicii, si la tesis dels autors és demostra correcta. 

Lucius Minicius Natalis i Lucius Minucius Quadronius Verus tingueren un notable cursus honorum: el pare fou cònsol sufectus l'any 106, i el fill l'any 139, Ambdós foren també procònsols a Àfrica. Una inscripció monumental commemora la construcció d'unes termes a Barcino, pagades per ells. (Járrega i Colom pàg. 234. Alguns topònims citats en la documentació medieval, fan pensar en que foren propietats d'aquesta família, expliquen els autors del treball (Járrega i Colom, pàgs. 235 a 237).

(1) Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. 


Ramón JÁRREGA DOMÍNGUEZ i Enric COLOM MENDOZA, "Nueva hipótesis en torno a la presencia de élites locales de Barcino en la producción del vino laietano: el caso de Lucius Minicius Natalis". A la revista Zephyrus LXXXV, gener-juny de 2020. Ediciones universidad de Salamanca. Pàgs. 229 a 242. 

 

dimarts, 18 d’agost de 2020

Ignasi Jiménez publica "VII iberos" en paper

 

Com deiem en una entrada anterior, l'escriptor Ignasi Jiménez va publicar en versió digital la seva novel.la VII Iberos, ambientada a Cabrera de Mar en l'antiguitat i en l'actualitat, dos època que a la fi arriben a trobar-se d'alguna manera, després d'uns misteriosos fets succeits a aquesta històrica població. Novel.la que es llegeix de bon grat, amb intriga i acció. Els ingressos de la novel.la els destina Jiménez a la investigació contra el coronavirus dels doctors Clotet i Mitjà. 

Doncs bé: ara acaba de sortir l'edició en paper. La podeu adquirir a Amazon, en les dues versions, paper i digital en aquest enllaç:  https://bit.ly/vii-iberos-llibre

Vídeo de presentació del llibre:  https://bit.ly/vii-iberos

Aquí podeu trobar informació sobre l'autor:  https://ignasijimenez.com 

 En aquests paratges avui melancòlics, han viscut durant segles éssers humans amb les seves penes i joies.

 

divendres, 31 de juliol de 2020

Associació Museu Comunitari de Cabrils


El passat 4 de juny va tenir lloc l'acte fundacional de la nova associació Museu Comunitari de Cabrils. Aquesta entitat ha començat la publicació d'un nou bloc.
Podeu llegir en el seu bloc: Comca Museu.

diumenge, 26 de juliol de 2020

Mor l'activista i arqueòleg Jaume Lladó i Font a l'edat de 97 anys

 Imatge: Jaume Lladó i Font. Procedència:

Ens ha deixat Jaume Lladó Font.
Va relacionar-se intensament amb la ciutat de Mataró, va tenir mestres com Puig i Cadafalch, Bosch Gimpera i Serra Ràfols i va col.laborar amb personalitats com Marià Ribas, Esteve Albert, Ferrer i Clariana, germans Arenas, Jesús Illa. Fou conservador del Museu de Mataró i Fundador de la revista Mvsev, tancada per ordre governativa, pel fet d'escriure's en català.
A l'exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya, al mateix temps que impulsava la preservació del patrimoni, amb grups com el Grup Artístic Pyrene, 
el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les.
Descansi en pau. 

Podeu llegir més a la web del Grup d'Història del Casal de Mataró.
i a la web de l'Ajuntament de Mataró.


Jaume Lladó Font amb Robert Lleonart, de la CEAH, el dia de l'homenatge.
Foto: Joan Francesc Clariana.

dilluns, 20 de juliol de 2020

Presentació dels fulls de Santa Maria

Demà dimarts, 21 de juliol tindrà lloc la presentació dels Fulls dels Museu Arxiu de Santa Maria, corresponents als números 126 i 127.
Hora: 9,30 del vespre.
Lloc: Espai de l'Hort del Rector de Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, carrer de Sant Francesc 25.



