LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

divendres, 31 de desembre del 2010

Els enterraments de can Modolell

“Em vaig aturar al seu costat, sota aquell cel blau benigne; vaig contemplar les papallones que voletejaven entre el bruc i les campanetes; vaig escoltar el so suau del vent que respirava entre l’herba, i em vaig estranyar que algú pogués atorgar somnis inquiets a aquells que dormen en una terra tan tranquil.la.” Emili Brontë, Cims Borrascosos.
Aquestes belles frases m’han vingut a la memòria moltes vegades en pensar en els cabrerencs que descansen sota terra, la pols del quals s’ha acumulat durant tants i tants segles, i dels que no en sabem ni en sabrem mai res.
Que poc en sabem d’aquells que ens han precedit! El cristianisme considera el cos humà com a sagrat fins i tot després de la mort, i fa poc estava prohibida la incineració dels cossos.
Durant l’Edat Mitjana, i bona part de la moderna, els morts s’inhumaven al voltant de les esglésies; en imaginar-ho, venen a la nostra imaginació tranquils recons de pau; encara que la visió pot ser enganyosa: el passat no és tan tranquil com ens imaginem, i en realitat la vida era molt breu: la mateixa Emily Brontë, en el segle XIX, va morir a l’edat de trenta anys, durant els quals, confinada en un erm, va tenir no obstant temps de deixar-nos una obra mestra.
Com eren els cabrerencs de fa segles? El caràcter sagrat que ostenta la mort pel cristianisme i per la majoria de religions –no podia ser d’altra manera- no ha impedit la profanació, destrucció i desaparició de les tombes.
Avui vull parlar-vos dels ossos de tres cabrerencs de fa segles, miraculosament salvats per atzar.
Al jaciment romano-medieval de can Modolell, en les excavacions dutes a terme pels membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, es van recuperar tres sepulcres,  que per tant no havien estat objecte dels rebaixaments del terrenys per motius especialment agrícoles o constructius al llarg dels segles. Ells ens indiquen que allà hi havia hagut una capella, la de sant Joan.
L’anomenada tomba 1 (T-1), perfora una paret romana P-2, i alhora l’estrat IV, un gran farciment de terres i restes ceràmics i constructius efectuat en època baiximperial o altomedieval. Es tracta d’una fossa excavada i col.locat el cadàver directament en el sòl, amb un fragment de paviment opus signinum romà col.locat sobre el cap del difunt.
La tomba 2 (T-2), és una caixa de lloses de granit, així mateix excavada en l’estrat IV; el cap dels difunt està escapçat per l’obertura d’una fossa en època medieval posterior.
El tercer enterrament s’obre en un nivell superior, perforant l’estrat I, és per tant més moderna que les anteriors, es pot datar vers el segle XII. És tracta d’una sepultura de caixa de lloses, que conté les restes d’una dona de certa edat.
El fòssil director d’aquests estrats és la ceràmica de cuina anomenada “grisa medieval”, una sèrie d’olles globulars i altres recipients, de datació àmplia i imprecisa, ja que la seva funció utilitària feia que es seguís fabricant durant un llarg periode de temps, però el fet de no trobar-se ceràmica vidriada permet que s’atorgui als darrers estrats del conjunt una datació inequívocament medieval, com a màxim fins a finals del segle XIV.
Podem concloure, pel que fa als emterraments, que hi ha dues etapes, i que les dues primeres tombes –pertanyents possiblement a un conjunt més ampli- s’obriren en l’Alta Edat Mitjana, ja abandonades les estructures romanes, mentre que la tercera, més tardana, ens fa pensar en la persistència de la capella cristiana.
Publicat a: Escrits a Cabrera, dins els "Espais d'Albert Calls".

dimarts, 28 de desembre del 2010

Fotos pel record: preparant les patates

En els anys seixanta, a la Cambra Agrària de Cabrera (el sindicat), es triaven, netejaven i embalaven les patates destinades a l'exportació, collides als horts de Cabrera i pobles veïns; aquesta tasca, era molt exigent i durava algunes setmanes, i en ella participaven treballadors vinguts a posta per aquesta ocasió. Aquesta feina és la que ens mostra aquesta imatge insòlita, captada en aquells moments.

dissabte, 25 de desembre del 2010

Les reconstruccions en arqueologia

Us mostrem avui un exemple de reconstrucció en arqueologia: el sector oest de can Modolell, l'any 1987,  i una reconstrucció ideal de com devia ser vers finals del segle II, efectuada per Enric Juhé, un estudiós de l'arquitectura domèstica romana, a la que ha dedicat treballs i centenars de dibuixos.

dilluns, 20 de desembre del 2010

Un jardí romà a can Modolell (Cabrera de Mar)

