LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 21 de desembre de 2020

El vidre mataroní de la plaça de Santa Maria


 
Com ja hem dit en altres ocasions, Mataró va ser durant l'edat moderna, un notable centre de producció de vidre a la façon de Venise, citat en els estudis que tracten sobre la indústria i fabricació del vidre a Catalunya.
Joan Francesc Clariana és autor d'un estudi, presentat i publicat en l'edició de la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins, "Materials de vidre mataroní trobats a les excavacions de la plaça de Santa Maria de Mataró l'any 2000", sobre el vidre recuperat en les excavacions de la plaça de Santa Maria de Mataró a l'any 2000, i que ve a complementar articles anteriors de l'autor sobre aquesta producció: sobre els solars del Carreró, el carrer Nou i el carrer Palau. 
L'actuació a la plaça de Santa Maria es va dur a terme per l'empresa Àtics sota la direcció de Francesc Busquets i Miquel Gurrera. El més destacable va ser un pou de planta aproximadament semicircular, bastit amb pedra i calç i omplert per tres estrats, essent interessants, per aquest estudis, els dos més antics, datats pels arqueòlegs en la meitat del segle XVII (Materials...pàg. 2).
Els fragments de vidre recuperats es poden agrupar en dos conjunts: 1) el vidre sumptuari de certa qualitat i 2) el vidre usual (Materials...pàg. 2). Dins els primer grup hi ha diversos fragments de copes, amb algunes peces excepcionals, com la que combina lacticinis de dos colors (Materials...pàg.3), o un broc de morratxa. El conjunt de vidre anava acompanyat d'un grup de fragments ceràmics.
Els arqueòlegs apunten la possibilitat que les troballes del pou de la plaça de Santa Maria vinguessin del saqueig que patí la casa Palau durant la guerra dels Segadors. Així ho fa pensar la notícia que recull l'historiador Antoni Martí Coll en el seu llibre Història d'una família, i que recull un document d'un arxiu familiar:
 
"Apenas saberen los francesos i los catalans aficionats a França que la villa de Mataró havia prestada obediencia, acudiren a ella de tropell mes de quatre mil homes...saquejaren los arrevals y algunas casas particulars dins la vila i la principal saquejada fou la del Palau, prop de la Iglesia, con que no deixaren cosa" (Materials...pàg. 5).
 
Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Materials de vidre mataroní trobats a les excavacions de la plaça de Santa Maria de Mataró l'any 2000", dins XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins 2019. Publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró,2020.
Podeu llegir l'article clicant aquí.

Altres articles del mateix tema, publicats en aquest bloc:
 

dimecres, 9 de desembre de 2020

Presentació del llibre "El Masnou desaparegut"


 

El proper dijous dia 10 de desembre es presentarà el llibre el Masnou desaparegut escrit per Marta Roig i Miquel Rico i publicat per leditorial Efados. La presentació serà per internet i es retrensmetrà en directe pel canal Youtube de l'ajuntament del Masnou a les 19,30.

El llibre recull una selecció de fotografies antigues del Masnou, amb textes explicatius. Forma part de la col.lecció Catalunya Desapareguda.

La retransmisió quedarà penjada en el canal de Youtube.

diumenge, 6 de desembre de 2020

Indicis d'un taller vidrier al carrer Palau de Mataró


Un cop més Joan Francesc Clariana testimonia amb un nou estudi, l'existència de tallers i forns de vidre al centre de Mataró en l'edat moderna (1), aquest cop al carrer Palau, en un article publicat a la revista Laietània d'enguany: "Indicis d'un taller vidrier al solar del carrer Palau, 22 de Mataró".  
Diversos escrits documenten l'existència d'aquesta indústria entre el segles XVI i XVIII, i la importància que va assolir. 
Garcia Espuche i Guàrdia Bassols ho indiquen en un estudi sobre la trama urbana de Mataró, configurada per espais grans en els interiors de les illes de cases, amb un pati al centre per emmagatzemar llenya sense perill d'incendis i carrerons per accedir-hi. (Indicis...pàg. 159).
Hi ha antecedents de troballes de fragments o peces de vidre a l'illa de cases entre el carrer d'en Pujol i el carrer Palau, però foren les excavacions dels anys 2001-2002 en un solar d'aquest darrer carrer, que han permès sortir a la llum diferents materials que fan pensar en un proper forn de vidre. Es tracta, en la seva majoria, de fragments de peces de tipus quotidià i utilitari, excepte uns pocs que podem considerar de luxe. (Indicis...pàg. 158).
Destaquen un broc de fabricació elaborada, estriat i decorat amb lacticinis blancs,  una peça de nansa estriada de vidre translúcid lleugerement groguenc i un fragment de vora de vidre vermell opac. La resta de peces són fragments de peces d'ús quotidià: tiges, copes, porrons o setrills, ampolles... i també dues ampolles senceres. (Indicis...pàg. 158). Els excavadors daten les troballes entre els segles XVII i XVIII. (Indicis...pàg.59).
Aquestes troballes venen a unir-se a altres localitzades al Carreró, al carrer Nou i a la plaça de Santa Maria. 

(1) També ha publicat estudis sobre ekl vidre romà.
 
Podeu llegir l'article clicant aquí
 
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Indicis d'un taller vidrier al solar del carrer Palau 22 de Mataró" a revista Laietània, pàgs. 157 a 168. 

Altres entrades relacionades amb el tema i publicades en aquest bloc:

dimecres, 25 de novembre de 2020

El simpulum de Can Modolell


Imatge: simpulum de Can Modolell. Dibuix: Jordi Arenas.

El simpolum és un recipient destinat a trasvassar líquids, generalment d'un vas a un altre  (el que avui anomenariem un cullerot).  Salvador F. Pozo i Josep F. Roig són autors d'un article sobre simpula de bronze romans: "Simpula de bronce -tardorepublicanos- del conventus tarraconensis", publicat a Sautuola XXIII. 
Com ens recorden els autors, el simpulum està documentat en el món romà en dos ámbits d'aplicació: en el de les cerimònies religioses o rituals de sacrifici, i en el domèstic. El podem veure representat al costat d'altres vasos rituals, com ara una patera, en monedes i en un baix relleu de Pompeia o bé al costat d'una vaixella, com es pot observar en un fresc pompeià. (Vegeu Simpula de bronce...pàg. 262-263).
Un hipotètic simpulum de bronze va ser recuperat en el jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar, Barcelona). És ben conegut que Can Modolell fou un centre de culte d'època romana, dedicat a diverses divinitats, Mitra entre elles. Classificat pels primers excavadors de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró com una vil.la amb santuari, noves aportacions de A. G. Sinner i V. Revilla, consideren que els tractava d'un gran santuari (2), sense que es pugui demostrar l'existència d'una vil.la.
El simpulum de Can Modolell va ser identificat com una llàntia (1); no obstant, l'article de Pozo i Roig el classifiquen com a tal simpulum. (Simpula de bronce...pàgs. 276-277).
 
