LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 2 de desembre de 2018

Un article d'Alay i Clariana sobre els problemes de protecció de Burriac (2)

Excavacions a Burriac, l'any 1984. 



Fotos: Rosa Isabel Garí

En aquesta entrada seguim el comentari de l'article de Joan Carles Alay i Joan Francesc Clariana:El poblat ibèric de Burriac. Entre el desconeixement social i l'oblit de les administracions, que havíem iniciat en l'anterior
L'any 1984, i dins el Pla de Solidaritat amb l'Atur, va tenir lloc a Burriac la major campanya d'excavacions portada a terme fins aquell moment, en la que van intervenir cinc arqueòlegs, un dibuixant i quaranta obrers. 
Paralel.lament la SAMM va iniciar excavacions en la banda meridional del poblat, i va posar al descobert una de les entrades meridionals del poblat.
Es van consolidar precàriament les estructures, però en acabar els treballs, Burriac va quedar novament desprotegit, i va ser objecte d'accions vandàliques cada cop més freqüents pels arqueofurtius, incloent la destrucció d'un dels murs de l'entrada.
Una zona propera al poblat, la necròpolis del Turó dels Dos Pins, va ser en especial objecte de nombroses activitats furtives que, després de diverses inspeccions per part del Servei d'Arqueologia, culminà en una denúncia contra un infractor, el qual, vigent ja la Llei del Patrimoni Històric, va ser sancionat amb 400.000 pessetes pel Departament, sanció confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
L'any 1992 es va constituir el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, que engloba les muntanyes de Burriac, Montcabrer, Turó de l'Infern i Turó dels Oriols. El mateix any es va crear la Fundació Burriac, dedicada a la conservació, estudi i divulgació del patrimoni de Cabrera de Mar.
La segona meitat dels anys 90, i els primers d'aquest segle han estat testimonis de profunds canvis en el panorama de l'arqueologia cabrerenca.
Es varen fer noves troballes al voltant de Burriac, cada cop més a prop de la zona urbanitzada i es posà al descobert el nucli de la Cabrera (o Ilturo) romana, amb troballes com Ca l'Arnau-Can Mateu o Can Benet. Tot això comportava noves necessitats.
El 1997 es va poder actuar in extremis en l'establiment ibèric de l'Hostal i la terrisseria romana de Can Pau Ferrer, fets que varen significar que l'ajuntament prengués, a partir d'aquell moment, mesures de caràcter preventiu pel cas de vestigis arqueològics en sòl urbanitzable. 
El 1999, el grup d'arqueologia de la Fudació Burriac va detectar accions furtives en el torrent de Cal Coix, que van tenir continuïtat i finalment van dur a la detenció d'un infractor. A instàncies del SEPRONA, Joan Carles Alay va elaborar un informe. Finalment, però, l'infractor va tenir una sanció escassa, en no poder provar la seva intervenció en accions furtives anteriors.
L'any 2001, un acord entre l'ajuntament de Cabrera de Mar i el Departament de Cultura, va permetre la creació de la plaça d'arqueòleg municipal, que va recaure en Albert Martín, director també de les excavacions de Ca l'Arnau.
L'any 2014, el grup parlamentari Iniciativa per Catalunya-Els Verds va presentar una pregunta sobre l'expedient de declaració com a Bé d'Interès Cultural del poblat ibèric de Burriac, que va donar lloc a un debat i a una resposta per part del Conseller de Cutura, Ferran Mascarell, que, entre d'altres coses, al.legà que era difícil delimitar l'àrea protegida, i es va comprometre a seguir-hi treballant.
"Tot i així, ara per ara, l'única protecció física del jaciment, continua essent el rètol que el Departament de Cultura va instal.lar l'any 1983" (Alay i Clariana: "El poblat de Burriac.." a 11è col.loqui la Història a Debat. Pàg. 135.

Continuarà?