Font: web del Museu Arxiu de Santa Maria.

 

diumenge, 12 de juliol de 2020

Nous continguts en la web "Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni"



La web "Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni", dirigida per Josep Maria Rovira i desenvolupada per Arnau Giménez, ha estat actualitzada. Un equip hem estat implementant nous continguts i modernitzant-ne el disseny. 
En aquesta web sobre el patrimoni de Cabrera, il.lustrada amb nombroses infografies 3D, i ara actualitzada, hi trobareu, nous apartats, com: el territori, les fortificacions ibèriques, el santuari ibèric del Cau de les Bones Dones, la ciutat republicana d'Ilturo, la domus de Can Benet, el celler romà de la Peirota, i en el nou apartat contemporanis, la fàbrica Ordeig i els vehicles de tracció animal, aquest dos darrers en construcción així com una extensa bibliografia.
S'han introduït les darreres troballes singulars de Can Ros/Cal Conde, com la cabana comunitària d’època neolítica i altres entitats així com tres fons de tombes ibèriques.





dijous, 2 de juliol de 2020

Visites guiades a la capella barroca dels Dolors de Mataró


El proper dissabte 4 de juliol s'incia el cicle de visites guiades a la capella Barroca dels Dolors de Mataró on, entre d'altres obres d'art, es podran observar les pintures d'Antoni Viladomat. Les visites es perllongaran en els mesos de juliol i agost.
És necessari reservar visita. Trobareu tota la informació en aquest web de Benvinguts al Maresme

dilluns, 22 de juny de 2020

La web "Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni" es renova



La web Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni, dirigida per Josep Maria Rovira i desenvolupada per Arnau Jiménez, està renovant la seva presentació i continguts. Es tracta d'un viatge explicat i il.lustrat a través de la rica història d'aquests població maresmenca, a 25 Qm de Barcelona, i que ha conservat un riquíssim patrimoni que va de la prehistòria als nostres temps. La web publica nombroses reconstruccions en 3 dimensions de llocs tan interessants com el poblat ibèric o el castell de Burriac. Podeu consultar Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni (web en construcció) clicant aquí.

diumenge, 21 de juny de 2020

Jaume Lladó i Font compleix 97 anys


Robert Lleonart, de la CEAH, i Jaume Lladó. Foto: Joan Francesc Clariana.
Robert lleonart, del CEAH, i Jaume Lladó.
Foto: Joan Francesc Clariana.

El passat 15 de juny el veterà activista cultural Jaume Font Lladó va complir 97 anys.  Va néixer a Argentona l'any 1923, i es va d'exiliar a Perpinyà el 1958, on encara resideix.
Va relacionar-se intensament amb la ciutat de Mataró, va tenir mestres com Puig i Cadafalch, Bosch Gimpera i Serra Ràfols i va col.laborar amb personalitats com Marià Ribas, Esteve Albert, Ferrer i Clariana, germans Arenas, Jesús Illa. Fou conservador del Museu de Mataró i Fundador de la revista Mvsev, tancada per ordre gubernativa, pel fet d'escriure's en català.
El Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAH) li va retre un homenatge l'1 d'abril de 2019. En el transcurs de l'acte es va presentar el seu llibre autobiogràfic: Dues vil.les i una ciutat. Tot fent memòria. 
Les nostres més sinceres felicitacions!


Enllaços al bloc: "Acte d'homenatge a Jaume Lladó i Font" "Fotos".

dissabte, 6 de juny de 2020

XIIè col.loqui "La Història a Debat" del Grup d'Història del Casal de Mataró

Procedència de la imatge: Grup d'Història del Casal
El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del tradicional Col·loqui Història a Debat. Enguany el títol que defineix la temàtica central és Exilis i dissidències i es celebrarà a Mataró durant el mes d’octubre.
Podeu trobar la informació d'aquest esdeveniment i com participar-hi, a la web del Grup d'Història del Casal de Mataró.


