Cicle de conferències sobre la revolució neolítica

 

A partir del dijous 20 de novembre fins el 4 de desembre, el Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM) organitza un cicle de conferències i activitats que, amb el nom de "La revolució neolítica", ens posarà al dia sobre aquest periode històric i el que en sabem a la comarca del Maresme.

Les sessions tindran lloc a la sala d'actes Josep Garcia Oliver de la Biblioteca popular.

Podeu veure i descarregar el programa a la web del centre.

Un jaciment neolític a Cal Conde (Cabrera de Mar)

Imatge: un moment de l'excavació del jaciment neolític de Cal Conde (Cabrera de Mar), el 2018. 

Cabrera de Mar no deixa de donar-nos sorpeses en l'àmbit de l'arqueologia. Amb motiu d'unes excavacions preventives a l'antic bosc de Cal Conde, han aparegut unes restes del neolític mitjà, molt poc freqüents de trobar a prop de la costa.

Ara, els seus excavadors (1) han publicat un estudi preliminar, de les que intentarem destacar alguns punts. 

Destaquen que es tracta d'un jaciment excepcional del neolític mitjà molt poc freqüent de trobar a prop de la línea de la costa. Descobert i excavat entre 2018 i 2020. 

Característiques: Es tracta d'un hàbitat a l'aire lliure, on s'han identificat estructures de grans dimensions, tant d'habitatge com funeràries, en aquest darrer cas, una estructura de túmul amb enterraments d'inhumació, acompanyats d'objectes com làmines de sílex, puntes de fletxa i petxines. Com a materials arqueològics, s'han recuperat ceràmiques, eines de pedra, restes d'animals i petxines, que indiquen una economia basada en la ramaderia, la caça i els recursos marins. 

Cronologia: se sitúa entre el 4700 i el 4000 aC, amb dues fases del neolític mitjà: inicial i ple. Cal Conde doncs, aporta informació sobre aquesta societat.

Ceràmica: vasos globulars de diferents capacitats, decorats.

Materialsl lítics: eines de sílex, quars i jaspi.

Fauna: fragments d'od d'ovelles, cabres, porcs, bovins, cabirols.

Restes malecològics: closques de moluscs.

Estructures: restes d'habitages cavats al sòl, espais d'emmagatzement. Destaca l'estructura funerària monumental, de planta circular, amb inhumacions.

Es tracta doncs, d'una troballa excepcional i inèdita, que, com senyalen els autors, afageix dades al nostre coneixement del neolític mitjà i les societats ramaderes i caçadores.

(1) Miquel MOLIST, Anna BACH-GÓMEZ Andreu MONFORTE-BARBERÁN, Lara MARÍN, Anna SANMIGUEL, Adrián SEGARRA, Astrid ORTEGA, Jordi NADAL, Joaquim RIPOLL, Marta MERINO, María SAÑA, Albert CASTELLÂ, Jordi CHORËN, y Iván SALVADO: "Cal Conde (Cabrera de Mar, Barcelona): un nuevo yacimiento en la zona de la costa central del Nordeste peninsular." Munibe Monographs. Anthropology and Archaelogy Series. 3. Donostia-San Sebastián. 2025.

Una altra imatge de les excavacions del jaciment neolític de Cal Conde.

Troben ossos d'almenys 3 esquelets humans a les excavacions de Cal Conde (Cabrera de Mar)

 

Vista de les actuals obres de Cal Conde

Ja hem dit en altres ocasions que l'arqueologia a Cabrera de Mar, mai no defrauda. Quan es donaven per acabades les excavacions a Cal Conde - Can Dalmases, on s'estant contruïnt blocs de vivendes,  en desmontar la cabana comunitària, han aparegut al dessota ossos humans, corresponents almenys a 3 esquelets, segons un informe de l'arqueòleg municipal, Albert Martin, presentat al ple municipal del passat 18 de juliol.
Sempre segons l'informe, la troballa es va produïr el passat 11 de juliol per la tarda, i la posició dels ossos era de mig metre per sota la cabana comunitària, datada en en neolític mitjà (4000-3400 aC), el que indica que les restes humanes són encara més antigues; alguna d'elles presenta bon estat de conservació.
Aquestes troballes extraordinàries són, no obstant, motiu de preocupació per als aspirants al pisos que s'estan construïnt en aquesta zona, sense saber quan es reanudaran les excavacions.

Podeu escoltar la notícia al ple municipal del dia 18 a Ràdio Cabrera (minuts 54-56 aproximadament, clicant aquí.

També ho podeu escoltar la notícia en aquesta grabació:

I per conèixer el que s'ha trobat a Can Conde, podeu consultar aquesta entrada anterior en el bloc.

Viatge a Stonehenge (i 3). Reedició.

Entrada publicada anteriorment el 31 de juliol de 2017.


En aquesta darrera entrada sobre Stonehenge, un oferim una filmació sobre la processó dels druides en el solstici d'estiu de 2017, filmada per M. T. Diví.

Entrades 1 i 2

Viatge a Stonehenge (2). Reedició.

Processó dels druides a Stonehenge. Juliol de 2017

Entrada publicada en aquest blog el 31 de juliol de 2017.

En l'entrada anterior parlàvem del cromlec de Stonehenge, acompanyada d'una colla d'imatges. En aquesta entrada d'avui, publiquem noves fotografies, en les que podeu veure la reconstrucció d'una altra cabana, les possessions que devien tenir els seus habitants, la manera de tallar armes, la desfilada del solstici d'estiu i detalls del cromlec.

Viatge a Stonehenge (1). Reedició

Entrada publicada en aquest blog el 30 de juliol de 2017.