NOTES
 
(1)  Vegeu, per exemple: J. Bonamusa, J.F. Clariana y R.I. Garí "Dades per a l'estudi de l'hàbitat medieval en el jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar) pàgs. 101 a 117, actes de les II Jornades d'Arqueologia Medieval del Maresme, 2001, publicades al 2003 per Grup d'Història del Casal de Mataró. També: J. Bonamusa et alii, 30 anys d'excavacions a Can Modolell. Edició a cura de Jospe M. Modolell, Cabrera de Mar, 2004. Pàg. 156.


BIBLIOGRAFIA
 
Salvador F. Pozo  i Josep F. Roig, "Simpula de bronce -tardorepublicanos- del conventus tarraconensis", a Sautuola XXIII. Instituto de Prehistoria y Arqueología "Sautuola". Santander, 2018. Pàgs. 261-284.

dissabte, 14 de novembre de 2020

Un taller vidrier a Can Ximenes del Carreró (Mataró)

 

Joan Francesc Clariana és autor d'un article presentat a la XII trobada d'Entitats de
Recerca Local i Comarcal del Maresme, que va tenir lloc a Cabrils el 27 d'abril de 
2019, contribuïnt un cop més al coneixement del nostre passat amb la ja seva extensa obra. No es tampoc, ni molt menys, el seu primer treball sobre vidres.
Com bé senyala Clariana, Mataró fou un dels centres destacats de la fabricació del vidre des del segle XVI al XVIII, com ho testimona la documentació, a la que s'han d'afegir avui dia, alguns significatius vestigis arqueológics.
 
Sabem que en els solars de les illes de cases del casc antic, especialment els compresos entre els carrers de Santa Maria, carrer d'En Pujol i carrer de Barcelona, estarien ubicats els diferents tallers de vidriers o forns de vidre. Menció apart mereix el forn de la nissaga dels Roig que, gràcies a la documentació escrita, sabem que es trobaria a la Riera, a l'alçada de l'actual núm. 15. (Indicis...pàg. 41).

Garcia Espuche i Guardia Bassols consideren que la trama del sector està precisament configurada per a la indústria vidriera: carrerons d'accés a l'interior de les illes de cases, aptes per l'entrada de vehicles de tracció animal i per l'emmagatzament de llenya. (Indicis...pàg. 41).
En una mateixa illa de cases, al carrer Nou, es varen localitzar restes d'un taller vidrier o forn del mateix segle XVI, que podrien correspondre al mateix avui descrit -sense que poguem afirmar-ho amb certesa- en aquest cas, quedaria delimitada l'extensió de l'obrador pel nord i pel sud. (Indicis...pàg. 42)
Tornant al de Can Ximenes, els arqueòlegs han detectat les restes del que podia ser un petit forn de vidre. 
S'han dut a terme dues campanyes d'excavació, en els anys 1982, de salvament,  i 1990. Els fragments exhumats són d'una alta qualitat, i situen cronològicament el taller en el segle XVI. (Indicis...pàg. 55).
A partir dels fragments recuperats, s'han establert 4 grups de peces:
-Un interessant conjunt de peces de vidre blau cobalt, vàries d'elles decorades amb lacticinis blancs.
-Fragments de copes i vasos treballats en vidre quasi incolor i decorats amb línies de lacticini i reticulats a a retortoli. Els arqueòlegs dubtaven si atribuïr-los a Mataró o a Venècia.
-Peces treballades en vidre opac o opalí, que volien imitar la qualitat i textura de la porcellana xinesa.
-Les peces restants, bàsicament ampolles i flascons d'ús quotidià.
En conjunt, un testimoni de l'alta qualitat del vidre mataroní a l'edat moderna.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Indicis d'un taller vidrier a Can Ximenes del Carreró (Mataró), a XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. El patrimoni cultural inmaterial: el batec de la gent del Maresme. cabrils, 27 d'abril de 2019.
 
Podeu llegir l'article clicant aquí.
Podeu veure les imatges clicant aquí.
 
Altres enllaços: Una altra entrada en aquest bloc sobre el mateix tema: Un taller de vidre del segle XVI a Mataró i article de Joan Francesc Clariana: Vestigis d'un taller vidrier de principis del segle XVI al carrer Nou 6 de Mataró.

 

divendres, 23 d’octubre de 2020

Exposició del centenari de Jordi Arenas

 

Avui, 23 d'octubre, ha tingut lloc la inauguració dedicada a l'artista mataroní JORDI ARENAS I CLAVELL (1920-1998) amb motiu del centenari del seu naixement. Pintor, dibuixant, escultor i germà del també artista Jaume Arenas, va desenvolupar una temàtica molt diversa tractada amb una gran sensibilitat: pintura religiosa, paisatges, escenes mitològiques, al·legories i nombrosos retrats. Va estar també vinculat a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, per a la que realitzà nombrosos dibuixos.
L'Associació Sant Lluc per l'Art, junt amb amics, ex-alumnes, alguna entitat, ha reunit 25 obres de l'artista que, amb el títol "Obres de Jordi Arenas en col.leccions privades", que podran visitar els interessats en la seva obra.
 