diumenge, 24 de maig de 2020

L'ajuntament de Cabrera de Mar aprova la seva participació en un projecte cultural comarcal, amb alguna discrepància


El passat dia 21 de maig, el ple telemàtic de l'ajuntament de Cabrera de Mar va aprovar (1), un "Conveni de col.laboració i delegació de competències entre el Consell Comarcal del Maresme i l'ajuntament de Cabrera de Mar, com a municipi afectat pel projecte L'herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca, a cofinaçar pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Programa operatiu FEDER 2014-2020).
El projecte, segons explica el conveni:
"El projecte L'herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca pretén posar en valor el patrimoni cultural i històric de la comarca mitjatçant la creació de de 6 noves rutes turístiques telemàtiques (5 agrupades + 1) al llarg de la comarca,  que es vertebraran en un producte turístic sostenible, especialitzat i identitari, adreçat a un nou públic desestacionalitzat i divers del turisme de sol i platja, creant una ocupació directa i indirecta. Afegirà actuacions sobre recursos singulats existents i crearà una plataforma digital per a la difusió dels productes tur´sitics creats, els ja existents i els futurs, i per a l'anàlisi del comportament dels usuaris per adaptar-se a les noves demandes.2 (Conveni...Pactes, tercer, pàg. 3).
Entre d'altres projectes, preveu:
"Contractarà la redacció d'estudis i projectes: 2 estudis de senyalització, (5 rutes telemàtiques agrupades i Camí de sant Jaume, que afecten  respectivament a 24 i 15 municipis de la comarca), i projecte museogràfic (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt) i 1 projecte executiu d'obra (adequació del poblat ibèric de la Cadira del Bisbe a Premià de Dalt). (Conveni...Pactes, tercer, pàg.4)

El regidor Sergi Teodoro va informar sobre el projecte. La subvenció per el projecte va partir del Consell Comarcal del Maresme; va anunciar que el el cost previst per a l'ajuntament de Cabrera estaria proper als 66 mil euros, que pot disminuir si s'hi apunten més ajunatments. Segons hem llegit, també pot augmentar si hi ha pèrdues, danys i perjudicis dels altres ajuntaments o del Consell Comarcal si hi ha desistiments o enderreriment el el pagament. (Coveni...Obligacions dels ajuntaments, dotzena, pàg. 8). Fins ara, 27 ajuntaments s'hi han apuntat.
Segons tenim coneixement, la oposició va rebre el projecte dos dies abans del ple.
El regidor de la CUP, Genís Vinyals, va constituir l'únic vot en contra. Va explicar que no veia clara la continuïtat del projecte, al qual ja hi havia ajuntaments que hi havien renunciat, que era car pel poble i que a Cabrera ja hi havia gent que hi havia treballat, sobre el castell i el poblat ibèric en 3D. (2) Replicà l'alcalde, Jordi Mir, que s'hauria d'informar, i que ell i l'equip de govern estaven a la seva disposició, com ja havia dit el primer dia. Incomprensiblement, el mateix Mir va desqualificar els treballs anteriors en 3D, segons ell "fets per un afeccionat", els ara projectats estarien fets per científics. Incomprensiblement, diem per quan els al·ludits no hi eren per replicar-lo, i tampoc es pot dir que l'alcalde fos una autoritat científica per fer tal afirmació. (3) Tampoc ningú va respondre a aquesta afirmació.
Veurem, si finalment aquest projecte, que pot ser interessant, tirarà endavant o quedarà per fer com tal altres, especialment ara que anem molt magres de fons.
Podeu veure i sentir aquest ple (el projecte al.ludit a partir del minut 38), en aquest enllaç.