Podeu llegir l'article clicant aquí


(1) Joan Carles Alay és doctor en arqueologia. investigador del seminari d'Estudis i Recerques prehistòriques de la Universitat de Barcelona i membre de la Societat Catalana d'Arqueologia. 
Joan Francesc Clariana és doctor en arqueologia Clàssica, doctor en dret i membre del Grup d'Història del Casal de Mataró i del Grup d'Estudis d'Història i Arqueologia i Història de Mataró.

Una de les entrades sud del poblat, excavada per la SAMM

dissabte, 1 de desembre de 2018

Un article d'Alay y Clariana sobre el problemes de protecció de Burriac (1)


Un cartell del Servie (sic) d'Arqueologia ja gairebé esborrat
pel pas del temps, i amb una falta d'ortografia, és tota una
metàfora de la situació del jaciment.

Fotos: Rosa Isabel Garí.

Els arqueòlegs Joan Carles Alay i Joan Francesc Clariana (1) són autors d'un important article sobre el poblat ibèric de Burriac i la seva protecció, article que es va presentar en el cicle “La història de debat”, organitzat recentment pel Grup d’Història del Casal de Mataró.
La muntanya de Burriac (392 m. d'alçada), amb el seu cim coronat pel castell, és un dels símbols de la comarca del Maresme, i té una llarga història. El seu poblat ibèric (2), que ocupa la vessant sud, amb les seves entre 7 i 10 Ha., és sens dubte un dels més importants de Catalunya, però paradoxalment ha estat poc excavat i és objecte d’un incomprensible oblit per part de les autoritats responsables, com ho prova el fet que té obert un expedient de declaració de BéCultural d’Interès Nacional des de 1983!, sense que s’hagi resolt.
Aquest fet preocupa Alay i Clariana. Comencen el seu article amb un resum de la descoberta del poblat, oficialment per l’arquitecte Lluis Bonet Gari, el 1916, tot i que, naturalment, hi havia precedents de troballes, i el 1881 s’havia localitzat la necròpolis ibera de Can Rodon de l’Hort, en terrenys de l’advocat i erudit Joan Rubió de la Serna.
A partir d’aquell moment, successives troballes al poblat ibèric de Burriac han estat objecte d’estudis i publicacions, destacant en primer lloc l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, que va aixecar un planell, i fins i tot el seu germà Joan Ribas i Bertran, que publicà un primer monogràfic de les troballes l’any 1924. El 1928 Marià Ribas va escriure un article per al Diari de Mataró, i el 1931 publicà un llibret: El poblament ibèric de Burriac i la seva necròpolis, en el que inclourà el primer planell: no se’n tornarà a fer cap més fins el 1984.
Als anys 50 es van dur a terme més excavacions, sota la direcció de Jaume Lladó Font, i més tard de Jordi Maluquer de Motes i Josep Barberà i Ricard Pascual fins el 1972. Els anys 70 i 80 col.laborà en les excavacions un grup de la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró (SAMM).
Des dels anys 80, consta que el poblat ha estat objecte d’excavacions furtives, com la descoberta i fotografiada per membres de la SAMM l’any 1981, sense que es conegui cap sanció pels fets.
El novembre de 1982, la guàrdia civil descobreix un altre furtiu amb un detector de metalls: malgrat la denúncia interposada, no es coneix tampoc cap sanció.
La SAMM havia continuat les excavacions al poblat en el punt on el van deixar Barberà i Pascual, sota la direcció de Jordi Miró Canals i Jaume Pujol i Del Horno.
A partir d’aquell moment, es detecten nombroses accions furtives en el poblat, que no citarem ara, ja que les podeu trobar detallades en l’article d’Alay i Clariana.
En una reunió de membres de la SAMM amb l’alcalde de Cabrera, Antoni Carbonell, el 30 de març de 1983, es decidí la contractació temporal d’un vigilant, complementada en ocasions amb la visita al poblat de la guàrdia civil. Tot això mentre s’elaborava un informe per a declarar el poblat Bé Cultural d’Interès Nacional i es col.locava un cartell del Servei d’Arqueologia de la Generalitat.
El 5 d’octubre de 1983 es presentava oficialment l’expedient d’incoació de Bé Cultural d’Interès Nacional, sense que avui, desembre de 2018, s’hagi resolt.
Continuarà.
Podeu llegir l'article clicant aquí


