LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimarts, 17 de març de 2020

Un article de Ramon Coll i Jordi Bagà sobre la prehistòria a Sant Mateu



Imatges: plafons de l'ermita de Sant Mateu, al parc de la Serralada Litoral. Arxiu Pujol-Vila-Puig. Text de Joaquim Graupera (grup d'Història del Casal de Mataró). Tramesa de Toni Marí (Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral). Cliqueu al damunt per ampliar les imatges.

"La vall de Sant Mateu es troba en la part meridional de la comarca del Maresme, entre 15 i 20 Qm aproximadament al nord de Barcelona. La comarca presenta una gran densitat en jaciments arqueològics fruit d'un intens poblament antic" (Noves dades...pàg. 184).
Així comença l'estudi que han publicat Ramon Coll Monteagudo i Jordi Bagà Pascual: "Noves dades sobre la prehistòria de la vall de Sant Mateu (El Maresme, Barcelona)". 
L'article ve a ser un "estat de la qüestió" sobre els descobriments i els estudis sobre la prehistòria en aquesta vall maresmenca. No va ser fins el segle XIX que, gràcies a l'excursionisme científic que es va començar a publicar i donar importància a certs monuments megalítics. El Centre Excursionista de Catalunya excavà per primer cop el dolmen de la Roca d'En Toni a Vilassar de Dalt (Noves dades...pàgs. 184 i 185).
No obstant, el coneixement científic sobre aquestes restes prehistòriques fou més aviat escàs. En les dècades de 1940-60, es publiquen algunes notícies puntuals o breus síntesi. Als estudiosos locals es deuen molts dels estudis publicats després de la Guerra Civil (Noves dades...pàg. 184).
"A partir de finals de la dècada de 1960 i, sobretot en les dues següents, noves fornades d'arqueòlegs, alguns sortits de la universitat, s'afegeixen als grups existents, en crea de nous o ajuda a remodelar els antics, cas de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró" (Noves dades...pàg. 187).
"La consolidació d'aquests grups va permetre dur a terme treballs de síntesi sobre alguns periodes de la prehistòria maresmenca, com ara el neolític mitjà" (Noves dades...pàg. 187) i altres. En aquest sentit cal destacar la monografia publicada per membres del grup d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (hereu de la Secció Arqueològica).
La creació del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya ha permès la publicació d'alguns treballs de síntesi, així com l'elaboració de la carta arqueològica del Maresme.
"Es tracta d'un paisatge amable, amb suaus turons, una relativa abundància d'aigüa amb rieres que solquen la vall longitudinalment, bones condicions visuals per al control del territori, bones comunicacions en una plana sense obstacles, bons accessos mar-muntanya a partir de les mateixes rieres i, en general, un clima agradable. No estranya doncs l'abundància de poblament en totes les èpoques de la història" (Noves dades...pàg. 192).
La gran importància de jaciments d'època ibèrica, romana o medieval, ha eclipsat en certa manera els d'etapes prehistòriques. Els autors defineixen la prehistòria de la vall de Sant Mateu com "una perfecta desconeguda" (Noves dades...pàg. 193). L'arqueòloga Imma Bassols apunta dues recomanacions: "1) Els grups d'estudiosos haurien de recuperar el patrimoni prehistòric que es coneix. 2) Caldria iniciar noves recerques. Especialment al nord de la comarca" (Noves dades...pàg. 193). La zona més estudiada és la de Premià de Dalt i Premià de Mar (Noves dades...pàg. 194).
Imma Bassols senyalava també es dificultats que presenta l'estudi de la prehistòria maresmenca, a saber: l'escassetat de restes prehistòriques en una zona densament poblada, sobretot a partir dels periodes ibèric i romà. Les restes conservades pertanyen a la prehistòria recent; els paleolític ens és pràcticament desconegut. El treball a la muntanya és dificultós, hi ha llocs inaccesibles que no es poden excavar. L'atropització pot haver facilitat la destrucció de molts jaciments. Hi ha més troballes al sud que al nord del Maresme. (Noves dades...pàg.199).
A aquestes dificultats se n'hi poden afegir altres, com l'obertura de nous camins i l'ampliació dels antics per part de la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació, sovint sense control. A nombrosos marges dels camins de muntanya han aparegut restes de ceràmica feta a mà i sílex (Noves dades...pàg.199.
Hi ha també fenòmens naturals que han pogut contribuïr a l'absència o destrucció de jaciments: L'absència de veritables coves, degut a la configuració granítica de la muntanya i la forta sedimentació pròpia de la geologia local (Noves dades...pàg. 200).
En suma, un trebal interessant per establir les línees futures d'actuació en el camp de la prehistòria de la vall de Sant Mateu.

Podeu llegir l'article clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA

Ramon COLL MONTEAGUDO i Jordi BAGÀ PASCUAL, "Noves dades sobre la prehistòria de la vall de Sant Mateu (El Maresme, Barcelona)". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XXX, 2019. Conté una llista de jaciments.

Imma BASSOLS et alii, Dolmens i menhirs entre la Tordera i el Besós. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès. Monografies 13, Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques. Societat Catalana d'Arqueologia (SERP). Barcelona, 2019.

dilluns, 16 de març de 2020

Homenatge a Josep Garrido Salazar


El passat dia 2 de febrer, el Museu Arxiu de Santa Maria va dedicar una merescuda placa d'homentage a Josep Garrido Salazar "Pepe", com el coneixen els seus amics.
El motiu són els anys -dècades- que Pepe Garrido va dedicar a restaurar desinteressadament, materials, especialment ceràmics en aquest Museu Arxiu.
Anteriorment havia excavat i restaurat materials a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró -avui Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història- i molts dels materials que s'exposen avui restaurats en aquests museus, són fruit de la seva habilitat. 
Josep Garrido ha estat en contacte amb l'arqueologia del Maresme des dels anys 60, en en els que es va integrar en les excavacions del grup de Marià Ribas, passant després a la Secció Arqueològica.

Josep Garrido en els seus anys de la Secció Arqueològica.

dilluns, 2 de març de 2020

Presentat a Cabrera de Mar el llibre sobre el castell de Burriac

D'esquerra a dreta: Putxi Cortada, Josep M. Rovira,
 Enric Subiñà, Joan Carles Alay i Joan F. Clariana.

Un moment de la presentació.

Un públic interessat.
Imatges: presentació del llibre a la biblioteca Ilturo. Fotos: Anna Gimeno


El passat, dijous 27 de febrer finalment es va presentar a la Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar el llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval, el castell de Burriac, patrimoni en 3D, segon llibre de la col.lecció. 
Na Putxi Cortada va introduir i presentar en Josep Maria Rovira, l'Enric Subiñà, en Joan Carles Alay i en Joan Francesc Clariana, autors del llibre junt a Rosa Isabel Garí, Antoni Llamas i Jaume Vellvehí.
Al final de la presentació, es va obrir un interessant torn obert de preguntes. L'acte va acabar amb un brindis de cava acompanyat d'unes pastes.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...