(1) Per 7 vots a favor (4 de JuntsXCAT, 2 d'ERC i 1 del PSC), 1 en contra (CUP) i 3 abstencions (2 de Gent per Cabrera i 1 d'Alternativa Independent del Pla de l'Avellà).
(2) Fa vint anys que hi ha gent de Cabrera de Mar treballant en el patrimoni en 3 dimensions (3D).
(3) Els llibres publicats fins ara sobre el patrimoni de Cabrera de Mar en 3D han estat redactats per un grup de gent amb títols de doctor o llicenciat i una llarga carrera de publicacions.

diumenge, 17 de maig de 2020

La terra sigil.lata de la tercera fase de Can Xammar (Mataró)

Gorgona de la peça signada per M PERENNIVS.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.


L'any 1970, des del Museu Arqueològic de Barcelona, es va dur a terme una excavació d'emergència a les restes romanes de Can Xammar (Mataró), originada en part per la destrucció d'aquests vestigis per les màquines excavadores. Aquesta intervenció va estar dirigida per Ricard Batista i executada per Francesc Gusi. 
El que havia sobreviscut al llarg dels segles d'unes fastuoses termes romanes pavimentades amb mosaics opus tesellatum, havia estat arrassat. El arqueòlegs varen dur a terme diversos tempteigs en el sector que no havia estat destruït, i els treballs varen posar al descobert una estança subterrània amortitzada amb terres que contenien gran quantitat de deixalles domèstiques, sobretot ceràmica de parets fines, comunes i àmfores. Es tractava  possiblement d'un magatzem subterrani, amortitzat per dos gran estrats. Més endavant s'hi van dur a terme dues noves excavacions: Una l'any 1987 dirigida per l'arqueòleg Joaquim Pera, i l'altra el 2002, a càrrec de Pou i Travesset.
Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, ha publicat ara un article referit a la ceràmica exhumada en la tercera excavació, la de 2002.Es tracta d'un dels conjunts de terra sigillata més importants de Mataró, en qualitat i quantitat, només comparable excavat darrera l'ajuntament. 
De la qualitat de la ceràmica recuperada dóna idea l'article de Clariana, que tracta de la terra sigillata itàlica i de la de parets fines. Datada en els regnats d'August i Tiberi, i que correspondria a l'època de major esplendor de la Iluro romana.
Podeu llegirlo aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Ceràmica sigillata provinent de la tercera fase d'excavació de l'estança soterrània romana de Can Xammar (Mataró)". XXXV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, 2018.





divendres, 8 de maig de 2020

Un article de Marià Ribas sobre uns forns d'època romana

Una pàgina de l'article

L'arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran va publicar el 1983, a la revista Pyrenae, un articcle titolat "Un taller d'àmfores a Mataró".
Explica Marià Ribas que el juny de 1967, les avingudes provocades per unes fortes pluges van arrossegar quantitats importants de  terres superficials en la riera de Sant Simó a Mataró, deixant en alguns punts al descobert un nivell primitiu del que fins aquell moment no se'n tenia cap notícia.
En un sector d'aquest primitiu nivell van aparèixer restes de tres forns agrupats d'època romana.
Marià Ribas i el seu equip van dur a terme una tasca de salvament que va conistir en treure la terra que envoltava aquests forns, de planta circular, amb una reduïda obertura que iniciava un estret passadís.
En el mateix nivell varen localizar un abundant escampall de ceràmica, particularment d'àmfores i també atuells de gran tamany, l'escampall desapareixia en en centre de la riera. L'exploració de l'interior del marge proporcionà més fragments ceràmics i cendra, el que donava a entendre que era el lloc on s'acumulaven les desferres i peces malmeses. Predominaven el fragments d'àmfòres de cos cilíndric, parets primes i boca horitzontal, similars a les ibèriques, i en menor proporció les romanes.
En el seu estudi, Ribas lamenta no haver pogut fer, en el seu moment,  un estudi amb més profunditat de la zona, i la lamentable pèrdua de restes arqueològiques que havia tingut lloc en aquells anys, com Torre Llauder i fins i tot algunes habitacions del poblat ibèric de Burriac. Citatambé  unes troballes en el veinat de Mata, en motiu de la fonamentació d'un magatzem, obres que van posar al descobert restes d'amfores, dolia i tègules, y 4 àmfores que podien venir dels forns de la riera de Sant Simó. També es descobriren tres sepultures intactes de tègules.
Podeu llegir l'article de Marià Ribas i Bertran clicant aquí.