(1) Joan Carles Alay és doctor en arqueologia. investigador del seminari d'Estudis i Recerques prehistòriques de la Universitat de Barcelona i membre de la Societat Catalana d'Arqueologia. Joan Francesc Clariana és doctor en arqueologia Clàssica, doctor en dret i membre del Grup d'Història del Casal de Mataró i del Grup d'Estudis d'Història i Arqueologia i Història de Mataró.
(2) Ilturo

Pel qui estigui interessat en un treball en profunditat sobre el poblat ibèric de Burriac hi ha l'extens treball de Dolors Zamora:
Dolors ZAMORA MORENO, L 'oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània. Revista Laietània, núm. 17. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2006-2007.


Burriac guarda la memòria de Rafael Esteban i Salvador,
 que fou un dels membres de la SAMM que hi
treballà, mort prematurament.





divendres, 30 de novembre de 2018

XXXV Sesssió d'Estudis Mataronins


El passat dia 24 de novembre va tenir lloc a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria la XXXV Sessió d'Estudis Mataronins, dedicat com cada anys als investigadors de la història i l'arqueologia de la ciutat de Mataró i la comarca del Maresme. Així mateix es va presentar el volum de recull els treballs presentants en l'anterior Sessió.
Sens dubte un meritori treball mantingut durant 35 anys pel Museu Arxiu de Santa Maria.

dijous, 29 de novembre de 2018

Joan Giménez guanya el Premi Iluro 2018


L'historiador Joan Giménez ha estat guardonat per tercera vegada amb el Premi Iluro, que enguany celebra la seva 60 edició. El treball de Joan Giménez porta per títol: "Mataró 1939-1945, la repressió - paisatge humà després d’una guerra", i està dedicat a la repressió franquista de postguerra.
Podeu veure més informació a la web de la Fundació Iluro.

dimarts, 27 de novembre de 2018

Conferència del Dr. Noguera sobre la Guerra de Sertori (82-72 aC), amb referències a Burriac

El Dr. Noguera en un moment de la seva dissertació
Fotografies: Joan Turà Dalmau

Dins del cicle de conferències Violència i conflicte des de la prehistòria fins els nostres dies. L'exemple de Maresme, organitzat pel Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró" i a la seu de l'Arxiu Comarcal del Maresme (Mataró), el passat dia 6 de novembre, el Dr. Jaume Noguera Guillén, va fer una dissertació sobre les evidències de la guerra de Sertori a Catalunya. Va situar els escenaris prop de Samalús al Vallès i a la zona de l'Ebre. Va mostrar la troballa de varis materials, entre ells destaquen la presència de tacs de ferro de sandàlies romanes, restes d'armes i bales de fona. Va destacar la possibilitat que a la porta meridional del poblat ibèric de Burriac hagués tingut lloc un enfrontament bèl·lic (pel nombre de bales de plom que s'hi van trobar). També va destacar-ne les bales de can Genissants per la presència de marques de la legió (arc i fletxes i l'àliga, així com les lletres CAL = Calpurnius).
Sertori (122-72 aC.) va ser un notable polític i militar romà que serví a les ordres dels cònsols Màrius i després Cinna, i finalment va emprendre la guerra contra Sul.la a Hispània, gaudint de l'aliança de les tribus iberes; establí el seu centre d'operacions a la zona de la vall de l'Ebre. Fou traït i assassinat per alguns dels seus propis col.laboradors, i les seves tropes derrotades pels exèrcits de Metel Pius i Pompeu. La Guerra de Sertori (82-72 aC) es va caracteritzar per la virulència dels combats.

