Col.loqui sobre la protecció del patrimoni arqueològic

 

Imatge. excavacions en el centre de Cabrera de Mar. Foto: Rosa Isabel Garí.

El passat 1 de juny, al programa El Racó, de Ràdio Mataró, va trenir lloc un molt interessant col.loqui sobre la preservació del patrimoni arqueològic, en el que varen intervenir Joan Carles Alay, Joan Francesc Clariana i Ramon Coll, tots ells doctors en arqueologia i amb un ampli historial en aquest camp. Alay és expert també en la lluita contra el furtivisme.

Joan Carles Alay va explicar que malhauradament, les lleis i sancions contra els atemptats al patrimoni, es compleixen poc o no es compleixen. Va lamentar la gran quantitat de jaciments destruïts, molts d'ells en l'anomenat "tardofranquisme", un moment de gran expansió urbanística i viària. Casos com els de Can Xammar -les termes l'Iluro- on els membres dela Secció Arqueològica de Mataró varen recuperar fragments de mosaic en un abocador- Torre Llauder, o la construcció de l'autopista A-19. Recordà que el que es conserva actualment d'alguns jaciments, és només un fragment dels mateixos. Malgrat que amb el temps i els canvis polítics i administratius s'ha anat imposant la idea de la conservació i protecció a nivell legal, encara falta molt.

Va enumerar l'arqueòleg tres nivells de protecció d'un jaciment arqueològic. 1) evitar-ne la destrucció quan és descobert, abans fins i tot de documentar-lo, 2) decidir si s'ha de preservar de cara al futur, catalogar-lo. 3) mantenir la protecció i fer-lo visitable.

Està clar que el paper dels ajuntaments és bàsic per protegir tot allò que es trobi en el moment d'urbanitzar.

Va lamentar el cas del poblat de Burriac, sense cap protecció legal clara, només la voluntat dels ciutadans. (1)

Joan Francesc Clariana va detallar la destrucció de jaciments importantíssims en l'època ja abans esmentada a voltes de forma absolutament gratuïta, com fou el cas de Torre Llauder, i lamentà també el de can Xammar, entre d'altres.

Ramon Coll va explicar un model exemplar de protecció de jaciment que és el de la Torre Octogonal de Can Farrerons de Premià de Mar, novament una part d'un jaciment més extens.

Van destacar els arqueòlegs el cas de Cabrera de Mar, el seu inabastable patrimoni mereix tota mena de protecció.

Unes reflexions molt importants que convidem a escoltar senceres a El Racó de Ràdio Mataró

(1) El 1983 es va incoar expedient de declaració del poblat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, sense que, 40 anys després, s'hagi resolt. Vegeu: Alay i Clariana: El poblat ibèric de Burriac, entre el desconeixement social i l'oblit de les administracions.

La web "Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni" es renova

La web Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni, dirigida per Josep Maria Rovira i desenvolupada per Arnau Jiménez, està renovant la seva presentació i continguts. Es tracta d'un viatge explicat i il.lustrat a través de la rica història d'aquests població maresmenca, a 25 Qm de Barcelona, i que ha conservat un riquíssim patrimoni que va de la prehistòria als nostres temps. La web publica nombroses reconstruccions en 3 dimensions de llocs tan interessants com el poblat ibèric o el castell de Burriac. Podeu consultar Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni (web en construcció) clicant aquí.

El patrimoni medieval de Cabrera de Mar a Mataró Ràdio

El dia 24 de maig passat, va tenir lloc a Mataró Ràdio l'habitual programa de Tertúlia d'Història, on es va parlar del patrimoni medieval de Cabrera de Mar, tenint com a convidat a Joaquim Graupera.
Podeu escoltar aquest programa clicant aquí. 






 

Muralles d'Ilturo crea un espai a twitter

Un espai de Les muralles d'Ilturo creat el 15 d'agost a twitter, anirà publicant enllaços amb entrades anteriors del blog, fotografies, comentaris, etc.
Pel que estigui interessat: twitter.com/falcata218

TV3 dedica quatre programes a Cabrera de Mar

Jaciment romà de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar). Foto. Rosa Isabel Garí

 
Com ja molts de vosaltres sabeu, TV3 ha dedicat aquesta setmana quatre programes de "Divendres" a Cabrera de Mar. Dilluns va dedicar-ho a la Cabrera romana. Podeu tornar a veure el programa en aquest enllaç

Josep Maria Rovira publica un estudi sobre la seva web "Patrimoni de Cabrera de Mar"

Una de les imatges de la web "Patrimoni de Cabrera de Mar", en 3D, imatge que ofereix una reconstrucció del poblat ibèric de Burriac.