Marià RIBAS I BERTRAN, Ribas i Bertran, Marià. «Un taller d’àmfores a Mataró». Pyrenae, 1983, Vol. 19, p. 281-285.
Podeu veure'l també a Racó Català.


dijous, 7 de maig de 2020

El jaciment de Ca l'Arnau previst com a visitable


Segons informa el Butlletí d'Informació Municipal de l'ajuntament de Cabrera de Mar en el seu número d'abril, la Diputació de Barcelona ha elaborat un projecte per a la protecció del jaciment de Ca l'Arnau, que a més en permetrà les visites. Aquest projecte estima en 540.000 euros els treballs necessaris, que començarien un cop es disposés de la titularitat del terreny i el finançament. La visita a Ca l'Arnau entra dins un pla més ampli de foment del turisme cultural del municipi.
Podeu llegir-ho també a la web de la Diputació.
Fotos: Rosa Isabel Gari Lleixa.



 

dimecres, 22 d’abril de 2020

Una novel.la ambientada a l'antiguitat i a l'actualitat destina els beneficis a la investigació contra el coronavirus


 NOVETAT:


Una novel.la d'Ignasi Jiménez VII IBEROS narra dues històries paral.leles, la una ambientada al món iberoromà i l'altre a l'actualitat; les dues transcorren a Ilturo/Cabrera de Mar.  

TOTS ELS GUANYS DE LA VENDA ANIRÀN DESTINATS AL PROJECTE DEL DOCTORS MITJÀ I CLOTET CONTRA L’EXPANSIÓ DE LA PANDÈMIA DEL CORONAVIRUS

Podeu veure el vídeo de presentació en el següents enllaç:  https://www.youtube-nocookie.com/embed/MOhcfyIsqjk

L'AUTOR:

Ignasi Jiménez, és nascut a Barcelona l’any 1965. És un apassionat de l’escriptura i té força obres inèdites.
Les pressions d’alguns amics i familiars i sobretot l’emergència sanitaria arrel de la pandèmia del coronavirus COVID-19 ha provocat que l’Ignasi fes un pas endavant per col·laborar en la investigació contra l’expansió dels contagis duta a terme pels doctors Bonaventura Clotet i Orial Mitjà, decidint fer pública la seva primera novel·la, VII Íberos, centrada en Cabrera de Mar, el seu lloc de residència, on dos emocionants aventures es creuen amb dos mil anys de diferencia, destinant tots els guanys de la venda del llibre a la investigació (@YoMeCorono).
Ignasi Jiménez és autor d’un bon nombre de novel·les ara mateix esta preparant la trilogia “El Lenguaje Secreto de la Música”, “¿Quién Rezará por mí Cuando Muera?” i “Vida Interior”.

EN AQUEST ENLLAÇ d'Amazon pots comprar en e-book la novel·la “VII Íberos” a Amazon, alhora que col·laboraràs amb el projecte dels Doctors Mitjà i Clotet:

En aquest altre enllaç trobaràs tota la información de l’autor:


SINÒPSI DE “VII ÍBEROS”