L'arqueòleg Dr. Joaquim Garcia presenta el Dr. Noguera

Un altre moment de la dissertació del Dr. Noguera

Un detall de les bales de fona





 

diumenge, 11 de novembre de 2018

El castell de Burriac: història i reconstrucció en 3D de Josep M. Rovira

Imatge: Josep Maria Rovira Juan.
 
Josep Maria Rovira és autor d'un documental sobre la història i evolució del castell de Burriac (Cabrera de Mar), amb impressionants imatges de com podia haver estat. Aquest document s'afageix als ja molts que ha fet l'autor sobre el patrimoni cabrerenc.
Podeu veure'l clicant aquí

dijous, 1 de novembre de 2018

Col.loqui "Història a debat" i presentació del documental "El castell de Burriac"


Els dies 9, 10 i 17 propers, tindrà lloc al Racó del Casal, del Grup d'Història del Casal de Mataró (carrer Bonaire, 25, 3er.) l'11è col.loqui "Història de debat", que enguany porta per títol: "Mataró, Història i patrimoni".
L'inscripció és gratuïta i es lliurarà un certificat d'assistència.
La inauguració tindrà lloc el divendres dia 9 a les 19 hores, amb la ponència: "Alliberament feudal i naixement de l'autogovern local", a càrrec de Ramón Reixach.
El dissabte dia 10, a les 18,30, hi haurà una ponència sobre Torre Llauder a càrrec de Joan Francesc Clariana, i a les 19,30 es presentarà el documental "El castell de Burriac", amb reconstruccions i a càrrec de Josep M. Rovira.
Més informació a la web del Grup d'Història del Casal.


dissabte, 20 d’octubre de 2018

Les muralles d'Ilturo (1)

El poblat iber de Burriac (Ilturo), estava envoltat de muralles. Avui dia coneixem la porta sud, que consta de dues estrades, una ibera del segle IV aC., i una altra d'època romana, segle I aC. Se'ns conserva també, d'aquesta muralla, l'anomenada Torre de Ponent. Per a la seva construcció s'empraren blocs de granit local, alguns d'ells d'un gran volum.

Imatges, de dalt a baix: Entrada meridional de la muralla del poblat, part exterior.  Entrada meridional de la muralla, part interior. Torre del Ponent. Font: Elaboració pròpia.






dimecres, 17 d’octubre de 2018

Mataró, història i patrimoni

Reconstrucció del castell de Burriac. Imatge: Josep M. Rovira
Els dies 9, 10 i 17 del proper novembre, el Grup d'Història del Casal de Mataró, organitza l'onzè col.loqui d'Història a debat, amb el títol "Mataró, Història i Patrimoni".
Podeu veure el programa a la web del grup d'Història del Casal.

dimarts, 9 d’octubre de 2018

Fira "Reviu Ilturo" 2018. Fotos (2).

Les legions us donen la benvinguda a Ilturo.
Foto: Francesc Gari Lleixa

Seguim amb la publicació de diverses fotografies de la Fira "Reviu Ilturo 2018", que va tenir lloc el passat cap de setmana a Cabrera de Mar.
Podeu veure l'entrada anterior clicant aquí.

Preciosos treballs en fusta. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Parada amb diversos objectes de regal i ornamentació.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Taller. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Record d'Ilturo en vidre. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Orfebreria, bijuteria, ceràmica i perfums.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

La jardineria ocupava un espai important al món romà, tant
en cases privades com espais públics. Foto: Joan Francesc
Clariana Roig.


Degustacions. Apici fou un conegut cuiner romà.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

La pintura mural i damunt fusta era important a Grècia i Roma,
si bé la segona s'ha perdut del tot.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Pintar amb paciència. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Corones d'ofrena i vestuari militar.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

A "Cal Conde". Foto: Francesc Gari Lleixa.

dilluns, 8 d’octubre de 2018

Fira "Reviu Ilturo" 2018. Fotos (1)


Poques bromes amb aquest lluitador.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.
 La Fira "Reviu Ilturo", que vol ser l'hereva de la Fira Iberoromana que tenia lloc el mes de juny, va reviure en format més petit i menys públic. Potser el temps no va acompanyar, ja que va ploure a estones, de forma moderada. A banda del tradicional mercat, hi van haver escenificacions, visites guiades i exposicions.  Com feiem amb la Fira Iberomana, publiquem aquí unes quantes fotografies. Podeu ampliar la foto clicant al damunt:

Entrenant-se per la lluita. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Record d'Ilturo. Foto: Francesc Gari Lleixa.