Lloc: Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mataró (Plaça Xammar, 2).
Dies: del 23 d'octubre al 29 de novembre.
Horaris: dilluns, dimarts i dijous de 9 a 13 hores. Dijous, divendres i dissabte de 18,30 a 20.30. Diumenges: de 11,30 a 13,30.

dijous, 22 d’octubre de 2020

Un article d'Enric Subiñà sobre el mas Arnó (Cals Frares) de Cabrera de Mar


 
Procedència de la imatge: calsfrares.com

Enric Subiñà i Coll és autor d'un article sobre el mas Arnó d'Agell (Cabrera de Mar), conegut en l'actualitat com cals Frares, que posa com a exemple del que era un mas a Catalunya entre els segles XIV i XVII. La font que ha pres Subiñà per l'estudi és un manuscrit conservat a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 1221):

Llibre de Noticias de la Casa y Mas Anomenat Arnó, en la Parrochia de Cabrera, en lo veynat de Agell. Llibre en lo qual se trobaran plenas noticias de la casa y mas anomenat Arnó, situat en la Parrochia de Sant Feliu de Cabrera, en lo Veinat dit de Agell, del qual es propietari lo convent de Nra. Sra del Carme de Barcelona. Fet ÿ escrit per lo Rt, Pare Fran Joan Bonet, Procurador de dit Convent lo anys 1687. (Subiñà, pàg. 441). 
 
En el llibre es fa referència a les escriptures referents al mas, les peces de terra que li pertanyen, i la seva valoració.(Pàg. 442). En Joan Bonet demostra en les seves anotacions de les bones maneres d'administrar l'església les seves propietats (Subiñà, pàg. 441).
La primera escriptura que parla dels Arnó de Cabrera data del 1235, es tracta d'una donació que fa Pere d'Arnó a la seva filla Dulcia, amb motiu del seu matrimoni; més endavant, el 1304 tenim la primera referència documental al mas: Pere d'Arnó i la seva germana fan una absolució dels seus drets a Ermessenda, germana dels dos i propietària del mas (Subiñà, pàg. 445).
Cita Enric Subiñà diversos documents referents a aquesta casa, datats entre els segles XIII i XVI, referents a herències, donacions, adquisició de terres, matrimonis, pleits...
Fou l'any 1618 quan la família Arnó va perdre la propietat del mas, que va ser venut a Pau Mates, donzell de Barcelona (Subiñà, pàg. 447); passà després per herència  successivament a Joan Baptista Mates i a Francesc Mates, aquest darrer rector de Mollet, el qual el va deixar en herència al convent del Carme de Barcelona, segons testament fet el 1652. En el moment de prendre'n possessió, el mas Arnó constava d'onze peces de terra, a les quals va afegir-ne algunes més que va recuperar (Subiñà pàg. 447) i d'altres que va adquirir. La majoria era vinya, campa i bosc (Subiñà, pàgs. 448 i 449).
Amb la desamortització eclesiàstica de 1835, la propietat va passar a mans de l'estat i venut en encant al ciutadà de Barcelona Jaume Pujol i Guiteras, els seus hereus el van vendre de nou i va passar per herència a diverses mans (Subiña, pàg. 449).
Cap del 1930 va entrar com a masover Pere Ribosa i Carbonell, el qual va comprar el mas a Teresa Ametller i Ros. Actualment n'es propietari el seu fill Joan Ribosa i Dellà.

Enric SUBIÑÀ I COLL, "El mas Arnó d'Agell (Cals Frares), a Cabrera de Mar, entre els segles XIV i XVII. dins El mas català durant l'edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII). Barcelona, CSIC 2001.
 
 
Imatge: Els Frares. Santa Elena d'Agell. Autor: Lluis Bonet Garí. Conservada en el Centre Excursionista de Catalunya.

Imatge:Els Frares. Santa Elena d'Agell. Autor: Lluis Bonet Garí. Agost 1915. Conservada al Centre Excursionista de Catalunya.

Imatge: Els Frares. Santa Elena d'Agell. Autor: Lluis Bonet Garí. Agost 1915. Conservada al Centre Excursionista de Catalunya.
 

diumenge, 11 d’octubre de 2020

Exilis i dissidències: 12è. col.loqui "Història de debat"


Exilis i dissidències és el tema del 12è col.loqui "Història a debat", que organitza el Grup d'Història del Casal de Mataró i que tindrà lloc el proper mes de novembre, els divendres 6, el dissabte 7 i el dissabte 14, de forma telemàtica,  per la qual cosa és necessari inscriure's enviant un e-mail a: infoghcmataro@gmail.com.
El primer col.loqui, del 6 de novembre es centrarà en l'exili republicà conseqüència de la Guerra Civil 1936-349. El dissabte 7, en les migracions franceses al Maresme, durant les guerres de religió dels segles XVI i XVII. El dissabte 14, en la persecució de gènere contra les bruixes.
Com és habitual en aquests col.loquis, es presentarà el nou número de la revista Felibrejada.
Podeu trobar més informació a la web del Grup d'Història del Casal
 

 

divendres, 9 d’octubre de 2020

Visites guiades al conjunt barroc de la capella dels Dolors de Santa María de Mataró.

 

Sou a temps de visitar un molt interessant conjunt barroc a la capella dels Dolors, de la basílica de Santa Maria de Mataró, que conté obres del gran pintor Antoni Viladomat, executades entre 1622 i 1637, i que són considerades la seva millor obra.

La primera visita guiada va tenir lloc el passat 26 de setembre, i n'estan previstes dues més el 24 d'octubre i el 28 de novembre. És obligatori inscriure's i reservar visita, a un preu de 8 € adults i gratuït per menors de 12 anys. Si es tracta de grups concertats, han de ser un màxim de 15 persones.
Punt de trobada: porta de la basílica.

Reserves:

Telèfon 627771878
E-mail: reserves.museuarxiu@gmail.com
 

dijous, 8 d’octubre de 2020

Les obres de Jordi Arenas a Santa María de Mataró


 
Jordi Arenas i Clavell (Mataró 1920-1986), fou un pintor, dibuixant i escultor mataroní, germà del també pintor Jaume Arenas i Clavell. Amb motiu del centenari del seu naixament, el Museu Arxiu de Santa María de Mataró ha organitzat unes visites guiades per donar a conèixer l'obra de temàtica religiosa d'aquest artista.

Dissabte 10 d'octubre: 

Matí: 11 h.
Tarda: 17,30 h.
Durada de les visites: 75 minuts.
Punt de trobada: plaça de Santa María.
 
Aforament limitat.

Inscripcions Tel. 627771878
E-mail: reserves.museuarxiu@gmail.com

diumenge, 4 d’octubre de 2020

Presentació del Museu Comunitari de Cabrils

Presentació del Museu Comunitari de Cabrils (COMCA Museu):

Día: dijous 8 d'octubre.

Hora: 7 del vespre.

Lloc: Biblioteca Municipal de Cabrils.