En el segle I aC. succeiren diversos fets en un poblat iber de la Laietània central, a Ilturo, tots relacionats amb el suposat poder d'un amulet tallat a sílex que simulava una cabra. El poble iber, no molt diferent del nostre pel que fa a motivacions i a competència, va tenir que sofrir els avatars de la presència o l'absència d'Ahuntar, el nom de la icona. Ibers i romans anhelaven posseir el fetitxe, i aquest era un motiu de discòrdia, de temor i d'odi, però també el causant d'un estrany benestar.
Més de dos mil anys després Mariona, una geòloga i funcionària de la Generalitat de Catalunya, odiada per la seva companya Gemma, en obtenir la plaça sota la sospita d'algun tripijoc, té que desplaçar-se per un simple tràmit a Cabrera de Mar, assentada sobre l'antiga Ilturo. Un avi porta dies i dies cavant en el garatge de casa seva, contra la muntanya de Montcabrer i insisteix que està buscant Ahuntar.
El simple tràmit passa a ser una odissea en aquell poble del Maresme on els seus habitants no fan més que mirar-la amb recel.
Malgrat l'asma i la por a dormir sola en una antiga masia, decideix passar uns dies més en avariar-se la seva moto i en comprovar l'estranya desaparició de nens a Cabrera de Mar, un fet que s'ha repetit al llarg del temps.
Estranys personatges s'entrecreuen en el seus camí i tots convergeixen en la misteriosa epopeia dels set ibers, tots ells relacionats amb la poderosa talla de sílex.
Era el seu últim dia de feina abans d'iniciar les vacances d'estiu. Era el primer dia en que la seva vida va començar a canviar definitivament.

Un carrer de Cabrera de Mar; al fons la muntanya de Burriac.
Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa (2019).


dijous, 9 d’abril de 2020

Llànties sicilianes de l'antiguitat tardana a Iluro

Una de les llànties. Foto: Joan Francesc Clariana
Joan Francesc Clariana Roig és autor d'un article que va presentar a XXXV Sessió d'Estudis Mataronins,i a on analitza la presència de dues llànties -una d'elles sencera- sicilianes de les anomenades "de rosari" per la distribució de les perletes, i que es poden datar entre finals del segle VII i començaments del VIII.
El material d'aquest periode és escàs a Iluro/Alarona. A més de les dues llànties, se n'han trobat fragments d'altres de preocedència nord-africana amb motius cristians, com peixos o el crismó.
Aquestes troballes poden desmostrar que el comerç no s'havia interromput del tot, malgrat les dificultats i canvis socials i econòmica respecte a èpoques anteriors.
Podeu llegir l'article clicant aquí:

Joan Francesc CLARIANA: "Troballa de llànties sicilianes a rosario a la civitas d'Iluro/Alarona". A XXXV Sessió d'Estudis Mataronins (2018). Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró.
 

dijous, 2 d’abril de 2020

Convocatòria del Premi Iluro 2020


La Fundació Iluro de Mataró convoca la 62 edició del premi Iluro de monografia històrica, humanitats i ciències socials, corresponent al present any 2020.
Podeu informar-vos i conèixer les bases del premi en la web de la Fundació Iluro.

dimarts, 17 de març de 2020

Un article de Ramon Coll i Jordi Bagà sobre la prehistòria a Sant Mateu



Imatges: plafons de l'ermita de Sant Mateu, al parc de la Serralada Litoral. Arxiu Pujol-Vila-Puig. Text de Joaquim Graupera (grup d'Història del Casal de Mataró). Tramesa de Toni Marí (Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral). Cliqueu al damunt per ampliar les imatges.