Benvinguts a Ilturo. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Quatre distingits ilturonencs a la fira.
Foto: Francesc Gari Lleixa.

Típiques menges romanes.
Foto: Francesc Gari Lleixa. .


Aprenentage d'oficis. Foto: Francesc Gari Lleixa.

Escriptorium. Foto: Francesc Gari Lleixa.

Degustacions. Foto: Francesc Gari Lleixa.

Una tranquil matí de diumenge. Foto: Francesc Gari Lleixa.



dissabte, 6 d’octubre de 2018

"La vall de Cabrera a l'antiguitat", presentat al públic

El llibre, exposat a la llibrera Maria Dolors
de Cabrera de Mar, al que fou l'aparador de
l'antiga farmàcia

El passat dijous, 4 d'octubre, es va presentar a la llibreria Buc de Llibres de Mataró, el llibre La vall de Cabrera a l'antiguitat. Ibers i romans. Patrimoni en 3D. El llibre ha estat coordinat per Josep M. Rovira, professor i historiador, amb un equip de redacció format pel mateix Rovira, Francesc Clariana Roig, doctor en arqueologia i Rosa Isabel Garí, llicenciada en prehistòria i història antiga i Josep Vinyals. El parlament va estar a càrrec de Josep M. Rovira, Jaume Vellvehí, president del Grup d'Història del Casal de Mataró i Pere Pascual, crític d'art. La sala on es va fer la presentació era petita, però el públic la va omplir.
Podeu consular els següents enllaços:
Entrevista amb Josep M. Rovira a la revista Cap Gros de Mataró: Divulgant el patrimoni laietà.
Notícia a la web del Grup d'Història del Casal de Mataró.




dissabte, 29 de setembre de 2018

Fira Reviu Ilturo 2018


Imatge de la Fira Iberoromana
del passat 2017. 
Foto: Joan Francesc Clariana
La fira Iberoromana de Cabrera de Mar, es converteix enguany en Reviu Ilturo, amb una major dedicació al patrimoni arqueològic i històric de Cabrera de Mar.
Aquest esdeveniment tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 d'Octubre, i comptarà amb un seguit d'espectacles, tallers, recreacions, visites, exposicions, etc.
Podeu consultar la programació a la web de l'ajuntament de Cabrera de Mar i a la web Benvinguts al Maresme aquesta mateixa programació.

dijous, 27 de setembre de 2018

Importants troballes prehistòriques als terrenys de Cal Conde


per M.S.
Segons noticia del web municipal datada el 22 de març de 2018, de títol:
Tot i les troballes, es garanteix la construcció dels habitatges de protecció oficial”
Davant l’aparició d’algunes restes arqueològiques, ha estat necessari estudiar els terrenys de la zona de Cal Conde.Les restes trobades recentment als terrenys on es construiran 24 habitatges de protecció oficial “no representen cap impediment físic per portar a terme el desenvolupament del projecte de construcció d’habitatges ni l’obertura del carrer associat”. Així ho assegura un informe elaborat per l’arqueòleg municipal després d’haver estudiat les restes arqueològiques trobades als antics jardins situats al sud de la masia de Cal Conde. La prospecció arqueològica prèvia a l'inici de les obres, prevista per a l'estiu, ha permès detectar estructures retallades dins de l’argila, datades en l’Edat del Bronze, així com també la presència d’un amuntegament de terrissa d’època ibèrica. En tot cas, l’informe conclou que “no hi ha cap indici de construccions en pedra o maó d’època ibèrica i romana en tot aquest àmbit, i no se’n poden trobar d’època anterior”.  Tot i que en aquells temps no existien construccions de cap mena, segons l'informe, un equip especialitzat excavarà les estructures retallades en el terreny per fer una datació precisa i identificar la distribució abans de construir els habitatges.
Una altre informació prové del darrer ple Municipal:
També, segons hem pogut saber en boca de la regidora d’urbanisme, Sra. Núria Pera, en el darrer ple municipal (13 de setembre de 2018) les excavacions van començar el mes d’agost i que a finals d’agost reunits amb l’arqueòleg dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya i altres, s’arribà a la conclusió que a uns 70 centímetres del sòl hi ha unes estructures prehistòriques de molta rellevància científica que cal seguir excavant. Un dels factors que fa important aquest jaciment és el fet que es troba a la plana i no a la muntanya com és habitual, de la reunió també es desprèn que cal fer un rebaix de l’entorn per a poder acotar aquest jaciment.Un cop acabades les excavacions es podrà iniciar la construcció dels habitatges de protecció oficial (HPO).