Missatge dels responsables del Museu:

ALERTA: Donades les circumstàncies, si teniu pensat venir, feu-nos-ho saber per correu electrònic o per telèfon per fer la reserva de l'espai, ja que estarà limitat l'aforament. Igualment, ens podem trobar que ens hàgim d'adaptar a les necessitats sanitàries del moment. 

Gràcies



dijous, 24 de setembre de 2020

Un article de Isabel Rodà i Albert Martín sobre un altar votiu a Cabrera de Mar


Foto: Albert Martín.
 
Isabel Rodà (catedràtica emèrita d'arqueologia) i Albert Martín (arqueòleg municipal de Cabrera de Mar), són autors d'un article sobre un altar votiu exhumat en aquella població a la zona de Can Pau Ferrer, en els transcurs d'uns moviments de terres per edificar la nova biblioteca municipal i altres construccions. L'altar anava acompanyat de fragments ceràmics molt posteriors, d'època medieval i moderna. És molt possible que procedís del santuari de Can Modolell, situat a 175 metres de la troballa, desplaçada per la pendent natural del terreny (pàg. 255), en aquell santuari ja s'han recuperat diverses elements epigrafiats i objectes de culte. La peça es conserva actualment a les dependències municipals de Cabrera de Mar.
L'altar està manufacturat en granit local "con coronamiento y base moldurados y molduras también en los laterales y su cara posterior" (pàg. 255). El seu estat de conservació és força bo, i les mesures són 74 d'alçada i 37 d'amplada (vegeu detalls a la pàg. 255); les lletres conserven restes de pintura vermella:
 
l(ibens) ex
uoto (hereda)
G(aius). Atilius
Cupitus 
 
És a dir: Gayo Atilio Cupito cumplió su voto de buen grado (vegeu pàg. 255).
 
Són doncs, un exvot i una dedicatòria que aquest personatge dedica a una desconeguda (per nosaltres) divinitat, en agraïment per un favor atorgat. 
Expliquen els autors que el nomen Atilius es ben conegut al quadrant NE de la península Ibèrica (pàg. 255), en els convents Tarraconensis i Caesaraugustanus, especialment a Tarraco. (pag. 255).  Ignorem si es tractava d'algú nascut lliure o d'un llibert (pàg. 257); per la paleografia, situen l'altar en època Flàvia (pàg. 255).
Can Modolell va ser un establiment de llarga ocupació de l' ager iluronensis, i en ell s'han trobat dedicatòries que procedeixen tant d'esclaus imperials (Successus i Elaine) com magistrats municipals (Celer) (pag. 257). En la majoria dels casos, no s'ha pogut esbrinar el nom concret de les divinitats, però si que se sap que en algun moment, va adquirir importància el culte a Mitra. 
 
Isabel RODÀ de LLANZA i Albert MARTÍN MENÉNDEZ, "Un nuevo altar votivo del ager iluronensis hallado en Cabrera de Mar (Barcelona), a CuPAUAM, Docendo discimus. Homenaje a la profesora Carmen Fernández Ochoa. Pàgs. 253 a 258. Universidad Autónoma de Madrid, 2020. 

Es pot trobar aquest article a Academia Edu.

Altres entrades del bloc relacionades amb el tema:
 

divendres, 18 de setembre de 2020

Un article de Marta Prevosti sobre poblament i economia al Conventus Tarraconensis, les Illes Balears i les Pitiüses


Imatge: panell del Museu de Manacor (Mallorca): "Una societat oberta a la Mediterrània".

"Poblament i economia agraria al conventus tarraconensis, les Illes Balears i les Pitiüses" és el títol d'un molt interessant article de Marta Prevosti publicat a Catalan Historical Rewiew, que es pot considerar una síntesi sobre l'evolució de l'economia i la distribució del poblament des de l'arribada de Roma fins a la fi de l'imperi en la zona de Tarraco i les actuals València, Balears i Pitiüses.

Lamenta la autora les escasses o nul.les notícies que ens han arribat de l'antiguitat  sobre xifres de població o de producció i comerç. L'arqueologia ens ha d'ajudar a cobrir -en la mesura del que és possible- aquest gran buit. Fita important va ser el mestratge de l'escola francesa d'historiadors Annales, de Fernand Braudel, que valora l'evolució dins l'espai que representen els assentaments humans. En els darrers anys han estat trascendentals, per al progrés dels estudis, la incorporació de les noves tecnologies, l'aplicació de disciplines científiques o la difusió de dades per la xarxa. (Pàg. 219).

En la zona estudiada, distingeix Prevosti diverses àrees: el nord i el sud del riu Millars, les Illes Balears i les Pitiüses. Anteriorment a la II Guerra Púnica, la zona al nord es distingeix per l'existència de oppida encastellats, els més grans dels quals eren Ullastret i Burriac, acompanyats d'un poblament rural dispers; un cop acabada la II Guerra Púnica, s'observa un nou patró d'assentaments dispersos a la plana, al voltant d'oppida mitjans i petits, que aniran patint un despoblament progressiu. Un tercer moment d'abandonament van ser les darreries dels segle II i inicis de l'I aC., coincidint amb les guerres sertorianes; el poblament dispers tipus granja o petits nuclis es multiplicaren. Les primeres fundacions de ciutats romanes a finals de la república, van accelerar el canvi. (Pàg. 220)

Al sud del riu Millars en època ibera, trobem 4 grans oppida o ciutats que feien de nucli politicoadministratiu de grans territoris, amb poblament rural dispers i petits poblats. Amb la conquesta romana, no obstant, la continuïtat de les ciutats iberes és major que al nord. Les quatre ciutats: Arse-Sanguntum i Leiria-Edeta, perviuen com a romanes; al segle I s'observa un increment dels petits assentaments a patita i mitjana alçada. (Pàgs. 220-221).

A les Balears, la població es concentrava en els nombrosos poblats talaiòtics, que van continuar després de la conquesta esdevenint ciutats federades, o fins i tots convertint-se en municipis. No obstant l'arribada de Roma va comportar la creació de ciutats de nova planta, con les colònies de Palma i Pollentia. (Pàg. 121) (1)

Eivissa es va caracteritzar per la continuïtat del poblament púnic, degut a l'elevat grau de desenvolupament de la seva cultura, el que no va ser impediment perque sorgissin alguns nous nuclis rurals. (Pàg. 221).