Sens dubte la web didàctica "Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni" és una de les més conegudes i que més defineix al nostre poble i al seu ric patrimoni cultural.
El present treball vol donar-vos a conèixer, i posar al vostre abast, un treball que Josep Maria Rovira Juan, arqueòleg i professor, ha publicat sobre la confecció d'aquesta pàgina i el seu mètode de treball, publicació que ha estat presentada i publicada al "II Congreso Internacional de Arqueología e Informática Gràfica, Patrimonio, Innovación arqueológica 2.0". La tasca de Josep M. Rovira ha estat possible gràcies al suport de diverses persones i entitats.

Comunicació “Web didáctica: “Cabrera de Mar, arqueologia i patrimoni”. Un ejemplo de reconstrucción o anastilosis virtual de yacimientos y paisajes arqueológicos íberos, romanos y medievales. La infografía al servicio de la arqueología, del patrimonio y de la educación”. Josep Maria Rovira
 II CONGRESO INTERNACIONAL DE ARQUEOLOGÍA E INFORMÁTICA GRÁFICA, PATRIMONIO E INNOVACIÓN, ARQUEOLÓGICA 2.0

II INTERNATIONAL MEETING ON GRAPHIC ARCHAEOLOGY AND INFORMATICS, CULTURAL HERITAGE AND INNOVATION, ARQUEOLÓGICA 2.0

SEVILLA, ESPAÑA 16-19 JUNIO 2010

Publcada a la revista  VAR (Virtual Archaeology Review).  Volumen 1 Número 2. ISSN: 1989-9947 Mayo 2010

 Aquesta comunicació preten explicar el perquè del web de patrimoni deCabrera de Mar com diu l'autor en el primer i cinquè paràgrafs de la comunicació:

 ……“El presente trabajo se inició a principios del curso 2007-2008 cuando el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya concedió al autor una Licencia de Estudios retribuida, el que subscribe es profesor de instituto especialista en dibujo técnico, licenciado en Geografía y Historia y en la década de los 90 trabajó como arqueólogo dirigiendo unas excavaciones de urgencia”…..

……“El proyecto ha contado con la financiación de Caixa Catalunya (Obra Social) concedida al Grup d’Historia del Casal de Mataró, sociedad científica y cultural sin ánimo de lucro que tiene por finalidad el estudio y divulgación de la historia y demás ciencias sociales así como del Excelentísimo Ayuntamiento de Cabrera de Mar.

En el ámbito científico cuenta con la colaboració de DidPatri (Didàctica i Patrimoni). Del Departamento de Didáctica de las Ciencias Sociales de la Universidad de Barcelona, y el asesoramiento del Sr. Albert Martín (arqueólogo Municipal de Cabrera de Mar), el Sr. Joaquim Garcia (arqueólogo municipal de Mataró y del Sr. Joaquim Graupera (historiador)”.

Una web que combina el rigor científic i la didàctica amb un caràcter pràctic per a navergar-hi.

Podeu llegir l'article clicant aquí.

Petit homenatge al cinema de Cabrera, i als que el feren possible

Sens dubte ja és un tòpic, en el cinema i en la literatura, el tema d'aquelles velles sales de cinema de poble o de barri que, en les dècades centrals del segle XX, en un moment en que no hi havia l'abundància de diversions i facilitats de transport que hi ha en l'actualitat, permeteren a generacions de joves evadir-se d'una realitat sovint monòtona, somiar en les estrelles del cinema, en emocionants aventures i en ambients molt allunyats de la seva vida quotidiana.
Volem avui rendir un petit homenatge al vell cinema de Cabrera, situat en la plaça de la Cooperativa, i que ja fa temps va tancar, i també aquells que d'una manera gairebé artesanal permetien el seu funcionament.
Enric Pujol, operador; Joan Salicrú, a la guixeta ; Pau Pujol Martorell i Antonio Moya, acomodadors;  Ramon Parra, encarregat d'anar amb la vespa a Argentona a cercar les perl.lícules, foren alguns dels noms dels homes responsables de fer funcionar el cinema, vendre entrades o anar a buscar les pel.lícules diumenge rere diumenge.
La sessions eren dobles, ja que es projectaven dues pel.lícules, precedides del Nodo, que el cinema de Cabrera compartia amb el d'Argentona.
Poc a poc, les discoteques, els nous cinemes a Mataró o a Barcelona, la difusió dels mitjans privats de transports... varen fer anar fent decaure els vells cinemes de poble o de barri, entre ells també, el de Cabrera, el qual encara va tenir alguns anys utilitat com a lloc de mitings o reunions.
Molt agrairem si algú ens pot ampliar aquesta informació i ens pogués concretar en quines dates exactes va començar a funcionar el cinema de Cabrera i quan va deixar definitivament de projectar pel.lícules (1977?).
Imatges, de dalt a baix:
Un racó del cinema en una jornada d'homenatge a la vellesa a l'any 1965; podeu veure als darrera uns cartells de cinema que han estat comentats en una entrada anterior. Fotografia de Josep Garí i Pons.
Actuació del grup musical els Múrex dalt de l'escenari del cinema, l'any 1965. Fotografia de Josep Garí i  Pons.
Un miting socialista l'any 1986 dins al cinema, que en aquell moment ja presentava un aspecte atrotinat. Fotografia de Rosa I. Garí Lleixa.