dimarts, 25 de setembre de 2018

Presentació del llibre: "La vall de Cabrera a l'Antiguitat"


El proper dia 4 d'octubre, tindrà lloc la presentació del llibre: La vall de Cabrera a l'Antiguitat. Ibers i romans. Patrimoni de Cabrera en 3D, obra de diversos autors.
La presentació anirà a càrrec de:
Jaume Vellvehí, president del Grup d'Història del Casal de Mataró.
Josep Maria Rovira, coordinador de llibre.
Pere Pascual, crític d'art.

Dia i hora de la presentació: 4 d'octubre, a les 19,30.
Lloc; Buc de llibres, carrer Muralla del Tigre 31, local 3. Mataró.

divendres, 21 de setembre de 2018

Un article de Marc Mayer amb referències a Can Modolell (Cabrera de Mar)

Mostra de marbres diversos de Can Modolell. Exposició
al Museu de Mataró, 1985.
Marc Mayer i Olivé, epigrafista i filòleg que ha estat catedràtic d'universitat, ha dedicat des de fa anys diversos articles a les inscripcions, escultures i marbres de Can Modolell.
Un article publicat l'any 2012, tracta de les tabulae ansatae en santuaris (1), i dedica unes reflexions sobre les dues exhumades al jaciment de Can Modolell, i que ell mateix i altres autors, han interpretat.
Ja varem donar referència a aquestes dues tabulae ansatae en sengles entrades o referències bibiogràfiques d'aquest mateix bloc:
- George Fabre, Isabel Rodà i Marc Mayer, Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea. Mataró, 1983, pags. 97 a 100.
-Saturninus, un procurador llibert a Can Modolell, segons Pablo Oscariz.
-El misteriós Flavius Moschus de Can Modolell.
Les tabulae ansatae eren unes plaques, de forma habitualment rectangular i unes ases en forma de coa de milà, que podien ser en de metall, fusta, fins i tot figurades sobre pedra o pintades, i que contenien una inscripció. Habitualment estaven fixes en un altre element (per exemple, una estatua, un mur, un sepulcre, un exvot...).