I l'economia? Amb la fundació de ciutats i l'aparició de les vil.les com a nuclis de producció va comportar un canvi important el l'estructura econòmica de l'àmbit estudiat. Molts rics hisendats varen adquirir propietats, en les que la producció i exportació del vi va arribar a constituir un element de primer ordre. Val a dir que a Eivissa, el vi ja estava plenament introduït per la colonització cartaginesa (pàg. 121). Les arees costaneres de les actuals Catalunya, València i Balears es van especialitzar en la producció i comerç vitivinícola (pàg. 122), sense oblidar els dos altres elements de la trilogia mediterrània, l'olivera i els cereals, ni tampoc la producció de tèxtils: lli, cànem i llana, molt important a la zona del conventus tarraconensis. (Pàg. 125). A Eivissa i Formentera hi va haver una important producció de porpra (pàg. 126).

La crisi del segle III va comportar un declivi en l'activitat relacionada amb la vinya i el vi; el nombre d'establiments rurals decreix progressivament (pàg. 126); no obstant una posterior recuperació, aquella ja no va assolir els nivells anteriors a la crisi. Una excepció va ser la recuperació de les Pitiüsses en el comerç del vi i les llargues distàncies (pàg. 129). Prevosti ens diu que caldria estudiar més a fons al subtrat púnic de de les Pitiüsses (pàg. 126).

Un treball important, sens dubte aquest de Marta Prevosti.

Marta PREVOSTI, "Poblament i economia agrària al Conventus Tarraconensis, les Illes Balears i les Pitiüsses" a Catalan Historical Rewiew. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 2018. 

Es pot trobar a Academia Edu.

(1) "Plini n'esmenta tres: Guium, Tucis i Bocchorvm, que va esdevenir ciutat federada. Mago i Iamno, a Menorca, semblen tenir continuïtat de l'etapa anterior, en forma de castella, per bé que sota Vespasià van esdevenir municipis, mentre que Saniserra seria una fundació de nova planta. Palma i Pollentia van ser colònies, fundades amb tres mil colons d'entre els romans, segons Estrabó."  (Prevosti, "Poblament i economia agrària...pàg. 121.

dimarts, 15 de setembre de 2020

De l'oppidum de Burriac a les termes de Ca l'Arnau



Imatges: gerra de ceràmica grisa de la costa catalana i tassa amb umb, amb sengles inscripcions, procedents de la necròpolis ibera dels Dos Pins (Cabrera de Mar). Museu de Mataró. Fotos: Joan Francesc Clariana Roig.

"Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l'Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)", és un article escrit per Alejandro G. Sinner (York University) i Joan Ferrer i Jané (Universitat de Barcelona) y publicat a l' Archivo Español de Arqueología.

La hipòtesi dels autors és que, l'anàlisi dels testimonis epigràfics dels jaciments arqueològics de la vall de Cabrera de Mar, demostren un domini absolut de l'escriptura ibèrica damunt la llatina, i no tan sols a l'oppidum de Burriac, sino també a l'assentament tardorepublicà en l'actual casc urbà de Cabrera de Mar, abandonat vers el primer quart del segle I aC. (Pàg. 193).

Expliquen els autors: "El origen de este estudio se encuentra en el aumento en los últimos años tanto cuantitativo como cualitativo de las inscripciones ibéricas procedentes de los yacimientos del valle de Cabrera de Mar, es especial de los que forman el asentamiento tardo-republicano. Las inscripciones ibéricas de Cabrera de Mar, que sobrepasan los 50 ejemplares, forman uno de los conjuntos más numeroosos del corpus ibérico. Cualitativamente, cabe destacar la reciente identificación como abecedarios incompletos de los dos textos de una fusayola de Can Rodon, que es uno de los escasos ejemplares de abecedarios paleohispánicos conocidos". (Pàgs. 193-194).

"Los estudios de circulación monetaria en el valle de Cabrera de Mar proporcionan indicios suficientes para considerar que el taller que acuñó moneda ibérica bajo el epígrafe Ilduro se situó en el valle, ya que casi el 30 por ciento de las monedas localizadas en él pertenecen a esta ceca, distribuyéndose de forma equilibrada entre el oppidum y el establecimiento tardo-republicano. Sin embargo, su emisión final parece que se acuñó ya desde la ciudad de Iluro, actual Mataró". (Pàg. 194).

S'han localitzat, en jaciments cabrerencs, 66 inscripcions susceptibles d'ésser iberes: "La mayoria, 39, figuraban dispersas en distintas publicaciones, mientras 27 son inéditas, fundamentalmente procedentes de las últimas excavaciones en el casco urbano de Cabrera de Mar: Ca l'Arnau, Can Mateu, Can Masriera, Can Benet i Can Pau Ferrer. La mayor parte de las inscripciones, 34, proceden del poblado de Burriac, necròpolis y asentamientos satélites del poblado. Una cantidad similar, 32, aunque con una proporción más acusada de signos aislados, proceden de los yacimientos del actual núcleo urbano de Cabrera de Mar." (Pàg. 210).

Quin és l'element de suport d'aquestes noves inscripcions?: un 44 per cent està esgrafiada en ceràmica de vernís negre; la resta es distribueix en ceràmica ibèrica d'ús comú, ceràmica ibèrica grisa, àmfores, fusaioles, dolium i ceràmica indeterminada. (Pàg. 218).

En les diverses conclusions dels autors de l'estudi, no tan sols destaquen el predomini escrit de la llengua ibera, sino que majoritàriament n'era la població, i si hi havia itàlics, constituïren probablement una minoria de la població. Tot i que estava integrada en l'àmbit polític i comercial itàlic, la vall de Cabrera tindría doncs més en comú amb altres nuclis de població i caràcter indígena, com Azaila, que amb d'altres de majoria d'itàlics.

Sens dubte, un treball important per entendre el món ibèric de la vall de Cabrera de Mar. 

Alejandro GARCÍA SINNER i Joan FERRER i JANÉ, "Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l'Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona). A Archivo Español de Arqueología 2016, 89, pàgs. 193-223.

Es pot trobar a Academia Edu. També figura aquest mateix article amb un altre títol: "Novedades epigráficas de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)".

Articles relacionats i publicats en aquest bloc:


La circulació monetària a la valle de Cabrera de Mar, un estudi d' A. G. Sinner i Carles Martí.