El poeta Josep Punsola, en el centenari del seu naixement, recordat pel GHC

Fotografia de Josep Punsola i Vallespí,
 publicada a la web del GHC

Avui dijous 4 d'abril, a les 21 hores i a la sintonia 89,3 de Mataró Ràdio, el Grup d'Història del Casal recordarà el poeta Josep Punsola i Vallespí (1913-1949), nascut ara fa 100 anys. El programa s'inclou dins les "Tertúlies del Racó" que organitza l'entitat, comptarà amb la presència de Maria Mercè Bruguera, i  serà una repetició del que es va emetre el 7 de maig de 2009, amb motiu del 60è aniversari de la mort del poeta mataroní, que després de la Guerra Civil va treballar intensament per la recuperació de la llengua catalana

Mn. Antoni M. Alcover i el Maresme, a Mataró Ràdio, a càrrec de Jaume Vellvehí

Avui dijous 20 de desembre, a les 21 h., a la tertúlia del Grup d'Història del Casal de Mataró que es transmet a través de l'emisora local, Jaume Vellvehí i Altamira, membre del Grup d'Història del Casal i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, parlarà sobre: Antoni M. Alcover i el Maresme, 150 anys del seu naixement.
A la sintonia de Mataró Ràdio al 89,3 fm o a la carta des de la web de l'entitat organitzadora.
Imatge: Monument a Mn. Antoni M. Alcover a la seva localitat natal de Manacor. Fotografia de Rosa I. Garí.

Un suposat Pilat tarragoní i les faules d'Internet (Només d'Internet?)

Imatge: Ecce Homo, d'Antonio Ciseri, 1871.

Fa pocs dies, un article en una crònica esportiva del diari El Mundo, afirmava que Ponç Pilat, procurador romà de Judea que va ordenar la mort de Jesucrist, havia estat governador de Tarragona i com que allà havia reclutat tropes, els soldats que varen portar Jesús fins a la creu, podien ser d'aquella ciutat.
Deixant de banda el fet que avui dia, no crec que la nacionalitat de Pilat i els seus "nois" pugui treure la son a ningú, el cert és que l'article em va picar la curiositat, ja que mai ho havia sentit a dir.
Com que són persona acostumada a demostrar el que afirmo, i a més he pogut comprovar que a Internet circulen tota mena d'estadístiques, cites i hoax falsos, he estat revisant d'una revolada -tampoc n'hi ha tantes- les fonts històriques sobre Pilat, apart dels evangelis canònics, que són llibres sagrats pels cristians, però no llibres d'història, fonts que no són gaires, i tampoc són cròniques històriques (algunes són molts posteriors a Jesucrist), com ara determinats evangelis apòcrifs (apòcrif=ocults), a saber: "Les Actes de Pilat" "L'Evangeli de Pere", La (suposada) correspondència entre Pilar i Tiberi o entre Pilat i Herodes, "La tradició de Pilat", "La mort de Pilat" etc., fins i tot Flavi Josep (Antiguitats Jueves), que si que és un historiador, i no he trobat cap referència a un Pilat tarragoní, governador o nascut allà (una altra bolla que corre per Internet), sense que mai ningú citi la font.
És clar que em pot haver passat per alt, de manera que he consultat també fonts indirectes com la Wikipèdia i altres, i només trobo que no se sap res que Pilat fos governador o hagués nascut a Tarragona. 
Em pregunto si el periodista de El Mundo quan deia Tarragona es referia a la ciutat o a la extensa provincia de la Tarraconense. Quin càrrec ostentaria exactament com a governador?
Malgrat tot, estic oberta a rectificar si algú presenta una font que demostri que Tarragona fou el lloc on Pilat (no està tampoc provat que es digués Ponç) va néixer o va exercir com a governador abans de ser procurador de Judea.
Tampoc passaria res, evidentment.