Tabula ansata de Can Modolell. Dibuix: Joan Francesc Clariana

Pel que fa referència a les al.lusions de l'article de Mayer a Can Modolell, ens interessa destacar especialment tres aspectes que encara són objecte de debat:
1) Sabem que a Can Modolell hi había un santuari dedicat al déu Mitra. Mayer parla del "santuario mitraico de Can Modolell" (Mayer, 2012, pàg. 238), les inscripcions exhumades a l'establiment sembla ho confirmen i hi vincula a un possible fundus o propietat imperial (pàg. 238), i que ell mateix ja va expressar fa temps com a possible (2), i creu a més, que hi havia alguna activitat agrícola vinculada. L'altaret votiu de L. Petreius, alearius, productor o comerciant d'alls, podria ser simptomàtica, si bé Mayer opina que l'activitat major podria esta dedicada al vi laietà (Mayer, 2012, pàg. 244).
Segons Mayer, no resulta clar que en el context excavat, amb gran nombre de restes de marbres de paviment i revestiment, Can Modolell pugui interpretar-se només com un santuari (Mayer, 2012, pàg. 240).
No sabem si aquesta teoria sobre una activitat agrícola a Can Modolell en època romana  (interpretació que es va donar des de les primeres excavacions), contrasta o no amb l'opinió de dos autors, Revilla i Sinner, que també han dirigit excavacions a Can Modolell, i que parlen únicament de l'establiment com un gran santuari. De fet, aquesta és la postura oficial a la pàgina web de l'ajuntament de Cabrera de Mar:"un temple dedicat al déu Mitra". Potser nous estudis ens ho confirmaran o negaran (o potser no, tal vegada el jaciment continuarà essent un enigma).
2) Les dues tabulae ansatae son de bronze i tenen un caràcter votiu, estan dedicats a sengles divinitats. La primera (que veiem dibuixada en la imatge de més amunt), ofereix dificultats sobre qui és el dedicant. Malgrat que s'han expressat diverses interpretacions (Vegeu: "Saturninus, un procurador llibert a Can Modolell, segons Pablo Oscáriz"), Mayer és fidel a la primera interpretació que es va donar (3), és a dir que el dedicant és un tal Aphnus, llibert d'un procurador de l'emperador Vespasià (Mayer, 2012, pàg. 242), membre de l'ordo equester. La presència d'un procurador de Vespasià contribueix a definir Can Modolell com a propietat imperial.
Explica també Mayer que las inscripcions fetes amb punts incisos són freqüents en el culte a Isis (Mayer, 2012, pag. 238).
L'altre tabula ansata està dedicada a Neptú, i sens dubte per un tal Flavius Moschus, personatge enigmàtic i de nom poc freqüent, que podria ser d'origen jueu. El nom Flavius indica que pot tractar-se d'un llibert imperial. (Mayer, 2012, pàg. 242). Mayer creu que el culte a Neptú està també vinculat a Mitra (Mayer, 2012, pàgs. 243 i 244).
3) El culte al déu Mitra, reservat als iniciats i molt vinculat a l'exèrcit i a la casa imperial durant l'imperi, ve testimoniat per diverses inscripcions que fan referència a Cautes (més rarament potser Cautopates, ambdós acompanyants de Mitra) o al mateix Mitra. Una d'elles figura en una columneta votiva de marbre, està dedicada per dos esclaus imperials, Successus i Elaine
No obstant, Mayer si que reinterpreta un altar de marbre tradicionalment considerat mitraic, on estan esculpits un toro, un lleo, una roda solar i dos bustos, i creu que obeeix més a una descripció d'ofrenes que a un ritual concret (Mayer, 2012, pàg. 240).
Un article important, que ve a completar els molts que s'han escrit sobre Can Modolell i obre nous temes de debat.

(1)  Marc MAYER:"Tabulae ansatae votivas en santuarios. Algunas reflexiones a propósito de las halladas en el posible mitreo de Can Modolell en Cabrera de Mar (Barcelona)". Instrumenta inscripta III. Manufatti inscritti e vita dei santuari in età romana. G. Baratta i S.M. Marengo, editors. Macerata, 2012.
(2) Jordi PONSTerritori i societat romana a Catalunya. Pròleg, pàg. 15.
(3 George FABRE, Isabel RODÀ i Marc MAYER, Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea. Mataró, 1983, pags. 97 a 100.