Imatges: una vista de Stonhenge i una grup de "driudes" en les cerimònies dels solstici d'estiu de 2017. Segons alguns amics, m'assemblo molt a la druida del vestit verd (però us asseguro que no sóc jo). Fotos. Joan Francesc Clariana Roig.

Encara que siguem un blog d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, també ens agrada observar altres cultures, i avui us mostrarem un recull d'imatges de Stonehenge, el conegut cromlec del sud d'Anglaterra.
Stonehenge forma part de la cultura europea del megalitisme, caracteritzada per la construcció d'estructures a base de grans blocs de pedra, cultura que es desenvolupà a Europa entre finals del neolític i l'edat del bronze.
Stonehenge va ser bastit entre el 3700 i el 1.600 aC., en diferents etapes, i està format per quatre cercles concèntrics de pedres en posició vertical, i d'altres al damunt; alguns bloc mesuren més de 4 metres d'alçada i pesen fins a 50 tones. Hi ha una gran pedra central que podria ser un altar. Tot el conjunt està envoltat per un gran fossar. S'ignora quina era la finalitat concreta del monument: religiós, funerari, astronòmic...o bé una mescla de tot. S'hi han exhumat restes de 300 individusi també restes d'animals. 
En el solstici d'estiu, el sol travessava l'eix de la construcció i en el lloc on s'amagava s'han trobat restes d'animals. Se suposa que s'hi celebraven festes. 
Amb la grandesa de Stonehenge pot competir el dolmen de la Menga, a Màlaga (Espanya), una de les pedres de la coberta podria rribar a les 250 tones de pes.
Tornant al cromlec anglès, durant el solstici d'estiu, es reviuen les cerimònies del passat amb una desfilada de druides.

Fotografies de Joan Francesc Clariana Roig:

 

Una vista del conjunt

Un dels blocs de pedra, amb el possible mitjà de transport

Un altre bloc

Reconstrucció d'una cabana de l'àpoca

Interior d'una cabana, amb els seus estris

Armes

Armes

Diversos estris domèstics

Excavacions de Cal Conde: de la prehistòria als nostres dies

Imatge: presentació de la conferència. L'arqueòleg municipal, Albert Martín (a la vostra dreta) presenta el director de les excavacions, Albert Castellà Fabré.

Com ja anunciàvem en l'entrada anterior ahir, 8 de maig, va tenir lloc a la sala nova de l'ajuntament, una conferència a càrrec d'Albert Castellà Fabré, director de les excavacions preventives que s'estan duent a terme als antics jardins de Cal Conde/Can Dalmases, a Cabrera de Mar (Barcelona), pel grup ABANS Serveis Culturals.
La conferència estava envoltada d'una certa expectativa, ja que es tenen notícies que les troballes podien ser importants i per altra banda està el tema de les vivendes previstes de construïr a la zona. No obstant, la sala estava mig plena.
L'arqueologia a Cabrera de Mar, mai ens defrauda, i tampoc ho va fer en aquesta ocasió.
Segons explica Albert Castellà, les restes exhumades es poden agrupar en 4 etapes històriques:
-Segle XIX-XX: murs dels antics jardins de Cal Conde.
-Segles XVI-XVIII: retalls d'activitats agrícoles.
-Època ibèrica (segle III aC.): Fons de 3 sepulcres ibèrics d'incineració, potser de dos guerrers; una fossa amb abundants restes animals, possiblement relacionats amb el ritual funerari.
-Època prehistòrica: hàbitat perllongat. Neolític mitjà/ neolític final/ calcolític/ bronze inicial. La cabana de planta circular ha estat datada en època neolítica, així com fragments ceràmics de de tipus campaniforme i de cordons en relleu, així com destrals, peces de sílex i una dena de variscita.
Ràdio Cabrera de Mar ha gravat la conferència i la podrem escoltar per mitjà seu, fet que anonciarem actualitzant aquesta entrada.

ACTUALITZACIÓ (10-5-2019): Podeu escoltar la conferència gravada clicant aquí. 

ACTUALITZACIÓ: (15-5-2019): Informació a la we de l'ajuntament clicant aquí.

Diverses imatges del power point de la conferència:

Objectes ibers de bronze i ferro.

Mandíbula animal de la fossa.

Restes de la cabana neolítica.

Possible reconstrucció.

Ceràmica d'estil campaniforme.

Peces de sílex.

Un moment de la conferència

 

Presentació d'un estudi sobre els megàlits del Maresme i del Baix Vallès

Dolmen de Ca l'Arenes (Dosrius)
Procedència: Grup d'Història del Casal (Mataró)

Dolmens i menhirs entre la Tordera i el Baix Vallès, tal és el títol d'un estudi, fruit de vint anys de investigació, i del que són autors Imma Bassols, Daniel Daví, Josep Oriol Font, Robert Lleonart i Toni Lou, que serà presentat a Mataró, a Can Palauet, el proper 3  de juliol a les 19 hores.
Podeu trobar més informació a la web del Grup d'Història del Casal.

Viatge a Stonehenge (i 3)

En aquesta darrera entrada sobre Stonehenge, un oferim una filmació sobre la processó dels druides en el solstici d'estiu de 2017, filmada per M. T. Diví.

Entrades anteriors: 1 i 2

Viatge a Stonehenge (2)

Processó del druides a Stonehenge, juny de 2017

En l'entrada anterior parlàvem del cromlec de Stonehenge, acompanyada d'una colla d'imatges. En aquesta entrada d'avui, publiquem noves fotografies, en les que podeu veure la reconstrucció d'una altra cabana, les possessions que devien tenir els seus habitants, la manera de tallar armes, la desfilada del solstici d'estiu i detalls del cromlec.