Les monedes de Can Benet (Cabrera de Mar), un estudi de Carles Martí.


dimarts, 8 de setembre de 2020

Les excavacions al castell de Mata






Imatge: plats i fragments ceràmics provinents del turó d'Onofre Arnau a Mata, conservats al Museu de Mataró. Fotos de Joan Francesc Clariana Roig.

Dedicat a l'amic Francesc Navarro Bonamusa, que participà en les excavacions al castell.

Avui dia, poca cosa queda de les restes del que fou un dels castells principals de la comarca, el que avui anomanem "de Mata" (Mataró), situat en el veïnat d'aquest nom. Situat en el cim del turó d'Onofre Arnau, formava part del sistema defensiu d'aquesta zona, juntament amb el de Sant Vicens o Burriac, les anomenades turris o torres de guaita, i les domus o cases fortificades, com la de Premià, del Cross, de Cabrera/Agell i Caldes d'Estrac (Les excavacions al castell de Mata, pàgs.57-58). 

Se sap que ja en època romana ja hi havia alguna mena de fortificació en el cim del turó, potser una torre de guaita, un castellum on, diu Marta Prevosti, hi va viure gent fins a l'edificació del castell (Les excavacions...pàg. 57). Les excavacions al castell van posar al descobert les restes d'un mur romà reaprofitat per al castell.

L'obertura del camí va posar al descobert unes possibles restes del castell. El deteriorament de la zona, agreujat per aquesta obertura i les curses de motos, va propiciar que un equip de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, assessorat pel Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, portés a terme algunes actuacions a la zona.

El 1977 es va dur a terme una primera prospecció arran del camí. Entre 1975 i 1976, es va recollir de material superficial al voltant de les restes de la masia de Can Triter, molt propera al desaparegut castell, i amb el qual molta gent la confon (Les excavacions...pàg. 58). El material exhumat va del segles XV al XIX, moment en el que fou abandonada la masia. 

Com a resultat de les diverses actuacions, es va publicar una ponència a les I Jornades d'arqueologia medieval del Maresme, que van tenir lloc l'any 1999 al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, dedicades en aquella ocasió a l'arquitectura militar. La ponència du per títol: "Excavacions al castell de Mata", i està redactada per Josep A. Cerdà, Carles Martí i Marta Santandreu. Es interessant aquest article, per quan la bibliografia sobre el castell és escassa.

El castell de Mata pertanyia en el segle XI als comtes de Barcelona, però la debilitat d'aquests, va fer que passés en aquell moment el domini a la família Castellvell. La primera referència documental coneguda correspon a un document de l'any 1040. Al llarg dels segles va canviar de mans, tornant en alguna ocasió a la corona. Potser l'episodi més conegut és el de la baronia de Pere Joan Ferrer, que va acabar amb una revolta i l'alliberament dels vincles feudals en temps de Ferran el Catòlic. A inicis del segle XV, el castell deixà d'estar habitat (Les excavacions...pàg. 58).

Què queda i com era físicament el castell?: "Una atenta passejada pel turó permet veure algunes restes molt desfetes de murs fets de pedra i algunes restes molt desfetes de murs fets de pedra i calç. Es posà al decobert un mur quan s'obrí un camí l'any 1976" (Les excavacions...pàg. 60). Segons un treball de Roser Salicrú: "Sabem que els castell disposava d'un fossat i muralles. també tenia un pati interior i torres, una de les quals, a jutjar per les referències antigues, era de planat circular. Salicrú parla també d'una capella situada ben a prop del castell, si bé nosaltres creiem que el castell no tenia capella, sino només una sala habilitada" (Les excavacions...pàg. 60).

Pel que fa al material recollit en els voltants del castell i la masia, la cronologia va dels darrer terç del segle XIV fins a les primeres dècades del XV. Consisteix en ceràmica catalana decorada en verd i morat i alguns bocins de blau, ceràmica de Paterna-Manises decorada en verd i morat, en blau sol, en daurat i blau i en daurat: també hi ha bocinets de ceràmica italiana i del Pròxim Orient. En algunes capes més supercials, s'ha trobat fragments de ceràmica de Pisa, de mitjans del segle XVII.

Podeu trobar l'article sencer clicant aquí.

 

Josep A. CERDÀ, Carles MARTÍ, Marta SANTANDREU, "Les excavacions al castell de Mata (Mataró)", dins I Jornades d'arqueologia medieval del Maresme. Arquitectura militar. Vilassar de Dalt, 1999.

dijous, 3 de setembre de 2020

Una hipòtesi sobre les elits de Barcino en la producció del vi laietà


Imatge: Marca en un pivot de Portocristo (Mallorca). R. Járrega i E. Colom, pàg. 232 de l'article ressenyat. 

Uns segells en àmfores Dressel 2-4, on es pot llegir -hipotèticament- M.L.N dóna peu als arqueòlegs Ramón Járrega Domínguez i Enric Colom Mendoza a establir una teoria segons la qual correspondria als tria nomina de Lucius Minucius Natalis. No es tracta, però, aclareixen els autors, dels coneguts senadors i cònsols -pare i fill- Lucius Minicius Natalis i Lucius Minicius Quadronius Verus, originaris de Barcino (1) nascut el darrer l'any 96 dC., però si molt possiblement, d'un passat d'aquests, el que porta a pensar que aquesta família podria basar la seva riquesa i el seu poder en la producció del vi laietà.

Aquestes marques de taller estan formades per una cartela circular, amb les lletres M N L en sentit invers a les agulles del rellotge, forma que dificulta la seva lectura (Járrega i Colom, pàg. 230). Això es pot veure molt bé en un fragment rescaptat del fons marí de Portocristo (Manacor, Mallorca). Altres exemplars que es poden atribuir a aquest taller s'han exhumat a l'ager de Barcino, a Carthago (Tunisia) i a El Alamein (Egipte); aquest darrer fragment presenta una O davant, però a diferència del M N L, no du interpuncions (O M·N·L), el que fa pensar als autors de l'article que correspon a officina, és a dir, el taller. La peça recuperada a Portocristo -un pivot- està fabricada amb la pasta de color vermell ataronjat, típica de les produccions laietanes (Járrega i Colom, pàg. 232). Sitúan les àmfores estudiades en el segon quart del segle I, entre els principats de Tiberi i Calígula. Són escasses les referències escrites tenim sobre el vi laietà i la seva producció; conegudes són les de Plini el Vell i Marcial, així que per conèixer la seva distribució, hem de recórrer a l'arqueologia. 