El jardí és un element important en la cultura romana, tant en l'espai públic com domèstic. Fidels a aquesta tradició i per fer més amena la visita al clos arqueològic de can Modolell, la fundació Burriac, que gestiona el jaciment, va iniciar el passat dissabte dia 18, els treballs d'acondicionament d'un jardí que vol evocar aquesta antiga tradició romana. Els treballs van ser objecte de les càmeres de TV3, que el mes de gener emitirà el reportantge en el seu "Espai Terra".
De moment us deixem amb la notícia que avui dilluns publica el diari "El Punt", que podreu llegir clicant aquí.
Informació tramesa per David Farell, coordinador de la Fundació Burriac.

divendres, 17 de desembre del 2010

Fotos pel record: "Homenatge a la Vellesa", l'any 1965 i tres pel.lícules de l'Oest

Quantes coses ens pot dir una fotografia! la que avui us presentem, la va prendre el meu pare l'any 1965 en un dels actes amb motiu del que llavors es deia "Homenaje a la vejez", dins l'antic cinema de la Cooperativa, una d'aquelles antigues sales que feia les delícies dels espectadors, en un món sense tanta televisió ni tanta facilitat de medis de transport, i per descomptat sense telèfons mòbils, ordinadors, aparells de DVD o Blue-ray disc...ni tanta llibertat. Aquesta sala de cinema cabrerenca estava situada entre les places de la Cooperativa i del Poble, en la zona de les escales que comuniquen ambdues.
Que hi veiem, en aquesta imatge?:
1) Abans es deia "Homenaje a la vejez", avui és la "Diada de la Gent Gran". Coses de la correcció política? Hem proscrit el mot "vellesa"? I consti que la definició "Gent Gran", m'agrada.
2) Ha canviat la imatge dels nostres ancians? En el cartell que hi darrera els oradors hi veiem uns vells amb un perfil molt angulós, molt d'"ancià"; avui és diferent, i el cas és que és cert: la gent major (com diuen a Mallorca) d'avui dia és veu més jove que fa unes dècades.
3) Cabrera de Mar encara es deia "Cabrera de Mataró", i hi havia la "Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros". 
Després d'unes quantes investigacions he esbrinat:
4) Que aquest "IX homenaje a la vejez" va tenir lloc el 26 de setembre de 1965; el dia el podeu llegir en un cartell a la paret, l'any l'he obtingut comparant amb una fotografia anterior on es veia l'any 1964 i el "VIII Homenaje a la vejez".
5) Darrera hi ha tres cartells de cinema impagables (qui sap on paren), on es veuen anunciades tres pel.lícules de l'Oest americà, gènere molt en boga en aquell temps, són les següents: la primera: "La conquista del Oeste" (1962), tal com es pot llegir en el cartell més a l'esquerra, i on hi veiem, entre d'altres, a James Stewart i John Wayne com actors. La segona, encara que el títol està escapçat, pels actors que hi surten, Paul Newman, Lawrence Harvey, Claire Bloom i Edward G. Robinson, he esbrinat que es tracta de "The outrage" (1964), estrenat en llengua castellana amb el nom de "Cuatro confesiones", adaptació de la pel.lícula "Rashomon", del gran director japonès Akira Kurosawa. El tercer cartell, el de més a la dreta, tampoc mostra el títol, però es tracta de "Invitación a un pistolero" (1964), cosa que es pot saber pels actors Georges Segal i Pat Hingle (hi sortia també el famós Yul Brinner).
Com deia: les coses que ens pot dir una senzilla fotografia.
Com de costum, podeu ampliar la imatge clicant al damunt.

dijous, 16 de desembre del 2010

La Fundació Burriac planta un jardí romà a can Modolell



La Fundació Burriac, conjuntament amb la Federació ADF-Maresme convida a plantar un jardí romà al clos arqueològic de can Modolell el proper dissabte dia 18 de desembre.

divendres, 10 de desembre del 2010

Ceràmiques d'importació singulars a Torre Llauder (Mataró). Un estudi de J.F. Clariana




 