"La vall de Sant Mateu es troba en la part meridional de la comarca del Maresme, entre 15 i 20 Qm aproximadament al nord de Barcelona. La comarca presenta una gran densitat en jaciments arqueològics fruit d'un intens poblament antic" (Noves dades...pàg. 184).
Així comença l'estudi que han publicat Ramon Coll Monteagudo i Jordi Bagà Pascual: "Noves dades sobre la prehistòria de la vall de Sant Mateu (El Maresme, Barcelona)". 
L'article ve a ser un "estat de la qüestió" sobre els descobriments i els estudis sobre la prehistòria en aquesta vall maresmenca. No va ser fins el segle XIX que, gràcies a l'excursionisme científic que es va començar a publicar i donar importància a certs monuments megalítics. El Centre Excursionista de Catalunya excavà per primer cop el dolmen de la Roca d'En Toni a Vilassar de Dalt (Noves dades...pàgs. 184 i 185).
No obstant, el coneixement científic sobre aquestes restes prehistòriques fou més aviat escàs. En les dècades de 1940-60, es publiquen algunes notícies puntuals o breus síntesi. Als estudiosos locals es deuen molts dels estudis publicats després de la Guerra Civil (Noves dades...pàg. 184).
"A partir de finals de la dècada de 1960 i, sobretot en les dues següents, noves fornades d'arqueòlegs, alguns sortits de la universitat, s'afegeixen als grups existents, en crea de nous o ajuda a remodelar els antics, cas de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró" (Noves dades...pàg. 187).
"La consolidació d'aquests grups va permetre dur a terme treballs de síntesi sobre alguns periodes de la prehistòria maresmenca, com ara el neolític mitjà" (Noves dades...pàg. 187) i altres. En aquest sentit cal destacar la monografia publicada per membres del grup d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (hereu de la Secció Arqueològica).
La creació del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya ha permès la publicació d'alguns treballs de síntesi, així com l'elaboració de la carta arqueològica del Maresme.
"Es tracta d'un paisatge amable, amb suaus turons, una relativa abundància d'aigüa amb rieres que solquen la vall longitudinalment, bones condicions visuals per al control del territori, bones comunicacions en una plana sense obstacles, bons accessos mar-muntanya a partir de les mateixes rieres i, en general, un clima agradable. No estranya doncs l'abundància de poblament en totes les èpoques de la història" (Noves dades...pàg. 192).
La gran importància de jaciments d'època ibèrica, romana o medieval, ha eclipsat en certa manera els d'etapes prehistòriques. Els autors defineixen la prehistòria de la vall de Sant Mateu com "una perfecta desconeguda" (Noves dades...pàg. 193). L'arqueòloga Imma Bassols apunta dues recomanacions: "1) Els grups d'estudiosos haurien de recuperar el patrimoni prehistòric que es coneix. 2) Caldria iniciar noves recerques. Especialment al nord de la comarca" (Noves dades...pàg. 193). La zona més estudiada és la de Premià de Dalt i Premià de Mar (Noves dades...pàg. 194).
Imma Bassols senyalava també es dificultats que presenta l'estudi de la prehistòria maresmenca, a saber: l'escassetat de restes prehistòriques en una zona densament poblada, sobretot a partir dels periodes ibèric i romà. Les restes conservades pertanyen a la prehistòria recent; els paleolític ens és pràcticament desconegut. El treball a la muntanya és dificultós, hi ha llocs inaccesibles que no es poden excavar. L'atropització pot haver facilitat la destrucció de molts jaciments. Hi ha més troballes al sud que al nord del Maresme. (Noves dades...pàg.199).
A aquestes dificultats se n'hi poden afegir altres, com l'obertura de nous camins i l'ampliació dels antics per part de la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació, sovint sense control. A nombrosos marges dels camins de muntanya han aparegut restes de ceràmica feta a mà i sílex (Noves dades...pàg.199.
Hi ha també fenòmens naturals que han pogut contribuïr a l'absència o destrucció de jaciments: L'absència de veritables coves, degut a la configuració granítica de la muntanya i la forta sedimentació pròpia de la geologia local (Noves dades...pàg. 200).
En suma, un trebal interessant per establir les línees futures d'actuació en el camp de la prehistòria de la vall de Sant Mateu.

Podeu llegir l'article clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA

Ramon COLL MONTEAGUDO i Jordi BAGÀ PASCUAL, "Noves dades sobre la prehistòria de la vall de Sant Mateu (El Maresme, Barcelona)". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XXX, 2019. Conté una llista de jaciments.