Afegit: Com és que cap guionista de cinema o autor de novel.la històrica ha aprofitat un Pilat tarragoní?

El programa "Sota Terra" i Can Modolell

 Can Modolell és un jaciment arqueològic situat a Cabrera de Mar (Barcelona), amb una llarga història que va de l'època ibèrica a la baixa edat mitjana, però conegut especialment per les seves estructures romanes i sobretot pels indicis de culte al déu indopersa Mitra, entre els que destaquen els fragments epigrafiats amb dedicatòries a aquesta i altres divinitats. Es va començar a excavar l'any 1974.
Les estructures conservades no permeten identificar d'una manera taxativa la seva funcionalitat, però no és probable que corresponguin a la zona del santuari, que possiblement ha desaparegut amb les diferents transformacions que ha sofert al terreny al llarg de la seva dilatada història. La hipòtesi que més s'ha considerat és que es tracta de les restes d'una sumptuosa vil.la, possiblement pertanyent a un important personatge o família.
Va sorprendre'ns doncs, en el transcurs del programa "Sota Terra" de TV3 corresponent al passat diumenge dia 5 de febrer, i segon dels dedicats a Cabrera, sentir a parlar sense parar d'el "temple mitraic" en referir-se a l'establiment. A no ser que tot sigui una qüestió de llenguatge o algú hagi descobert alguna cosa nova i definitiva. A més de a Can Modolell, el "Sota Terra" va estar dedicat a la ciutat romana i al poblat ibèric.
En el programa es va trobar un enterrament, aparentent singular, però és el cas que ja fa temps es van descobrir tres tombes -no de fa dos mil anys, sino tardoromanes o altomedievals- i es tenen notícies de moltes més en aquell indret, fet gens estrany si tenim en compte que va existir una o més capelles en aquella zona.
Pel que fa a l'entrada de la muralla del poblat ibèric: fou descoberta durant unes excavacions l'any 1984 i restaurada el 1991, i ja fa anys es parla d'un abandonament progressiu de l'indret, o almenys sense violència aparent, no es cap descobriment "recent", i és una pena que no s'aprofitessin les excel.lents reconstruccions de Josep M. Rovira i Ferran Bayès.
Són només uns exemples del que em va sorprendre del programa "Sota Terra", segon dels dedicats a Cabrera de Mar. Una cosa a agrair: el programa ha divulgat l'existència de la Ilturo romana, una peça clau en la romanització.
Podeu trobar diversos treballs sobre Can Modolell en la columna d'enllaços d'arqueologia i història.

"Sota Terra" dedica un dels seus programes a Can Modolell (Cabrera de Mar)

Fotografies: M.T. Diví (podeu ampliar la imatge clicant al damunt). Arxiu: J.f. Clariana.
En la fotografia immediatament per damunt del text, i d'esquerra a dreta: Josep Modolell, Eudald Carbonell i Fermí Fernández.  
Hi ha qui diu que Cabrera de Mar és la tercera població catalana pel que fa a la riquesa arqueològica, després de Tarragona i Empúries; potser això ha inspirat el popular programa de Televisió de Catalunya a dedicar dos programes a sengles jaciments cabrerencs: el primer va tractar sobre la Ilturo romana, ara n'ha gravat un altre sobre el jaciment de Can Modolell.
El rodatge del nou programa va tenir lloc fa pocs dies, i us volem oferir algunes fotografies de l'esdeveniment, on també podreu veure l'historiador i escriptor Josep Miquel Modolell, propietari de la masia que dóna nom al jaciment, i que en el ple de l'ajuntament de Cabrera del 8 de setembre, va ser declarat com a fill predilecte de Cabrera, en agraïment per la seva labor en favor de la cultura.
En l'apartat "Webs d'arqueologia i història" d'aquest bloc, podreu consultar diversos treballs sobre Can Modolell, publicats per l'equip que treballar al jaciment, i del que vam tenir l'honor de formar part.

