LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 30 d’agost del 2010

Un altar romà a ca l'Arnau de Cabrera


Molts recordareu, del programa "Sota Terra", dedicat a Cabrera de Mar, un altar romà exhumat -no d'ara, sino de fa un temps- al jaciment de ca l'Arnau, un dels que componen la ciutat romana; es tracta d'un peu d'altar de terracota, de producció local, i alguns fragments; en el peu hi havia una cara esculpida. Albert Martín el datava vers el 90 aC. Damunt el peu hi havia sens dubte una petita mesa, perduda, sobre la que s'oferien sacrificis, d'animals o plantes.
La religió tenia una importància cabdal en la vida quotidiana a l'Antiguitat, i no es limitava als temples, que per altra banda no tenien la funció d'acollir públic, sino que eren el santuari de la divinitat.
També les cases tenien el seus altars privats, amb les imatges dels déus venerats, especialment els Lars i els Penats, protectors de la llar, la família i el rebost.
Oferim un muntatge fotogràfic de la troballa del peu d'altar cabrerenc, basat en imatges del programa.
Muntatge fotogràfic de J.F. Clariana.

dimarts, 24 d’agost del 2010

La marca de Lucius Herennius Optatus


L'any 2008, en la col.lecció que edita Josep Miquel Modolell, donava compte de la troballa d'un fragment de tegula (teula) romana al jaciment de can Modolell (Cabrera de Mar) que presentava la coneguda marca de Lucius Herennius Optatus, i que podria procedir del proper forn de Torre Llauder (Mataró). Es tracta d'una marca de fabricant molt estesa per l'arc mediterrani, entre Nàpols i Elx. Pel qui estigui interessat en el tema, publico avui un enllaç amb l'article complet, que trobareu en la web del Grup d'Història del Casal de Mataró.
Bibliografia: Garí Lleixa, R. I., "Troballa d'un fragment de tegula amb la marca Lucius Herennius Optatus" a Estudis sobre el jaciment arqueològic de can Modolell, núm. 4 de la col.lecció. Edició a cura de Josep Miquel Modolell, Cabrera de Mar, 2008.

dimarts, 10 d’agost del 2010

Quatre imatges del déu Bes







El 30 d'abril passat publicàvem al blog un article de Joan Francesc Clariana sobre la terracota del déu Bes de Burriac; un déu d'origen egipci que passà al panteó fenici i púnic, i del qual en pren possiblement el nom, Eivissa. Podeu rellegir l'article, que hem actualitzat, punxant aquí .
Quatre són les representacions en terracota del déu que s'han trobat a Catalunya; avui les reproduim al blog: a més de la de Burriac, en tenim dues procedents del poblat ibèric d'Ullastret i una més del poblat també ibèric (ilergeta) de Gebut, a Soses (Segrià). Aquesta darrera, probablement una imitació local, està exposada al Museu de Lleida, i es data entre el segles IV i III aC. Es tracta de la que més s'aproxima iconogràficament, a l'original egipci.
Podeu consultar damunt de l'estatueta de Soses en aquesta pàgina i aquesta altra.
Informació tramesa per Joan Francesc Clariana

dijous, 5 d’agost del 2010

Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró. Un estudi de Ramon Reixach i Puig


Intentar definir en un espai tan breu el llibre de Ramon Reixach i Puig (n. 1971). Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró. Dels inicis de la Revolució Industrial a la Primera Guerra Mundial, obra guanyadora del premi Iluro 2009, resulta impossible. És senzillament impressionant el bagatge de coneixements, fonts documentals i fins i tot material gràfic, que l'autor aporta al llarg de seu llibre sobre la història del catolicisme social, no només a Mataró, sino a Catalunya, a Espanya i a Europa.
Al llarg de l'obra, veiem evolucionar aquest catolicisme social, preocupat o interessat pel problemes de la societat contemporània, inclosos els drets dels treballadors, des d'una tasca benèfica -per altra part importantíssima- o fins i tot, des d'una posició paternalista, passant per un neogremialisme, fins a una posició ideològica que es definirà amb el temps com a Democràcia cristiana, que treballa per una justícia social que vol tenir les seves fonts en els evangelis i en la doctrina de l'Església. En aquesta evolució va tenir un paper molt destacat l'encíclica del pontífex Lleó XIII Rerum Novarum, publicada el 1891, en la que per primera vegada el Papa parla de la situació de la classe treballadora nascuda de la Revolució Industrial, el seu dret a formar sindicats i de la justícia social, sempre dins el respecte a la propietat privada, i en un moment en que les classes obreres semblaven allunyar-se del cristianisme, i cercar solucions en el marxisme o l'anarquisme.
Però sobretot, el llibre de Ramon Reixach posa davant els nostres ulls un Mataró del segle XIX i principis del XX, impresssionant, totalment immers en la industrialització, políticament liberal -en les seves diverses versions- obert als corrents de pensament europeus, singularment els provinents d'Alemanya, França, Bèlgica o Itàlia, i també als propis, com la filosofia de Jaume Balmes.
Un Mataró preocupat per la situació social, política i cultural, no només de la ciutat, sino de Catalunya i en el que, basant-se en els seus ideals cristians, homes i dones, laics o religiosos, interessats sincerament en les qüestions socials crearen o participaren en obres i institucions benèfiques, econòmiques, mutualistes, docents, culturals, recreatives...L'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, l'asil de Beneficència Municipal de Sant Josep, la Llar Cabanelles, els Menjadors Sant Joaquim, l'Ateneu Mataroní, la Caixa d'Estalvis de Mataró, el Círcol Catòlic d'Obrers -que aplegava empresaris i obrers- l'Orfeó Mataroní, el Foment Mataroní, el col.legi Valldemia, el Sagrat Cor, l'Escola Nocturna d'Arts i Oficis, les diverses escoles nocturnes i dominicals, el Patronat Escolar Obrer -ensenyament obert també a les dones- entre moltes d'altres institucions.
Una ciutat activa que donà figures, com Terenci Thos i Codina, Jaume Isern, Melcior de Palau, Josep Puig i Cadafalch, i una infinitat més, els ideals dels quals ens va desvetllant Ramon Reixach, sense oblidar els ordres religiosos dedicats a la beneficència o l'ensenyament. Una tasca que no evità però, l'anticlericalisme de la Setmana Tràgica.
Aquesta vasta obra del catolicisme social, és en bona part encara desconeguda, i al seu coneixement contribuirà sens dubte aquest llibre.
Ramon Reixach, membre del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, ha guanyat en tres ocasions el premi Iluro; la darrera, aquesta que comentem, la primera, el 2005, amb Els pares de la República. El patriciat urbà a la Catalunya Moderna s. XV-XVIII, i fou guardonat novament el 2007 amb La tradició política liberal catòlica a Catalunya. Mataró s. XVIII-XIX.
Ramon Reixach i Puig, Els orígens del catolicisme social contemporani. Dels inicis de la Revolució Industrial a la Primera Guerra Mundial. Premi Iluro 2009, editat per Caixa Laietana, Mataró, 2010.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...