Imma BASSOLS et alii, Dolmens i menhirs entre la Tordera i el Besós. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès. Monografies 13, Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques. Societat Catalana d'Arqueologia (SERP). Barcelona, 2019.

dilluns, 16 de març de 2020

Homenatge a Josep Garrido Salazar


El passat dia 2 de febrer, el Museu Arxiu de Santa Maria va dedicar una merescuda placa d'homentage a Josep Garrido Salazar "Pepe", com el coneixen els seus amics.
El motiu són els anys -dècades- que Pepe Garrido va dedicar a restaurar desinteressadament, materials, especialment ceràmics en aquest Museu Arxiu.
Anteriorment havia excavat i restaurat materials a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró -avui Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història- i molts dels materials que s'exposen avui restaurats en aquests museus, són fruit de la seva habilitat. 
Josep Garrido ha estat en contacte amb l'arqueologia del Maresme des dels anys 60, en en els que es va integrar en les excavacions del grup de Marià Ribas, passant després a la Secció Arqueològica.

Josep Garrido en els seus anys de la Secció Arqueològica.

dilluns, 2 de març de 2020

Presentat a Cabrera de Mar el llibre sobre el castell de Burriac

D'esquerra a dreta: Putxi Cortada, Josep M. Rovira,
 Enric Subiñà, Joan Carles Alay i Joan F. Clariana.

Un moment de la presentació.

Un públic interessat.
Imatges: presentació del llibre a la biblioteca Ilturo. Fotos: Anna Gimeno


El passat, dijous 27 de febrer finalment es va presentar a la Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar el llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval, el castell de Burriac, patrimoni en 3D, segon llibre de la col.lecció. 
Na Putxi Cortada va introduir i presentar en Josep Maria Rovira, l'Enric Subiñà, en Joan Carles Alay i en Joan Francesc Clariana, autors del llibre junt a Rosa Isabel Garí, Antoni Llamas i Jaume Vellvehí.
Al final de la presentació, es va obrir un interessant torn obert de preguntes. L'acte va acabar amb un brindis de cava acompanyat d'unes pastes.

dimecres, 19 de febrer de 2020

Presentació a Cabrera de Mar del llibre sobre el castell de Burriac



Presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D.
Día i hora: dijous, 27 de febrer a les 19 hores.
Lloc: Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar (Carrer Sant Joan, 8).
Presetació a càrrec de: 
Putxi Cortada (llicenciada en història i psicologia); Josep M. Rovira (coordinador del projecte); Enric Subiñà (doctor en història i president del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell); Joan Carles Alay (doctor en arqueologia i responsable de patrimoni de la Societat Catalana d'Arqueologia); Joan Francesc Clariana (doctor en arqueologia i vocal de patrimoni del Grup d'Història del Casal de Mataró). 
Al final de l'acte se servirà una copa de cava.


dimarts, 18 de febrer de 2020

Taula rodona sobre Torre Llauder i la destrucció del patrimoni mataroní





Dijous dia 20 de febrer a les 19,30 hi haurà a Ca l'Arenas de Mataró (carrer Argentona, 64), una taula rodona sobre el tema: la Torre Llauder com a paradigma de la destrucció del patrimoni mataroní (50 anys).
Els arqueòlegs Robert Lleonart i Joaquim Garcia ens feran reviure aquests tristos fets.


dilluns, 10 de febrer de 2020

III Simposi In Maritima


L’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval convoquen In Maritima III Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval que proporciona un fòrum bianual on es presenten els treballs més recents sobre la història i el patrimoni medieval del Maresme.
Les Jornades, que es realitzaran el dissabte 4 de juliol de 2020 al Museu Arxiu de Vilassar, consten d’unes ponències centrals i un espai reservat per a les Comunicacions dels estudiosos comarcals.
Les inscripcions gratuïtes a títol personal es poden fer fins al 10 de juny de 2020 i tots aquells que que vulguin presentar comunicació (títol i resum) ho han de fer amb data límit del 31 de maig de 2020. Podeu enviar la vostra inscripció al correu: museu@vilassardedalt.cat

Podeu trobar més informació i consultar i descarregar el tríptic del Simposi a la web de l'ajuntament de Vilassar de Dalt


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...