Les restes de tallers amfòrics en el N.E. de la Hispània Citerior, són nombroses. A l'ager de Tarraco, Járrega i Colom citen el segell  L·C·M a Mas d'en Corts, que podria correspondre a Marcus Clodius Martialis que, per una inscripció sabem que fou praefectus Balearum. A la figlina de Can Viader (Malgrat de Mar, Barcelona) trobem el segell L·M·O pot correspondre a Lucius Marcus Optatus, personatge de l'elit d'Iluro que fou duumvir quiquennal, desenvolupà una carrera militar i morí a Frígia. (vegeu Járrega i Colom, pàgs. 232-233). A aquesta èlit de terratinents i productors de vi, sembla que hi podria pertànyer doncs, els Minicii, si la tesis dels autors és demostra correcta. 

Lucius Minicius Natalis i Lucius Minucius Quadronius Verus tingueren un notable cursus honorum: el pare fou cònsol sufectus l'any 106, i el fill l'any 139, Ambdós foren també procònsols a Àfrica. Una inscripció monumental commemora la construcció d'unes termes a Barcino, pagades per ells. (Járrega i Colom pàg. 234. Alguns topònims citats en la documentació medieval, fan pensar en que foren propietats d'aquesta família, expliquen els autors del treball (Járrega i Colom, pàgs. 235 a 237).

(1) Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. 


Ramón JÁRREGA DOMÍNGUEZ i Enric COLOM MENDOZA, "Nueva hipótesis en torno a la presencia de élites locales de Barcino en la producción del vino laietano: el caso de Lucius Minicius Natalis". A la revista Zephyrus LXXXV, gener-juny de 2020. Ediciones universidad de Salamanca. Pàgs. 229 a 242. 

 

dimarts, 18 d’agost de 2020

Ignasi Jiménez publica "VII iberos" en paper

 

Com deiem en una entrada anterior, l'escriptor Ignasi Jiménez va publicar en versió digital la seva novel.la VII Iberos, ambientada a Cabrera de Mar en l'antiguitat i en l'actualitat, dos època que a la fi arriben a trobar-se d'alguna manera, després d'uns misteriosos fets succeits a aquesta històrica població. Novel.la que es llegeix de bon grat, amb intriga i acció. Els ingressos de la novel.la els destina Jiménez a la investigació contra el coronavirus dels doctors Clotet i Mitjà. 

Doncs bé: ara acaba de sortir l'edició en paper. La podeu adquirir a Amazon, en les dues versions, paper i digital en aquest enllaç:  https://bit.ly/vii-iberos-llibre

Vídeo de presentació del llibre:  https://bit.ly/vii-iberos

Aquí podeu trobar informació sobre l'autor:  https://ignasijimenez.com 

 En aquests paratges avui melancòlics, han viscut durant segles éssers humans amb les seves penes i joies.

 

divendres, 31 de juliol de 2020

Associació Museu Comunitari de Cabrils


El passat 4 de juny va tenir lloc l'acte fundacional de la nova associació Museu Comunitari de Cabrils. Aquesta entitat ha començat la publicació d'un nou bloc.
Podeu llegir en el seu bloc: Comca Museu.

diumenge, 26 de juliol de 2020

Mor l'activista i arqueòleg Jaume Lladó i Font a l'edat de 97 anys

 Imatge: Jaume Lladó i Font. Procedència:

Ens ha deixat Jaume Lladó Font.
Va relacionar-se intensament amb la ciutat de Mataró, va tenir mestres com Puig i Cadafalch, Bosch Gimpera i Serra Ràfols i va col.laborar amb personalitats com Marià Ribas, Esteve Albert, Ferrer i Clariana, germans Arenas, Jesús Illa. Fou conservador del Museu de Mataró i Fundador de la revista Mvsev, tancada per ordre governativa, pel fet d'escriure's en català.
A l'exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya, al mateix temps que impulsava la preservació del patrimoni, amb grups com el Grup Artístic Pyrene, 
el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les.
Descansi en pau. 

Podeu llegir més a la web del Grup d'Història del Casal de Mataró.
i a la web de l'Ajuntament de Mataró.


Jaume Lladó Font amb Robert Lleonart, de la CEAH, el dia de l'homenatge.
Foto: Joan Francesc Clariana.

dilluns, 20 de juliol de 2020

Presentació dels fulls de Santa Maria

Demà dimarts, 21 de juliol tindrà lloc la presentació dels Fulls dels Museu Arxiu de Santa Maria, corresponents als números 126 i 127.
Hora: 9,30 del vespre.
Lloc: Espai de l'Hort del Rector de Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, carrer de Sant Francesc 25.



Font: web del Museu Arxiu de Santa Maria.

 

diumenge, 12 de juliol de 2020

Nous continguts en la web "Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni"



La web "Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni", dirigida per Josep Maria Rovira i desenvolupada per Arnau Giménez, ha estat actualitzada. Un equip hem estat implementant nous continguts i modernitzant-ne el disseny. 
En aquesta web sobre el patrimoni de Cabrera, il.lustrada amb nombroses infografies 3D, i ara actualitzada, hi trobareu, nous apartats, com: el territori, les fortificacions ibèriques, el santuari ibèric del Cau de les Bones Dones, la ciutat republicana d'Ilturo, la domus de Can Benet, el celler romà de la Peirota, i en el nou apartat contemporanis, la fàbrica Ordeig i els vehicles de tracció animal, aquest dos darrers en construcción així com una extensa bibliografia.
S'han introduït les darreres troballes singulars de Can Ros/Cal Conde, com la cabana comunitària d’època neolítica i altres entitats així com tres fons de tombes ibèriques.





dijous, 2 de juliol de 2020

Visites guiades a la capella barroca dels Dolors de Mataró


El proper dissabte 4 de juliol s'incia el cicle de visites guiades a la capella Barroca dels Dolors de Mataró on, entre d'altres obres d'art, es podran observar les pintures d'Antoni Viladomat. Les visites es perllongaran en els mesos de juliol i agost.
És necessari reservar visita. Trobareu tota la informació en aquest web de Benvinguts al Maresme

dilluns, 22 de juny de 2020

La web "Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni" es renova



La web Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni, dirigida per Josep Maria Rovira i desenvolupada per Arnau Jiménez, està renovant la seva presentació i continguts. Es tracta d'un viatge explicat i il.lustrat a través de la rica història d'aquests població maresmenca, a 25 Qm de Barcelona, i que ha conservat un riquíssim patrimoni que va de la prehistòria als nostres temps. La web publica nombroses reconstruccions en 3 dimensions de llocs tan interessants com el poblat ibèric o el castell de Burriac. Podeu consultar Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni (web en construcció) clicant aquí.

diumenge, 21 de juny de 2020

Jaume Lladó i Font compleix 97 anys


Robert Lleonart, de la CEAH, i Jaume Lladó. Foto: Joan Francesc Clariana.
Robert lleonart, del CEAH, i Jaume Lladó.
Foto: Joan Francesc Clariana.