Vista parcial del jaciment de Can Modolell.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 13 d’agost de 2018

II Jornades d'Estudis Locals Duos Rios


L'ajuntament de Dosrius ha convocat les "II Jornades d'Estudis Locals Duos Rios."
En la web de l'Ajuntament podem llegir: "En aquesta segona convocatòria el tema d’investigació haurà d’estar emmarcat o relacionat amb el municipi de Dosrius (Dosrius, Canyamars i El Far) i haurà de pivotar sobre qualsevol aspecte de la història, la geografia, l’arqueologia, l’art, la cultura, els estudis de fons documentals, la natura, el paisatge, l’arquitectura, el patrimoni o la figura i l’obra de l’Esteve Albert. Així, les comunicacions hauran de ser inèdites i en llengua catalana. Les bases del certamen es poden consultar a través del següent enllaç."
Tota la informació sobre aquesta convocatòria el la web de l'ajuntament de Dosrius.

dijous, 5 de juliol de 2018

El patrimoni medieval de Cabrera de Mar a Mataró Ràdio




El dia 24 de maig passat, va tenir lloc a Mataró Ràdio l'habitual programa de Tertúlia d'Història, on es va parlar del patrimoni medieval de Cabrera de Mar, tenint com a convidat a Joaquim Graupera.
Podeu escoltar aquest programa clicant aquí






 

dijous, 28 de juny de 2018

Presentació d'un estudi sobre els megàlits del Maresme i del Baix Vallès


Dolmen de Ca l'Arenes (Dosrius)
Procedència: Grup d'Història del Casal (Mataró)
Dolmens i menhirs entre la Tordera i el Baix Vallès, tal és el títol d'un estudi, fruit de vint anys de investigació, i del que són autors Imma Bassols, Daniel Daví, Josep Oriol Font, Robert Lleonart i Toni Lou, que serà presentat a Mataró, a Can Palauet, el proper 3  de juliol a les 19 hores.
Podeu trobar més informació a la web del Grup d'Història del Casal.

dissabte, 9 de juny de 2018

La glorieta de les Monges de Cabrera de Mar, atribuïda a Puig i Cadafalch

L'ajuntament de Cabrera de Mar i la Generalitat, promouen ara la conservació i restauració de la glorieta de fusta que hi ha a l'escola Parroquial, a l'antic convent de Monges, conegut també com a Ca l'Esquerra. Es tracta d'una obra modernista de principis del segle XX, que podria ésser obra de l'arquitecte Puig i Cadafalch; així mateix, l'antic convent presenta ornaments (ferros i motllures que presenten similitud amb altres, obra del gran arquitecte. Temps abans informàvem del deteriorament d'aquesta fràgil estructura de fusta.
Fa dos anys, el Grup d'Història del Casal va presentar ja davant el consistori cabrerenc, un escrit denunciant l'estat d'abandonament de la glorieta. En aquest mateix bloc, varem donar notícia de la situació. La resposta de l'Ajuntament va ser que no preveia, de moment, obres de consolidació. Sembla que ara ha conviat d'opinió.
L'historiador Josep M. Rovira és autor de diversos dibuixos i fotografies que va fer per al catàleg del Patrimoni de Cabrera, tant de la glorieta com de Ca l'Esquerra, malgrat que al final no hi van ser inclosos, i que avui podem publicar per gentilesa seva.
L'ajuntament de Cabrera demana a tots aquells que tinguin notícies o fotografies d'aquesta glorieta es s'hi posin en contacte, per poder ajudar en la seva catalogació i restauració.

Enllaços:
Una obra inèdita de Puig i Cadafalch. La glorieta de cabrera de Mar. Web del Grup d'Història del Casal de Mataró.
La glorieta-quiosc de Cabrera de Mar. Web del Grup d'Història del casal de Mataró.
La "glorieta de les Monges" de Cabrera de Mar, un element fràgil i en perill. Les Muralles d'Ilturo. 
L'ajuntament fa una crida per obtenir documentació de la glorieta. Web de l'ajuntament de Cabrera de Mar.

Imatges. Fotos i dibuixos de Josep M. Rovira. Clicar per augmentar la mida de la imatge.

Glorieta de les Monges
Ca L'Esquerra. Escola Parroquial
i antic convent de monges

Ca l'Esquerra. Escola Parroquial
i antic convent de monges

Glorieta de les Monges
Ca l'Esquerra. Escola Parroquial
i antic convent de monges
Ca l'Esquerra. Escola Parroquial
i antic convent de monges

,

 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...