Ha sortit publicat ja el llibre amb les comunicacions presentades en la XXVII Sessió d'Estudis Mataronins (2009), que organitza cada any el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.
Aquí comentarem l'article de Joan Francesc Clariana titulat: Ceràmiques d'importació singulars provinents de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).
Ja he explicat en una altra entrada la dedicació de l'autor durant molts anys a l'estudi de la ceràmica romana, de la que n'és un expert. Un material a voltes menystingut, per la seva humilitat enfront elements com els marbres, les estàtues o els metalls, i no obstant, per la seva vida breu, però resistència i la durabilitat dels fragments, constueix el fòssil director per autonomasia de l'arqueologia (el que ens dóna la data).
Recorda Clariana que Torre Llauder fou la vil.la romana coneguda fins ara més sumptuosa del Maresme (ignorem, per exemple, l'extensió i abast de Can Modolell, malgrat la riquesa dels materials que s'hi han exhumat), i que possibllement estigué prop d'un port de mar, com ens indica la importància dels materials foranis.
Aquesta comunicació la dedica Clariana a un grup petit, però selecte, de fragments ceràmics de formes difícils de trobar en aquesta zona, i que són les següents:
1-Fons de ceràmica de vernís negre del taller de les petites estampilles.
2-Vora de Kylix o bol de la coneguda com a "ceràmica grisa Cnídia" (Grècia).
3-Fons de ceràmica de vernís negre amb inscripció llatina.
4-Fons de copa d'Eastern Sigillata (Sigil.lada Oriental) B-1 amb marca de terrissaire.
5-Fragment de ceràmica de parets fines amb decoració "antropoprosoma" (amb una cara humana)
6-Fragment de gerra lagynos, de sigil.lata africana A.
8-Bol de sigil.lata clara B.
El fragment de vernís negre (1) forma Morel 27883i-l, datable del 330 al s.60 aC., és per tant anterior a la construcció de la vil.la romana.
El fons de bol (3) amb peu de ceràmica campaniana C, forma Lamboglia 1, porta al dessota la inscripció FLORAE ANCILLAE, que es pot interpretar com "Flors, la serventa" o"de Flora, la serventa", i prova l'existència d'esclaus en el Maresme en època tardorepublicana, cosa per altra banda lògica en un sistema esclavista. A una peça, també campaniana, exhumada a la plaça del Ajuntament de Mataró podem llegir el nom d'un altre esclau "CERDO", datable ca. 100 aC, la de Torre Llauder es pot datar ca. 50 aC.
El fons de ceràmica eastern sigil.lata (4), és rara en aquests verals, no obstant s'ha exhumat també algun fragment a Cabrera. La de Torre Llauder porta una roseta de cinc pètals amb la inscripció en alfabet grec "Karis". Es fabricava a la mediterrània oriental, i té un característic vernís vermell corall.
El fragment amb una representació de rostre humà (5), és pot freqüent a les nostres contrades, i més aviat la trobem al nord-oest peninsular.
Les formes dels dos exemplars de ceràmica africana "A" (6 i 7), aporten la novetat que estan classificats encara per ningú.
Les peces estudiades provenen o bé de quan es va enderrocar la torre i la masia Llauder (1969), de les excavacions de Marià Ribas, de les de Prevosti-Clariana o les d'urgència efectuades l'any 1986.
Un món apassionant el de la ceràmica!
BIBLIOGRAFIA:
J.F. Clariana: “Ceràmiques d’importació singulars provinents de la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró)”. XXVI Sessió d’Estudis Mataronins, 2009, pp. 25 – 42. Mataró (Museu Arxiu de Santa Maria) 2010.


dilluns, 6 de desembre del 2010

La marca de taller Lucius Herennius Optatus a can Modolell (Cabrera de Mar)



El passat 24 d'agost publicàvem una entrada sobre la marca del taller Lucius Herennius Optatus trobada sobre un fragment de tegula romana exhumada al jaciment de can Modolell (Cabrera de Mar). Es tracta d'una marca present en tota la zona de l'arc Mediterrani des d'Elx fins a Nàpols. Un treball de Luigi Gambaro a la Revista di Studi Liguri, actualitzant la difusió d'aquesta marca a l'extrem occident del Mediterrani, publica diverses variants de la marca del taller trobades a Espanya, entre les que figura una de Torre Llauder (Mataró).
Nosaltres volem deixar aquí constància d'aquest nou exemplar provinent de Cabrera, que no figura en la publicació de Gambaro.
Bibliografia: Luigi Gambaro, "Aggiornamento sulla diffusione nell'estremo Ponente ligure di tegole bollate dall'officina de L. Herennius Optatus", a Revista di Studi Liguri, anni LXXII-LXXIII, gennaio-dicembre 2006-2007, Instituto Internazionale di Studi Liguri, Museo Bicknell, Bordighera, 2009.
Bibliografia: Garí Lleixa, R. I., "Troballa d'un fragment de tegula amb la marca Lucius Herennius Optatus" a Estudis sobre el jaciment arqueològic de can Modolell, núm. 4 de la col.lecció. Edició a cura de Josep Miquel Modolell, Cabrera de Mar, 2008.

divendres, 3 de desembre del 2010

Conferència de Joan F. Clariana sobre la Terra Sigil.lata provinent del sud de la Gàl.lia


Poques persones trobareu que hagin estudiat la ceràmica romana, durant tants anys i amb tant d'interès com Joan Francesc Clariana, doctor en dret i preparant el doctorat d'arqueologia, codirector de les excavacions de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).
Doncs bé, Joan Francesc Clariana parlarà el proper dia 14 de desembre sobre la presència de Terra Sigil.lata provinent del sud de la Gàl.lia a Torre Llauder, tema sobre el que va redactar també un article per a la XXVI Sessió d'Estudis Mataronins (2009), que sortirà publicat en breu.
La conferència tindrà lloc al Racó del Casal Nova Aliança, carrer Bonaire 25, 2on pis, a Mataró.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Fotos pel record: equip de bàsquet


Un dels equips de bàsquet que ha tingut Cabrera; la foto no porta data, però es pot situar entre finals dels seixanta i principis dels setanta. Llavors es jugava en la pista que hi ha darrera l'Ajuntament, i tenia força espectadors!
Com de costum, podeu ampliar la fotografia clicant al damunt.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...