El passat 15 de juny el veterà activista cultural Jaume Font Lladó va complir 97 anys.  Va néixer a Argentona l'any 1923, i es va d'exiliar a Perpinyà el 1958, on encara resideix.
Va relacionar-se intensament amb la ciutat de Mataró, va tenir mestres com Puig i Cadafalch, Bosch Gimpera i Serra Ràfols i va col.laborar amb personalitats com Marià Ribas, Esteve Albert, Ferrer i Clariana, germans Arenas, Jesús Illa. Fou conservador del Museu de Mataró i Fundador de la revista Mvsev, tancada per ordre gubernativa, pel fet d'escriure's en català.
El Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAH) li va retre un homenatge l'1 d'abril de 2019. En el transcurs de l'acte es va presentar el seu llibre autobiogràfic: Dues vil.les i una ciutat. Tot fent memòria. 
Les nostres més sinceres felicitacions!


Enllaços al bloc: "Acte d'homenatge a Jaume Lladó i Font" "Fotos".

dissabte, 6 de juny de 2020

XIIè col.loqui "La Història a Debat" del Grup d'Història del Casal de Mataró

Procedència de la imatge: Grup d'Història del Casal
El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del tradicional Col·loqui Història a Debat. Enguany el títol que defineix la temàtica central és Exilis i dissidències i es celebrarà a Mataró durant el mes d’octubre.
Podeu trobar la informació d'aquest esdeveniment i com participar-hi, a la web del Grup d'Història del Casal de Mataró.


diumenge, 24 de maig de 2020

L'ajuntament de Cabrera de Mar aprova la seva participació en un projecte cultural comarcal, amb alguna discrepància


El passat dia 21 de maig, el ple telemàtic de l'ajuntament de Cabrera de Mar va aprovar (1), un "Conveni de col.laboració i delegació de competències entre el Consell Comarcal del Maresme i l'ajuntament de Cabrera de Mar, com a municipi afectat pel projecte L'herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca, a cofinaçar pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Programa operatiu FEDER 2014-2020).
El projecte, segons explica el conveni:
"El projecte L'herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca pretén posar en valor el patrimoni cultural i històric de la comarca mitjatçant la creació de de 6 noves rutes turístiques telemàtiques (5 agrupades + 1) al llarg de la comarca,  que es vertebraran en un producte turístic sostenible, especialitzat i identitari, adreçat a un nou públic desestacionalitzat i divers del turisme de sol i platja, creant una ocupació directa i indirecta. Afegirà actuacions sobre recursos singulats existents i crearà una plataforma digital per a la difusió dels productes tur´sitics creats, els ja existents i els futurs, i per a l'anàlisi del comportament dels usuaris per adaptar-se a les noves demandes.2 (Conveni...Pactes, tercer, pàg. 3).
Entre d'altres projectes, preveu:
"Contractarà la redacció d'estudis i projectes: 2 estudis de senyalització, (5 rutes telemàtiques agrupades i Camí de sant Jaume, que afecten  respectivament a 24 i 15 municipis de la comarca), i projecte museogràfic (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt) i 1 projecte executiu d'obra (adequació del poblat ibèric de la Cadira del Bisbe a Premià de Dalt). (Conveni...Pactes, tercer, pàg.4)

El regidor Sergi Teodoro va informar sobre el projecte. La subvenció per el projecte va partir del Consell Comarcal del Maresme; va anunciar que el el cost previst per a l'ajuntament de Cabrera estaria proper als 66 mil euros, que pot disminuir si s'hi apunten més ajunatments. Segons hem llegit, també pot augmentar si hi ha pèrdues, danys i perjudicis dels altres ajuntaments o del Consell Comarcal si hi ha desistiments o enderreriment el el pagament. (Coveni...Obligacions dels ajuntaments, dotzena, pàg. 8). Fins ara, 27 ajuntaments s'hi han apuntat.
Segons tenim coneixement, la oposició va rebre el projecte dos dies abans del ple.
El regidor de la CUP, Genís Vinyals, va constituir l'únic vot en contra. Va explicar que no veia clara la continuïtat del projecte, al qual ja hi havia ajuntaments que hi havien renunciat, que era car pel poble i que a Cabrera ja hi havia gent que hi havia treballat, sobre el castell i el poblat ibèric en 3D. (2) Replicà l'alcalde, Jordi Mir, que s'hauria d'informar, i que ell i l'equip de govern estaven a la seva disposició, com ja havia dit el primer dia. Incomprensiblement, el mateix Mir va desqualificar els treballs anteriors en 3D, segons ell "fets per un afeccionat", els ara projectats estarien fets per científics. Incomprensiblement, diem per quan els al·ludits no hi eren per replicar-lo, i tampoc es pot dir que l'alcalde fos una autoritat científica per fer tal afirmació. (3) Tampoc ningú va respondre a aquesta afirmació.
Veurem, si finalment aquest projecte, que pot ser interessant, tirarà endavant o quedarà per fer com tal altres, especialment ara que anem molt magres de fons.
Podeu veure i sentir aquest ple (el projecte al.ludit a partir del minut 38), en aquest enllaç.


(1) Per 7 vots a favor (4 de JuntsXCAT, 2 d'ERC i 1 del PSC), 1 en contra (CUP) i 3 abstencions (2 de Gent per Cabrera i 1 d'Alternativa Independent del Pla de l'Avellà).
(2) Fa vint anys que hi ha gent de Cabrera de Mar treballant en el patrimoni en 3 dimensions (3D).
(3) Els llibres publicats fins ara sobre el patrimoni de Cabrera de Mar en 3D han estat redactats per un grup de gent amb títols de doctor o llicenciat i una llarga carrera de publicacions.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...