Una imatge de Cabrera de Mar es converteix a la televisió en el Manacor carlí

Aquest post va de veres, però cal agafar-lo amb sentit de l'humor. Estava jo dilluns passat mirant el programa de la televisió de Balears (IB3) "La increïble història de les Illes Balears"  -que jo recomano- i imagineu-vos quina sorpresa en reconèixer una fotografia de Cabrera de Mar (per si algú no ho sap, població situada a uns 30 Qm. de Barcelona), presa per mi a mitjan dels anys 80 i publicada el 17 d'octubre de 2011 en aquest bloc (els cabrerencs saben que aquesta zona és avui molt diferent), però modificada i convertida en el Manacor (a 50 Qm. de Ciutat) de la revolta carlina, sobre la que per cert, vaig publicar una nota, també en aquest bloc, sobre el llibre de Gabriel Fuster.
Naturalment, no donava crèdit al que veia, i així que vaig remirar el programa, penjat a la pàgina web d'Ib3, secció "A la carta", i allí estava, amb les parets blanques del carrer de san Joan de Cabrera plena de pintades carlines decimonòniques! Podeu comparar: el cert és que la foto s'ha tornat en blanc i negre, i ha desaparegut el sis-cents i alguns cables elèctrics, però resta la farola original, amb pantalla d'alumini un pal d'electricitat i alguns cables més (a l'esquerra). Perque vegeu, aquests carlins estaven molt avançats, massa, encara no entenc com no varen guanyar la guerra!
Com, deia, val més prendre-s'ho amb humor!

Entrevista a Ràdio Mataró amb motiu dels 50 anys de les excavacions de Torre Llauder

Com ja hem dit en anteriors entrades, aquest any es commemora el 50 aniversari del descobriment dels mosaics de Torre Llauder i de l'inici de les excavacions, i també del naixament de la Secció Arqueològica, llavors "Grup Marià Ribas". Amb aquest motiu, en el Programa El Racó, de Ràdio Mataró, a càrrec del Grup d'Història del Casal, es va emetre, el passat 31 de març, un apassionant programa en el qual, Joan Bonamusa, Joan Tura i Robert Lleonart, autèntics veterans de l'arqueologia, foren entrevistats per Joan Francesc Clariana, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera i Núria Gómez, i amb la qual podem reviure els esforços, a voltes incompresos i plens d'obstacles, per salvar el patrimoni històric i arqueològic de Mataró; podem també conèixer millor l'extraordinària riquesa del subsol de la ciutat, i intentar que ens puguin parlar les obres d'aquells que ja no ho podran fer sí mateixos.
Uns deixem l'enllaç amb el programa aquí.
Entrades anteriors:
50 anys de la descoberta de Torre Llauder.
Diari de les excavacions de Marià Ribas a Torre Llauder.

El jardí romà de can Modolell, a l'Espai Terra.

Dilluns dia 17 varem poder veure a TV3, dins el programa "Espai Terra", que presenta Tomàs Molina, un interessant reportatge sobre el jardí romà que la Fundació Burriac i l' Agrupació de Defensa Forestal del Maresme, començaren a plantar a can Modolell (Cabrera de Mar), amb la col.laboració dels alumnes de l'escola Sant Feliu, que van rebre una interessant lliçó de jardineria. En el programa se'ns explica la importància que tenien les plantes dins la cultura romana, no només en l'aspecte ornamental, sino per la seva significació. Us el recomanem, el podeu veure punxant aquí.

Cabrera de Mar, a "Sota terra"

Vaig trobar el programa d'ahir de "Sota terra", dedicat a la Cabrera romana, força interessant, amb una emocionant "posta en escena", per descobrir-nos que a Cabrera hi havia potser el centre urbà i administratiu romà més antic de la península, amb les seves cases, termes, seca per encunyar moneda, conreu del vi.... Em van agradar les explicacions de l'Albert Martín, arqueòleg i director de les excavacions. Està clar que les peces trobades ja ho eren de feia temps, com també sabiem que a Cabrera hi havia una ciutat romana republicana. Crec que el descobriment més recent - i emocionant per la seva càrrega humana- és el del nadó enterrat sota el paviment, segons el ritual ibèric. Però presentar les coses amb intriga, és una de les llicències que es pot prendre la televisió; el que és important és que poguem conèixer la gran riquesa i importància del nostre patrimoni; ara només falta que ens dediquem a la seva protecció, en aquest aspecte, les coses han anat canviat des de fa unes dècades, però encara falta molt.
Si voleu veure el programa us deixo l'enllaç amb el vídeo de tv3 aquí

Cabrera de Mar, "Sota terra", el 28 de juny

Segons les meves notícies, el dilluns 28 de juny, Cabrera de Mar serà un dels centres escollits per al programa de divulgació arqueològica de TV3 "Sota terra"; hi podrem contemplar, entre d'altres coses, les excel.lents reconstruccions i animacions de Josep Maria Rovira i Ferran Bayés per a la seva web.
Totalment recomanable, no us ho perdeu!

"Sota terra"

Avui a les 22,25, TV3 inicia una serie de programes anomenats "Sota terra", que vol combinar el coneixement arqueològic amb l'entreteniment, un dels llocs escollits és Cabrera de Mar, per parlar dels romans, almenys així ho diu El Punt.